FONTS D'ARREU III. LES FONTS DE L'ALT EMPORDÀ

Primera entrada del 2013 i avui ampliarem el catàleg de les fonts dels Païssos Catalans. Aquest cop, viatjarem fins l'Alt Empordà de la mà d'en J.M. Dacosta que el 1990 va editar el llibre "FONTS NATURALS. 127 amagatalls de nimfes de l'Alt Empordà", editat en la seva segona edició per Brau edicions amb el número 7 de la col.lecció GUIES DEL PATRIMONI COMARCAL.

En aquest llibre Dacosta a més d'acostar-nos a les fonts també ens fa petits retrats, mitjançant unes acurades i breus descripcions dels 68 municipis alt-empordanesos.
Segurament, ens hem d'agafar aquest treball com un recull de les millors 127 fonts de la comarca, però tenint en compte estudis els quals fa referència l'autor i al fet que malgrat alguna excepció com Maçanet de Cabrenys, on es parla de 9 fonts,( a la resta de municipis rarament s'anomenen més de tres deus d'aigua), tot fa pensar que la llista de fonts de l'Alt Empordà serà més llarga.

De moment, us deixem amb aquests 127 amagatalls de nimfes de l'Alt Empordà repartits de la següent manera,

AGULLANA.

1.     Font de Dalt.

2.     Font del Ral.

3.     Font d’en Parrot.

4.     Font de l’Estrada.

ALBANYÀ.

5.     Font de Can Nou

AVINYONET DE PUIGVENTÓS

6.     Font de la Torre.

7.     Font de Can Vilar

BÀSCARA

8.     Font del Ferrer

9.     Font del Rentador

10.                        Font del Xalet.

BIURE

11.                         Font de Can Buxó

12.                         La Fonteta.

13.                         Font de l’Hostal Nou.

BOADELLA

14.                        Font d’en Mas

15.                        Les Fontetes.

16.                        Font de la Caula.

BORRASSÀ

17.                        Font de les Curculles

18.                        Font de Can Suro

19.                        Font d’en Batlle.

20.                        Font d’en Giró.

CABANELLES

21.                        Font de Can Serra

22.                        Font de Can Batlle

23.                        La font de Can Fàbrega

CABANES

24.                        Font de Sant Isidre i de Sant Vicenç.

25.                        Font de Peralada.

CADAQUÉS

26.                        Font d’en Tianet Mallol o del Mas Baltré

27.                        Font de Sant Sebastià.

CANTALLOPS

28.                        Font de la Teula.

CAPMANY

29.                        Font Rovellada.

30.                        Font pudosa dels Banys de la Mercè.

31.                        Font pudosa de la Vinya d’en Serra.

32.                        Font del Quer.

33.                        Font del Capità.

34.                        Font del coll de la Mata.

35.                        Font d’en Feliu

CASTELLÒ D’EMPÚRIES

36.                        L’Ullal dels Gossos.

37.                        Font d’en Fages.

CISTELLA

38.                        Font de Ca N’Oms.

COLERA

39.                        Font Rovellada de Sant Miquel.

40.                        Font del Puig d’Esquers.

41.                        Font de Cala Rovellada.

DARNIUS

42.                        Font de la Deu.

EL FAR

43.                        L’Ullal de la Fonalleda.

ESPOLLA

44.                        Font del Còrrec

45.                        Font de la Viuda

46.                        Font de la verna del Castellar

FIGUERES

47.                        Font Trobada.

48.                        Font de la Plaça del Peix

GARRIGÀS

49.                        Font del Rentador.

50.                        Font de Can Pagès

GARRIGUELLA

51.                        Font d’en Petit

52.                        Font de l’Om

LA JONQUERA

53.                        Font Pudosa.

54.                        Font d’Abaix.

55.                         Font Rovellada del Mas Nou.

REQUESENS

56.                        Font Rovellada

57.                        Font del Ferro

58.                        Font d’en Ricard.

LA VAJOL

59.                        Font d’Avall.

60.                        Font de Sant Silvestre

L’ESCALA

61.                        La Font.

LLANÇÀ

62.                        Font d’en Perassa.

LLERS

63.                         Font de l’Hortal

64.                         El Safareig.

65.                         Font de la Vall.

MAÇANET DE CABRENYS

66.                         Font de Can Coll

67.                         Font del Carme

68.                         Font de Can Sagué

69.                         Font de les Salines

70.                         Font de les Escomes

71.                         Font de la Farga

72.                         Font de Vilardell

73.                         Font del molí d’en Robert

74.                         Font de Can Grau

MASARAC

75.                        Font Petaina

76.                        Deu dels Bous

77.                        Font de Vilarnadal

78.                        Font de Mosarac

MOLLET DE PERALADA

79.                        Font de la Plaça

80.                        Font de Mollet

NAVATA

81.                        Font de l’Arbre

82.                        Font d’en Moragues

ORDIS

83.                         Font de Can Frigola

PALAU DE SANTA EULÀLIA

84.                         Font dels Horts

PALAU-SAVARDERA

85.                        Font de Dalt

86.                        Font de Sant Onofre

PAU

87.                        Font d’en Vilà

PEDRET I MARZÀ

88.                        Font de Marzà

PERALADA

89.                        Font de Morassac

90.                        Font de la Bacareda

PONT DE MOLINS

91.                        Font de Molins

92.                        Font Bertrana

93.                        Font de can Vegetal

PORT BOU

94.                         Font del Pi.

PORT DE LA SELVA

95.                         La font d’en Vergés

96.                         Font de S’Arnella

97.                         Font de Sant Pere de Rodes

98.                         Font de bomba de la Vall de Santa Creu.

RABÒS

      99.                      Font Rovellada

100.                  Font de Sant Quirze

101.                  Font de Sant Quirc

ROSES

102.                  Font de la platja dels Palangrers

SANT CLIMENT SESCEBES

103.                  La Font.

SANT LLORENÇ DE LA MUGA

104.                  Font Pudosa

105.                  Font de Palau

106.                  Font del Turó.

SANT MIQUEL DE FLUVIÀ

107.                  La Font

SANT MORI

108.                  La Font.

109.                  Font del Mal de Ventre

SAUS- CAMALLERA

110.                  Pou comú

SIURANA

111.                  La font Rovellada.

TERRADES

112.                  Font de Can Taronget

113.                  Font Salutis

114.                  Font de l’Alzina

      115.                  Fonts del carrer Major

TORROELLA DE FLUVIÀ

116.                  Font de Vilacolum

VENTALLÓ

117.                  Font d’en Xicu Menut

VILABERTRAN

118.                  La Font.

119.                  Font del Soc

VILAFANT

120.                  Font de Can Massanet

121.                  Font de la Plaça Major.

VILAMALLA

122.                  Font del Platero o de les Estalactites

123.                  Font d’en Marramec

124.                  Font del Poble.

VILANANT

125.                   Font de Can Nabot

VILA-SACRA

126.                  Font Vella.

127.                  Font Nova.

Malgrat que fa 16 anys que es va fer la segona edició d'aquest llibre, encara és possible trobar-ne algun exemplar en llibreries de muntanya i viatges.

Per altra banda, a Mallorca no paren de catalogar fonts i el segon semestre de 2012 han "fitxat" 172 fonts noves.

Per tant, a dia d'avui la suma d'aquesta llista de fonts d'arreu ja és de 1633 fonts.

Properament, farem una nova gramàtica del caminant.

 

 

 

 

     

LA GRAN NEVADA DEL 62

                        Cabrera de Mar colgada de neu

Ara fa tres mesos vam parlar de les terribles conseqüències que van provocar les riuades de la tardor del 62.

Segurament, com a mínim els últims cent anys, no hi ha hagut un any meteorològicament parlant, tant excepcional com el 1962, perquè a la façana litoral i prelitoral aquell 25 de desembre van caure gruixos de neu de gairebé un metre.

A diferència dels 800 morts de les riuades del setembre, aquest episodi no va provocar víctimes mortals i malgrat que es va tardar gairebé una setmana en recuperar la normalitat, estic convençut que si ara passès un episodi de similars característiques, el caos seria molt més gran.

Els meteoròlegs estan convençuts que algun dia es repetirà, tant de bo que quan passi, estiguem a l’alçada com els nostres pares i els nostres avis.

Per cert, aquell dia al Pirineu no va caure ni un floc de neu.

Degut al fet que llavors es van fer moltes fotografíes, filmacions i encara avui hi ha molts testimonis que ho van viure, aquest dies es porten a terme moltes iniciatives per recordar aquell esdeveniment. A continuació, us adjunto unes referències de revistes, documentals i exposicions al voltant d’aquesta gran nevada i que aquestes festes de Nadal podeu llegir, veure o visitar.

1.      “Especial 50 anys de la gran nevada de 1962”. Documental de poc més de mitja hora, conduit per Antoni Real i que van fer ahir al vespre a TV3. És molt fàcil de trobar-lo a TV3 a la Carta.

2.      Número 4 de la Revista Vallesos. Gent, terra i patrimoni. Carpeta central. “Colgats de neu” “El Nadal de 1962 el Vallès va quedar cobert d’un blanc mai vist. I desprès de la il.lusió les complicacions”.

3.      Número 2130 de la revista Presència. “Nadal de neu. Records de la gran nevada del 1962”.

4.      Número 8 de Fem Memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX. “La nevada del 62”. Jaume Rifà.

5.      Projecció de filmacions sobre la Nevada de 1962 al Museu de Granollers, fins el 8 de gener. De dimarts a divendres de 2/4 de 6 de la tarda a 2/4 de 9 del vespre. Els dissabtes de 6 a 9 del vespre i els diumenges de 2/4 de 12 a 2/4 de 2 i per la tarda de 6 a 9 del vespre. Per Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any i Reis estarà tancat.

6.      Exposició fotogràfica de la nevada del 62 a Granollers, fins el 8 de febrer a l’edifici de l’ajuntament (plaça de la Porxada, 6) i a diferents comerços de la ciutat.

7.      A Mataró,  fins el 27 de gener, exposicions de fotografíes. “La nevada del 62” a les sales d’exposició de:

Unió Excursionista de Catalunya,  Carrer Nou, 29

Museu Arxiu de Santa María, Carrer de la Beata María, 3

Sales de exposicions de Can Palauet, Carrer d’en Palau, 32

 

 

La fotografia està extreta del blog " Les Muralles d'Ilturo" www.murallesilturo.blogspot.com

Bones festes a tots!!!

 

LA VIA ROMANA DE PARPERS

                              El Pont de la Via Romana de Parpers

Avui acabem aquest cicle de quatre entrades al voltant dels romans. Per finalitzar parlarem de la Via Romana de Parpers, ubicada dins del Parc de la Serralada Litoral i moltes vegades oblidada. Malgrat que a finals del segle passat es van fer campanyes per consolidar les restes i museitzar la zona, és evident que en comparació amb altres vies de similars característiques, aquest camí necessita un rentat de cara.
De fet, aquest mes de juny el govern de la Generalitat la va declarar bé d'interès nacional, per tant esperem que properament es faci alguna actuació en aquesta via que arriba fins els 6 metres d'amplada i que supera un desnivell de 125 metres en poc més d'un quilòmetre.

Aquest itinerari ens acosta a unes restes arqueològiques de
gran valor i més de 2000 anys d’antiguitat. Es tracta de la via que unia el Maresme amb el Vallès pel coll de Parpers. Anomenada pels romans Via Sèrgia, aquesta carretera comunicava ciutats de l’interior com Ausa (Vic), Aquae Calidae (Caldes de Montbui) i Semproniana (Granollers), amb la costanera Iluro (Mataró).

Sembla que fou ordenada pel cònsol Manius Sergius, d’aquí el seu nom, vers els anys 120 i 110 aC, i esdevingué una de les vies més antigues que construïren els romans al nostre país.

L'excursió que us proposem avui, és un recorregut circular d'uns 4 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 150 metres. Portant aigua, la sortida es pot realitzar a qualsevol època de l'any i només caldrà evitar fer-la a les hores més caluroses de l'estiu.

L'atractiu d'aquest itinerari respecte d'altres que visiten aquesta Via Romana, rau en el fet que sigui circular i no s'hagi d'anar i tornar pel mateix lloc.

Iniciarem la sortida a la collada de Parpers a la carretera (C-1415c que va de Granollers a Mataró).

Si pugem des del Vallès, quan arribem a dalt el coll, trobem a mà esquerra una benzinera abandonada. Seguim endavant i uns metres més enllà a mà dreta, trobarem una pista on podem aparcar el cotxe fàcilment.

L'itinerari

0,000Qm. 0,000Qm. Comencem a peu de carretera (C-1415c) i en aquests primers metres la seguim direcció Mataró.  Malgrat no hi ha gaire trànsit, hem d’anar en compte!!!

0,100Qm. 0,100Qm. Passem el rètol comarcal del Maresme i uns metres enllà, trobem a la dreta un camí que baixa sobtadament tancat per un cadena. Nosaltres el seguim.

0,160Qm. 0,260Qm.  Arribem  a un tram força ben conservat d’aquesta via. A banda i banda del camí anem veient, murs laterals, desguassos, guarda-rodes, contraforts…   Tanmateix,  també ara és moment d’afegir que la Via Romana de Parpers recorre el paratge conegut com el Fondo de la Gallega. Nosaltres seguim avall.

0,500Qm. 0,760Qm. Pont. Aquesta resta és la més espectacular de totes, amb una volta de canó d’1,5 metres de radi i una llum de tres metres d’alçada, la continuada utilització que es feu d’aquesta infraestructura al llarg dels segles, va propiciar que fos reparada en moltes ocasions. En aquest sentit, no fou fins a mitjans del segle XIX que la via entrà en desús, quan el camí que unia Argentona i el coll de Parpers es desvià en aquest tram cap a un pas més accesible. Per tant, val la pena aturar-s’hi, fer el tafaner i contemplar el pont des de diferents angles.. Fins no fa gaire, segurament molt a prop del torrent que salva el pont, hi havia la font de la Via Romana, actualment desapareguda.

Tanmateix al llibre "Les Fonts d'Argentona"editat per l'Ajuntament d'Argentona l'agost de 1982 es fa la següent descripció,

Font de la Via Romana. Es troba en el veïnat de Pins. Emplaçada en el fons de la Gallega, aproximadament a dotze minuts i a 675 metres des de la riera de Pins pujant pel fons, també 150 metres més avall del Pont de la Via Romana.
L'aigua neix de forma natural entre les pedres d'un greny. La font té dos naixements, separats tres metres l'un de l'altre. L'aigua surt per unes esquerdes entremig de les pedres, quasi a ran del sòl.
La font està al mig d'un canyar, també s'hi fan notar alzines, arços, esbarzers, rigoltes, heures,... El seu cabal el 13 d'abril de 1980 és d'un litre cada 25 segons, aquesta mesura ha estat feta de forma aproximada.
Finalment, esmentar que la font es troba en estat d'abandó i manca de neteja. La font és recuperable i realment es pot restaurar, cosa que resultaria molt adient en el lloc on es troba emplaçada, la Via Romana. 

Continuem avall pel camí principal

0,500Qm. 1,260Qm. Cruïlla. Seguim pel camí de la dreta que segueix baixant. En aquests moments sortim de la via romana.

0,150Qm. 1,410Qm. Arribem a un camí que ens creua. Nosaltres girem a l’esquerra.

0,125Qm. 1,510Qm. Cruïlla. Obviant el camí de la dreta. Seguim recte.

0,075Qm. 1,585Qm. Trobem un corriol a la dreta, el seguim tot deixant la riera.

0,020Qm. 1,605Qm. Arribem a una pista. Girem a la dreta en lleuger sentit ascendent.

0,330Qm. 1,935Qm. Nosaltres seguim per un camí a la dreta amb una cadena per impedir el pas de vehicles. Uns metres més endavant, el camí creua la riera i s’enfila una mica.

0,300Qm. 2,235Qm. Obviant els camins que ens menen a banda i banda, arribem a una pista que ens creua. Nosaltres girem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,100Qm. 2,335Qm.  Seguim per un camí carreter que trobem a la dreta, mica a mica el camí es va tancant fins convertir-se en un corriol.

0,700Qm. 3,035Qm. Després d’una rampa molt forta, en un revolt molt tancat, hi ha una cruïlla de corriols. Nosaltres seguim pel que marxa a l’esquerra. Aquí potser trobem algun tram que el camí queda una mica desdibuixat, però nosaltres hem d’anar sempre de cara a ponent.

0,225Qm. 3,260Qm. Cruïlla. Girem a la dreta i als 5 metres girem a l’esquerra per la pista en sentit ascendent. La pista es torna a convertir en corriol.

0,475Qm. 3,735Qm. Cruïlla de camins. Seguim amunt pel camí que està ple d’arrels.

0,100Qm. 3,835Qm. Placeta. Seguim el corriol que queda més a la dreta, obviant els camins i corriols que ens menen a banda i banda.

0,150Qm. 3,985Qm. Arribem a la pista, on hem començat i acabem l’itinerari d’avui. Confluència amb el GR.92. (Etapa 16. Coll de Can Bordoi- Coll de Font de Cera. Quilòmetre 7,620).

Per realitzar aquesta entrada he consultat la "Guia del Parc de la Serralada Litoral" editada per Pòrtic l'any 2004, i l'edició digital de La Vanguardia del dissabte 2 de juny de 2012.

La propera setmana parlarem de les nevades del Nadal de 1962.

VALLROMANES CAMINA PER LA MARATÓ

El proper diumenge 16 de desembre es celebra la XXI edició de la Marató de TV3. Aquest any els diners recaptats aniran destinats a la lluita contra el càncer.
L'any passat a Vallromanes ja vam començar a fer cap a finals d'any una caminada solidària. Tanmateix, malgrat que no estava vinculada a la Marató, també vam recaptar diners per la lluita contra aquesta terrible enfermetat.

L'activitat que us proposem enguany, començarà el diumenge a les 10 del matí (cal estar una estona abans per apuntar-vos) a la pista poliesportiva coberta i consisteix en un recorregut de 7,5 quilòmetres, per camins i corriols de muntanya al voltant de Vallromanes. Realment l'itinerari és molt atractiu i us presentarem algun tram inèdit, que hem acabat de netejar aquests darrers dies.
Abans de sortir podreu beure brou calent, tot i que sembla ser que tindrem solet i temperatures suaus.
Per altra banda, per totes aquelles persones amb mobilitat reduïda també us oferim un recorregut de 2 quilòmetres, tot coneixent els arbres singulars del poble.

El preu de la caminada és de 5 Euros i a més a més si sou seguidors "Trinxa" i voleu alguna samarreta de les edicions anteriors de la Trinxacadenes o la Trinxacames muntarem una paradeta on les podreu adquirir també a 5 Euros.
No cal dir, que tots els diners recaptats, tant per les inscripcions a la caminada, com per la venda de samarretes aniran destinats a la Marató.
Hem d'omplir Vallromanes perquè "el càncer no sigui el final de la vida".
Trobareu més informació a www.trinxacames.blogspot.com

EL CAMÍ

 

La marca del Camí

Fa unes setmanes quan vam fer la Via Romana del Capsacosta, ens vam trobar unes marques que semblaven un vuit vermell sense tancar.

Llavors, ja us vam comentar que aquestes eren les marques del Camí i avui us farem cinc cèntims en que consisteix el projecte del Camí.

Una bona definició la trobem a la contraportada de la guía del Camí al Montseny editada l’any 2008.

