L'àguila cuabarrada, també coneguda com àguila perdiuera, fa niu i cria a les parets dels Cingles de Bertí. L'àguila cuabarrada és un rapinyaire diurn amb un envergadura d'ales d'1,5 a 1,8 metres i el pes varia entre 1,78-2,22 Kg en els mascles i entre els 2,45-3 Kg en les femelles.
Des de fa uns anys, aquest rapinyaire ha esdevingut ser un dels rapinyaires més amenaçats d'Europa i una de les espècies més representatives dels sistemes mediterranis típics de les nostres comarques.
Presenta el dors marró fosc, amb una taca blanca característica a l’esquena, i coloració clara per sota. En vol s’observa clarament el contrast entre el cos de color blanc i la banda ample fosca a les infracobertores alars. Si s’observa de prop es pot distingir el pigallat marró del coll i la panxa, i la barra terminal fosca de la cua que li dona el nom.
El plomatge variable segons l’edat
permet diferenciar fins a cinc classes d’edat; juvenil, immadur,
subadult, adult imperfecte i adult.
És una espècie sedentària i monògama, les parelles
defensen i romanen al territori durant tot l’any. Típica d’ambients
mediterranis ocupa serres de latituds mitjanes i baixes.
Els territoris inclouen l’àrea de cria i
la de cacera. L’àguila cuabarrada nidifica preferentment en parets de
roca verticals, l’àrea de cria sempre es troba en zones muntanyoses
tranquil·les, des d' on dominen una gran extensió de territori i es
poden desplaçar fàcilment. Les àrees de cacera es solen situar a les
muntanyes baixes i les planes, entre petits conreus i espais amb poca
cobertura vegetal.
Es reprodueix un cop l’any, els vols nupcials, la
reconstrucció del niu i les còpules s’inicien a l' hivern. La posta es
realitza entre el febrer i el març, i la incubació dels ous dura uns 40
dies, tasca que recau majoritàriament sobre la femella, mentre el
mascle s’ocupa de buscar aliment. La mida de la posta varia entre un i
tres ous, sent la posta de dos ous la més freqüent i rares les de tres.
Els polls neixen a la primavera, durant
les primeres setmanes de vida la femella s’ocupa de donar-los escalfor i
protegir-los. Amb 30 dies tenen plomissol i els comencen a sortir les
plomes. Deixen el niu amb uns 65 dies de vida, però no abandonen el
territori patern de seguida, tenen un període de dependència d'entre 2 i
3 mesos mentre aprenen a volar i caçar.
Passat l’estiu deixen el territori per
iniciar el període de dispersió, realitzen llargs desplaçaments
d’exploració intercalats amb períodes variables de permanència en àrees
de dispersió, on troben aliment amb facilitat i no reben competència
de parelles territorials. Durant els desplaçaments d’exploració cerquen
un buit en un territori per establir-s’hi i aparellar-se.
Actualment, a Catalunya hi ha una població d'unes 70 parelles.
La seva dieta es basa en mamífers, aus i rèptils, sent el conill, el
colom i la perdiu les seves preses majoritàries. De manera ocasional es
pot alimentar de preses més grans o de carronya.
Finalment, les seves principals amenaces són les col·lisions i electrocucions en línies elèctriques, la pèrdua d’hàbitat i les molèsties a l’àrea de nidificació.
Per fer aquesta entrada he extret informació de l'ICRA (Institut per la Conservació dels Rapinyaires)
www.aguilacuabarrada.cat
Properament, parlarem de pous de glaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada