Turó del Tagamanent
Avui
us presento aquest itinerari circular que des d’El Figaró ens porta fins el cim
del Turó del Tagamanent. L’excursió té una distància de 23,3 Quilòmetres i un desnivell positiu de 770 metres. Tanmateix, a la descripció que us faig afegim una mica
més de 2 quilòmetres al recorregut
original del PR C-213, que seguirem
durant tota la jornada, doncs nosaltres ens atansem fins el Bellver, la font de Sant Joan i la font de la Coveta, fora de l’itinerari.
La
primera part del recorregut fins el turó del Tagamanent no té pérdua, doncs a gener de 2024 està molt ben senyalitat, però la baixada a partir del Collet de la Creu de Can Coll té algun
punt que si anem una mica distrets podem passar de llarg la fita a seguir i
acabar fàcilment fent marrada.
Malgrat
que l’excursió la podem fer a qualsevol época de l’any, el meu consell és
evitar els mesos més calurosos de l’any i degut a la llargada i al desnivell
cal portar aigua i una mica de menjar.
La ruta d'avui enllaça amb l'itinerari "La Plana Vallesana XI. De Sant Martí de Centelles a la Garriga", en el pas superior que creua la C-17 (Punt quilòmetric 0,200 de la ruta d'avui). L'excursió entre Sant Martí de Centelles i La Garriga la vaig publicar el desembre de 2014.
Finalment,
tant de bo que quan ho feu tingueu un dia de cel clar i ras, doncs les vistes des
del Tagamanent són espectaculars.
L’ITINERARI.
0,000Qm.
0,000Qm. Sortim de l’estació del Figaró i doscents metres més endavant
creuem la C-17 per un pas superior.
Des d’aquest punt fins al capdamunt del Tagamanent
no tindrem cap dificultat per seguir el PR-213,
doncs està molt ben senyalitzat.
0,700Qm.
0,700Qm. Font de
la Noguera Punxeguda. La font
es troba en un petit replà a la mateixa llera esquerra. Consisteix en un llarg
mur de contenció cobert d'heures i un bancal a cada banda resseguint el mur que
alhora li fa de respatller, tot de pedra lligada. Al mig, entre els dos bancs,
hi trobem la sortida d'aigües per mitjà de dos tubs de ferro encastats al
frontal, a un pam d'alçada l'un de l'altre i de gruixos diferents. L'aigua cau
a terra formant un bassal i desguassa a través d'una canal oberta de pedra a la
riera.
Al capdamunt del frontal hi ha collada una placa
quadrada de pedra amb el nom de la font.
Hi
ha una passera de fusta que ens permet creuar la riera amb comoditat.
1,400Qm.
2,100Qm. Font
del Molí. Es tracta d'una roda de molí
disposada en vertical i clavada al terra que fa de frontal a la font. A la part
baixa hi trobem un tub de plàstic encastat per on raja l'aigua que cau a un
bassal rectangular arran de terra. Gravat al frontal podem veure-hi gravat el
nom de la font i la inscripció 1927,
possiblement l'any de la seva construcció.
La font del Molí explica l'origen de la petita edificació mig colgada per la
vegetació que podem veure en aquest mateix indret, a l'altre costat de la
carretera; un antic molí hidràulic que bellugava les seves moles mercès a la
força proporcionada per l'aigua. A la part del darrera encara s'observen
l'antiga bassa del molí, on es recull l'aigua de la riera per mitjà d'una
resclosa i a traves d'una canal es condueix fins la bassa i desprès entrava al
molí. Els anys vint de segle passat, un veí del Figaró produí per primer cop
electricitat en aquest molí.
0,300Qm.
2,400Qm. Sant Pere de Vallcàrquera. Està documentada la seva existència des del segle X. És un edifici romànic, al qual es va
afegir una nau l'any 1679, dins del
marc d'una reforma de l'església que va suposar també la construcció de
l'actual campanar i de la porta. La nau romànica està coberta amb volta de canó
apuntada, pròpia de finals del romànic, cap a les acaballes del segle XII. Conserva d'època romànica les dues
finestres de l'absis i la finestra geminada del frontis. La nau afegida al
segle XVII està separada de l'antiga
per grans columnes cilíndriques o quadrades d'on neixen arcs de mig punt.
0,575Qm. 2,975Qm. Deixem a l’esquerra la rectoria de Vallcàrquera.
4,250Qm. 7,225Qm. Collet de la
Creu de Can Coll. Continuem a la dreta
en sentit ascendent.
1,700Qm. 8,925Qm. Coll de Sant
Martí. Si volem fer un mos, el Bellver és una bona opció. Tanmateix, abans
d’anar-hi hem d’assegurar-nos que estigui obert.
0.625Qm. 9,550Qm. El Bellver. Per retornar al Coll
de Sant Martí nomès cal desfer els darrers 625 metres.
0,625Qm. 10,175Qm. Coll de Sant
Martí. Iniciem la pujada cap al cim del Tagamanent per les escales que trobem
en el coll.
1,000Qm. 11,175Qm. Turó del Tagamanent
(1056 metres). Santa Maria de Tagamanent. L'església
de Santa Maria és esmentada al segle
X, però no hi ha vestigis d'aquest
primitiu temple. L'edifici actual és fruit de reformes i reconstruccions
tardanes. Es va refer després de resultar molt afectada pel terratrèmol de 1448 i es van fer reformes importants
entre els anys 1578 i 1619, moment en el qual es van afegir
les naus laterals, la capella del Roser i
es va construir el campanar de planta rectangular. Al costat de l'església hi
ha les restes de la rectoria, que té una llinda inscrita amb la data de 1736.
1,000Qm. 12,175Qm. Coll de Sant
Martí. Desfem el camí fins el Collet de
la Creu de Can Coll.
1,700Qm. 13,875Qm. Collet de la
Creu de Can Coll. A partir d’aquest coll
el gener de 2024 hem trobat algun
punt perdedor o poc senyalitzat per fer el retorn cap al Figaró pel poble de Tagamanent,
per tant a partir d’aquest indret us fem la descripció detallada de
l’itinerari.
Continuem
a la dreta per la pista en sentit descendent.
0.900Qm. 14,775Qm. El nostre camí fa un revolt molt pronunciat a l’esquerra
i continuem avall.
0,400Qm. 15,175Qm. El camí baixa a la dreta.
0,225Qm. 15,400Qm. Ens creua una pista. Nosaltres tombem a l’esquerra.
0,800Qm. 16,200Qm. Deixem la pista i tombem a la dreta per un camí en sentit
descendent.
0,450Qm. 16,650Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta.
0,100Qm. 16,750Qm. Deixem la pista i seguim per un camí que trobem a
l’esquerra.
1,300Qm. 18,050Qm. Camí que ens creua. Continuem a l’esquerra.
0,080Qm. 18,130Qm. Seguim per un camí que trobem a l’esquerra en sentit
ascendent.
0,120Qm. 18,250Qm. Trobem a l’esquerra l’accés a la font de Sant Joan.
0,300Qm. 18,550Qm. Font de Sant Joan. La
font es troba al marge de la muntanya i al mateix nivell de l'esplanada. Està
arrecerada pel mur frontal i per altres dos que arrenquen en angle recte i
paral·lels entre ells, tots retenen les terres i fan uns dos metres d'altura.
L'aigua raja per un broc de metall disposat a metre i mig d'alçada i cau al
terra. A la dreta tenim un petit banc raconer de pedra per seure i a la part
superior hi ha un mosaic de rajoles amb el nom de la font i la imatge de Sant Joan.
El gener de 2024 tot aquest entorn està molt deixat
però fins
fa no massa anys era una font molt coneguda a la contrada, testimoni de moltes
fontades.
Ara
desfem els darrers 300 metres i
continuem a l’esquerra avall per la pista obviant els camins que ens menen a
banda i banda.
0,680Qm.
19,230Qm. Trobem a l’esquerra un corriol que es
precipita avall al costat d’una tanca de fusta.
0,240Qm.
19,470Qm. Pista cimentada que ens creua. Continuem
a la dreta.
0,060Qm.
19,530Qm. Cruïlla de vials. Continuem lleugerament
a l’esquerra per vial asfaltat descendent.
0,730Qm.
20,260Qm. A la dreta trobem el camí d’accés a la font de la Coveta.
0,075Qm.
20,335Qm. Font
de la Coveta. Es tracta d'una antiga font,
se'n té constància des del segle XIX.
La font queda en un racó d'un replà al marge de la muntanya. Es tracta d'un
muret transversal de forma sinuosa que ressegueix el marge i delimita l'espai,
de menys de mig metre d'alçada, al mig del qual tenim la sortida de l'aigua a
través d'un curt broc de ferro. A sota i arran del terra un bassal quadrat de
maons recull l'aigua. A principis de febrer de 2024 aquesta font està ben eixuta.
Per damunt del brollador hi ha una petita cavitat (coveta) al marge rocallós,
amb una paret de maçoneria al fons. Possiblement la que li ha donat nom a la
font.
L'espai immediat a la font està pavimentat, sembla ser que a sota hi ha un
dipòsit d'aigua, doncs podem apreciar un parell de registres al terra.
Ara
desfem aquests darrers 75 metres i
continuem avall per la pista.
0,420Qm.
20,830Qm. Continuem a l’esquerra pel carrer Les Agudes.
0,175Qm.
21,005Qm. Creuem la C-17 per un pas inferior i seguim a l’esquerra.
0,550Qm.
21,555Qm. Camí d’accés a Santa Eugènia de Congost.
0,080Qm.
21,635Qm. Santa
Eugènia de Congost. Antiga esglèsia romànica
del segle XI, molt modificada que
des de la seva fundació va realitzar les funcions parroquials de les cases de
Tagamanent situades a la vall del
Congost. Com la pràctica totalitat d’esglèsies de Tagamanent, Figaró i Sant Martí de Centelles, els revolucionaris la
van saquejar i cremar el 1936. En el
cementiri parroquial, hi fou enterrat un home assasinat l’any 1939, durant la retirada de l’exércit
republicà.
Desfem
aquests darrers 80 metres i
continuem a la dreta cap al Figaró.
1,250Qm.
22,885Qm. Font
de Ca l’Andreu. Trobem aquesta deu al peu de
la carretera si anem direcció Vic. La
font és una petita i senzilla construcció adossada al marge de la muntanya, de
forma quadrada i sense coberta, feta d'obra rematada amb ciment. A la part de
baix hi ha collat un tub de ferro per on raja l'aigua que cau directament al
terra.
Tot just a l'altra banda de la carretera hi ha la nova font de Ca l'Andreu, amb aigua de la xarxa municipal i de
caire modern. La fotografia del cartell està collada al frontal d'aquesta nova
font.
Continuem
per la carretera de Ribes cap a
l’estació de tren del Figaró.
0,250Qm.
23,135Qm. Creuem la C-17 per un pas superior i tombem a l’esquerra.
0,200Qm.
23,335Qm. Estació
del Figaró. Inici i final de l’itinerari
d’avui.
La
definició de les fonts l’he extret de la página web Encos
Properament, anirem de
Barcelona a Terrassa pel GR-6.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada