Fa tres setmanes, us vaig presentar l’itinerari entre Vallromanes i la Font del Raget d’en Ramon, avui us presento una variant d’aquesta excursió per fer amb nens a partir de 4 anys.
Aquesta sortida és una bona opció per fer-la
com a matinal a la primavera o a la tardor o bé un capvespre d’estiu. La excursió
té una distància de 2,8 quilòmetres
i un desnivell positiu d’uns 100 metres.
L’inici de l’itinerari el situarem a l’aparcament
de la Plana del Mestre, l’accés pel Vallès és molt accesible per la pista
que va de Can Maimó a la Creu d’en Boquet i des del Maresme des de Premià de Dalt i Vilassar de
Dalt també hi ha un parell de pistes que connecten amb la pista de la
cornisa.
Tanmateix, igual que us puc asegurar que actualment
l’accés des del Vallès està en
perfecte estat per qualsevol tipus de turisme, malgrat que hi hagi 5 o 6 quilòmetres de pista de terra,
des de la vessant del Maresme tinc
algun dubte més i per tant no estaria de a més a més, poder-la fer abans
caminant per assegurant-se que és adequada per qualsevol tipus de vehicle. La
llargada d’aquestes dues pistes des dels pobles maresmencs no superen els 4 quilòmetres.
L’ITINERARI.
0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem l’excursió
a l’aparcament de la Plana del Mestre. Creuem
la pista i continuem per un camí que trobem a l'esquerra, seguint les marques
del GR-92 sud,direcció Sant Mateu.
0,560Qm. 0,560Qm. A
mà dreta trobem la font de Sant
Mateu.
La paret de la font és un mur de pedra on la
part central està endarrerida respecte la seva façana mitjançant una volta
arrebossada de ciment, amb un gravat fet amb rajoles de ceràmica amb la imatge
i el nom del Sant, amb dues petites lleixes a banda i banda acabades amb rajola
verda. En aquest espai s'hi ubica la sortida de l'aigua, mitjançant un tub
metàl·lic, situat a dos pams del terra, per sota del nivell de l'esplanada; cal
baixar dos esglaons de maons disposats en forma de semicercle per accedir al broc.
Aquesta és una font que és molt sensible a
les sequeres i només raja aquells anys que la pluja ha sigut generosa. A
mitjans de juny del 2020 hi brolla un rajolí. Al seu davant una gran
bassa ara en desús ens il.lustra sobre el concepte d’economia d’aigua que tenia
la vida a les masies, en una época en que no hi havia aigua corrent.
Desfem els últims metres, retornem a la
pista, la creuem i seguim les marques del GR-92 sud cap
a l’ermita de Sant Mateu, per un camí que fa una mica de tub en
sentit lleugerament ascendent.
0,375Qm. 0,935Qm. Ermita
de Sant Mateu. La capella està documentada al segle X. És un edifici romànic
d’una sola nau. Tanmateix, el més curiós és la disposició del campanaret
d’espadanya, perpendicular a la façana. Segurament, això és així per tal
d’augmentar notablement el radi des d’on eren perceptibles els tocs de la seva
campana.
En aquest sentit, normalment, els dissabtes,
diumenges i festius, l’ermita està oberta i si pugeu amb canalla, sens dubte
els hi farà molta gràcia ser campaners per un dia i poder tocar la campana.
Els dies propers a Nadal, dins l’ermita hi ha el
pessebre que pugen des de Premià de Mar cada any pels volts de
Santa Llúcia.
Ara continuem recte, tot seguint les
marques del GR-92.
0,275Qm. 1,210Qm. Deixem
el GR-92 i ara seguim les marques del Meridià Verd que marxen
a l’esquerra.
0,370Qm. 1,580Qm. Pista de
la cornisa. Continuem a l’esquerra per la pista.
0,100Qm. 1,680Qm. A la dreta veiem
un camí que davalla.
0,350Qm. 2,030Qm. Font
del Raget d’en Ramon. Aquest era el
seu nom originari d’aquesta font que trobem arran del camí, ara és més coneguda
com la Font dels Caçadors, doncs aquest era un indret on els
caçadors s’aturaven sovint per esmorzar. Segons consta en una placa, aquesta
deu va ser arranjada per la Societat de Caçadors del Maresme que
hi van fer dues piques de factura senzilla com a abeuradors per la fauna.
La mina té un arc de nivell a plec de llibre
i la porta és de ferro. Davant la mina hi ha aquestes dues basses, la primera
molt més petita i de forma quadrangular desguasa a la segona més gran i de
forma ovalada, és un lloc perfecte perquè tota mena d’animalons s’acostin a beure.
A mitjans de juny de 2020 aquesta segona
bassa és ben plena.
Continuem avall per aquest camí
carreter.
0,250Qm. 2,280Qm. Pista
que ens creua. Continuem a l’esquerra en sentit ascendent.
0,500Qm. 2,780Qm. Camí que
ens creua. Davant nostre tenim una subestació eléctrica. Continuem a l’esquerra
en sentit lleugerament ascendent.
0,080Qm. 2,860Qm. Aparcament
de la Plana del Mestre. Inici i final de l’excursió d’avui.
La setmana vinent anirem des de Ribes de Freser fins a Sant Joan de les
Abadesses, tot pujant el Taga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada