LA SELVA III. CAMINANT PEL CASTELL DE SANT JOAN I LA CALA SANT FRANCESC.

 

                              El Castell de Sant Joan de Blanes

Avui us presento una caminada que podrem fer a partir de demà, tanmateix,  de moment ho haurem de fer amb el grup bombolla. Per fi s’acaba el confinament comarcal i podem retrobar-nos amb paisatges més enllà de les nostres contrades.

Aquesta excursió la vaig fer a principis d’octubre del 2020 i ara que ja estem a tocar de la primavera també és una época molt bona per fer-la, doncs en un dia clar i assolellat és una excursió de blaus on es barregen el mar i el cel.

Aquest itinerari de gairebé 6 quiòmetres i uns 220 metres de desnivell acumulat és una excursió plena d’escales, més de 600 per pujar al Castell de Sant Joan i algun centenar també per baixar a la Cala Sant Francesc.

Cal portar aigua i només us aconsellem que us absteniu de fer-la a les hores centrals dels mesos més calurosos de l’estiu.

L’ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem la nostra excursió davant Sa Palomera i comencem a caminar pel Passeig de Mar, direcció el port de Blanes.

Sa Palomera. És una gran roca que entra al mar i que separa la badia de Blanes, al nord, i la platja de s'Abanell, al sud, dins del terme de Blanes. Es considera que és on s'inicia la Costa Brava.

L'origen del seu nom no està del tot determinat, encara que la versió més probable és la que la relaciona amb una paloma. Una paloma és una corda de la barca que serveix per facilitar la maniobra de treure-la de l'aigua. Com que abans les barques, quan arribaven de pescar, les treien de l'aigua i les deixaven a la sorra prop d'aquesta roca, que feia com de port natural, de la paloma de les barques en va poder esdevenir el nom de Sa Palomera.

Aquest promontori forma part de l'escenari del reconegut festival pirotècnic de Blanes que se celebra cada estiu la darrera setmana de juliol. Al davant d'aquest monticle s'hi ha ubicat un arc metàl·lic amb forma de "v " invertida que esdevé un símbol de porta i benvinguda a la Costa Brava.

0,500Qm. 0,500Qm. A l’alçada del restaurant Buggy, tombem a l’esquerra pel carrer Camadasa.

0,130Qm. 0,630Qm. Font d’en Romà. Aquesta és una font senzilla de xarxa i aixeta de polsador. El frontal està fet de rajola catalana i a banda i banda té uns bancs per seure. El cos central de la font està enmarcat per un arc i la pica feta de pedra és semicircular. Per sobre de la font hi ha una heura que naturalitza aquest entorn urbà.  A la banda esquerra de la font hi ha un vers anònim, signat pel Barri de la Carbonera l’any 1983, que emfatitza el lloc de repòs i de trobada que representa aquest indret.

Ara continuem pel carrer Camí de Sant Joan i anem pujant trams d’escales, combinat amb trams asfaltats i trams de terra. En aquest tram ja trobem marques del GR-92.

0,450Qm. 1,080Qm. Carretera que accedeix al castell. Nosaltres continuem a l’esquerra seguint les marques del GR.

0,225Qm. 1,305Qm. A l’esquerra tornem a enllaçar amb un tram d’escales. Continuem amunt.

0,275Qm. 1,580Qm. Carrer. Tombem a la dreta, cinquanta metres més enllà, tornem a enllaçar amb un tram d’escales.

0,200Qm. 1,780Qm. Castell de Sant Joan. El conjunt arquitectònic del castell i l’ermita de Sant Joan és d’origen medieval, però l’emplaçament és aprofitat des d’època ibérica.

El castell consta d’una torre cilíndrica de 15 metres d’altura i d’un recinte emmurallat força rectangular. La torre mestra té la base atalussada, està envoltada d’un fossar, antigament tenia dos pisos i s’hi entrava per la porta que està situada a 9 metres d’altura. L’any 1991 es va rehabilitar tot el conjunt.

Les primeres notícies del castell de Sant Joan o de Forcadell es remunten a l’any 1001. Durant el segle XI, els vescomtes de Cabrera el tenien en feu del comte de Barcelona i el segle següent la familia de cavallers dels Blanes ja figuren com a feudataris dels Cabrera. L’aspecte actual dels murs perimetrals, correspon a una reconstrucció del segle XIV, época en què Blanes es convertirà en capital i cort del vescomtat.

L’ermita de Sant Joan va ser bastida com a capella del castell, però per la manca d’espai es va situar fora del recinte. Apareix documentada ja durant el segle XIII, com a residència d’un sacerdot. Durant el segle XVII va ser centre de peregrinació. Conté frescos de l’any 1959 de l’artista Teresa Bedós i pintures de la il.lustradora Pilarín Bayés, de 2007. L’estat actual respon a una restauració del 2012.

L’ermita es pot visitar els diumenges al matí. Cada 24 de juny s’hi celebra una missa i es reparteix coca de Sant Joan.

Sortim del recinte seguint les marques del GR-92 direcció Lloret. Obviem els camins que ens menen a banda i banda.

0,500Qm. 2,280Qm. Continuem a la dreta pel Passeig de Santa Bàrbara, seguint les marques del GR-92.

0,150Qm. 2,430Qm. Abandonem el GR-92 i continuem a la dreta per un vial asfaltat entrant a una urbanització privada,  tot seguint les indicacions de la Cala Sant Francesc. Ara anem pel carrer Mirador de la Cala.

0,600Qm. 3,030Qm. Baixem per unes escales cap a la cala. Posteriorment, creuem un carrer i seguim baixant per les escales.

0,300Qm. 3,330Qm. Camí de ronda. Continuem a la dreta cap a la Cala Sant Francesc.

0,350Qm. 3,650Qm. Cala Sant Francesc. La creuem i a l’altra banda de la platja pujem per unes escales seguint el camí de ronda.

0,400Qm. 4,050Qm. Vial asfaltat. Continuem a la dreta cap a l’ermita de Sant Francesc.

0,100Qm. 4,150Qm. Ermita de Sant Francesc. Edifici de planta rectangular, orientat a ponent, de nau única i absis quadrat. Té la coberta exterior a dues aigües i un campanar d'espadanya sobre la porta d'entrada. El sostre interior també és a dues aigües, de fusta.  Ermita erigida pels propietaris de l'almadrava de Cala Bona dedicada a Sant Francesc des de 1681, com indica la inscripció de la llinda

Sembla ser que l'origen de l'ermita està en la resolució d'un conflicte entre els propietaris de l'almadrava de pesca de tonyina de Cala Bona i la comunitat del convent de Sant Francesc.

 Actualment, i des de 1906, cada 28 de juliol i com a fi de la festa major s'hi celebra un aplec popular anomenat "de l'amor". El 1908 s'hi va celebrar l'arribada d'aigua conduïda a aquell paratge.

Ara desfem aquests darrers cent metres i anem direcció Blanes pel carrer de l’Ermita. Seguint les marques de la ruta de Sant Bonòs.

0,200Qm. 4,350Qm. Continuem a la dreta pel passeig de Carles Faust.

0,250Qm. 4,600Qm. Deixem a la dreta l’entrada del Jardí Botànic de Mar i Murtra. Nosaltres continuem avall.

0,450Qm. 5,050Qm. Carrer de l’Esperança. Ara baixem per unes escales i 70 metres més enllà enllacem amb el Passeig de la Mestrança que ens retorna fins a sa Palomera.

0,850Qm. 5,900Qm. Sa Palomera. Inici i final de la sortida d’avui.

Properament, parlarem de paraules sabadellenques.

 

 

 

LLEGENDES DELS CASTELLS DEL VALLÈS ORIENTAL

 Avui us presento aquestes "Llegendes dels Castells del Vallès Oriental" de la Glòria Campoy, l'Aloma Duran i la Raquel Jurado editat per Marge Books l'octubre del 2006.

Aquest llibre ens acosta als castells i les fortaleses que hi ha o havia al Vallès Oriental i ens parla de les històries de bruixes, dones d'aigua, bandolers, dracs, cavallers, gegants... que hi han fet referència i que per tradició oral o recollits per diversos autors, ara desemboquen en aquest llibre.

En aquest sentit, trobarem llegendes d'indrets per on hem passat en alguna excursió publicada en aquest blog, com poden ser el Castell de Sant Miquel de Vallromanes, Castellruf a Santa Maria de Martorelles o bé la Torre Malla de Parets.

De cada castell, trobem una fitxa amb el nom, la localitat on es troba, l'any de construcció, l'altitud, el primer propietari, la funció (la majoria defensàven un territori), propietat actual i estat actual. A continuació trobem una introducció, sovint fent referència a la toponímia de l'indret on es troba l'edifici o bé als ancestres que habitàven la contrada abans que es construís el castell o la fortalesa.

Seguidament hi ha una descripció del castell, un quadre amb la relació dels seus propietaris des de la seva construcció fins a l'actualitat i finalment el recull de llegendes que hi fan referència. Quan comencem a llegir les llegendes, veurem que no n'hi ha una gran varietat, més aviat és fàcil trobar diferents versions o matisos d'una mateixa llegenda i fonamentalment els canvis els trobem en el nom del castell i dels personatges, i a vegades en el desenllaç.

Finalment, esmentar que molts dels gegants del Vallès Oriental que veiem a les Festes Majors,  fan referència als cavallers, als reis, als senyors... que suposadament van habitar en aquests castells i que protagonitzen les llegendes descrites en aquestes "Llegendes dels Castells del Vallès Oriental".

Properament, pujarem al Castell de Sant Joan de Blanes i ens acostarem fins a la cala de Sant Francesc.

LA SELVA II. A PEU PER LA SELVA

 

Avui us recomano una petita guia de senderisme que podran atansar-s’hi els selvatans quan la propera setmana s’acabin les restriccions municipals i la resta haurem d’esperar que s’acabin les restriccions comarcals.

Aquesta petita guia editada per l’Associació Turisme La Selva el 2011, ens mostra 5 rutes que passen per la Selva i que marxen més enllà com el Camí del Nord, el Sender del Mediterrani i la Ruta d’en Serrallonga i 5 camins interiors de la comarca de la Selva, com el camí de Terra Negra, el camí dels Segadors i el camí de l’Onyar.

De cada ruta i camí trobarem una explicació de l’itinerari, la fitxa técnica, amb la llargada, la dificultat i el tipus de marcatge, l’altimetria i el mapa de la ruta.

A més a més, a l’apartat sabíeu que… s’ens explicarà alguna curiositat d’un indret o racó pel qual passa l’itinerari.

Per últim, trobarem uns apunts d’allò que no ens podem perdre dels pobles i viles per on passa el recorregut a nivell de tradicions, festes, visites, gastronomia…

En definitiva, una bona guia per decidir el nostre destí si volem fer senderisme per La Selva.

Al marge, dels itineraris que trobeu en aquesta guia, a continuació us enumero 3 excursions “selvatanes” publicades en aquest blog.

1.     El Camí de les Cascades. Riells del Montseny. Desembre 2011.

2.     D’Arbúcies a Viladrau. Gener 2013.

3.     Fontejant per la Vall de Santa Fe. Octubre 2015.

La setmana vinent, llegendes dels castells del Vallès Oriental.

ACTIVITATS AMB NENS. VOLTANT PER LA VALL DE CAN GIRONA

 

                                       Font de la Mercè

Avui us presento una excursió de confinament per fer amb nens de Vallromanes i Santa Maria de Martorelles i amb la resta de nens quan ja ens permetin moure’ns arreu.

Malgrat que l’excursió l’he marcada amb inici al coll de Can Corbera (Vallromanes), com és circular podem iniciar-la a altres punts, com podia ser a Can Girona (Santa Maria de Martorelles).

Aquesta és una excursió perfecte per fer amb tota la familia aquests caps de setmana de confinament municipal. Cal recordar, que caminant o en bicicleta ens podem desplaçar fins als termes municipal que limiten amb el nostre terme de residència.

Finalment, esmentar que l’itinerari té poc més de 6 quilòmetres, un desnivell positiu d’uns 150 metres i que trobarem aigua a la Font de la Mercè. Com a tot arreu,  trobareu un rètol que posa “AIGUA SANITÀRIAMENT NO TRACTADA”. Tanmateix, des de petit he begut aigua d’aquesta font i encara ara és de les poques fonts de les quals m’atreveixo a beure.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim del coll de Can Corbera, deixant l’asfalt al darrere i continuem recte cap a la banda de Santa Maria de Martorelles.

0,070Qm. 0,070Qm. Obviem un camí que baixa a la dreta.Nosaltres continuem recte.

0,530Qm. 0,600Qm. A tocar d’una antiga bassa, seguim per un corriol que trobem a la dreta i que s’endinsa en el bosc.

0,800Qm. 1,400Qm. Pista que ens creua. Continuem avall a la dreta.

