La ruta que
farem avui té una distància de 8,9 quilòmetres i pràcticament no té desnivell. Sortirem
del barri de La Ribera i abans d’entrar a Sant Adrià del Besòs passarem pels
barris del Fort Pienc, el Clot, Sant Martí de Provenzals i la Verneda.
L’inici de l’excursió
és l’Estació de França on molta gent va arribar a Catalunya a la dècada dels 60
amb el Sevillano que ara el trobem al Museu d’Història de la Immigració i que pujar-hi
per veure als seus viatgers, les seves històries, les seves circumstàncies val
molt la pena.
Sens dubte l’eix
d’aquest itinerari són els moviments migratoris, doncs al Museu Torre
Balldovina de Santa Coloma ens explicaran com van arribar i com vivien els
laietans que habitàven el Puigcastellar fa 2500 anys.
En aquest
sentit, l’excursió d’avui connecta a la Plaça de la Vila de Santa Coloma amb l’itinerari
“Caminant pel Varal de Badalona” publicat en aquest blog el desembre de 2025.
L’ITINERARI
0,000Qm.
0,000Qm. Sortim de l’estació de França
i tombem a la dreta per l’avinguda Marquès
de l’Argentera.
0,100Qm.
0,100Qm. Entrem en el parc de la
Ciutadella. El parc està situat als terrenys
on Felip V va fer construir una gran
ciutadella militar per controlar la ciutat l’any 1715, després que aquesta es rendís l’11 de setembre de 1714. Per construir-la es van enderrocar les
muralles de l’extrem nord-est de la ciutat i 1262 cases del barri de la Ribera.
La
recuperació d’aquests terrenys va permetre crear un gran espai verd molt
necessari en una Barcelona cada cop
més massificada pel desenvolupament industrial. Calien llocs “on poden
respirar”, com molt bé definia Josep
Fontserè en el lema del projecte: “Els
jardins són a la ciutat el mateix que els pulmons al cos humà”.
El
traçat original determinat per Fontserè
l’any 1872 es va modificar per
incloure l’Exposició Universal de 1888, i més tard per instalar-hi el Zoo de Barcelona.
Està
considerat com un museu a l’aire lliure per la profusió i la qualitat de les
seves escultures. Hi ha obres de Frederic
Marès, Josep Llimona, Josep Clarà, Pau Gargallo…
Per
la seva popularitat cal fer esment de dues escultures, La dama del paraigües de
Joan Roig Soler, que durant molts
anys va ser un dels símbols de Barcelona i que corona una font ornamental que
va dissenyar Josep Fontseré, i un
mamut de pedra, primera i única de les reproduccions a mida natural d’animals
extingits que el 1907 la Junta de Ciències Naturals volia instal.lar al
parc.
Ara anem cap al Parlament
de Catalunya que tenim una mica a l’esquerra.
0.350Qm.
0,450Qm. Parlament
de Catalunya. L’edifici del Palau del Parlament és l’antic arsenal de la Ciutadella aixecada per ordre de Felip V per assegurar-se el domini de Barcelona i, amb ell,
subjectar tot Catalunya, un cop
esfondrada l’11 de setembre de 1714
la llarga resistència oposada al setge de les tropes francoespanyoles.
Aquesta
fortalesa, de planta pentagonal, mai no va servir per a defensar la ciutat de Barcelona contra un exèrcit. En canvi,
demostrà una gran utilitat per a reprimir el poble català. Entre el 1719 i el 1866 milers de presoners polítics conegueren els calabossos de la
torre de Sant Joan, la Bastilla catalana, que era al costat
mateix de l’actual llac del parc, en la qual es practicà la tortura fins a la
mort; centenars d’aquests presoners foren executats a l’esplanada o als glacis
de la Ciutadella.
L’edifici
de l’arsenal conserva essencialment l’estructura i l’aspecte que li donà Próspero de Verboom. És un edifici de 5.532 metres quadrats, amb dues plantes
i golfes. L’estructura interior és determinada per dues robustes naus
disposades en creu, damunt el pavelló central de la qual emergeix la cúpula.
Entre els braços de la creu hi ha quatre patis. Exteriorment, té el cos central
i els extrems una mica avançats per un seguit d’arcades que formen un porxo a
la planta baixa. Els materials de tot l’edifici són pedra de Montjuïc i rajola vermella.
El 1889 l’Ajuntament de Barcelona acordà de convertir l’antic arsenal de la
Ciutadella en palau reial. Havent
declinat la reina regent d’acceptar la cessió de l’edifici, l’any 1900 la Comissió Municipal de Governació proposà de destinar-lo a Museu Municipal d’Art. Aviat calgué
ampliar l’edifici: s’hi afegiren dues ales laterals construïdes també amb pedra
de Montjuïc i rajola vermella. Les
façanes són decorades amb vint-i-quatre busts d’artistes catalans i de persones
relacionades amb la història de l’art català.
El 14 d’octubre de
1932 l’Ajuntament de Barcelona cedí el palau
perquè fos la seu del Parlament.
El 26 de gener de
1939, arran de
l’entrada a Barcelona de les tropes
del general Franco, el Palau del Parlament esdevingué caserna.
El 1945 hi fou instal·lat el Museu d’Art Modern i, posteriorment, el
Gabinet Numismàtic i la Biblioteca dels Museus d’Art. Com a
símbol de la sanció imposada a tot un poble, el Saló de Sessions fou clausurat i durant trenta-set anys s’impedí
que ningú hi entrés.
Sota la
coordinació del conseller de Governació, Josep
M. Bricall, es van fer noves obres de restauració i readaptació del Palau
per a acollir, l’abril de 1980, la I
legislatura del Parlament novament
restablert.
Ara continuem a l’esquerra.
0,250Qm. 0,700Qm. Deixem a la dreta el
mamut i arribem a una gran plaça i davant nostre s’ens presenta la Cascada
Monumental.
Va ser
dissenyada per Fontserè el 1875, i inaugurada l’any 1881. Fontserè va tenir com a ajudant Antoni Gaudí, aleshores molt jove, i a qui s’atribueixen les
rocalles de la cascada i alguns motius decoratius.
La cascada
està ornamentada per molts elements escultòrics d’artistes catalans de finals
del segle XIX, col.locats després de
la seva inauguració. A banda i banda hi ha escales per accedir a una mena de
templet des del qual es pot contemplar una vista privilegiada del parc.
Ara voregem aquest espai per la dreta i sortim del
parc.
0,225Qm. 0,925Qm. Creuem el carrer i
continuem a la dreta pel Passeig Pujades.
0,100Qm. 1,025Qm. Enllacem a
l’esquerra amb l’avinguda Meridiana.
En aquest tram deixem a l’esquerra l’Auditori,
el Teatre Nacional de Catalunya i
una mica més enllà el Mercats dels
Encants.
L'origen
del Mercat
dels Encants , conegut popularment com Els Encants ,
es remunta als voltants de l'any 1300 . En aquell moment, a les portes de la
muralla de Barcelona, es va
començar a desenvolupar una activitat comercial molt particular: la venda
regular d’objectes usats.
L’activitat
encantista s’ha caracteritzat pel
seu espèrit lliure i nòmada. Des dels inicis s’ha desenvolupat en espais
oberts, un tret distintiu que s’ha mantingut fins avui. Inicialment, els
objectes es col.locaven directament sobre el terra per ser venuts, reflectint
una informalitat i proximitat amb el públic que perdura en la seva essència.
La història
del Mercat dels Encants és també la
història de les seves reubicacions constants. Al llarg del temps, ha vagat per
diferents punts de Barcelona, adaptant-se als canvis de la ciutat. Els seus
primers emplaçaments van estar fora de la muralla, per després desplaçar-se a
la Plaça Nova, a les Drassanes i a la Rambla de les Flors. Posteriorment, va trobar un lloc al voltant
del Mercat de Sant Antoni i finalment
es va establir de manera definitiva a la Plaça
de les Glòries on continua atraient milers de visitants amb la seva
inesgotable oferta de tresors i curiositats.
L'any 2013 s'estrena el nou edifici icònic on
actualment s'ubica el mercat. El tret més característic d´aquest nou edifici és
la coberta de miralls daurats situat a 25
metres d´alçada. L´edifici queda obert als quatre vents, de manera que podem
gaudir de l´aire lliure.
1,000Qm. 2,025Qm. Arribem al Parc de les Glòries. Deixem el Museu del Disseny i la Torre Agbar a la dreta i nosaltres anem
cap a la Farinera del Clot que tenim
a l’altra banda del parc.
