Avui començarem la nostra excursió caminant
per la Via Augusta entre Caldes i Vidreres. En aquest sentit la Via
Augusta va ser una de les rutes més importants a nivell comercial i de
comunicacions entre ciutats, províncies i ports del mediterrani, cercant sempre
un traçat que aprofités els corredors naturals i les zones de pas menys
dificultoses.
A la segona part de l’itinerari seguirem el Camí dels Segadors que ens durà des de
la plana selvatana al peu dels primers contraforts de les Guilleries a Santa Coloma de
Farners. Aquest Camí dels Segadors
rememora un important fet de la història de Catalunya, quan les tropes espanyoles
s’allotjaven i eren sostingudes pels catalans durant la guerra contra els
francesos, i que va acabar amb el tractat dels Pirineus, els pagesos es van revelar contra les exigències i els
abusos dels militars. Les primeres revoltes van tenir lloc després dels
saquejos i les cremes de viles com Riudarenes,
Santa Coloma de Farners i Amer.
Per tant, el recorregut
d’avui té una distància d’uns 24
quilòmetres i un desnivell positiu de poc més de 100 metres i malgrat trobarem punts d’aigua a Vidreres i Riudarenes,
cal portar aigua.
Per fer la tornada al punt
d’inici cal mirar bé els horaris del bus (Teisa)
entre Santa Coloma i Sils i el tren entre Sils i Caldes de Malavella.
L’ITINERARI
0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de tren de Caldes de Malavella i anem cap al
centre per l’avinguda del Dr. Furest.
0,700Qm. 0,700Qm. Plaça de
Sant Esteve. Continuem a la dreta
pel carrer Prim.
0,080Qm. 0,780Qm. Tombem a
la dreta per l’avinguda de Sant Maurici
0,650Qm. 1,430Qm. Arribem
al capdamunt de l’avinguda de Sant
Maurici. Continuem a la dreta seguint les marques del Camí de Sant Jaume (Via Marina)
1,200Qm. 2,630Qm. Tombem a
la dreta direcció Sant Maurici.
0,100Qm. 2,730Qm. Continuem
recte cap a Vidreres i Sils, obviant el camí que a l’esquerra
marxa cap a Sant Maurici.
0,820Qm. 3,550Qm. Deixem a la
dreta el pantà de Can Llop. Aquest és un pantà artificial però que ha estat
naturalitzat amb el temps. Destaca l'estreta franja de vegetació de
ribera i la fauna de llocs més humits que s’hi pot trobar . Passem de les
suredes amb alzinar a la vegetació d'ambinets aigualosos. Nosaltres continuem amunt per la pista.
1,000Qm. 4,550Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte. Seguint les marques
grogues i blaves de la Via Augusta i
les grogues del Camí de Sant Jaume.
1,680Qm. 6,230Qm. Entrem a Vidreres
pel carrer Picornell.
0,165Qm. 6,395Qm. Girem a la dreta. Ara seguim les marques blaves i
blanques del Camí dels Segadors.
0,300Qm. 6,695Qm. Tombem a l’esquerra cap als estanys de Sils.
0,500Qm. 7,195Qm. Creuem
la carretera C-63. A l’altra banda
anem pel Parc
de Mas Flassià on hi ha molt bon marcatge
del Camí dels Segadors. En dies calurosos aquesta devesa és un lloc perfecte
per parar i fer un most, doncs trobarem l’ombra dels plàtans i una font per
omplir cantimplores.
0,500Qm. 7,695Qm. Girem a la dreta pel carrer de la Masia. En aquest punt, davant nostre veiem la font on podem
carregar aigua.
0,300Qm. 7,995Qm. Tombem a l’esquerra i vint-i-cinc metres més endavant el
nostre camí marxa a la dreta.
1,000Qm. 8,995Qm. Creuem l’A-2
per un pas inferior. Sortim a una via de servei on el trànsit és nul. Creuem i
ens dirigim a la dreta, cap al nord.
0,410Qm. 9,405Qm. Girem a l’esquerra per una pista de terra.
1,000Qm. 10,405Qm. Creuem l’AP-7
per un pas inferior i continuem endavant, ja per l’entorn de l’estany de Sils.
L’Espai Natural de l’Estany de Sils és un dels més importants de la Catalunya interior; conté una gran
varietat d’hàbitats com els prats de dall, els aiguamolls i els boscos de
ribera.
Aquest mosaic ofereix un
gran potencial per a la biodiversitat on hi habiten espècies com la tortuga
d’estany, el repicatalons i el blauet, totes tres en greu perill d’extinció.
Per aquest motiu, l’Estany de Sils s’inclou dins la xarxa
d’Espais Naturals Protegits de Catalunya
i forma part de la Xarxa Natura 2000,
que engloba el conjunt d’espais protegits a nivell europeu.
0,500Qm. 10,905Qm. Tombem a l’esquerra cap a Riudarenes.
1,500Qm. 12,405Qm. El nostre camí fa gairebé un gir de 180 graus a la dreta.
Continuem seguint la ruta dels Segadors.
0,500Qm. 12,905Qm. Creuem la línea de ferrocarril Barcelona – Portbou per
sobre d’un pont.
0,470Qm. 13,375Qm. Cruïlla de camins.
Nosaltres seguim recte.