0,125Qm. 1,525Qm. Font de la Mercè. Sempre raja. Neix de dues mines una mica més amunt de la font. A través d’una sèquia d’obra, l’aigua arriba fins a la font de la Mercé. El raig surt d’una paret d’obra revestida de pissarra a través d’un galet metàl.lic, una branqueta fa de tap.
Una pica al terra fa de recipient de caiguda i després l’aigua s’escola cap al torrent. La pica té forma semicircular amb un petit toll on cau el raig i un petit canalet la fa desaparèixer en un embornal que la retorna a la sèquia més avall.Aquesta font fou restaurada el 1993 per en “Picu” Marín.
El nom segurament prové de la patrona de la ciutat de Barcelona, la Mare de Déu de la Mercé, ja que la finca és propietat de l’ajuntament barceloní des del 1920. Una altra versió diu que va ser inaugurada un 24 de setembre i que per aixó li van posar aquest nom.
Al torrent que passa per davant i on va a parar l’aigua que vessa se’n va dir durant molt de temps el torrent dels turcs, perquè sembla que uns quants segles enrrere aquests arribaven fins aquí en les incursions pirates des de la costa a l’interior.

Ara continuem per un corriol ascendent que s’enfila a l’esquerra i que trobem a l’altra banda del camí, just al costat d’un plàtan.

0,185Qm. 1,710Qm. Planell. El creuem i continuem recte pel corriol que hi ha a l’altra banda.

0,100Qm. 1,810Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta en sentit ascendent.

0,300Qm. 2,110Qm. Seguim per un camí carreter que trobem a la dreta.

0,775Qm. 2,885Qm. Obviem un camí que baixa a la dreta. Nosaltres continuem recte en sentit lleugerament ascendent.

0,260Qm. 3,145Qm. Arribem a una cruïlla de camins. Continuem pel de la dreta en sentit lleugerament descendent.

0,625Qm. 3,770Qm. En aquest tram, anem obviant els camins que menen a banda i banda, fins que a banda esquerra, trobem una fita de l’Ajuntament de Barcelona. Continuem recte.

0,025Qm. 3,795Qm. El camí davalla a la dreta entre dos pins.

0,060Qm. 3,855Qm. Bifurcació de camins. Continuem pel camí de la dreta.

0,090Qm. 3,945Qm. Camí que ens creua. Seguim a la dreta.

0,050Qm. 3,995Qm. Baixem al fons del torrent i uns quaranta metres a l’esquerra hi ha les restes de la font de Beu-i-Tapa.

Aquesta font fa anys que està eixuta i molt abandonada. El raig d’aigua duria sorgir de la roca a través d’un galet de ferro. Una petita construcció feta de maó amb un arc li feia d’aixopluc.
El nom de Beu-i-Tapa prové del fet que el cabal era tan escás que calia beure i tot seguit tapar el broc per interrompre el raig perquè no es perdés o s’eixugués.

Ara desfem aquests darrers 50 metres i continuem recte cap a Can Girona.

0,290Qm. 4,335Qm. Cruïlla de pistes. Continuem a la dreta en sentit ascendent.

0,100Qm. 4,435Qm. Can Girona. Continuem recte per la pista.

0,250Qm. 4,685Qm. Deixem a la dreta el Safareig Rodó. Aquesta gran bassa circular, de 18 metres de diàmetre i 1500 metres cúbics de capacitat, serveix per emmagatzemar l’aigua com a dipòsit de reserva per a usos de la casa de Can Girona. Nosaltres continuem recte.

0,500Qm. 5,185Qm. Bifurcació de camins. Continuem pel de l’esquerra en sentit ascendent.

0,600Qm. 5,785Qm. Camí que ens creua. Continuem a la dreta.

0,390Qm. 6,175Qm. Camí que ens creua. Seguim a l’esquerra.

0,070Qm. 6,245Qm. Coll de Can Corbera. Inici i final de la sortida d’avui.

La setmana vinent anirem a peu per la Selva.

 

 

 

 

 

 

FONTS D'ARREU XXXV. LES FONTS DE SANTA MARIA DE PALAUTORDERA

 

                                             

                         Font dels Enamorats

Normalment, m’agrada arribar a un poble o a una vila caminant, i a partir d’aquí descobrir el seu patrimoni i entre el seu patrimoni natural, ja sabeu que tinc dèria per les fonts.

Fa setmanes que vull fer un itinerari que uneixi les estacions de tren de Cardedeu i Santa Maria de Palautordera, tot passant pels nuclis urbans de Sant Antoni de Vilamajor, Sant Pere i Palau, però fins ara les restriccions no ho han fet possible. Esperem que properament, quan es comencin ha aixecar els confinaments puguem caminar i gaudir d’aquest itinerari.

Avui de moment us acosto en format pdf, un llibret editat per l'Ajuntament de Santa Maria de Palautordera

De cada font s’ens fa una molt breu explicació i s’ens indica de com arribar-hi. També s’esmenta que hi ha força més deus en el municipi però que aquestes estan a propietats privades i que els propietaris no han volgut que sortissin en aquesta guia.

Finalment, les 15 fonts esmentades en aquest llibret són les següents,

1.     Font Martina.

2.     Font de l’Escaleta.

3.     Font de l’Arborètum i de l’Arbreda.

4.     Font de Can Ramicando.

5.     Font de la Serra.

6.     Font d’en Xà.

7.     Font del Parc dels Quatre Hereus.

8.     Font de Can Vernedes.

9.     Font Fresca.

10.                       Font de Can Pagà.

11.                       Font de Can Xambau.

12.                       Font del Pou de Glaç.

13.                       Font de Sant Francesc de Pàdua.

14.                       Font de Can Sayolet.

15.                       Font dels Enamorats o de Sant Josep.

Properament, us presentaré un nou itinerari al voltant de Vallromanes per fer amb canalla.

LA SELVA I: GRAMÀTICA DEL CAMINANT LXVI. PARAULES DE LA SELVA

 

                                               Banyons

Normalment la primera entrada de cada any coincideix amb l’aniversari d’aquest blog i en aquest sentit, ahir Diada de Reis, La Brolla d’en Toni va complir 13 anys.

A més a més, enguany, aquesta primera entrada del 2021 la dedicarem a la comarca de La Selva, a la qual si la pandemia del COVID-19 i els confinaments ens ho permeten, li dedicarem 12 entrades.

Avui, us presento una Gramàtica del Caminant que podem fer des de casa, una gramàtica que gira al voltant de 28 paraules, mots i expressions de Blanes, Caldes de Malavella i Santa Coloma de Farners.

Anar memeu: Anar mamat, anar begut.

Andana: A Blanes, onada.

Banyons: A Blanes, mongeta tendra.

Calàpet: Gripau.

Engorronir-se: Tenir mandra.

Entriquell: Andròmina.

Esglàput: A Caldes de Malavella, gripau.

Fer estanies: Passar l’estona.

Fer la cancaneta: Fer la traveta.

Ganyir: A Santa Coloma de Farners, frisar, delir-se, sospirar.

Gardela: Clatellot

Greixando: Una persona molt grassa.

I foris: I punt! Ja n’hi ha prou.

Memeu: Gat.

Mirar-se l’avellana: Mirar-se el melic.

Orgue met: On vas a parar!

Parar ment: Vés en compte.

Purupupups: A Caldes de Malavella,  rossella.

Rènec: Paparra.

Sanfason: Aturat.

Semblar de Can Milà i Camps: Ser una mica fatxenda.

Ser de sota el rocar: Ser molt tossut.

Terrassà: Persona que treballa al camp, però viu al poble.

Tot plegat aigua calenta: No t’amoïnis.

Tut: Encantat.

Vés a cantar goits: Vés a escampar la boira.

Vés a tancar els ànecs: Vés a dormir.

Xeliu: Una mica tocat de l’ala.

Aquesta llista de paraules, mots i expressions l’he extret de les seccions “Paraules en Ruta” que es van fer a Blanes, Caldes de Malavella i Santa Coloma de Farners, dins el Programa Divendres de TV-3.

Properament, parlarem de les fonts de Santa María de Palautordera.

 

EL CASSÓ DE VALLROMANES. ELS 11 PUNTS D'INTERÈS.

 

La font del Porc

       Avui la darrera entrada del 2020 la dedicarem a descriure els 11 punts d’interès que trobem a diferents punts dels 32,5 quilòmetres del Cassó de Vallromanes.

     Els 11 punts d’interès són els següents,

1.     El Pedró. A Aquest turó situat a 230 metres d’alçada, fins fa poques setmanes estava coronat per una petita creu metàl.lica. Des d’aquí dalt es veu una vista magnífica de la major part del terme de Vallromanes.

 

2.     El castell de Sant Miquel o  Montornés és documentat des del 1109. Comprenia, en principi, els actuals termes de Montornès i Vallromanes i, a partir del final de l’edat mitjana, també el d’Alella.

