EL BALL DE GITANES

Avui és Santa Cecilia i com cada any en aquest blog , el 22 de novembre toca posar una mica de música. El 2010  vam ballar al ritme de Delafe y las flores azules i les seves “Trompetas de la muerte”, l’any passat ens vam emocionar amb una versió d’Ovidi Montllor de Vinyes verdes vora el mar i avui toca fer comarca.

Si en el Vallès hi ha un ball típic, aquest és el ball de gitanes. Aquesta és una dansa tradicional que es remunta al segle XVII. En aquest sentit a Mollet, Martorelles o Santa María no és difícil trobar famílies on diferents generacions hagin fet gitanes.

Des de finals dels anys 70, aquesta tradició s’ha recuperat amb força i per la festes majors i a la primavera no és difícil trobar-te les colles ballant pel Vallès , xotis, catxtutxes, jotes, masurques… o entrant a plaça al galop.

Avui no us parlaré del protagonisme de les castanyoles en aquest ball, ni del vestuari, ni dels passos, simplement us diré que aquesta és una música que m’emocina.

 Serà que sóc vallesà!!

Gaudiu d’aquesta actuació de l’Esbart Dansaire de Rubí, so 100%vallesà.

https://www.youtube.com/watch?v=WwIQhVT1b9U

La propera setmana tornarem a parlar de romans.

 

LA GESTIÓ DE L'AIGUA D'UNA CATALUNYA INDEPENDENT

                            Imatge extreta del blog "Com ho veig"

Al llarg de la història l’abastament d’aigua ha estat un fet molt important per qualsevol persona que ha viscut a qualsevol punt del planeta.

En aquest sentit, a les nostres contrades aquells que van viure en el neolític posaven els seus poblats a prop de punts d’aigua, rius, rierols, llacs…

Més endavant els ibers malgrat posar els seus poblats a dalt d’un turó, sempre tenien un punt d’aigua a prop, un exemple el tenim al Puigcastellar que s’abastia de la Font de la Bòta, uns metres més avall.

Els romans van construir infraestructures per la recollida i conducció d’aquesta aigua, cisternes, aqüaductes, desguassos…  i d’aquesta època també són les termes,  on l’aigua s’utilitza amb una finalitat social.

Van passar els segles i van començar a construir-se masies per tota la serralada, però això sí, totes amb la seva mina d’aigua o la seva font.  De fet les basses i els safaretjos que hi havia al costat de les vivendes il.lustren sobre el concepte d’economia de l’aigua en una època en que no hi havia aigua corrent.

Ja en el segle passat , van sovintejar les accions per fer arribar l’aigua corrent arreu, un exemple el trobem l'any 1928 quan es va fundar l'Associació de Propietaris de Santa María de Martorelles de Dalt, entitat que tenia com objectiu millorar les finques dels associats, tot promovent la construcció de vies de comunicació i el proveïment d'aigua per a usos domèstics i pel regadiu amb la compra de mines d'aigua. Aquesta associació i totes les seves instal.lacions de conducció i subministrament d'aigües potables foren traspassades a l'Ajuntament de Santa María de Martorelles l'any 1949.

Durant la segona meitat del segle XX, es va anar confeccionant l’abastament d’aigua que coneixem avui dia, pantans en el curs mig del rius des d’on es capta l’aigua que després és conduïda fins una estació potabilitzadora per posteriorment ser distribuïda pels diferents municipis. Tant a Mollet com a Vallromanes els dos municipis on he viscut, que jo recordi sempre s’ha consumit aigua del Ter i arribava a les llars distribuïda per Sorea

I qui gestiona aquest servei ara mateix?

Doncs ATLL ( Aigües Ter Llobregat), empresa pública adcrita al Departament  de Territori i Sostenibilitat, va ser creada pel Govern de la Generalitat de Catalunya, l’any 1990.

Comparant-ho amb d’altres suministraments com la llum, el telèfon i el gas, fins ara el preu de l’aigua era raonable, tenint en compte que en aquest rebut paguem tot el curs de l’aigua des de la captació de l’aigua als pantans, fins que l’aigua que llancem torna al medi natural després d’haver passat per les depuradores, passant per l’aigua que surt de les aixetes de casa. Però a partir d’ara tot canviarà.

Fins ara ATLL venia a Sorea el metre cúbic d’aigua a 0,38 Euros, a partir de l’1 de novembre hi ha hagut un increment del preu del metre cúbic fins a 0,65 Euros, que els consumidors ho començarem a notar a partir del següent rebut, però sí amb això no hi hagués prou, aquesta setmana la Generalitat ha aprovat la venda de ATLL a Acciona.

Que suposa això?

En un país on el president diu que vol crear “estructures d’estat” no pot privatitzar l’abastament d’aigua. En aquest sentit, Acciona ha guanyat el concurs presentant una millor oferta. A partir de l’1 de gener de 2015 vendran l’aigua a 0,71 Euros per metre cúbic, gairebé un 90% més car que el tercer trimestre del 2012.

Particularment, crec que en els propers tres anys, tindrem succesives pujades i d’aquí a 36 mesos serà interessant comprovar que pagàvem el 2012 d’aigua i que paguem llavors.  Per altra banda, cal recordar que ara paguem 4 rebuts a l’any, jo crec que a curt termini en pagarem 6 i com ha passat amb la llum, ens han incrementat moltíssim l’import , simplement passant de 6 a 12 rebuts anuals.

Però que li suposa a la Generalitat aquesta venda?

La Generalitat adjudica una concessió de 50 anys a Acciona, la qual pagarà 300 mil.lions d’euros a la Generalitat de forma inmediata i 700 al llarg dels 50 anys de la concessió. Actualment el govern de Catalunya té unes despesses mensuals d’uns 2.800 mil.lions d’euros, per tant amb aquest 300 mil.lions només podran tapar algun "foradet".

Per tant, es demostra que el govern de Catalunya necessita líquid de manera molt urgent  i  es ven les estructures d’estat a preu de “saldo” i a sobre les compra la familia Entrecanales. En cap cas, no esperem que aquesta empresa madrilenya  impulsi el procès de Catalunya, com a nou estat d’Europa. Just tot el contrari i ara tenen la paella de l’aigua pel mànec.

Des del meu punt de vista, CIU està jugant amb la i.lusió de la gent, és evident que una Catalunya independent és possible, però veient els fets i no només sentit les paraules, jo no m'els crec. Ara per ara només sé que amb aquesta operació pagarem l’aigua molt més cara i encara es posarà més pressió al centenars de milers de famílies que han de fer mans i mànigues per arribar a final de mes.

Amb aquest model dubto que arribem ha assolir l’estat propi, però del que si que estic completament segur és que no assolirem l’aspiració social que ha de tenir aquest nou estat on les desigualtats entre la població siguin menys paleses.

Finalment, per anar seguint el debat al voltant de se si la gestió de l’aigua ha de ser pública o privada us recomano www.plataformaaiguaesvida.wordpress.com

La propera setmana és Santa Cecilia i com cada any posarem una mica de música al blog.

 

 

 

 

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XVIII. ELS NOMS DE LES MUNTANYES

                                            La Pica del Canigó
                                           
Principis de mes d'un mes senar, això vol dir que toca una gramàtica del caminant. Si us sóc sincer, aquesta entrega ha estat la més senzilla de preparar perquè el tema principal que figurava a la portada del número 243 de la revista Vèrtex era "Els noms de les muntanyes". i l'article definia els sustantius que acompanyen els noms propis de les muntanyes del nostre país.
Per tant, l'únic que he fet, ha estat agafar el centenar llarg de mots que defineixen el terme muntanya, i després de treure els escrits en aranès, els que eren simples diminutius, aquells els quals no he trobat una definició clara i per últim els 11 que ja n'havia parlat en una gramàtica anterior, m'ha sortit la llista de 26 que us adjunto a continuació.

Agulla: Prominència cònica i elevada en una muntanya, o tros de roca tota sola i de forma aguda i vertical.

Cogulló: Cim punxegut.

Comella:  Coma petita.

Coster:  Al Penedès, l'Urgell, el Camp de Tarragona, la Conca de Barberà, la Ribera d'Ebre i Mallorca, la part lateral d’una muntanya o pujol.

Cresta: Part superior d'una muntanya, que forma la línia divisòria dels dos vessants.

Espadat:  De costat vertical o molt rost.

Esquei: Massa rocosa que presenta una superficie clivellada i cantelluda.

Lloma: Muntanya de poca altitud i de forma planera o rodonenca.

Miranda: Mirador.

Mola: Tossal o penyalar elevat i de cim planer.

Molló: Part alta d’una muntanya de forma cònica.

Morral: Roca tallada verticalment.

Mont: Sinònim de muntanya.

Morro:  Massa de terra o de roca prominent que per la seva forma, relleu o posició avançada, té semblança amb el morro d’un aninal.

Pala: Vessant de muntanya llis i de pendent molt fort, gairebé vertical

Pena: Roca espadada

Penya: Gran massa de pedra en el seu estat natural.

Penyal:  Penya grossa i elevada.

Penyalar: Lloc ple de penyals.

Pica: Cim de muntanya.

Puget: Pujol; muntanya petita.

Pujol: Puig petit; monticle.

Ras: Extensió plana en una serra, sense arbres.

Tormo: Penyal isolat.

Tossa:  Elevació del terreny amplia i ondulada.

Tuc: Pic. Cim de muntanya punxegut.

A més a més en altres gramàtiques del caminant ja hem parlat d' 11 paraules que podien estar perfectament en aquesta llista.

Carena: Línia divisòria de dos vessants en una muntanya o serralada.

Cingle:  Espadat de roca que forma timba, al cim o en el pendent d'una muntanya.

Coma: Prat alterós, generalment situat en cims aplanats, ric de bon herbatge i molt estimat per a pastura.

Massís: Conjunt de muntanyes més o menys definides per valls i que culminen en un o més cims.

Pendís: Coster, terreny pendent.

Puig: Elevació del terreny formant cim, que sobresurt del terreny circumdant, tant si és una plana com un massís muntanyós.

Rost: Terreny que té un pendent considerable.

Serradell: Serrat petit.

Serrat: Muntanya allargada de poca altitud.

Tossal: Elevació del terreny, més o menys alta segons les comarques on s’usa el nom de tossal.

Turó: Sempre referit a una muntanya, segons les contrades es considera una elevació de terreny no gaire alta (Empordà, Segarra, Camp de Tarragona, València i Mallorca) o bé un cim agut d'una muntanya (els Pallars)

La informació per fer aquesta entrada l'he extret del número 243 de la revista Vèrtex juliol-agost de 2012 i editada per la FEEC (Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya) i per completar les definicions he consultat la edició digital del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll.

D'aquí dos mesos farem una gramàtica del caminant al voltant de Mossèn Cinto Verdaguer.

EL SENDER DE LA VIA AUGUSTA

                           La Tordera prop d'Hostalric


Aquesta va ser una proposta que va presentar el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya el setembre de 2003. Realment no sé quina va ser la ment pensant que va fer tirar el projecte endavant, perquè està més que demostrat que aquest camí ha estat un "fiasco".

I per què?

Molt senzill, l'antiga Via Augusta que unia Roma amb Cadis, al seu pas per Catalunya és l'actual    AP-7 i per tant, molts trams del recorregut van paral.lels a l'autopista i certament no és gens agradable ni caminar-hi ni anar-hi en bici.

En aquest sentit, aquests darrers mesos per comprovar-ho he fet el tram Sant Celoni-Hostalric,  sortint de l'estació de Riells i Viabrea, on vam acabar l'etapa 2 del GR-83 m'he acostat seguint aquesta Via Augusta, un día a Hostalric i un altra dia a Sant Celoni.

Per acostar-nos a Hostalric hem de caminar 7,5 quilòmetres. Quan portem 3,2 quilòmetres al costat de l'autopista, creuem un pont de ferro i perdem les marques del sender perquè estan posant una canonada d'aigua potable i amb el moviment de terres, les marques grogues i blaves del sender han desaparegut.
Malgrat tot, si creuem la Tordera a gual, sempre buscant les pistes que van paral.leles a l'autopista, no serà difícil arribar a Hostalric.
D' aquest tram, només destacaria la zona humida de les Llobateres.
Tanmateix, la zona humida de les Llobateres és el resultat de l'activitat d'explotació i restauració d'una antiga gravera. Aquest espai natural ha generat un paisatge de ribera i un interessant punt d'observació de flora i fauna d'ambients aquàtics a la plana al·luvial de la Tordera.

Pel que fa al tram entre Riells i Viabrea i Sant Celoni, encara és pitjor, una pista de 8 quilòmetres, sempre al costat de l'autopista, sense cap  racó ni indret remarcable.

Per tant, el valor de la Via Augusta, rau en el fet que avui dia encara seguim el mateix traçat que van escollir els romans fa més de 2000 anys, evitant grans ports de muntanya, buscant generalment les valls entre les serralades litorals i prelitorals i trobant un clima benigne amb temperatures relativament suaus a l'hivern i una pluviometria mitja anual al voltant dels 600, 700 litres per metre quadrat.

Si alguna vegada voleu creuar Catalunya de Sud a Nord, el GR-7 per l'interior i el GR-92 pel litoral ens ho facilitaran i aquests si que realment són dos senders, normalment apartats de les grans vies i més agradables pel caminant.

Segurament la frase "Tots els camins porten a Roma" té un origen romà i si malgrat la mala propaganda que li he fet a aquest sender voleu seguir-lo fins a Roma, en Josep Àngel Gassó i Garreta ha penjat en format pdf, la descripció del recorregut, etapa per etapa, amb altimetríes i durada de les etapes  Només cal que feu un google amb les paraules CAMÍ REUS ROMA i ho trobareu fàcilment.

D'aquí quinze dies parlarem del jaciment de Can Tacó, un poblat romà alçat sobre la Via Augusta al seu pas pel Vallès Oriental.

ELS CAMINS DE LA HISTÒRIA

                       La font de Sant Josep Oriol a Premià de Dalt

Aquest és el nom d'una exposició que restarà oberta fins el proper diumenge 18 de novembre al Museu de Premià de Dalt.
Aquests Camins de la Història tenen tres eixos, això sí, sempre Premià de Dalt com escenari. 
1. La sagrera medieval i les capelles.
2. Masies i cases singulars. 
3. L'itinerari de l'aigua.

Amb aquest títol tant suggerent de l'itinerari de l'aigua, era evident que m'havia d'acostar a veure aquesta exposició.

I que m'hi vaig trobar?

Una exposició petita, senzilla, austera, però molt clara, amb tres temàtiques molt definides, amb poques fotografies i poc text, però suficient per donar-te una pinzellada sobre cada tema i en tot cas, si vols aprofundir més, mitjançant tres tríptics (un de cada tema) et faciliten un plànol del poble amb l'ubicació dels indrets singulars dels quals l'exposició fa referència i una petita explicació de cadascun.

Centrant-me en l'itinerari de l'aigua, per començar aquesta exposició m'ha situat la Font de Serviol i m'ha presentat dues fonts de les quals no en tenia coneixement la font de Sant Pau i la font de Sant Josep Oriol i segurament el dia que faci l'itinerari a peu trobarem alguna altra sorpresa. Quan arribi el moment, ja en parlarem.

Per tant, si esteu a prop de Premià de Dalt i us interessen aquests testimonis de la història del municipi d'aquest darrer mil.leni, us aconsello que visiteu aquesta exposició.

El Museu està ubicat a Can Figueres, riera de Sant Pere 88 i està obert al públic de dimarts a divendres de 17 a 20h, els dissabtes de 11 a 14h i de 17 a 20h, i els diumenges de 11 a 14h.

Per cert, dins el recinte de Can Figueres, trobem la font de Sant Josep Oriol. Aquesta font està dedicada al sant, perquè segons la tradició va passar una nit al mas. Actualment la font no té broc i si alguna vegada raja serà perqué la bassa de 5x 10 metres que té just al darrera sobreeixeix i l'aigua s'escola pel forat que ha deixat el broc.
La font feta de pedra i obra té com element més característic una imatge de Sant Josep Oriol feta amb rajola catalana.

La propera setmana parlarem de la Via Augusta.

LLIBRE VIU

Avui us parlaré de l'associació cultural Llibre Viu de Mataró. Aquesta entitat fomenta l'intercanvi de llibres per donar-los una nova vida.

Com funciona?

1. Tú agafes de casa teva llibres dels quals et pots desprendre per diferents motius. No és fàcil!!!

2. Et dirigeixes a Mataró al barri de Rocafonda, al carrer Poeta Punsola, 31

3. A l'entrada deixes els llibres que portes. En el meu cas, la setmana passada portava tres llibres.

4. Et dirigeixes a les prestatgeries que t'interessen més, com a qualsevol biblioteca a cada prestatgeria hi ha una temàtica.

5. Agafes els llibres que més t'agraden i te'ls emportes a casa, a partir d'ara són teus i els que has deixat a l'entrada són de Llibre Viu.

 Des del meu punt de vista, la gràcia d'aquest espai d'intercanvi és trobar veritables joies que moltes vegades ni sabem que existeixen.
Avui dia, fer el seguiment d'allò que es publica en un àmbit que t'interessa és força fàcil. En aquest sentit, no crec que en els últims 5 anys se m'hagi escapat cap publicació al voltant dels Parcs de la Serralada Litoral i Marina, seguint blogs, webs i visitant periòdicament alguna llibreria de referència és fàcil  fer-ho.
Però, és evident que abans de l'any 2008 hi havia vida i llibres, i a Llibre Viu tenen un fons de 120.000 llibres gràcies a la donació de particulars, entitats i llibreters i en aquest sentit, la setmana passada només vaig tardar 5 minuts en trobar,

DESCOBRIR EL MEDI URBÀ. 8. L'aigua de Montcada. L'Abastament Municipal d'Aigua de Barcelona. Mil anys d'història. Pere Conillera i Vives. INSTITUT D'ECOLOGIA URBANA DE BARCELONA 1991.
En poques paraules, el llibre que ens explica els 1000 anys d'història del Rec Comtal.
Jo ho vaig viure com la troballa d'un tresor.

Sens dubte, us recomano molt que visiteu aquesta associació i gaudiu de la bona feina que fan de manera totalment altruista.
Els trobareu de dilluns a divendres de 16h a 20h i el seu link és www.llibreviu.org.

Per cert, no sé si per casualitat o no, però l'associació està al carrer poeta Josep Punsola. Aquest mataroní (1913-1949), membre molt actiu de la Unió Excursionista de Catalunya, va treballar molt intensament per recuperar la cultura catalana després de la Guerra Cívil Espanyola i a Mataró li va dedicar aquest poema recollit a la seva obra poètica completa.

MATARÓ

Si vas néixer de la mar com la petxina,
et voldria de la mar, com vela blanca,
oblidant-te un xic del fum que et despentina
i amb què el vers que em surt de dins se m'entrebanca.
Sobre el nacre de conquilla endormiscada,
les anyades que t'emboiren t'han gravat
xemeneies i una roda esbojarrada
on fulgura el crit pompós que et diu: CIUTAT.
Cavallàs de ferro i foc va occir la pau:
va venir-nos, udolant, de Barcelona.
Va estremir-se, esgarrifat, el camí blau
on trenaven placideses sorra i ona...
A gambades, va arribar-nos un progrés
que movia estranyes febres poble endins;
quan naixia el règim seu, prosaic i obès,
se'ns moria un regne verd, de mar i pins.
El progrés, de tot això, no en feia cas;
damunt nostre, un peu aurora, un peu ocàs,
ens cridava: -Vent en popa! Tu, ja marxes!-
Més jo, que sóc rebel, somniaré;
i, els genolls sobre les cendres, resaré
pels poemes que són morts sota les xarxes.

Aquest poema l'he extret del llibre Geografia Literària de les Comarques Barcelonines. Llorenç Soldevila i Balart. editat per Pòrtic l'any 2009. Per cert, també ha arribat a casa provinent de Llibre Viu. 

No oblideu que aquest proper dissabte a Vallromanes es celebra la II Jornada de Tastets i el diumenge la IX Trinxacadenes.

LA VIA ROMANA DEL CAPSACOSTA

                           La Via Romana del Capsacosta

Com ja sabeu, una vegada al mes m'agrada parlar de les fonts, els corriols, els racons... que hi ha més enllà de la Serralada Litoral, però això sí, partint sempre d'un punt al qual haguem arribat anteriorment. El mes d'agost vam acabar el GR-83 que ens ha dut de Mollet a Prada de Conflent i avui tocar encetar un nou cicle de sortides i que ens portaran fins a finals d'any a parlar dels romans i els seus camins.
En aquest sentit, avui coneixerem la Via Romana del Capsacosta, d'aquí tres setmanes farem un tram de la Via Augusta, el novembre visitarem el jaciment romà de Can Tacó i finalment el desembre tornarem a la Serralada Litoral per fer la Via Romana de Parpers.

Avui iniciarem la nostra excursió a Olot on vam acabar la sisena etapa del GR-83 publicada el març del 2012. Per fer aquesta sortida, m'he orientat amb els mapes d'Itinerannia amb una escala 1:50.000 i editats per Alpina. Itinerannia marca els recorreguts que publica amb marques i plafons informatius grocs, tanmateix hi ha algun tram amb poques marques i d'aquí l'extensa descripció que faig avui per intentar evitar pérdues.

La distància de l'excursió d'avui és d'una mica més de 20 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 700 metres. Per tornar de Sant Pau Seguries a Olot és fàcil poder-ho combinar amb els busos de l'empresa TEISA via Ripoll. En aquest sentit, actualment hi ha més freqüència entre setmana, però el cap de setmana el bus que surt a les 17:06 de Sant Pau combina molt bé amb el de les 17:45 que surt de Ripoll cap a Olot. Finalment, recomanem fer aquesta sortida a la primavera o a l'estiu, evitant els dies més calurosos, però aprofitant els dies amb moltes hores de llum diurna i així poder fer l'itinerari tranquilament.

La Via Romana del Capsacosta considerada un bé cultural d'interès nacional era una via secundaria de la Via Augusta i va ser construïda per unir l'Empordà i la plana de la Garrotxa amb el Ripollès i el Pirineu. Aquest camí va ser molt utilitzat fins ben entrat el segle XX que es va construir la carretera.
Quan es van fer els túnels del Capsacosta (1992-1994), l'empresa constructora va haver de destinar un 1% del pressupost a accions culturals i part d'aquests diners es van fer servir per consolidar i museitzar la via.
Malgrat els 20 quilòmetres de la sortida d'avui, només 8 transcorren per aquesta via romana, però seran suficients per gaudir d'aquesta obra d'enginyeria feta fa 2000 anys i gaudir d'elements com els murs, els guarda-rodes, els desguassos...
D'aquí un parell de mesos quan presentem la Via Romana de Parpers, veureu les grans diferències de conservació entre un camí i l'altre i això que quan van ser construïdes tenien la mateixa funció, vies secundàries, una unia la Garrotxa i el Ripollès i l'altra el Maresme i el Vallès.

EL CAMÍ

0,000Qm 0,000Qm. Sortim de l’estació d’autobusos i girem a l’esquerra pel carrer Tomás de Lorenzana. Enllacem amb el carrer Camil Mulleres. Continuem recte.

0,300Qm 0,300Qm. Plaça Clarà. Girem a la dreta. Cent metres més endavant enllacem amb el carrer Pare Roca.

0,240Qm 0,540Qm. Girem a la dreta per l’avinguda dels Reis Catòlics.

0,400Qm.0,940Qm. Creuem la carretera i continuem per l’altra banda, tot seguint el carril bici.

0,300Qm.1,240Qm. Arribem a una rotonda. A l’altra banda hi ha una benzinera. Nosaltres creuem i girem a l’esquerra, deixant a la dreta, primer la benzinera i després el camp de fútbol.

0,100Qm. 1,340Qm. Girem a la dreta, tot passant pel nou Parc de Bombers d’Olot.

0,150Qm  1,490Qm. Obviem el carrer que ens mena a l’esquerra i nosaltres continuem endavant.

0,080Qm. 1,570Qm. Arribem a una placeta. Continuem pel camí de terra de l’esquerra.

0,300Qm. 1,870Qm. COMPTE!!! Hem d’estar molt atents per no perdre el camí correcte. Tanmateix en aquest punt queda una mica amagat. Sortim de la pista i girem a la dreta per la vora d’un camp. Depenent de l’època de l’any que hi aneu, us haureu de refiar una mica de la vostra intuició perquè pràcticament no està marcat el viarany.

0,100Qm. 1,970Qm. Trobem un camí més fressat. El seguim.

0,250Qm. 2,220Qm. Ens hem de fixar molt bé en una fita que trobem a l’esquerra i tot seguint-la el camí de seguida s’enfila a la carretera N-260.

0,050Qm. 2,270Qm. N-260. A aquesta alçada normalment hi ha poc trànsit. Creuem la carretera i ens enfilem per una pista cimentada que trobem a la dreta.

0,150Qm. 2,420Qm. S’acaba el cimentat i continuem per un camí de terra, deixant sota a la dreta una casa. Passem una tanca de ferro i continuem pel corriol obviant els senders secundaris que trobem a banda i banda

0,100Qm. 2,520Qm. Obviem un corriol que marxa a l’esquerra i nosaltres continuem amunt. Sempre seguint les marques grogues.

0,150Qm. 2,670Qm. Creuem un vailet. Seguim amunt.

0,180Qm. 2,850Qm. Arribem a una pista que ens creua girem a l’esquerra.

0,050Qm. 2,900Qm. Ara girem per una pista cimentada (en mal estat) a la dreta.

0,020Qm. 2,920Qm. Obviem la pista principal i continuem recte per un corriol entre camps que ens portarà fins al final d’un hort.

0,200Qm. 3,120Qm. Ara seguim per un corriol més fressat.

1,000Qm. 4,120Qm. Cruïlla. Obviem el camí que baixa a la dreta. Nosaltres continuem recte.

0,300Qm. 4,420Qm. Arribem a un camí una mica més ample. Continuem a la dreta avall.

0,250Qm. 4,670Qm. Sortim a una pista. Seguim avall a la dreta.

0,350Qm. 5,020Qm. Pista cimentada. Girem a la dreta passant pel costat d’un gran casalot, El Colomer

0,050Qm. 5,070Qm. Font del Colomer. Al mes d’agost del 2012 hi raja un bon doll. Situada arran de camí, la construcció és de pedra amb uns bancs a banda i banda. L’aigua cau d’un tub metàl.lic a una pica rectangular d’uns 30 x 60 cm. La font desguassa per un costat i per sota l’esplanada de la font va a parar a un torrent. L’indret es completa amb una taula de pedra i un fanal que dota a aquest racó de la Garrotxa d’un caire una mica romàntic.

Seguim avall per la pista cimentada.

0,300Qm. 5,370Qm. Girem a l’esquerra entre uns camps i un torrent.

0,100Qm. 5,470Qm. Camp de fútbol. Girem a la dreta cap a la carretera.

0,080Qm. 5,550Qm. L’Hostalnou de Bianya. Creuem la carretera C26. Girem a l’esquerra.

0,100Qm. 5,650Qm. Girem a la dreta.

0,450Qm. 6,100Qm. Creuem la ribera del Clot per sobre una passera.

0,700Qm. 6,800Qm. Deixem la pista cimentada i entrem a l’esquerra per un camí.

0,150Qm. 6,950Qm. Abandonem aquest camí carreter i continuem a l’esquerra per un camí herbat.

0,225Qm.7,175Qm. Arribem als terrenys que envolten una casa aïllada i ara continuem a  l’esquerra per un camí cimentat.

0,400Qm. 7,575Qm. Pista asfaltada. Girem a la dreta, direccció Sant Pau de Seguries.

0,080Qm. 7,655Qm. Girem a l’esquerra per un camí herbat. En aquest tram, també hi ha marques del Camí. El mes de desembre us explicaré que hi ha i que passa al voltant d’aquest Camí.

0,200Qm. 7,855Qm. Obviem un camí que marxa a l’esquerra. Nosaltres continuem pel de la dreta.

0,600Qm. 8,455Qm. Camí ample. Girem a la dreta.

0,150Qm .8,605Qm. Bifurcació. Seguim pel camí de l’esquerra.

0,150Qm. 8,755Qm. Girem pel camí que puja a la dreta.

0,400Qm. 9,155Qm. Camí. Continuem recte, obviant el que deixem a la nostra esquerra

0,060Qm. 9,205Qm. Cruïlla. Carretera asfaltada. Girem a l’esquerra, direcció la Via Romana del Capsacosta.

0,750Qm. 9,955Qm. Cruïlla. Continuem recte en sentit descendent.

0,450Qm. 10,405Qm. Creuem la N-260 i continuem pel camí que marxa davant nostre cap a l’esquerra.

0,070Qm. 10,475Qm. Inici de la Via Romana del Capsacosta. Girem a la dreta per un camí de graveta.

0,125Qm. 10,600Qm. Deixem el camí ample i ens endinsem pel camí de la dreta, tot seguint les fites metàl.liques de la Via Romana.

0,030Qm. 10,630Qm. Creuem un torrent i seguim pel camí de l’esquerra.

0,350Qm. 10,980Qm. Arribem a un grup de cases. Ara la pista és cimentada.

0,100Qm. 11,080Qm. Continuem a l’esquerra per un camí de graveta.

0,150Qm. 11,230Qm. Arribem a un mas en estat de semiabandó. Baixem pel camí herbat que va paral.lel al mur de la casa. Baixem a un fondal per tornar a pujar a l’altra banda, en un principi caminem per un corriol que més endavant es converteix en un camí de graveta.

0,600Qm. 11,830Qm. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra i deu metres més enllà  continuem per un camí tancat per un vailet.

0,100Qm. 11,930Qm. Tornem a passar un vailet. Continuem endavant.

0,200Qm. 12,130Qm. Es separen la Via Romana i la seva variant. Nosaltres  girem bruscament a la dreta, obviant el camí que marxa recte. Ara el camí fa unes zigazagues fins que decididament s’encara a ponent.

0,400Qm. 12,530Qm. Sortim d’aquesta finca per un pas habilitat a les persones. Continuem recte.

0,150Qm. 12,680Qm. Camí més ample. Es tornen a unir la Via Romana i la seva variant. Seguim endavant.

0,500Qm. 13,180Qm. Passem pel costat d’un monòlit amb una imatge. Seguim amunt, buscant amb la vista la següent fita de la Via Romana.

0,100Qm. 13,280Qm. Continuem pel camí de la dreta.

0,200Qm. 13,480Qm. Cal Ferrer. Segurament fa uns quants segles va funcionar com hostal de la via i a finals del segle XVIII, principis del XIX es convertí en ferreria i d’aquí el nom amb el qual ara coneixem aquest indret.

0,100Qm. 13,580Qm. Carretera. La creuem i continuem amunt.

1,100Qm. 14,680Qm. Indicador de la Via Romana. Continuem sense por a perdre’ns pel bon estat de la via.

0,500Qm. 15,180Qm. Carretera. La creuem i pugem per les escales que trobem a l’altra banda.

0,050Qm. 15,230Qm. La Via Romana s’enfila a la dreta. En aquest cas, nosaltres seguim la variant que puja de manera menys exigent.

0,500Qm. 15,730Qm. Can Sargantana.  Es tornen ha unir la Via Romana i la variant. Continuem amunt.

2,100Qm. 17,840Qm. Collet de Capsacosta. (984 metres). Límit entre les comarques de la Garrotxa i el Ripollès. Continuem recte, però ara en sentit descendent.

0,150Qm. 17,990Qm. Girem a la dreta.

0,400Qm. 18,390Qm. Girem a l’esquerra cap a la Font de l’Arç

0,100Qm. 18,490Qm. Font de l’Arç. A l’agost de 2012 cau un rajolí suficient per omplir la cantimplora sense gaire espera.. Aquesta és una font de bosc que s’ha convertit en una zona de picnic amb una taula i una barbacoa.

 Per accedir a la font hem de pujar 8 esglaons. Aquesta és de pedra i a banda i banda hi ha dos bancs que la flanquegen. L’aigua que surt d’una aixeta amb polsador va a a parar a una pica semicircular que desguassa en una espècie de safareig que queda per sota i aquest escola l’aigua camí avall. Tanmateix, pel lateral de la font, hi ha un torrent que ara baixa ben eixut.

Per tornar a la Via Romana, desfem l’últim tram.

0,100Qm. 18,590Qm. Continuem baixant i de seguida davant nostre ja veiem les primeres cases de Sant Pau Vell

0,700Qm. 19,290Qm. Trobem l’últim pal indicador de la Via Romana. En aquest punt, també ens creua una pista cimentada que seguim a l’esquerra.

0,350Qm. 19,640Qm. Carretera. La creuem i continuem recte, direcció Camping Els Roures, tot passant pel costat de l’Antiga Rectoria. En aquest punt també conflueix el GR-151. El  Camí del Bisbe i l’Abat Òliba.

0,150Qm. 19,790Qm. Girem a l’esquerra, uns metres més enllà passem per la porta del camping.

0,450Qm. 20,240Qm. Carretera C-38.(Ripoll-Camprodon) Creuem a l’altra banda. Girem a la dreta.

0,125Qm. 20,365Qm. Parada de bus de Sant Pau de Seguries. Final de la sortida d’avui.

La propera setmana parlarem de l'Associació Cultural Llibre Viu.