1,000Qm. 14,375Qm. Creuem la GI-555 i seguim recte i en sentit descendent cap
a Riudarenes per l’avinguda Tramuntana.
1,300Qm. 15,675Qm. Som davant la càrnica Batallé. Continuem a l’esquerra.
0,400Qm. 16,075Qm. Sant Martí de
Riudarenes. És l’esglèsia parroquial de Riudarenes consagrada a Sant Martí de Tours, bisbe francés del
segle IV, del qual es celebra la
seva festivitat l’onze de novembre. El temple es d’origen romànic i es troba
documentat el 1190, però l’edifici
actual és dels segles XVI i XVII i
el campanar del XVIII amb elements
barrocs i neoclàssics.
Seguim les marques
blanques i blaves que trobem en el carrer Major.
0,150Qm. 16,225Qm. A la cantonada entre el carrer Major i la Travessera Major
tenim una placeta amb una font de xarxa.
Nosaltres seguim pel
carrer Major i uns metres més
endavant enllacem amb el carrer de l’Esparra
que després es converteix en carretera.
0,640Qm. 16,865Qm. Tombem a la dreta per una pista que planeja i anem fent
obviant els camins que menen a banda i banda. Sempre seguint les marques
blanques i blaves.
4,300Qm. 21,165Qm. Fem gairebé un gir de 180 graus a l’esquerra. Uns cent metres abans d’aquest punt, trobem
un lledoner de mides considerables.
0,410Qm. 21,575Qm. Termes Orion. El descobriment de les aigües termals a Santa Coloma data de la Primera
Guerra Carlina. Hi ha qui diu que van trobar un soldat ferit dins les
aigües, i que gràcies a això va poder aguantar més dies amb vida del que era
d'esperar per les ferides que tenia. Posteriorment les aigües es van continuar
utilitzant per ajudar en la cura de soldats. Després d'aquests fets,
en el punt on hi havia aquelles basses d'aigua calenta, es va iniciar un
procés de construcció i renovació fins que el lloc es va convertir en
l'actual Balneari Termes Orion. El primer edifici del balneari el
podem situar al 1860. L’aspecte
actual, però, el devem a un projecte del 1919,
i a diverses modificacions posteriors.
L'edifici és d'arquitectura
neoclàssica i està catalogat com a monument al municipi de Santa Coloma, a més d'estar inclòs
en l'Inventari del Patrimoni Històric de Catalunya. Passejar per davant de la seva façana principal,
imponent i serena, us transportarà fàcilment a èpoques passades.
Girem a la dreta per
anant-se aproximant al Parc de Sant
Salvador.
1,500Qm. 23,075Qm. El Parc i la Font de Sant Salvador. El parc de Sant Salvador, situat a la confluència
de les rieres de Sant Hilari i de Castanyet, és un dels indrets més
interessants i populars de la ciutat. La font de Sant Salvador ja era utilitzada al segle XVIII però el parc va començar a ser d'ús públic a partir de 1895. Posteriorment la seva superfície
s'ha anat ampliant i ara conforma un espai humit i ombrívol, articulat pel
passeig de la Font Picant, replet
d'arbres de tota mena, sobre tot plàtans, però també castanyers, arços,
til·lers, verns i altres espècies.
Es tracta d'una gran roca amb tres sortidors
d'aigua mineral. Al brollador central, que sol rajar més, li arriba aigua d'una
deu diferent als sortidors laterals. El raig central té una concentració més
alta de fluor que la dels costats. Els tres brocs son d'acer inoxidable en
forma de caneló obert.
És una font que té aigua tots els mesos de l'any, molt apreciada tant pels
veïns de la mateixa ciutat com d'altres llocs. És habitual trobar llargues cues
d'espera fins que no els toca el seu torn. Per això, l'Ajuntament va posar un
cartell on indica la quantitat
d'aigua que es pot recollir per persona i dia, fins i tot qui té prioritat
depenent si es vol aplegar aigua o només veure'n.
Dins de la segona dècada del segle passat, es va remodelar, i com indica la
tradició o llegenda, com que aquest Sant va fer el miracle de fer sorgir l'aigua
d'una roca, l'Ajuntament va fer portar una gran roca al parc a prop de l'antiga
font i va canalitzar l'aigua per que sortís per ella en tres brocs.
Una llegenda explica que Sant Salvador
va fer brollar aigua tocant una penya viva amb el palmell de la mà. En la seva
memòria, a finals del segle XIX van
construir una ermita o capella. Fins l'any 1975
no quedà la font com la coneixem avui dia.
Cent vint-i-cinc metres més endavant
creuem la riera de Santa Coloma i
anem cap al nucli urbà pel Passeig de Sant
Salvador.
0,400Qm. 23,475Qm. Deixem
a l’esquerra l’Ajuntament i continuem pel Passeig de Sant Salvador.
0,080Qm. 23,525Qm.
Tombem a la dreta pel carrer de Sant Sebastià.
0,325Qm. 23,850Qm. A
l’alçada de la plaça de Sant Sebastià
girem a l’esquerra.
0,075Qm. 23,925Qm. Estació
d’autobusos de Santa Coloma de Farners. Final
de l’itinerari d’avui.
La descripció de la font de Sant
Salvador l’he extret d'www.encos.cat
Properament anirem de Sant
Quirze de Besora a Torelló tot
pujant al Santuari de Bellmunt.
