CAMINS DE VALLROMANES XXIV. VALLROMANES CAMINA PER LA SALUT 2015. L'ITINERARI.

Per la Marató de TV3 de l'any passat, el Club BTT Trinxacadenes, va organitzar una nova edició de la Vallromanes Camina per la Salut. Com cada mes de desembre els Trinxes ens van presentar un itinerari assequible per tota la familia i que tranquilament es por fer en un parell d'hores.

Com és tradició, l'itinerari sempre és diferent i cada any incorporen un tram inèdit. En aquesta ocasió va ser entre els punts quilòmetrics 2,880 i 3,255 pels voltants del Torrent de l'Alzina Novella.
Per tant, aquesta excursió de gairebé 8 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 150 metres, és perfecte per fer aquests dies de tardor que encara no fa gaire fred i nomès ens caldrà portar calçat còmode i una mica d'aigua.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la plaça de l'Esglèsia de Vallromanes i enfilem riera amunt.
0,300Qm. 0,300Qm. S'acaba l'asfalt i comença una pista de terra.
0,650Qm  0,950Qm. A l'alçada dels horts ecològics, girem a l'esquerra per la pista cimentada.
0,060Qm. 1,010Qm. Continuem pel vial que puja a l'esquerra.
0,200Qm. 1,210Qm. Arribem a l'avinguda Vilassar. Girem a la dreta. Hem d'anar en compte, doncs en aquest tram a vegades hi ha una mica de trànsit.
0,250Qm. 1,460Qm. S'acaba l'asfalt i ara continuem per camí de terra.
0,500Qm. 1,960Qm. Cruïlla de Can Prades. Continuem per la pista de la dreta que segueix pujant.
0,500Qm. 2,460Qm. Deixem la pista principal i continuem per un camí estret que s'endinsa en el bosc.
0,420Qm. 2,880Qm. A l'esquerra deixem una plana, davant nostre uns quinze metres més amunt ens queda una pista principal i nosaltres davallem a la dreta per un corriol.
0,100Qm. 2,980Qm. El camí baixa a la dreta pel costat d'una alzina i un pi. Aquest corriol sempre tendeix a marxar direcció sud. Uns metres més endavant, obviem una pista que ens arriba per l'esquerra.
0,150Qm. 3,130Qm. Després de creuar un torrent, sortim a una pista que ens creua. Girem a l'esquerra.
0,125Qm. 3,255Qm. Pista de Coll de Can Gurgui a Can Fuster. Nosaltres seguim recte, direcció sud.
0,400Qm. 3,655Qm. A la dreta, obviem el camí que baixa cap a Vallromanes.

0,025Qm. 3,680Qm. Font de Can Gurgui.  Aquesta font sempre raja. La font es troba en una cruïlla de camins, per tant, encara avui és molt concorreguda i avui dia encara es pot veure a algú omplint garrafes.

L'aigua ve de la mina de Can Gurgui, del mig del bosc fins aflorar a la font. Es va construir un davant de pedra alt que aguanta el marge, amb la boca de la mina a mitja paret; sota, raja la deu d'aigua d'un tub metàl.lic i va a parar a una pica, a la dreta hi ha una taula rodona i un banc que la volta. Seguim cap al coll de Can Gurgui.

0,525Qm. 4,205Qm. Coll de Can Gurgui, Continuem recte per corriol, seguint les marques del GR-92.
0,525Qm. 4,730Qm. El GR-92 marxa a l'esquerra, nosaltres continuem recte.
0,100Qm. 4,830Qm. Arribem a una clariana, el nostre camí davalla a l'esquerra pel costat d'un pi de quatre branques.
0,250Qm. 5,080Qm. Pista que ens creua. Girem a la dreta.
0,125Qm. 5,205Qm. Cruïlla de camins. Seguim pel de l'esquerra en sentit lleugerament descendent.
0,750Qm. 5,955Qm. Sortim a una pista ampla. Continuem avall. A l'esquerra deixem l'entrada d'una casa.
0,150Qm. 6,105Qm. Cruïlla de camins. Seguim baixant a la dreta.
0,250Qm. 6,355Qm. Pista de Vallromanes a Can Gurgui. Girem a l'esquerra cap a Vallromanes.
1,400Qm. 7,755Qm. Plaça de l'esglèsia de Vallromanes. Inici i final de la sortida d'avui.

Properament parlarem d'un forn ceràmic que molta gent pensa que és un pou de glaç.
  

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XLI. POUS DE GLAÇ I NEU.

Si la setmana passada us presentàvem el llibre "Pous de Glaç al Vallès Oriental, avui parlarem de les paraules que s'utilitzaven al voltant de tota aquesta indústria del gel  i que una vegada tot això forma part del passat, molts dels seus mots també han desaparegut del nostre lèxic.
Al marge de les 20 paraules que us presenten avui, també cal fer esment al boll, que és la pellofa que cobreix el gra de blat i d'altres cereals i que s'utilitzava molt per posar entre els pans de glaç perquè no s'enganxessin quan s'emmagatzemaven o es transportaven. Tanmateix, del boll ja vam parlar a la gramàtica del Caminant XIV referida a les feines de la pagesia.
Les 20 paraules d'avui són les següents,

Aigua de neu: Malgrat no he trobat gaire referències sembla ser que era una beguda molt refrescant que es feia amb llimona i mel.

Ataconar: Pitjar amb les mans, peus, etc.. alguna cosa dins una altra.

Atalussar: Donar inclinació a una paret o a una altre construcció.

Bac: Obac, ombrívol.

Carreu: Pedra tallada quadrangularment per a servir en la construcció d’edificis.

Congesta: Massa de neu que es conserva en una clotada de les muntanyes altes.

Emfiteusi: Cessió perpètua o per llarg temps d’un immoble, compensada pel pagament d’un cànon 

anual al qui fa la cessió.

Empouar: Ficar dins d’un pou.

Estora:  Peça de teixit de llata de palma, d’espart, de jonc o d’altra matèria semblant, destinada principalment a cobrir entre d’altres paviments i parets.

Flassada: Manta.

Flassader: Qui fabrica flassades.

Fullaraca: Conjunt de fulles, especialment de fulles seques que han caigut d’arbres i plantes.

Gelera: Lloc on es guarda la neu.

 Maltempsada: Temps molt dolent.

Menestral: Qui professa un ofici o art mecànic.

Pans de glaç: Peces de gel d’aproximadament 20 o 30 cm de gruix i diferents mides d'amplada i llargada segons el pou. A tall d'exemple, els pans de glaç del pou de l'Avencó, feien 120 x 70 cm.

Picó:  Peça massissa de fusta o de metall, posada al cap d’un mànec, que serveix per a picar i posar compacta una capa de terra, de grava, un empedrat, etc.

 Piconar: Pitjar i afermar una massa de terra, grava, pedra o neu amb el picó o altre instrument pesant.

Pitjar: Trepitjar, fer pressió damunt una cosa amb els peus.

Tragineria: Ofici i activitat del traginer.

Per fer aquesta entrada he extret la majoria de definicions de la edició electrònica del diccionari català valencià balear Alcover Moll.

Properament, escoltarem les respostes dins del vent.

POUS DE GLAÇ AL VALLÈS ORIENTAL

Avui us volem presentar un llibre d'en Jaume Dantí, la Cinta Cantarell i en Pere Cornellas " Pous de Glaç al Vallès Oriental" i editat pel Consell Comarcal del Vallès Oriental l'any 2007.
Aquesta obra ens presenta l'ús que s'ha fet de la neu i el glaç des de l'època medieval, ens parla també de la indústria que hi havia al voltant d'aquest glaç, ens il.lustra sobre que eren les congestes i les diferències entre eren el pou de neu i el pou de glaç i els situa en el mapa del Vallès Oriental.
Per últim, trobarem magnífiques fotografies a tota pàgina de tot aquest patrimoni.

Tot anant d'excursió pel Vallès Oriental, alguna vegada hem passat per alguns d'aquests pous, el de Can Draper a Sant Celoni, el pou de les Ferreries a Sant Quirze de Safaja o bé el pou de neu del Comte, a Fogars de Montclús, sota el Turó de l'Home.

Properament, farem una Gramàtica del Caminant dedicada precisament als pous de glaç

CINGLES DE BERTÍ X. L'ÀGUILA CUABARRADA.

L'àguila cuabarrada, també coneguda com àguila perdiuera, fa niu i cria a les parets dels Cingles de Bertí.  L'àguila cuabarrada és un rapinyaire diurn amb un envergadura d'ales d'1,5 a 1,8 metres  i el pes varia entre 1,78-2,22 Kg en els mascles i entre els 2,45-3 Kg en les femelles.
Des de fa uns anys, aquest rapinyaire ha esdevingut ser un dels rapinyaires més amenaçats d'Europa i una de les espècies més representatives dels sistemes mediterranis típics de les nostres comarques.


 Presenta el dors marró fosc, amb una taca blanca característica a l’esquena, i coloració clara per sota. En vol s’observa clarament el contrast entre el cos de color blanc i la banda ample fosca a les infracobertores alars. Si s’observa de prop es pot distingir el pigallat marró del coll i la panxa, i la barra terminal fosca de la cua que li dona el nom.

El plomatge variable segons l’edat permet diferenciar fins a cinc classes d’edat; juvenil, immadur, subadult, adult imperfecte i adult.

És una espècie sedentària i monògama, les parelles defensen i romanen al territori durant tot l’any. Típica d’ambients mediterranis ocupa serres de latituds mitjanes i baixes.

Els territoris inclouen l’àrea de cria i la de cacera. L’àguila cuabarrada nidifica preferentment en parets de roca verticals, l’àrea de cria sempre es troba en zones muntanyoses tranquil·les, des d' on dominen una gran extensió de territori i es poden desplaçar fàcilment. Les àrees de cacera es solen situar a les muntanyes baixes i les planes, entre petits conreus i espais amb poca cobertura vegetal.

Es reprodueix un cop l’any, els vols nupcials, la reconstrucció del niu i les còpules s’inicien a             l' hivern. La posta es realitza entre el febrer i el març, i la incubació dels ous dura uns 40 dies, tasca que recau majoritàriament sobre la femella, mentre el mascle s’ocupa de buscar aliment. La mida de la posta varia entre un i tres ous, sent la posta de dos ous la més freqüent i rares les de tres.

Els polls neixen a la primavera, durant les primeres setmanes de vida la femella s’ocupa de donar-los escalfor i protegir-los. Amb 30 dies tenen plomissol i els comencen a sortir les plomes. Deixen el niu amb uns 65 dies de vida, però no abandonen el territori patern de seguida, tenen un període de dependència d'entre 2 i 3 mesos mentre aprenen a volar i caçar.

Passat l’estiu deixen el territori per iniciar el període de dispersió, realitzen llargs desplaçaments d’exploració intercalats amb períodes variables de permanència en àrees de dispersió, on troben aliment amb facilitat i no reben competència de parelles territorials. Durant els desplaçaments d’exploració cerquen un buit en un territori per establir-s’hi i aparellar-se.

Actualment, a Catalunya hi ha una població d'unes 70 parelles.

 La seva dieta es basa en mamífers, aus i rèptils, sent el conill, el colom i la perdiu les seves preses majoritàries. De manera ocasional es pot alimentar de preses més grans o de carronya. 

Finalment, les seves principals amenaces són les col·lisions i electrocucions en línies elèctriques, la pèrdua d’hàbitat i les molèsties a l’àrea de nidificació.

Per fer aquesta entrada he extret informació de l'ICRA (Institut per la Conservació dels Rapinyaires)

www.aguilacuabarrada.cat

Properament, parlarem de pous de glaç.

FONTS D'ARREU XIX. LES FONTS DE SANT HILARI SACALM

El mes de gener de l'any 2011 caminàvem per aquestes contrades, tot seguint el GR-83 entre Arbúcies i Osor i un any més tard li dedicàvem una entrada a les fonts de bomba d'Arbúcies. Però malgrat ser coneguda com la vila de les 100 fonts, encara no hem tornat a caminar per Sant Hilari i ni tan sols n'havíem fet esment.

Avui no us presentarem ni un llibre, ni un video, ni un treball de recerca... simplement la pàgina web de l'Ajuntament de Sant Hilari Sacalm www.santhilari.cat on a l'apartat DESCOBRIR trobareu un subapartat AIGUA que us acabarà duent a una pestanya FONTS, on per ZONES,  trobareu descrites 71 fonts, casdascuna amb la seva fitxa on acompanyant una foto de la font, s'indica el seu cabal, la seva temperatura, el P.H, de la seva aigua, la localització mitjançant coordenades GPS, el tipus d'aigua, el propietari i fins i tot en alguns casos la vegetació que trobem a l'entorn.

A més a més, també trobareu sis rutes per arribar-vos fins a algunes fonts. Més mastegat, impossible. Ara nomès en resta calçar-nos les botes i anar-les a descobrir.

Properament, farem una nova entrega de Camins de Vallromanes. 

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XL. BÈSTIES I BESTIAR II.

                                Una voliana.
                                                           
El mes de juliol de l'any 2014, vam fer la primera entrega d'aquesta gramàtica dedicada al bestiar i de ben segur la segona part que avui us presentem no serà la última. De fet en els diferents parlars que hi ha arreu dels Païssos Catalans, un animal es pot anomenar de moltes maneres (guineu, guilla, rabosa...),  o (mixona, moixo, mix, moix, gat...)  o (ànec, àdena, viro...).

Per tant, quan en un futur anem caminant per les diferents comarques, no serà difícil trobar mots que es refereixin a les bèsties i al bestiar.

Les 23 paraules d'aquesta gramàtica són les següents,

Bimarda: A Taull, vedella de 2 anys.

Boc: Mascle de la cabra.

Galàpet: Gripau.

Grumer: A Mallorca i Menorca s’anomenen així a les meduses.

Guilla: Guineu.

Haca: Cavall vigorós i lleuger, de poca alçada, però amb molt de nervi.

Indiot: Gall dindi.

Llorigó: Cria del conill.

Matxo: Hibríd de cavall i somera o d’ase i egua.

Mix: Gat domèstic.

Moix: A les Balears, gat domèstic.

Mula: La femella del matxo.

Mulat: A l’ Alt Empordà, mul o mula jove.

Nareta: A Mollet de Peralada, oreneta.

Polla: Gallina jove.

Rata-Panella: A l’ Alt Empordà ratpenat.

Teuladí: Pardal.

Tirona: Oca domèstica.

Verro: Porc mascle no castrat per reproduir.

Voliana: Papallona.

Voliol: Marieta.

Viro: A Ceret, ànec.

Xana: A l’Alt Empordà, varietat de vespa grossa i que pica molt fort.

Per fer aquesta entrada he extret definicions de la pàgina web www.rodamots.cat. , del treball de recerca de la Silvia Subirós de l'IES Narcís Monturiol sobre la parla popular de l'Alt Empordà i del llibre d'en Miquel Pont "Vocabulari del pagès", editat l'any 2005.

Properament, parlarem d'algunes fonts que hi ha al voltant del Matagalls.

CINGLES DE BERTÍ IX. ASCENSIÓ AL TURÓ DE LES ONZE HORES

               Vistes a ponent des del cim del Turó de les Onze Hores

Diumenge passat vaig anar a pujar el Turó de les Onze Hores, una majestuosa mola que domina tot l’entorn de Riells del Fai. Malgrat la seva modesta alçada, 666 metres, cal no refiant-se, doncs malgrat l’ascensió que us proposem és còmode i sense cap dificulta tècnica, la baixada són figues d’un altre paner, doncs baixem per la vessant de ponent, on els forts desnivells, el terreny relliscós, la proximitat a l’estimball i un punt on fins i tot hi ha una corda a modus de passamà per agafar-nos, desaconsellen aquest descens a tota aquella persona que pateixi de vertigent i a infants menors de 10 o 12 anys, doncs poden passar una mala estona.

Justament, en el rutòmetre marco en aquest tram de baixada una distància d’1,5 quilòmetres, tanmateix també us vull avisar que vaig tardar 45 minuts en fer-ho i malgrat no sóc un gran baixador, espero que quedi ben palesa la dificultat d’aquesta baixada.

Per tant, ara que ho he fet en aquest sentit de la marxa, el proper dia que pugi al Turó de les Onze Hores ho faré en sentit invers i així assegurem una baixada tranquil·la i una pujada no tan exposada.

La distància de l’excursió d’avui és d’11,5 quilòmetres i té un desnivell positiu d’uns 530 metres. No recomanaríem fer-ho en dies de pluja intensa, ni a les hores centrals dels dies més calorosos de l’any. 

Per últim, si es fa a l’estiu aconsellem portar entre 1,5 o 2 litres per persona, doncs ens movem per una zona on pot fer molta calor.

L’ITINERARI

 0,000Qm. 0,000Qm. Situats a la plaça de Riells del Fai, sortim pel carrer de la Sagrera, passem pel davant del restaurant Can Oliveras, continuem dret pel camí de terra fins a la cruïlla amb el carrer Joaquim Mir. Trencarem a la dreta per aquest carrer que s’enfila amb fort pendent. Quan comença a planejar agafem a la dreta el camí anomenat de Can Gavatx, desprès de Can Jordi seguirem un corriol pel qual continuem ascendint fent un gir cap a la nostra dreta, fins arribar al dret de Can Silet a un carrer asfaltat.

0,300Qm. 0,300Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Serrat d’en Gerri. Uns metres més endavant deixem a la dreta un dipòsit d’aigua.

0,200Qm. 0,500Qm. Girem a l’esquerra. Aquest tram de carrer continua sent el carrer Serrat d’en Guerri. Uns metres més endavant ens arriba per la dreta el carrer del Pins. Nosaltres continuem recte.

0,100Qm. 0,600Qm. En un petit canvi de rasant, just abans d’arribar a la pista que porta a Can Quintanes, surt un camí a l’esquerra pel costat de la tanca d’una casa, seguim per aquest camí vorejant la tanca a la nostra dreta i poc més enllà el camí es converteix en corriol. Uns metres més endavant, obviem el corriol que marxa a l’esquerra cap a Valderrós. Nosaltres continuem recte. En aquest tram seguim unes marques de color blau.

1,150Qm. 1,750Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte. Uns metres més enllà deixarem a l’esquerra la paret del turó.

1,000Qm. 2,750Qm. Deixem a l’esquerra una petita bauma, vint metres més endavant obviem a l’esquerra el corriol que puja al grau de Can Quintanes. Nosaltres seguim recte.

0,615Qm. 3,385Qm. Trobem un camí que ens creua. Girem a l’esquerra i continuem pujant.

0,300Qm. 3,685Qm.  Trobem una bifurcació. Nosaltres continuem pel corriol de l’esquerra. El camí molt fressat, va guanyant alçada, tot zigzaguejant.

1,415Qm. 5,100Qm. Coll d’en Tripeta. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra. Quan portem uns 100 metres, la pista fa un fort revolt. Continuem per la pista, obviant els camins que menen a banda i banda.

1,750Qm. 6,950Qm. S’acaba la pista i nosaltres continuem pel corriol que davant nostre puja al Turó de les Onze hores.

0,200Qm. 7,150Qm.  Trobem un trencall a l’esquerra i el seguim, doncs aquest camí ja ens portarà fins el cim.

0,250Qm. 7,400Qm. Turó de les Onze Hores. 666,2 metres. Turó a cavall entre les comarques del Vallès Oriental i el Moianès, doncs  el cim pertany a Sant Quirze de Safaja, però part dels seus vessants nord, oest i sud pertanyen a Bigues i Riells. El Turó de les Onze Hores queda a llevant del poble de Riells i des del seu cim hi ha unes vistes espectaculars de tota aquesta vall.

Ara desfem aquests últims 250 metres, fins la darrera cruïlla. Una vegada arribats a aquest punt, girem a l’esquerra en sentit descendent cap a Riells.

0,350Qm. 8,000Qm. Quan el camí planeja una mica, en un revolt, seguim per un corriol que trobem a l’esquerra. Ara vé un tram de baixada molt tècnica. Aneu amb molt de compte, doncs hi ha fins i tot algun pas exposat, amb una corda a modus de passamà. Les dues primeres cruïlles que trobem girarem a l’esquerra i la tercera a la dreta

1,500Qm. 9,500Qm. . Tanmateix, cinc metres més endavant tornarem a girar a l’esquerra.

0,300Qm. 9,800Qm.  Creuem un torrent i seguim a l’altra banda.

0,225Qm. 10,025Qm. Arribem a un dipòsit d’aigua. Seguim pel corriol que marxa recte.

0,350Qm. 10,375Qm. Carretera que ens creua. Girem a l’esquerra cap a Riells. En principi en aquest tram de carretera, normalment hi ha poc trànsit.

0,950Qm. 11,325Qm. Seguim a l’esquerra pel carrer de la Sagrera.

0,200Qm. 11,525Qm. Plaça de Riells del Fai. Inici i final de la sortida d’avui.

Les indicacions per arribar fins el Coll d’en Tripeta des de Riells del Fai, l’he extret de la fitxa número 15 “Els Sots Ferèstecs” de la col.lecció “Itineraris matinals per la Vall del Tenes i els Cingles de Bertí”, editada per la UEC Vall del Tenes l’any 2003.

Precisament, el mes de desembre anirem d’excursió pels Sots Ferèstecs.