0,390Qm. 2,415Qm. Deixem a l’esquerra
la Farinera del Clot i ara seguim
pel carrer dels Escultors Claperòs.
0,700Qm. 3,115Qm. Tombem a la dreta pel carrer Aragó.
0,210Qm. 3,225Qm. El carrer Aragó es converteix en Rambla de Guipuscoa i continuem recte.
0,750Qm. 3,975Qm. Seguim a la dreta
pel carrer Treball.
0,100Qm. 4,075Qm. Biblioteca Gabriel
García Márquez. L’any 2023 durant el Congrès
Mundial de Biblioteques va ser triada la millor biblioteca pública del món.
La Biblioteca Gabriel García Márquez ha
estat seleccionada com una de les quatre millors biblioteques del món
construïdes el 2022 per la bona
valoració amb la interacció amb l’entorn i la cultura local, la qualitat
arquitectònica de l’edifici, la flexibilitat dels espais i serveis, la
sostenibilitat, el compromís amb l’aprenentatge i connexió social, la
digitalització i solucions tècniques dels serveis.
És un
edifici de sis plantes amb una estructura de fusta i vidre de gairebé 4.000 metres quadrats. L'interior el
presideix el bust de l'escriptor colombià que dona nom a la biblioteca i que va
viure a Barcelona entre el 1967 i el 1975.
El centre està
especialitzat en una gran oferta de literatura llatinoamericana i té una zona
dedicada exclusivament a l'obra de García
Márquez. Títols com 'El Coronel no
tiene quien le escriba' o 'Cien años de soledad' es poden trobar en
diferents idiomes i en diferents edicions.
Però García Márquez no és l'únic que hi té
un espai propi. Francisco Ibáñez,
veí del districte de Sant Martí i
mort recentment, també hi té un racó: el Fons
Francisco Ibáñez, dotat amb més de 500
títols dels seus còmics de Mortadelo
i Filemón, 13 Rue del Percebe o
el Botones Sacarino, entre d'altres.
Ara desfem aquests darrers 100
metres, tornem a la Rambla Guipuscoa
i continuem a la dreta.
1,200Qm. 5,375Qm. Entrem a Sant Adrià del Besòs. Continuem recte.
0,375Qm. 5,750Qm. Museu d’Història de
la Immigració de Catalunya. L’exposició Sevillano Barcelona Término val molt la pena, doncs passant pels
compartiments d’un vagó de tren aquesta exposició ens apropa els aspectes més
representatius de la immigració del segle XX
a Catalunya a partir de les causes i
també conseqüències al territori.
Tanmateix, a la resta
del museu li caldria un rentat de cara, doncs inclús costa interpretar alguna i
infografia i llegir alguns plafons informatius perquè estan borrosos,
desgastats i cremats pel pas del temps i l’acció del sol.
Ara sortim del museu creuem aquesta avinguda i seguim a la dreta
cap a Santa Coloma per l’avinguda Pi i Maragall tot creuant el Riu Besòs per un pas superior.
0,500Qm. 6,250Qm. Baixem unes escales
a l’esquerra i seguim pel passeig de la Pollancreda.
0,350Qm. 6,600Qm. Tombem a la dreta
pel carrer de Sant Joan.
0,060Qm. 6,660Qm. Continuem a
l’esquerra pel carrer d’Andreu Vidal.
0,200Qm. 6,800Qm. Enllacem amb
l’avinguda de la Generalitat.
1,100Qm. 7,900Qm. Can Peixauet. Rotonda. Continuem recte per l’avinguda Santa Coloma.
0,330Qm. 8,230Qm. Torre Balldovina. El 1987 s’inaugurava el Museu Torre Balldovina amb la missió de conservar, investigar i difondre el patrimoni cultural, monumental i natural de Santa Coloma de Gramenet. Trobareu més informació a Museu Torre Balldovina
Ara creuem la plaça Pau Casals per anar a buscar el carrer Sant Carles que seguim a l’esquerra.
0,700Qm. 8,930Qm.
Plaça de la Vila. Final de l’excursió d’avui.
Aquesta sortida té molt bona connexió en transport públic, doncs tot just sota la
plaça tenim la parada de Santa Coloma de la línea 1 de metro.
Properament caminarem des de Montgat fins a Vallromanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada