20 RECOMANACIONS PER SANT JORDI

Enguany ens arriba Sant Jordi en ple confinament i sens dubte llegir és una de les activitats més recomanades, doncs malgrat que el cos es quedi a casa, la imaginació pot volar a altres móns i ficar-se a la pell de mil i un personatges.

A les recomanacions d’aquest 2020 hi predomina la novel.la d’escriptores dels Païssos Catalans, però tampoc hi falten els llibres de fonts, guies excursionistes, teatre, un llibre fotogràfic, clàssics com l’Espinàs, una guia d’ocells i com a novetat aquest any incorporo dos llibres d’autors anglosaxons que en aquest cas tracten temes de caire social i econòmic.

Encara no sabem quantes setmanes estarem confinats, tanmateix amb les llibreries i les biblioteques tancades és ben difícil adquirir llibres i per tant us animo a fer segones lectures d’aquells llibres que tenim a les prestatgeries de casa, sobretot si fa més de quinze o vint anys que vam fer la primera lectura, doncs nosaltres som diferents i segurament veurem matissos i detalls que en aquell moment no vam veure.

LES RECOMANACIONS DEL 2020

1.     El Fibló. Silvia Soler. Edicions 62.  Trobo molt adient com la Sandra Otto parla d’aquesta novel.la al Núvol “Sílvia Soler escriu El fibló des de la nostàlgia dels seus personatges, d’aquests tres germans que es retroben i que comencen realment a conèixer-se i a acceptar-se mútuament després de molts anys de distanciament. L’autora parla des del cor amb delicadesa i molt d’amor: fraternal o compartit amb aquells que també van patir la pèrdua, cadascú a la seva manera. Tots tres van sobreviure emocionalment com van poder o saber”

Es tracta segurament d’un aprenentatge continuu, doncs  la Sílvia Soler fa referència també a que també als germans han d’ensenyar-te a estimar-los.

“L’autora deixa finalment un lloc en el seu relat per als que quedaran, els que venen al darrera i busquen conèixer els seus orígens, els nebots adolescents que tracten d’omplir buits i buscar sentit a preguntes a penes formulades. Són misteris vitals, arrels necessàries per a la construcció de la pròpia identitat. Són nous començaments, futures noves oportunitats…

El fibló convida a pensar en la importància de les relacions fraternals, les seves vivències compartides, les bones i les dolentes. També del llegat deixat als nouvinguts, aquell que s’ha d’anar construint a poc a poc, fent neteja de tant en tant del passat i obrint els porticons de la casa de cara a un jardí sa i net de males herbes.”

2.     El curiós incident del gos a mitjanit. Mark Haddon. La Magrana. 2006. Brillant novel.la protagonitzada pel seu narrador en Christopher Boone un noi de quinze anys que té una forma moderada d’autisme i que la descripció d’allò que pensa, com ho pensa i com ho executa ens fa entendre la seva manera de funcionar i la seva lógica.

 En Christopher odia el groc, el marró o que el toquin. Mai ha anat sol més enllà de la botiga de la cantonada, però quan descobreix que algú ha matat el gos d’una veïna, decideix iniciar una investigació. Lluny de fracasar, la seva recerca qüestionarà ben aviat el sentit comú i el comportament dels adults que l’envolten.

3.     Canto jo i la muntanya balla. Irene Solà. Premi Llibres Anagrama de Novel.la. Maig del 2019. En aquest llibre es barrejen èssers fantàstics i persontages i fets molt sòrdids de la Guerra Cívil Espanyola. Tanmateix, recomano aquesta novel.la sense saber explicar l’argument, segurament el recomano per com està escrit.

Per tant, per explicar-vos una mica el llibre agafo el text escrit a la seva contraportada. “Canto jo i la muntanya balla és una novel.la en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memoria de segles de lluita per la supervivencia, de persecucions guiades per la ignorancia i el fanatisme, de guerres fraticides, però que encarna també una bellesa que no li calen gaire adjectius. Un terreny fértil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per una certa redempció.

4.     El xoc de civilitzacions i el nou ordre mundial. Samuel Hungtington. Edicions Proa. Aquest llibre no és gens fàcil de llegir, feixuc, a vegades fins i tot una mica avorrit, però sens dubte és una lectura necessària, doncs fa una reflexió sobre una evidència “que la civilització occidental no som el mèlic del món”, som una civilització més i aquest fet de pensar que som el centre del món passa a totes les civilitzacions.

Treball interessantíssim que ens explica com han sigut aquestes relacions entre civilitzacions al llarg de la història i sobretot cap a on podem anar.

Un llibre molt bo per obrir ments.

5.     Algú com tú. Xavier Bosch. Editorial Planeta. 2015. Una història d’amor que nomès va ser efectiva quatre dies,  però que va durar tota una vida. Novel.la que ens reconciliarà amb la lectura, si allò últim que hem llegit és el “Xoc entre civilitzacions” d’en Samuel Hungtington.

6.     La nena dels nou dits. Laia Fàbregas. Columna Edicions. Maig del 2008.  Bon llibre per descobrir aquesta autora. Una novel.la de veritats, de mentides, de tabús, de desconeixements, que té l’emprenta de la dictadura de Franco i una mirada inèdita sobre els opositors a la dictadura franquista que van protagonitzar la transició i la democracia.

7.     El carrer de l’embut. Pilar Rahola. Magrana. Març 2013. L'autora ens descriu alguns dels moments cabdals dels anys vint i trenta a Catalunya i Cuba mitjançant un extraordinari entramat de relacions entre sindicalistes, polítics, artistes, pescadors... i amb Barcelona, Cadaqués i diferents indrets de Cuba com a escenaris de les diferents trames.

            Realment és un llibre d'història novel.lat i que segurament és     interessant la seva lectura per reflexionar sobre la mesura de forces entre l'Estat Espanyol i Catalunya, entre el feixisme i el republicanisme. 

D'aquesta mesura de forces fa una mica més de 80 anys en va sortir perdent Catalunya i el republicanisme, aquest darrers anys dóna la sensació que la història es repeteix.

Sens dubte "El carrer de l'Embut" ret un homenatge als ideals de la República i als mestres que en van ser l'estándard.

Una lectura completament recomanable per conèixer una mica més la història d'aquest país tan acostumat a les derrotes i fins i tot a vegades a l'opressió i a la retallada de les llibertats.

Finalment, el llibre està farcit de paraules i expressions cadacasenques.

8.     Moon river. Vicenç Villatoro. Columna Edicions. Març del 2011. Quan llegeixo normalment busco històries que transmetin positivisme, doncs moltes vegades la lectura és el meu refugi de les cabòries del dia a dia. A Moon River, Vicenç Villatoro ambienta la seva novel.la a l’Hospital Clínic un diumenge a finals d’estiu.

Els protagonistes són en Pere i la Maria, tots dos vorejen la cinquantena, ell està esperant els resultats d’una analítica, ella espera un diagnòstic per confirmar o descartar un cáncer.

Tot comença en una banc a la galeria mig buida de la tercera planta del Clínic entre dues persones que no es coneixen, aquest és l’inici d’una jornada de converses i aproximacions, que mica a mica anirà cap a una mútua atracció, basada en afinitats súbtils, en la necessitat d’escalf i de companyia i en la por a la solitud i a la mort.

Amb una seductora narració ajustada a aquesta trobada casual, accedim a una emotiva història sobre l’entrega i l’amor per conjurar l’amor.

9.      Mudances. Gemma Sardà. Edicions Comanegra. Febrer del 2019.

Una violació i una separació és el punt de partida d’aquesta novel.la. Arran d’aquests fets els protagonistas marxen o més ben dit fugen de Barcelona i van a parar a un poble que podem ubicar entre el Penedès i l’Anoia. Aquest és el poble del Marcel, un rellotger acabat de jubilar  i la Lívia una jove traductora hi va a parar perquè ha trobat un estudi amb internet i una discoteca a prop.

A partir d’aquí un fet fortuit fa que els dos personatges mica a mica es vagin acostant.

          Sens dubte, un llibre que enganxa gràcies a l’estil fresc i àgil de l’autora. Un llibre perfecte per començar i acabar el mateix cap de setmana.

10.    Dies de ratafia. Sergi Pons Codina. Edicions 1984. Febrer del 2017.

L’autor de Parets del Vallès ens presenta una novel.la fresca, fàcil de llegir, on els protagonistes són dos joves intel.lectuals de barra de bar amb inclinacions de jubilat.

El llibre es plé de picaresca, d’alcohol de garrafa, d’humor, d’ironia, de supervivencia… i on un tarambana, buscavides, amb poques ganes de treballar, molta fantasia i mentider compulsiu, és elevat a la categoría d’heroi del nostre temps.

11.     Adeu –Suau. Isabel Clara Simó. Edicions 62. Febrer 2006.

Enguany us volia recomanar quelcom de la Isabel Clara Simó, en vida d’ella no l’havia llegit i l’altra dia quan era a la biblioteca, els meus ulls van anar cap aquest “Adéu –Suau”.

“Mitjançant un amplíssim registre lingüístic, Adéu-suau construeix una narració que endinsa el lector en l’univers de la memòria, la història i la identitat del nostre país. Un llibre fascinant que sap retratar un món d’una actualitat absoluta, amb uns protagonistes mancats d’orígens i de referents i sempre en conflicte entre l’horitzó d’expectatives i la realitat.

La majoria dels personatges i de les situacions al començament de la ficció, són absolutament normals: gent corrent, representativa de tots els grups socials, que viu una existència banal. Això és precisament el que interessa a I’autora d’Alcoi: mostrar tot el que amaga l’aparent normalitat, el que oculten les relacions civilitzades.

12.    La filla de la neu. Núria Esponellà. Edicions Columna. Gener del 2016. Deliciosa novel.la on la Vall de Núria, la construcció del cremallera, l’Enric un jove enginyer i sobretot la Joana, una cambrera de l’hostatgeria en són els protagonistes.

A la vida ens passen moltes coses, sovint imprevistes i fins i tot desagradables i difícils de fer-hi front, però si que podem triar la manera amb la qual les vivim, ens podem quedar instal.lats a la ràbia, a l’enuig, a l’amargor, a la rancúnia… o podem fer com la Joana que ho fa des de la tendressa, la compassió, el positivisme, la lluita… les ganes de tirar endavant, una actitud que l’ajuda a cicatritzar ferides.

    

13.   Vermell i passa. Josep Maria Espinàs. Edicions La Campana. Octubre 1992.

Novel.la curta de l’Espinàs que destaca per l’originalitat del tema i pel plantejament narratiu. L’autor centra l’acció en la sala de joc d’un casino i concentra en aquest espai una sorprenent aventura humana amb personatges i maneres de fer que segurament només podem trobar entre les quatre parets d’una sala de joc.

14.   Terra baixa. Angel Guimerà (1897). Edició, estudi i notes a cura de Laura Borràs i Castanyer. Març del 2004.

Aquesta és una obra de teatre clàssica. Segurament una de les obres cabdals de la Renaixença. On Manelic representa la terra alta, la puresa, la innocència… Les dificultats d’adaptació del pastor al món de la terra baixa, dóna rellevància per contrast, a l’ideal de la terra alta.

Terra Baixa ens mostra moltes dualitats: individu/massa, ideal/realitat,  jo/naturalessa,  espèrit/materia.

En Sebastià i la Marta completen aquest triangle ple de poder injust, humillacions, però també d’amor i llibertat.

Per cert, si algun dia passeu pel Refugi de Coma de Vaca, mireu al voltant, doncs en Guimerà situa l’obra en aquest entorn.

15.    Cims de Catalunya. Francesc Muntada i Jordi Lalueza. Editorial Alpina. Juliol 2008. Llibre fotografic de 65 cims de Catalunya. Al marge d’unes bones fotografies dels cims que ocupen més d’una plana, anexa a les imatges trobem una breu descripció del cim i el seu entorn, així com les seves coordenades UTM, l’altitud i el massís i la comarca on es troba la muntanya.

16.    Vall de Camprodon. 50 indrets amb encant. Roger Arquimbau, Roser Guitart i Anna Vila. Editorial Farell. Col.lecció. Llibres de muntanya. Núm 38. Març 2015. En aquesta guia trobarem 50 petites excursions per fer amb canalla. En aquest sentit, algunes amb prou feines tenen un quilòmetre de llargada i això sí, a l’inici de tots els itineraris s’ha d’arribar amb vehicle privat.

La quantitat de llocs amb encant que ens aporta aquesta guia, també ens pot ajudar a el.laborar rutes més llargues i així amb l’ajuda dels mapes de la zona unir diversos indrets i assolir itineraris amb el quilometratge i el desnivell adequat als nostres gustos i a les nostres possibilitats.

17.     Plomes i becs. Aquesta és una guia d'ocells de Palau-solità i Plegamans escrita i fotografiada pel Jaume Ventura Nualart, l'Abel Julien Vila i en Jordi Segalés i Corominas i editada per l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans l’any 2019.
Sens dubte, és un molt bon treball per conèixer les aus que habiten o que fan parada a Palau en les seves migracions.
Malgrat que s'han arribat a veure 180 espècies diferents, en aquest llibre trobarem la fitxa de 60 ocells. En aquest sentit, a cada fitxa trobarem la mida de l'ocell, l'hàbitat, la identificació, els costums, la distribució a Catalunya i el lloc on es pot veure a Palau.

En el pròleg, els autors esmenten que aquest llibre no pretén ser una guia ornitològica dels ocells de Palau, personalment penso que sí que és una guia d'ocells, molt clara i molt ben feta i  segurament adreçada a tots aquells neòfits en la matèria.

18.   Ruta del Ter. Seguint el curs del riu. Consorci Alba-Ter. Setembre de 2009.  Molt bona guia per plantejar-se una travessa d’uns quants dies o simplement una excursió d’un dia. Tanmateix, hi ha algun tram com l’etapa de Girona a Flaça a peu que és molt millorable. Per tant, si us decidiu a fer algun tram no aneu a cegues, abans llegiu bé la descripció de l’itinerari i si podeu ho complementeu amb d’altre cartografia.

Trobo especialment interessant el capítol de les rutes temàtiques que ens acosta un patrimoni cultural, natural i històric que ens deixa el riu com a llegat.

Aquesta guia té vinculada una página web que es va actualitzant. Ruta del Ter

19.   Catalunya. 50 excursions als seus rius. Cèsar Pasadas. Cossetània Edicions. Febrer. 2017. Bona guia de tapa dura per tenir a casa, doncs la seva mida no permet portar-la a la motxilla. Tanmateix s’ens descriuen 50 itineraris a rius i rieres de la tota la geografia catalana. Majoritàriament, les excursions tenen una dificultat entre baixa i mitjana i això es tradueix que els itineraris tenen una durada d’entre 2 i 4 hores i que no s’ens presenten sortides amb uns desnivells positius desmesurats.

Això sí, per portar la descripció de l’excursió haurem de fer una fotocòpia o una fotografia del llibre.

20.     Les fonts de Castellar del Vallès. Aquest és un treball coral realitzat per membres del Centre Excursionista de Castellar l'any 2004 i en aquest sentit recollides en un carpesà de mides considerables,  hi ha les 122 fitxes de cadascuna de les fonts, mines, bassals, degotalls i punts d'aigua que hi ha a Castellar del Vallès.

Acompanyant aquestes fitxes, hi ha un mapa del terme municipal on s'ens indica la posició de la deu d'aigua i un altre mapa que divideix Castellar en 14 àrees geogràfiques.

Per tant, també hi ha un mapa de cada àrea geogràfica, el que representa que tenim una descripció gràfica d'una zona que com a molt abasta 7 quilòmetres quadrats en una escala 1:10.000, però no nomès això, sinò que a la part posterior de cada fitxa de font, hi ha un croquis de l'entorn de la font de no més d'un quilometre quadrat a una escala 1/5000. 
Sens dubte, és difícil trobar una guia de fonts amb una cartografia tan acurada.

Per la part anterior de la fitxa, trobem el nom de la font, l'àrea a la qual pertany, si és coneguda amb altres noms, una descripció escrita de la situació geogràfica, una descripció del lloc i de l'entorn, els accesos, les característiques de la font, l'anàlisi de l'aigua, l'aqüifer al qual pertany, l'aprofitament que es fa de l'aigua i una fotografia.

De les 122 fitxes i agafant de referència les fotografies, hi hauria al voltant d'una quarantena de fonts (frontal, broc, i una pica o un lloc on desguassar).
És evident que no portarem el carpesà que recopila les 122 fitxes, doncs pesa 2,7 Kgs, en tot cas, allò que aconsellem és fer una fotocòpia de la fitxa i així evitar que es faci malbé .

Finalment, esmentar que aquest treball és molt difícil d'aconseguir, de fet no hi ha còpia ni a la Biblioteca Antoni Tort de Castellar i si en voleu aconseguir un exemplar us heu de dirigir al Centre Excursionista on encara en queda algun.

Properament, començarem a parlar de l’Olla de Núria.

    

19. RECOMANACIONS PER SANT JORDI

Falten 4 dies per Sant Jordi i com passa cada any per aquestes dates us faig tantes recomanacions com l'any que pertoca.
Enguany us presento novel.les, poesia visual, literatura juvenil, llibre social, guies excursionistes, reculls de fonts...
Les 19 Recomanacions d'aquest Sant Jordi són,

1.     El Noi del Maravillas. Lluís Llach. Empúries Narrativa. Novembre del 2017. Trobo molt encertada la sinopsi de Nosaltres Llegim. Cat.

“La novel·la se centra en la vida de Roger Ventós, nascut a Sète, fill d’una anarquista catalana exiliada, que esdevindrà un baríton de gran prestigi internacional. La vida del jove està vinculada al teatre Maravillas, un teatre de vairetés del Paral·lel barceloní, on va viure la seva mare i la seva família i on ell acabarà passant els anys de joventut fins que comença a triomfar en el món de l’òpera.

A través del Maravillas coneixem els personatges que donen vida al teatre.. L’entreteniment i l’espectacle contrasten amb un context social marcat per la misèria, la repressió i la censura. Un Maravillas que pren vida pròpia i que esdevé un protagonista més de la novel·la, amb una història que es remunta a l’època daurada dels teatres de vairetés fins la seva decadència, amb un final intensament emotiu i esquinçador que ens recorda el final d’una òpera…”

“El noi del Maravillas és també un cant a l’amistat, a la lleialtat, a les complicitats, a la música i als amors incondicionals i clandestins”

          “Ens trobem, per tant, davant d’una de les novel·les més autobiogràfiques de Lluis Llach tal i com ha reconegut el mateix autor que afirma, que el llibre recull vivències personals i reflecteix el seu interès pel cant i la música, pels ambients i espectacles del “barri xino”, així com la seva aproximació a l’anarquisme”

         “Una bona lectura per endinsar-nos a la vida del Paral·lel i la Barcelona del tardofranquisme a través d’uns personatges entranyables que es fan estimar.”

2.     Un racó de paraigua. Josep Maria Espinàs. Edicions La Campana. 1997. Personalment, penso que aquest llibre de contes és l’obra de l’Espinàs on és més irreconeixible l’estil de l’Espinàs. El títol del llibre s’inspira en la cancó d’en George Brassens, “El paraigua”. En aquest sentit, hi ha un vers de la cançó que diu “Un racó de paraigua a canvi d’un racó de paradís”. Brassens cedeix un racó del seu paraigua a aquella noia desconeguda que el fascina, que l’enamora i Brassens no vol que deixi de ploure, doncs compartint el paraigües amb aquella noia es troba al paradís.

Per tant, el títol li escau a aquest recull de contes, perquè l’Espinàs vol que “Un racó de paraigua”, sigui un recull de narracions sobre el desig humà de trobar un espai de felicitat o d’independència.

3.     La novel.la de Sant Jordi. Màrius Serra. Ara Llibres. Març 2018. Alegre, vibrant, festiu... Així és Sant Jordi per als lectors. En canvi, escriptors i editors viuen una jornada esgotadora de nervis anhelant la glòria. De totes les diades que es fan i es desfan, aquesta serà la més important per a un dels nostres protagonistes: Màrius Serra ha publicat per primer cop amb el prestigiós segell Lorem Ipsum, comandat per l’editor de referència Nil Illa, i aspira a encapçalar les llistes de vendes. Amb una trama plena d’enigmes, situada en la flamant República Catalana, planteja la mort d’una sèrie d’escriptors a mans d’un grupuscle de poetes furiosos guiats per un sinistre joc de rol. 

Personalment, cal dir que d'aquesta novel.la m'ha agradat molt més i m'he enganxat al llibre a la primera meitat del llibre, penso que la segona part fluixeja i acaba coixa. 

Tanmateix, hi ha indicis que aquesta “Novel.la de Sant Jordi” potser tindrà una continuació mitjançant el personatge d’en Oriol Comas i Coma.

4.     Jo sóc catalana. Najat El Hachmi. La Butxaca 2004. -Jo sóc català, mama?Quan el seu fill li formula aquesta pregunta, Najat El Hachmi no sap què contestar. L'autora va deixar el seu país, el Marroc, quan només tenia vuit anys i des de llavors viu a Catalunya. Amb aquest llibre va decidir abordar amb profunditat i agudesa l'experiència de ser immigrant: la llengua, la qüestió de la identitat, la religió, les dones, el sentiment de pèrdua envers el Marroc i alhora de pertinença a Catalunya, el seu país d'adopció.

Amb un català impecable i ric en matisos, amb una prosa capaç d'enganxar els lectors i una capacitat sorprenent per captar l'essència dels fets, Najat El Hachmi ens transmet l'esperança en un futur en el que es pugui respondre sense dificultats a la pregunta del seu fill. Un llibre fonamental per entendre com són els nous catalans del segle XXI. 

5.     Permagel. Eva Baltasar. Club Editor. Juny 2018. Premi Llibreter 2018. Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l’heroïna d’aquest llibre. Una novel.la que enganxa.  Com diu Miracle Sala “La protagonista es revela una suïcida, però és molt vital. Sembla cínica i freda, però té tendresa i paciència. És irònica, però també filòsofa, amb un món interior riquíssim. Sembla que li faci mandra viure, però li encanta passar el temps llegint, gaudint del sexe, del menjar, de l’art… “Les persones són una acumulació de vestits i sabates”, diu en un moment de l’obra. Però a través de la vivesa i el ritme que imposa la seva llengua i la sinceritat de les sensacions que hi aboca, sabem que ella és això i molt més”.

6.     Nosaltres dos. Xavier Bosch. Edicions Columna. Març 2017. El Kim i la Laura es coneixen a la universitat. Vénen de mons molt diferents. Ell, seductor i despreocupat, és fill d’un hoteler del passeig de Gràcia de Barcelona. Ella, de Banyoles, és senzilla, idealista i sap que la vida es basa en els detalls.

Junts riuen, es diverteixen i units pel vincle de l’amistat, superen els esculls del destí. Malgrat els seus camins divergents, saben que sempre hi són per ajudar-se. Tant se val la distància. Tant se val que triguin molt temps a retrobar-se. Són dos amics, com n’hi ha pocs, a prova de tot.

És possible l’amistat entre un home i una dona?

Novel.la de molt fàcil lectura, doncs de seguida la història enganxa.

7.     Dona d’aigua. Nuria Esponellà. Edicions Columna. Febrer 2013.

El 18 de juny de 2013, es va presentar a la Biblioteca de Can Mulà, el projecte artístic i artesà  de les Dones d’Aigua impulsat pel Institut Municipal de Serveis al Discapacitat de Mollet i que estava apadrinat per la Núria Esponellà.

Des d’aquest mes de febrer, si passejem per la Rambla de Mollet, davant la Sala Fiveller ens toparem amb una d’aquestes dones d’aigua.

A la col.lecció de les dones d’aigua de l’IMSD, potser li manca la Sarah Prats, una dona enigmática, frágil, de gran bellesa, molt especial, doncs té epilepsia, una malaltia totalment estigmatitzada el 1887 i a més a més pateix maltractaments per part del seu marit, del qual depèn totalment perquè encara no té 25 anys i és menor d’edat.

La dona d’aigua de la Núria Esponellà, és una novel.la d’intriga psicológica que recrea una época amb tot detall i que ens explica la història d’un amor adúlter i clandestí entre la Sarah i el Miquel, tots dos atrapats en matrimonis sense amor. La seva passió haurà de lluitar contra els tripijocs del marit de la Sarah, la influència d’un enigmàtic doctor i els rumors d’una ciutat petita com Banyoles, una societat convulsa després de les guerres carlines.

8.     Poemes visuals. Joan Brossa. Edicions 62. 1975. Enguany s’està cel.lebrant el centenari del naixement d’en Joan Brossa i per aquest motiu he trobat adient la tria d’aquest llibre.

En Brossa es referia als Poemes Visuals amb les següents paraules, “ “Aquests versos, com una partitura, no són més que un conjunt de signes per a desxifrar. El lector del poema és un executant.”

Certament entrar en el món brossià és complexe, per tant, si aquest Sant Jordi us decidiu a regalar aquets poemes visuals, no està de més d’acompanyar-ho d’una visita a Fundació Brossa

9.     Alegría con Gambo. Iñaki Alegria Coll. 2014. Aquest llibre ens acosta les vivències d’aquest metge que desprès de fer les pràctiques a l’Àrea de Pediatria de l’Hospital de Granollers i haver fet un viatge a Etiòpia, va decicir que per coherència exerciria la seva professió en aquest país de la banya d’Àfrica.

L’Iñaki va fundar la ONG Alegria sense fronteres i l’any 2014 va escriure i editar aquest llibre que mitjançant 6 capítols ens explica que vol dir fer de metge a Gambo una zona rural a uns 220 quilòmetres al sud d’Addis Abeba, és a dir 7 hores de viatge per pistes i camins malmesos.

El llibre és dur, però fer de metge a Gambo és molt dur.

El 100% dels beneficis del llibre es destinen a l’ONG “Duna. Petits  Grans de Sorra”.

Trobareu més informació sobre l’Iñaki i els seus projectes a www.cooperacioambalegria.com

10.  Aventures extraordinàries d’en Massagran. Josep Maria Folch i Torres. Editorial Casals 1989. Enguany he fet una relectura d’aquesta novel.la juvenil escrita el 1910 i que molts d’aquells que ara estem entre els 40 i els 50 vam llegir quan teniem 13 o 14 anys. Avui dia aquest llibre hem resulta carrincló i fins i tot amb certs tics de xenofòbia i de ben segur hi ha mil i un llibres més adequats i més ben escrits per adolescents, que no pas aquestes Aventures d’en Massagran. Tanmateix, us recomano aquest llibre convidant a rellegir allò que amb naturalitat llegiem fa 30 o 35 anys i pels més joves,  com a exercici de descoberta de certs aspectes de la societat catalana de principis del segle XX.

11.  Calendari de festes amb foc. Manel Carrera i Escudé. 2012. En aquest llibre, trobarem el recull d'algunes celebracions festives de les terres de parla catalana que utilitzen el foc en algun moment de la seva seqüència ritual. Estructurat a mode de calendari, amb les principals festes que durant tot l'any fan servir el foc en la seva posada en escena.

Tanmateix, en aquest llibre ja trobem unes quantes festes que es cel.lebren en algunes de les contrades que hem trepitjat a les diferents excursions que hem publicat en aquest blog. Així entre d'altres fa referència a la Cremada del Dimoni de Badalona, a la Flama del Canigó, a les Fogueres de Sant Joan, a la Crema de la Bóta d'Arenys, a la Vetlla de Santa María del Monestir de Montserrat, al dia de l'Escudella de Sant Feliu de Codines...

De totes les festes, al marge d'haver-hi unes magnífiques fotografies de cadascuna d'elles, l'autor ens explica l'origen i la història d'aquestes tradicions. En alguns casos inclús també fa esment a festes semblants que es cel.lebren a a altres indrets per les mateixes dates.

12.  Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana. Joan Soler i Amigó. Barcanova 1998.   En aquesta magnífica obra, trobem milers de termes que fan referència al tradicionari català. Com diu l'autor és una enciclopèdia oberta on cadascú, doncs cada poble té el seu tradicionari i els seus mots i malnoms podem anar completant.
Sens dubte, una molt bona obra de consulta per recordar i salvaguardar els nostres refranyers, cançoners, rondallaris, ritus...

13.  Rutes pels boscos més bells de Catalunya. Cèsar Barba i editat per Sua Edizioak l’abril del 2016.  L'autor ens presenta 46 rutes per diferents boscos del territori català. De cada excursió trobarem una descripció de l'itinerari amb el tipus de bosc i vegetació que hi trobarem, tanmateix, hi ha rutes per totes les comarques i de fet l'ordre dels capítols segueix l'ordre alfabètic de les comarques.

Anexe a cada excursió hi ha una fitxa amb el tipus de recorregut, si és lineal o circular indicant el tipus de camí i si és apta per fer amb bicicleta, amb el punt d'inici de l'excursió i com arribar-hi, amb la distància, el desnivell i el temps estimat.

Sens dubte, és una bona guia, doncs trobem algunes excursions fora de les típiques i tòpiques que ens acosten a magnífics indrets.

14.  Les fonts de Camprodon. Fernando Vila Barceló. Editorial Aurifany. Abril 2012. Aquest llibre no és una guia excursionista on se’ns explica com arribar a les diferents fonts de la Vall i a partir d’aquí trobem descripcions acurades de cada deu. Aquest “Fonts de Camprodon” és un llibre d’històries, d’històries d’un temps, d’un paisatge, d’una gent, on les fonts són actors de repartiment. Aquest és un llibre on podem trobar referències a Josep Pla, a les caderneres o als vaixells de Campsa.

A voltes l’autor, fa servir aquestes referències, per marxar del tema principal i “filosofar” i d’un plegat, unes línees més avall torna a recuperar el fil on l’havia deixat.

Les Fonts de Camprodon s’ha de llegir com una novel.la, perquè realment aquest llibre s’hauria d’anomenar “Històries de Camprodon”. En definitiva,  bon llibre amb magnifiques il.lustracions dibuixades per l’autor.

15.   Itineraris pel rodal de Sabadell. Lluís Fernández i Francesc Macià. Editat per l’Unió Excursionista de Sabadell. Aquesta guia ens acosta a aquest indret que és a tocar de la zona urbana de Sabadell, on hi ha molt a conèixer i on està ple d’indrets amb un alt interés paisatgístic, cultural i històric.

Per començar, hi ha un text introductori de la necessitat del Rodal: dels seus valors i dels seus usos; de la importància de conservar el seu patrimoni històric, biològic i agrícola i de l’us social i pedagògic que s’en pot fer.

A partir d’aquí, es desenvolupen 10 excursions on l’eix central són diferents temàtiques, l’aigua i la pagesia, els camins antics, fonts i molins, terres de secà…

A més a més de la descripció dels itineraris en el llibre, la publicació vé amb un annexe de 10 fitxes per endunt-se d’excursió i on trobem a més de la descripció, el rutòmetre, el quilòmetratge, la durada de l’excursió i si trobarem punts d’aigua.

Sens dubte, una guia boníssima per conèixer el Rodal de Sabadell.

     

16.  Montseny. Viatge visual.  amb les fotografies d'en Jaume Balanyà i els textos d'en Joan López i editat per Alpina el desembre del 2016.
Aquest recorregut visual pel Montseny és un viatge que ens transporta als indrets més representatius del massís, però també a altres de més desconeguts i recòndits, tot plegat des de la mirada curiosa i pacient del seu autor.

El llibre s'estructura en tres capítols, que corresponen a tres unitats orogràfiques ben diferenciades, La Calma, Matagalls i Turó de l'Home i Les Agudes. Sens dubte, aquest és un bon catàleg per decidir on anar d'excursió, si volem anar cap al Montseny, "la muntanya del senyal, partió de diòcesis i comtats, el far que divisaven les antigues naus, és avui un dels nostres entorns naturals més immediats, un entorn privilegiat i entranyable, on generació rere generació, l'home urbà hi acudeix per satisfer la seva necessitat de gaudir de contacte amb la natura".

17.  GR-92. Guia del sender de la Mediterrània. Xavier Margaix i Giner. Editorials Cossetània i Alpina. Juny 2016. Aquest és un treball molt acurat que es divideix en dos volums. El GR-92 Nord. De Portbou a Vallvidrera i el GR-92 Sud. De Vallvidrera a Ulldecona.

Avui us parlaré del volum del Nord. Aquí hi trobem descrites 18 etapes i 3 variants que suposarien 4 etapes més. Abans de començar a desenvolupar l'itinerari, a cada etapa trobem el quilometratge, l'estimació de temps, el desnivell positiu, la dificultat tècnica i la recomanació de la millor època de l'any per fer-la. A més a més, a continuació trobem una esplèndida sinopsi de l'itinerari i una descripció d'allò més destacat del recorregut de la jornada. Tot amanit amb unes fotografies que conviden a calçar-nos les botes.

18.  Joina i les fonts d’Igualada. Amb textos d’en  Darius Solé i il.lustracions de la Iria Gianzo i editat per l’Ajuntament d’Igualada l’agost del 2018.

           Aquest llibre és un recull de "llegendes" de set fonts d'Igualada, 

           1. La font de la Carota.
           2. La font de la Creu.
           3. La font de la Nena.
           4. La font de la Plaça Vella.
           5. La font de Neptú.
           6. La font dels Porcs, i 
           7. La font Major.

          Les set històries tenen un nexe, la Joina una intrèpida detectiu que        resseguint la tradició industrial, popular i festiva d'Igualada, cercarà i trobarà la resposta a fets extraordinaris.

         Sens dubte, un llibre per a mares i pares que són reclamats cada nit per explicar contes arran de llit.

19.   Castells de Catalunya. Jordi Fernández i Vanesa Salvador. Editorial Alpina. Gener 2018. Aquesta és una bona guia per descubrir 20 castells escampats pel territori  català. A les excursions publicades al blog, de fet nomès n’hem visitat un, el Castell de Burriac i per una altra ruta diferent a la que descriu aquesta guia.

Aquesta és una guia familiar, per tant ,totes les rutes són aptes per fer amb canalla a partir de 7 o 8 anys.

Per últim, destacar que té una molt bona mida per portar a la motxilla.

La setmana vinent pujarem a l'ermita de Sant Antoni de Camprodon i baixant descobrirem 6 o 7 fonts.

18 RECOMANACIONS PER SANT JORDI

Arriben les vigilies de San Jordi i com cada any és el moment de fer-vos recomanacions literàries. A la llista d'enguany hi ha 8 novel.les, repeteixen autors com Silvia Soler i Josep Maria Espinàs i s'estrenen autores com Gemma Ruiz i Anna Ballbona. Tanmateix, també tenim un record per la Maria Aurèlia Capmany, conmemorant el centenari del seu naixement i per totes aquelles dones que van treballar a les colònies textil mitjançant El Sileci dels Telers de l'Assumpta Montellà. Com no podia ser d'una altra manera també hi tenen cabuda tres llibres i guies que parlen de fonts.

En aquesta llista també trobareu un diccionari de barbarismes, una guia d'excursionisme i un llibre que ens parla del Dimoni de Badalona.
Però la novetat més important d'aquest any és la incorporació a aquesta llista de tres llibres que ens fan pensar sobre si la societat, la política, l'economia i l'escola que tenim és la que volem. Temes dels quals parlem  des de l'agost passat a La Brolla d'en Seuma.

A continuació, les recomanacions d'enguany.

1.Argelagues. Gemma Ruiz. Editat per Proa. Setembre 2016. En aquesta deliciosa novel.la la Gemma Ruiz, conjuntament amb la Remei, la Rosa i la Nina ens expliquen amb la seva oralitat de Castellterçol, Sabadell i Múrcia com ha sigut la seva vida, la vida d’unes dones que van nèixer en un món de pagès inclement i es van haver d’espavilar a ciutat, dones que van fer la guerra a la rereguarda i van arriscar la vida per alimentar els fills, dones que des dels catorze anys es van llevar de matinada, per fer rutllar la indústria textil.

Dones que la historia ha ignorat i que eren l’energia silenciada dels pobles i ciutats del Vallès, dones que podrien ser les vostres besàvies, àvies i tietes.

           2.Vells amics. Silvia Soler. Editat per Columna Edicions el febrer de 2017. El 1989, cinc estudiants que tot just están començant la carrera de Belles Arts, viatgen a París per visitar la gran exposició que es va fer sobre Gauguin al Grand Palais. Aquell viatge, de només quatre dies, els durarà tota la vida. En Marc, la Lídia, en Mateu, l’Ada i en Santi teixiran, a partir d’aleshores, una amistat que sembla indestructible i que els mantindrà ancorats als vells temps, els anys dels grans anhels.

 El temps passa i la vida empeny i les il·lusions sovint se soterren en nom d’una vida plàcida. Cal tirar endavant i aquell llustrós futur que anhelaven als divuit anys s’entela a mesura que s’imposa la realitat. Però el grup aguanta, cohesionat i sòlid, els embats que suposa viure. amor, gelosies, èxits, fills.

L’autora obre molts interrogants que cadascú contestarà segons el seu carácter i tarannà. Viure de manera caòtica i desmesurada pero sent coherent amb els nostres somnis i les nostres passions o bé renunciar-hi per una vida més còmode i convencional. Podem tenir una vida plena havent renunciat als nostres somnis?

3.      Joyce i les gallines. Anna Ballbona. Editat per Anagrama el març de 2016. Aquest llibre amb dues parts molt diferenciades, una primera plena de salts i amb certs trets surrealistes, i una segona més lineal, on la Dora li posa emoció a la seva vida i trasbalsa el dia a dia de Besllum escampant gallines arreu.

L'escriptora de Montmeló, amb un humor de vegades lacònic i de vegades descordat, traça el retrat d'una dona en transformació, d'un paisatge desdibuixat i d'un temps d'incertesa, un temps de precarietat laboral per aquells periodistes que comencen, dins d’un món on cada vegada costa dir qui és “normal” o qui està grillat.

Personalment, m’agrada molt la barreja de tocs rurals, punks i gamberros que anem trobant escampats per les pàgines d’aquesta novel.la.

4.      El malefici de la reina d’Hongria. María Aurèlia Capmany. Editorial Barcanova. 1982. Enguany s’està cel.lebrant el centenari del naixement de la María Aurelia Capmany i en el recull d’aquest any us vull recomanar aquesta novel.la juvenil.

Som a les acaballes del segle XVIII i la mar Mediterrània és l 'espai on lluiten les grans potències per la supremacia en el món. Aquest és l 'escenari de les aventures d 'en Macià, el tercer dels fills del vell Oliver, que un 6 de setembre de 1798 embarca en el xàbec de nom Afortunat per anar a cercar els germans desapareguts. Enfila rumb a la ciutat de Fiume, que en aquell moment pertanyia al regne d ' Hongria.

D ' aquesta manera comença una aventura d ' iniciació, plena de dificultats, personatges misteriosos i situacions insòlites. En Macià, que va penjar els hàbits per iniciar aquest viatge, no perd mai el cap, tot i que no sempre és senzill fer drecera, ni passejar-se sense armes per un món revoltat, i tot per trobar els seus germans i conèixer l'enigmàtica reina d ' Hongria i el seu terrible malefici.

5.      L’home de la maleta. Ramon Solsona. Premi Sant Jordi 2010 i editat per Proa el febrer de 2011. En aquesta novel.la, l’autor dóna veu a Venerando Mallons Cachaldora, un avi rondinaire i un xic tronera que ens explica de viva veu la seva vida i com, un cop vidu, decideix vendre el seu pis i viure la resta dels seus dies fent la ronda, un mes cada torn, a casa de cadascuna de les seves tres filles. Com encaixarà aquest home a casa de les seves filles?

A més a més, en Ramon Solsona és llicenciat en Filologia Hispànica i  és conegut per la tasca de divulgació de la filologia i la lingüistica catalana, en programes com "La paraula del dia" a Rac 1 i "Entre paraules" a Catalunya Ràdio i evidentment, com no podia ser d'una altra manera, en aquesta novel.la trobem molts mots i expressions que encara l’enriqueixen més i dites per en “Joventut” ens fa somriure més d’una i dues vegades

6.      L’últim home que parlava català. Carles Casajuana. Editorial Planeta. 2009. Els dos protagonistes principals d’aquesta novel.la són en Ramon Balaguer que vol acabar la seva quarta novel.la i en Miquel Rovira, un jove escriptor que està escrivint una novel.la sobre la desaparició de la llengua catalana, ambientada en un futur no gaire llunyà. En Ramon i en Miquel viuen en un bloc de pisos sense inquilins, amenaçats pels tripijocs d’en Soteras, el propietari, de la finca, que la vol vendre per treure’n més rendiment econòmic, però tan si com no, ells volen acabar les seves novel.les, abans d’abandonar  el bloc de pisos.

  Rere la història dels dos escriptors, trobem una profunda reflexió sobre l'estat de salut del català, l'etern menysteniment del català respecte l'espanyol, i sobre la literatura al nostre país. Balaguer escriu en espanyol tot i ser català, i Rovira li critica i li fa veure que el seu espanyol no té ànima perquè en realitat pensa en català. Gairebé es podria dir que el llibre és meitat novel·la i meitat assaig

7.      El silenci dels telers. Assumpta Montellà. Ara Llibres. Setembre de 2012.  Aquest llibre dóna veu a les dones i nenes que durant dècades van treballar a les colònies tèxtils de Catalunya. Des de l’inici de la indústria catalana fins als nostres dies, passant per la Guerra Cívil i la repressió de la postguerra, els seus testimonis expressen una manera de viure marcada per un ofici ple de condicions precàries.

Les treballadores de les fabriques en són les protagonistas principals, però també hi tenen cabuda les dones dels amos, les criades, les sagristanes, i així, anar sumant mirades femenines que es reunien al voltant d’una colònia textil, d’orígens ben diferents, amb opinions ben diferents.

Aquest llibre també podia ser un homenatge a les dones vallesanes que treballàven a fabriques tèxtils com Can Fabrègas de Mollet.

8.      Amb l’aigua al coll. Daniel Arbós. Amsterdam Llibres. Juny de 2017. L’autor llicenciat en biologia, combina amb destresa el caràcter, la personalitat i les creences de cadascun dels personatges que apareixen a la història i a través d’aquests ens mostra les línies que marquen la frontera entre la ciència i la pseudociència, però també les que hi ha entre l’amistat i l’ambició. Aquest llibre és un retrat-denúncia que posa sobre la taula el debat que existeix entre la medicina i les teràpies alternatives, i obre la porta a qüestionar-se d’on sorgeix la necessitat que tenen algunes persones de creure en qualsevol cosa per donar resposta a tot allò que la racionalitat és incapaç de contestar.

9.      Digue’m prou. Indignació i respostes a un sistema malalt. Arcadi Oliveres. Angle Editorial. Febrer 2012. Aquest llibre ens parla d'aquest sistema capitalista que està més que malalt, està podrit.
"Un sistema que ni les retallades, ni els rescats no salvaran una economia sustentada en la injustícia social: com pot ser que, mentre es donen diners als bancs, hi hagi famílies vivint al carrer? Com pot ser que, que els que posen nota als païssos siguin els mateixos que especulen amb les finances i retallen els drets socials? Com pot ser que, havent-hi prou recursos per a tothom, cada dia es mori gent de gana i que els rics siguin cada cop més rics i els pobres cada dia més pobres?"

 L'Arcadi Oliveres, dóna resposta a totes aquestes preguntes parlant-nos de l'Euro, una moneda única per un fracàs global, de la banca armada, de les privatitzacions, de les SICAV, de l'esgotament del planeta, de les armes de distracció massiva, dels cercles econòmics, de competitivitat ferotge...

Una lectura per prendre consciència que els termes ètica i economia són termes compatibles.

10.   La collita del diable. Josep Maria Espinàs. Editorial Alfaguara. 1968. Enguany he triat aquesta novel.la que l’Espinàs va escriure 50 anys i que ens parla d’una gent que habitava en un món rural, on es treballava de sol a sol i sovint es perdia la collita i hom ho havia de fer encara que no ho volgués fer perquè simplement era l’hereu, mentre el seu germà mitja sense tantes penúries es guanyava bé la vida a Barcelona.

Ambientada a mitjans de segle XX, una lluita entre les arrels i els nous temps, entre la Casa i les oportunitats.

11.  Diccionari de barbarismes Ruaix. Josep Ruaix i Vinyet. Editorial Claret. Octubre 2011.  Havent caminat l’any passat per Moià, he trobat oportú recomanar-vos aquest diccionari de barbarismes actualitzat i fet amb criteris moderns. A l’escola qui no ha fet servir mai un llibre del Ruaix, sobretot Català en fitxes o Català fácil.

Tanmateix, els propers mesos dedicaré una gramàtica del caminant a aquest diccionari i a partir de 22 barbarismes molt utilitzats, trobarem les 22 paraules adequades.

12.  Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme" Grup de Caminaires de Castellterçol, patrocinat per la Fundació Josep M. de Anzizu i editat per l'Ajuntament de Castellterçol.
Aquest llibret que ens dóna a conèixer 55 fonts del terme de Castellterçol, consta de 4 capítols, en els tres primers es parla de les fonts de tres zones del terme, zona nord-est, zona migdia i zona ponent. La descripció no és una explicació fil per randa de l'itinerari a seguir, ni de la història de cada font, ni de les característiques de cada deu, ans al contrari, simplement és un relat on ens van donant indicacions, pistes, breus explicacions... de com arribar als diferents indrets, anomena alguna curiositat, trobem la cita d'algun vers inscrit en el frontal d'alguna font...

Per últim, el darrer capítol ens ofereix fotografies de les 12 fonts més "importants" de Castellterçol i una descripció una mica més acurada per tal d'arribar-hi.

13.   Fonts de Montserrat i indrets amb aigua.  Joan Soler i Gironès, Farell Editors. Juny del 2017. Aquest llibre, és sense cap mena de dubte un recull molt bo de les fonts montserratines. Quan fa cinquanta anys de la publicació de "Ermites i fonts montserratines"Amics de Montserrat. 1967 i vuit anys que va arribar a les llibreries "Fonts i punts d'aigua del Parc Natural de la muntanya de Montserrat"Cesca Casadesús i Eulàlia Comas. 2009, en Joan Soler, un jove geògraf d'Olesa de Montserrat ha tresquejat la muntanya màgica, el far de Catalunya, mitjançant quinze itineraris per acostar-nos a les fonts, però també a bassals, a cisternes, a degotalls, a coves, a mentideres i als impressionants enginys hidràulics de les ermites.

14.  "Excursions a peu per la serra de Collserola" d'en Rafa López Martín. Col.lecció Miniazimuts. Cossetània Edicions. Juny de 2016. 
No és la primera vegada que fem una recomanació d'una guia d'en Rafa López. Seguir les indicacions de les excursions desenvolupades a les seves guies és fàcil, concretament en aquest cas, ens presenta 15 itineraris entre els 4 i els 14 quilòmetres, descobrint paratges emblemàtics de Collserola, com poden ser el turó de Magarola, el pantà de Vallvidrera, Sant Pere Màrtir, Vil.la Joana, l'aqüeducte de la vall de Sant Iscle, la font del Bacallà... Sens dubte una guia adreçada a tots els públics.

A més a més, per arribar als punts d'inici i final de les excursions que dissenya en Rafa López sempre es pot utilitzar el transport públic, tanmateix a la descripció de cada itinerari al costat de la distància,, el desnivell positiu i negatiu i la durada aproximada, trobareu els transports que ens hi apropen.

Per altra banda, cal destacar el treball de documentació que fa l'autor i això garanteix unes bones explicacions del territori que trepitgem des de l'àmbit natural, històric i arquitectònic. No tingueu cap dubte que aquest any que aniré d'excursió per Collserola, aprofitaré trams de les excursions proposades en aquesta guia, per dissenyar els itineraris que us presentaré. A més a més, la guia té una mida perfecte per portar a la motxilla.

15.  Riera, torrents i fonts d’Horta-Guinardó. Carlota Giménez Compte. Editat per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2009. L'autora divideix el llibre en sis capítols, precedits d'una breu introducció i acabant amb un epíleg on esmenta la percepció, consums, ús i tractament de l'aigua en l'actualitat.
En els diferents capítols ens mostra la configuració del relleu del Pla de Barcelona, de la necessitat d'aigua per beure que la ciutat ha tingut sempre, dels elements tecnològics que s'han utilitzat per buscar i dur aquesta aigua fins la ciutat, dels oficis i indústries que al llarg del temps han necessitat l'aigua i dels elements culturals, lúdics i estètics de l'aigua, antics i moderns. 

16.  La vida per un ideal. Ferrer i Guàrdia. Editat per l’Ajuntament d’Alella. 2009. Biografia de l’impulsor de l’Escola Moderna, nascut a Alella el 1859 i afusellat el 1909 arran dels fets de la Setmana Tràgica. Sembla ser que Ferrer i Guàrdia va ser un cap de turc i malauradament 109 anys desprès hi ha molts paralelismes amb la situació judicial i política que estem vivint aquests mesos a Catalunya. Trobareu una sinopsi més amplia a una entrada editada a La Brolla d’en Seuma el febrer de 2018.

17.  El dimoni de Badalona. Andreu Mas. Editat per la Revista de Badalona. 2002. Aquest llibre ens explica l’origen de la tradició de la Cremada del Dimoni de Badalona la nit de Sant Anastasi. A més a més, ens mostra fotografies dels dimonis, des del primer el 1940 fins el 2002 i acompanyant la imatge, un text ens indica que passava aquell any a Badalona, a Catalunya, a Espanya i al món. Finalment, en alguns anys trobem un apunt sobre una efeméride del món empresarial badaloní, coincidint amb l’any en qüestió.

18.  Va de Mestres.Carta als Mestres que comencen. Jaume Cela Ollé. Juli Palou Sangrà. Associació de Mestres Rosa Sensat. Juny 2004. És sobretot, com el títol indica, una carta que els autors adrecen a totes les persones que volen fer de mestres.

      Per la manera distesa i alhora profunda com tracten els diferents temes, la lectura d’aquest llibre també és molt recomanable per als mestres amb experiència i per a totes les persones interessades en l’educació.

      Els autors passen revista als punts més destacats de l’exercici d’aquesta professió tan apassionant i complexa, analitzen quins són els elements que han d’estar presents en tota acció educativa, sigui quin sigui el marc social on aquesta estigui situada.

    Properament, us presentarem un nou Camí de Vallromanes que unirà la serra de Collserola i la serralada Litoral.