“El Camí és una ruta de senderisme cultural senyalitzada i amb allotjaments, que recorre la cultura, la història, el paisatge i l’espèrit de totes les comarques i illes de parla catalana; una eina per conèixer aquesta terra i la seva gent, per estimar-la i per enfortir les arrels de tots els que hi vivim; un camí ple de vivències i de noves coneixençes a l’abast de tots els públics i edats”.

Aquest Camí, malgrat que en algun tram pugui coincidir amb algun GR o PR, normalment segueix itineraris diferents. Per altra banda, quan estigui finalitzar vol acabar trepitjant les 88 comarques i illes de parla catalana. Actualment, ja podrem trobar el camí marcat al Montseny, a la Garrotxa, al Ripollès , a la Ribagorça, al Pallars Jussà i a la Noguera.

Si entreu a www.elcami.cat, trobareu més informació sobre aquest projecte.

Properament parlarem de la Via Romana de Parpers.

CAMINANT ENTRE EL MOGENT I EL CONGOST

                           Un guia del Mons Observans i el seu "becari"

Avui fem la tercera excursió "romana" d'aquest cicle de quatre excursions.  Mica a mica ens anem acostant a la serralada i en aquest sentit després de caminar el setembre per la Via Romana del Capsacosta entre la Garrotxa i el Ripollés, l'octubre transitar un tros per la Via Augusta entre Hostalric i Sant Celoni,  ara el novembre visitem el jaciment romà de Can Tacó a les portes de la Serralada Litoral i ubicat en una petita illa natural entre Montornés i Montmeló, entre el Mogent i el Tenes.

De fet l'inici i el final de l'itinerari és a Montornés i coincideix amb l'accés a la font de Santa Caterina que vam publicar al blog el març del 2011.
La ruta d'avui és circular i té una llargada de poc menys de 5 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 100 metres.  Al marge de visitar el jaciment romà de Can Tacó (Mons Observans) també ens acostarà al camí de ribera del riu Mogent recuperat els últims anys.

Malgrat que l'itinerari trepitja en algun tram poligons industrials, degut a la seva llargada i a la possibilitat de veure el jaciment mitjançant una visita teatralitzada, és una excursió molt aconsellable de fer amb canalla.
A continuació us detallem l'itinerari

0,000Qm 0,000Qm. Iniciem l’itinerari en el parquing que hi ha entre el carrer d’Adriano i l’Avinguda Llibertat.

0,050Qm. 0,050Qm. Creuem el pont i anem direcció Montornés Nord per l’Avinguda del Mogent. Canviem de vorera i passem pel costat de la benzinera.

0,250Qm. 0,300Qm. Girem a l’esquerra pel carrer del Vial Nord.

0,500Qm. 0,800Qm. Girem a la dreta per una pista de terra que puja d’una manera força pronunciada.

0,080Qm. 0,880Qm. Deixem la pista i continuem pel corriol que puja paral.lel.

0,100Qm. 0,980Qm. Pugem per unes escales que trobem a l’esquerra.

0,040Qm. 1,020Qm. Arribem al punt d’informació del Mons Observans. Continuem amunt i trenta metres més endavant en una plaça tenim l’entrada del jaciment.

El jaciment romà de Can Tacó fou un dels primers assentaments romans a Catalunya, en aquest sentit va ser construit al darrer terç del segle II a.C. dalt del Turó d'en Roina a 120 metres d'altitud sobre el nivell del mar, des d'on es podien controlar les principals vies de comunicació, sobretot la Via Augusta.

 L’edificació, que ja va ser excavada els anys 1947 i 1961, ha conservat el traçat de les principals dependències que tenia. Es tracta d’un edifici de representació oficial d’alguna administració romana vinculada a l’exèrcit i sembla que tenia la funció de praesidium, un campament militar que servia de base logística per a les tropes romanes i per al control de territoris. Aquest és un tipus d’assentament molt poc documentat a les terres catalanes.

Des que es van reiniciar les excavacions l’any 2003 s’hi han realitzat múltiples descobriments de gran importància històrica, com nombroses restes de les pintures murals del primer estil pompeià que decoraven les parets, que han aportat dades molt valuoses sobre els primers moments de la romanització a Catalunya. Aquest tipus de decoració és excepcional a la península Ibèrica, ja que és a Pompeia on es conserven la majoria de cases ornamentades amb aquest estil.

Ara continuem amunt, direcció nord cap al turó de les Tres Creus. Obviem el camí que marxa a l’esquerra i nosaltres seguim un corriol que marxa recte per sota d’un pi.

0,200Qm. 1,250Qm. Sortim a una pista. Som al coll de les Tres Creus. Girem a la dreta i la pista ens durà fins el capdamunt del Turó del Raiguer.

0,150Qm. 1,400Qm. Turó del Raiguer.

Des d’aquí tenim unes magnifiques vistes del Montseny, Cingles de Bertí, Gallifa…

Ara desfem el camí fins a situar-nos de nou al Turó de les Tres Creus.

0,150Qm. 1,550Qm. Coll de les Tres Creus. Ara continuem amunt direcció ponent per enfilar-nos al Turó de les Tres Creus.

0,100Qm.1,650Qm. Turó de les Tres Creus.

Des d’aquí tenim unes magnifiques vistes del Baix Vallès i Montserrat al fons.

Ara desfem el camí fins situar-nos de nou al Turó de les Tres Creus.

0,100Qm. 1,750Qm. Coll de les Tres Creus. Girem a l’esquerra per un corriol que baixa lleugerament.

0,400Qm. 2,150Qm. Arribem a la plaça que hi ha davant l’entrada del jaciment romà. Ara nosaltres continuem a la dreta per un camí que es precipita cap a Montmeló.

0,120Qm. 2,270Qm. Obviem el camí que marxa a l’esquerra. Nosaltres continuem avall.

0,250Qm. 2,520Qm. Pista cimentada. Seguim direcció nord, tot buscant les vies del tren.

0,050Qm. 2,570Qm. Construcció de pedra, perimetrat amb tanques, sembla que sigui un espai museístic, que hem d’averiguar que és. Si algú ho sap, us agrairia que m'ho féssiu saber. Girem a l’esquerra paral.lels al riu Tenes.

0,400Qm. 2,970Qm. Creuem el pont de Santiago Rusiñol i passem a l’altra banda del riu. Girem a l’esquerra, continuant paral.lels al riu.

0,300Qm. 3,270Qm. Pont de Montmeló, just a sobre on té lloc l’aiguabarreig entre el Tenes i el Mogent formant el Besòs. Creuem el pont en direcció a la carretera de la Roca  ( BV-5001)

0,100Qm. 3,370Qm. Altra banda del pont. En aquest punt, a tocar de la carretera, hi ha un corriol que baixa cap a la font de Santa Caterina. Nosaltres el seguim.

0,050Qm. 3,420Qm. Arribem a un camí de graveta que ens creua. Nosaltres continuem avall.

0,050Qm. 3,470Qm. Font de Santa Caterina. Actualment la font raja força. Malauradament, ja no hi ha la rajola mig trencada on la primavera del 2011 es podia llegir el nom de la déu.

L’aigua que desguassa la font,  forma un petit torrent que de seguida va a parar al Mogent.

Ara només ens cal seguir el camí de ribera que marxa recte, direcció Montornés.

1,300Qm. 4,770Qm. Parquing entre el carrer Adriano i l’avinguda Llibertat, inici i final de la sortida d’avui.

Segurament aquesta ruta que hem fet avui és recomanable fer-la sentint música en uns auriculars, perquè malgrat haver recuperat aquesta illa que formen els tres turons per sobre el polígon de Montornés i el camí de ribera que va paral.lel al Mogent, el soroll de la carretera i les fabriques trinxen una mica els paisatges que ens entren pels ulls.

Els propers dies que romandrà obert el jaciment romà de Can Tacó seran els diumenges 2, 9 i 16 de desembre de 11h a 14h.

Per fer aquesta entrada he extret informació d'un article de la revista Sàpiens publicat en versió digital el dijous 25 d'octubre de 2012.

Ja en parlarem properament, però el 16 de desembre Vallromanes caminarà per la salut.