 Aquest castell poseeix les característiques del castells roquers, constituïts bàsicament per una torre i un espai que l’envolta protegit per muralles.

Tanmateix, els castells roquers tenien una doble funció de residència i fortalesa en èpoques convulses, perquè en periòdes de pau i tranquilitat els senyors normalment residien a la vall. En el cas de Vallromanes, el Castell Vell de Montornés era exactament on hi ha la Torre Tavernera i era la residència habitual dels senyors d’aquests dominis.

Com a curiositat, esmentar que la Torre Tavernera té la peculiaritat d’exhibir a la        seva façana els retrats d’aquests propietaris.

Actualment, del castell en resta una torre cilíndrica de 5,6 metres de diàmetre                  exterior, que originàriament hauria de tenir una alçada de 20 a 30 metres i que avui          és mig enderrocada i no té pas més de 6 metres. A mitja alçada tenia la porta                  d’entrada.

Aquesta torre es construí vers l’any 1000. Després es feu la resta del castell, un         recinte enmurallat poligonal d’uns 30 x 15 metres, del qual ara gairebé només             s’intueix  el perímetre. Els llenços de muralla més grans es troben a llevant i                migdia.

 A dins hi havia  un pati interior, la torre de l’homenatge era a migdia i a                             tramuntana, un edifici rectangular de 6 x 13 metres, que eren les estanes,                          adossades al mur perimetral. Una paret corva tallava  aquest edifici per la part de             ponent, tot simulant una altra torre rodona. Pels voltants hi ha altres restes de murs         més indefinits.

 En aquest sentit, el terratrèmol del 24 de maig de 1448 afectà greument la integritat     del castell.

Des d’aquest turó de 426 metres s’albiren unes vistes espectaculars de tot el Vallès. Es tracta d’un dels millors miradors de la zona, juntament amb el de Castellruf, inclús si mirem cap a llevant, veurem el mar des d'un turó de segona línea.

Aquesta descripció del Castell de Sant Miquel l’he extret de les Rutes d'Història del Centre d'Estudis de Montmeló i del llibre Llegendes dels Castells del Vallès Oriental de Glòria Campoy, Aloma Duràn i Raquel Jurado.

 

3.     Font de Can Gurri. Actualment aquesta font està ben eixuta. La font es troba en un clot excavat sobre l’esplanada d’un metre aproximat de profunditat, fent una construcció rectangular amb unes escaletes que baixen fins a la mateixa font. La construcció és d’obra amb un remat de maó al damunt i pedra granítica als murets en forma de U. Sis graons de pedra formen una escala que baixa al toll de la font. La petita pica on queia el raig des d’un broc de ferro és de pedra picada, després l’aigua es filtra cap al sòl.

Per altra banda, cal destacar l’àlber que encara dóna ombra a l’esplanada de la font. Amb les ventades del gener de 2010, va caure el seu company amb el tronc del qual es va fer un banc on podem seure.

 

4.      Font del Llorer o de la Tereseta. El seu cabal és molt escás o nul. Un muret de pedra tallada fa de suport al broc metàl.lic que cau en una pica d’obra sobre un toll i una teula de cerámica. A prop de la font hi havia una casa anomenada ca la Tereseta i segurament els de la casa, van plantar els llorers, que malgrat ser mediterranis, no són autòctons del nostre bosc.

 

5.     Ermita de Sant Mateu. La capella està documentada al segle X. És un edifici romànic d’una sola nau. Tanmateix, el més curiós és la disposició del campanaret d’espadanya, perpendicular a la façana. Segurament, això és així per tal d’augmentar notablement el radi des d’on eren perceptibles els tocs de la seva campana.
En aquest sentit, normalment, els dissabtes, diumenges i festius, l’ermita està oberta i si pugeu amb canalla, sens dubte els hi farà molta gràcia ser campaners per un dia i poder tocar la campana.
Els dies propers a Nadal, dins l’ermita hi ha el pessebre que pugen des de Premià de Mar cada any pels volts de Santa Llúcia. 

 

6.     Font de Sant Mateu. La paret de la font és un mur de pedra on la part central està endarrerida respecte la seva façana mitjançant una volta arrebossada de ciment, amb un gravat fet amb rajoles de ceràmica amb la imatge i el nom del Sant, amb dues petites lleixes a banda i banda acabades amb rajola verda. En aquest espai s'hi ubica la sortida de l'aigua, mitjançant un tub metàl·lic, situat a dos pams del terra, per sota del nivell de l'esplanada; cal baixar dos esglaons de maons disposats en forma de semicercle per accedir al broc.

Aquesta és una font que és molt sensible a les sequeres i només raja aquells anys que la pluja ha sigut generosa. A mitjans de juny del 2020 hi brolla un rajolí.  Al seu davant una gran bassa ara en desús ens il.lustra sobre el concepte d’economia d’aigua que tenia la vida a les masies, en una época en que no hi havia aigua corrent.

 

7.     La Roca d’en Toni. Problablement la Roca d'en Toni és el monument megalític més destacat del Maresme. Aquest és un monument funerari d'uns 4000 anys d'antiguitat on s'inhumaven els cadàvers envoltats de les seves pertinences (armes i joies). Hem de pensar que en el 2000 a.C els humans que habiten la serralada és dediquen bàsicament a pasturar els seus ramats. Per altra banda, a pocs metres de la Roca d'en Toni, pujant per un corriol, podem veure    un conjunt de tombes datades de l'alta edat mitjana. A partir de la seva descoberta, hi ha qui ha especulat amb la possibilitat que la presència d'aquestes tombes demostri la teoria de l'abandonament de les terres litorals en època postromana degut als atacs dels pirates.

 

8.     Menhir de Cal Camat. Data del període entre el neolític final (2.500-2200aC) i el calcolític (2200 -1800aC).

Per la proximitat als jaciments prehistòrics de Can Boquet i de la Roca, aquest bloc granític ha estat interpretat històricament com un monument megalític, tot i que manquen dades arqueològiques que ens aportin més informació.

La paraula menhir significa “pedra llarga”. Es tracta d’estructures prehistòriques aixecades com a centre de cerimònies religioses o com a marcadors territorials. Actualment, el menhir de Cal Camat, delimita els termes de Vilassar de Dalt i d’Òrrius.

 

9.     Poblat ibèric de Cèllecs. Es un poblat Laietà emmurallat, un oppidum. Es un poblat d'erola i te una superfície d'unes 0.4 Ha . Una potent muralla envolta el recinte i fa de paret posterior dels habitatges. S'han excavat un conjunt de nou habitacions de planta rectangular i adossades a la muralla. També s'han trobat una muralla superior de forma trapezoïdal, sense cap torre de defensa i fora de l'erola un mur del qual es conserven 11m que servia per protegir unes habitacions que hi ha a aquesta banda del turó.

 Es van fer excavacions als anys 70 i 80. Actualment el seu estat de conservació es molt dolent. Està totalment amagat entre la vegetació i la potent muralla s'ha enfonsat cap a l'exterior del poblat.

 

10.                       Font del Porc. Aquesta és una senzilla font amb un broc d’alumini encastat entre les pedres que recull les aigües d’un degotall. A finals de juny de 2020 cau un rajolí d’aigua que desguassa al ben mig de la placeta que hi ha davant la font. Quan deu rajar més, segurament l’aigua s’escola a l’altra banda del camí, bosc avall. 

Es suposa que el nom li ve perquè en el fang del bassal de la font, sovint es beuen petjades de senglars que hi van a beure.

 

11.                       Cova de Can Nadal.  Forma part d'un conjunt que es troba situat a una alçada d'uns 300 metres. L'altra cova de cert renom a la contrada és la de la Mare de Dèu de Bastanist.

El conjunt va ser donat a conèixer per Carreras Candi l'any 1909 i va interpretar les restes com un conjunt de "tombes cristianes primitives" que les situa a l'època carolingia.
Tanmateix, es pot pensar que en aquesta cova hi va viure algun monjo eremita.

L'eremitisme és una forma de vida religiosa d'alguns cristians que, a partir del segle III, per motius ascètics, es retiren a la solitud.
Els conjunts eremitics solen tenir unes característiques comunes: solen aprofitar els conjunts rocosos de la serralada, però sovint es presenten isolats, allunyats de camins importants i es troben a prop de camins secundaris que, en aquest cas, comuniquen la serralada amb la plana o el Vallès i el Mareme.
Per saber-ne més, consulteu https://quimgraupera.blogspot.com/, d'on he extret aquesta informació.

Felic any nou. La setmana vinent començarem el cicle d’entrades dedicades a la comarca de la Selva.