dilluns, 16 de gener del 2012

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XIII: ELS OFICIS DELS NOSTRES AVIS

       Gràcies a la cultura del vi, als boters no els hi manca la feina


El mes de març, vam explicar una mica com treballaven els carboners cap a meitat del segle passat. Avui simplement definirem 22 oficis que eren molt habituals pels nostres avis i que han arribat als nostres dies gairebé extingits.
Certament les llars de fa seixanta o setanta anys, poc tenen a veure amb les llars d'avui i per tant l'any 2012 tenim altres oficis que els nostres avantpassats mai haguéssin imaginat.
Els 26 mots que presentem avui són els següents.

Aiguader: Qui té per ofici vendre o traginar aigua de les fonts a la ciutat.


Bístia: Quadrúpede que s’emprà per a transport i per a treballs agrícoles.


Boter: Aquells que tenen per ofici fer bótes. Aquestes poden ser de fusta o bé de cuir.

Brocanter: Persona que té per ofici, comprar i vendre objectes usats que no tenen més de cent anys.

Calciner: Qui treballa en un forn de calç.

Carreter: Menestral que s’encarregava del transport amb carro o carreta. Els carreters agremaits o lliures, controlaren fins el segle XIX, bona part de les comunicacions per les terres planes. Sovintejaven els conflictes amb els traginers i els mitjans de transport privat.

Dida: Dona que alleta un infant d’una altra dona.

Escurabasses: Aquell que escura les letrines.

Esmolet: Home que té per ofici esmolar ganivets i altres eines.

Farga: Instal.lació siderúrgica típica dels Pirineus Catalans, composta essencialment d’un fogó especial i d’uns grans malls moguts amb força hidraúlica per a l’elaboració del ferro.


Fargaire: Obrer que treballa en una farga

Ferrador: Obrer que ferra les bísties.

Marger: Persona que fa marges o parets seques.


Mocada: Budellam, conjunt de la ventresca, especialment del porc.

Mocadera: Dona que neteja la mocada del porc i l’arregla per a fer els embotits.


Paraire: Aquell o aquella que es dedica a preparar la llana per ser teixida.


Picapedrer: El qui talla o pica la pedra per a la construcció. Pràctica molt habitual a les Serralades Litoral i Marina aquest darrer segle.

Raier: L’ofici de raier, consistia en la construcció de rais, embarcacions de troncs, i la seva conducció fluvial aigües avall, generalment per transportar fusta.

Sabonaire: Qui fa o ven sabó.

Sargaire: Persona que treballa fabricant objectes de sarga, com coves i cistells.


Saurí: Home que amb una vareta a la mà o amb d’altres mitjans, endevina o pretén endevinar l’existència d’aigües subterrànies per fer-hi un pou.

Sereno: Funcionari encarregat de fer ronda de nit pels carrers en servei de vigilancia, de cantar les hores, de dir quin temps fa, de prestar auxili als veïns, etc…


Tintorer: Qui té per ofici tenyir matèries téxtils, draps o altra cosa.


Traginer: Persona que transporta mercaderies d’un lloc a un altre. El traginer tingué un paper molt important dins la societat preindustrial, com a element de relació de poblacions sovint aïllades, petit comerciant, difusor de notícies…

Trementina: (Essencia de trementina) Coneguda comercialment com “aiguarràs”

Trementinaire: Dona contrabandista que entrava a Catalunya des de la Cerdanya francesa per vendre trementina, pega grega i altres específics, tabac negre…

Per fer aquesta entrada he extret les definicions de les edicions digitals del Diccionari Català-Valencià-Balear Alcover-Moll i de l'Enciclopèdia Catalana.

La setmana vinent parlarem de les fonts de bomba d'Arbúcies.