Avui us presento una passejada des de Pedralbes fins a plaça Catalunya de gairebé 8 quilòmetres i amb un desnivell inapreciable. Aquest itinerari en el seu inici a la Zona Universitària enllaça amb l’excursió que us vaig publicar en el blog l’agost del 2018 “Del Tibidabo a la Vall de Sant Just”.
En
aquesta passejada faig sobretot esment a les 8 fonts que anirem trobant i en cap cas faig esment als edificis
modernistes que trobem al nostre pas per Passeig de Gràcia, doncs segurament
gairebé cada immoble necessitaria una entrada i d’aquells edificis més icònics
és molt fàcil trobar informació per totes bandes.
Per
tant, per fer aquesta passejada només cal calçat còmode i a partir d’aquí si
volem fer un mos trobarem ple de cafeteries, bars, pastisseries i comerços de
tota mena arreu del recorregut.
L’ITINERARI
0,000Qm.
0,000Qm. Iniciem l’excursió d’avui a la parada del
metro de la línea 3 de Zona
Universitària. Sortim al cantó muntanya, just davant de la facultat d’Empresarials i continuem
avall per l’Avinguda Diagonal cap als
Jardins de Pedralbes.
0,400Qm.
0,400Qm. Entrem als Jardins de Pedralbes que trobem a l’esquerra i continuem pel camí
del mig que marxa en diagonal en sentit lleugerament ascendent.
0,150Qm.
0,550Qm. Seguim per una avinguda que trobem a la
dreta.
0,030Qm.
0,580Qm. Continuem a l’esquerra. Deixant a la dreta
una bassa rectangular força gran. Tot just passada la bassa continuem a la
dreta i vint metres més enllà seguim per un camí més estret que trobem a
l’esquerra. Vint-i-cinc metres més enllà arribarem a la Font d’Hèrcules.
0,100Qm.
0,680Qm. Font d’Hèrcules. També coneguda com a font Gaudí va ser construida el 1884 amb un disseny de l’arquitecte Antoni Gaudí.
Aquesta
obra pertany a l'etapa orientalista de Gaudí,
en la que va realitzar una sèrie d'obres de marcat gust oriental, inspirades en
l'art del Pròxim i Llunyà
Orient. Gaudí va realitzar aquesta font a un indret un xic
amagat dels jardins, enmig d'un bosquet de bambús que va provocar que durant
anys l'obra passés desapercebuda, fins que va ser redescoberta el 1983 per
l'arquitecte municipal Ignasi Serra i Goday.
La font
està dedicada a l'heroi mitològic Hèrcules.
Té forma de drac, i representa a Ladó,
el drac guardià del Jardí de les Hespèrides, vençut per Hèrcules
al seu onzè treball.
La font
consta d'un banc de pedra de forma el·líptica amb respatller de paredat, a la part central del qual s'aixeca un pedestal
sobre el que es troba un bust d'Hèrcules
—aquest bust no és l'original, i va ser col·locat en la restauració
efectuada el 1983—. De la base
d'aquest pedestal surt un broc amb forma de drac xinès, el qual vessa l'aigua en una pica amb l'escut de Catalunya. El conjunt és
sobri però estètic, i s'integra de forma harmoniosa amb la natura circumdant,
una de les preocupacions de l'arquitecte a la seva obra.
Ara
continuem per aquest camí i 30 metres més enllà, tombem a la dreta. Quaranta
metres més enllà, serem davant del Palau
Reial.
Palau
Reial de Pedralbes. El Palau té el seu origen a l'antiga masia de Can Feliu, del segle xvii. La finca fou adquirida
el 1862 pel
comte Eusebi Güell, juntament amb la veïna Can Cuiàs de la Riera. Juntes formaren
la Finca Güell, de gran extensió
(30.000 m²). S'encarregà la reforma de la torre Can Feliu a l'arquitecte Joan Martorell i Montells, que construí un palauet d'aire caribeny, acompanyat
d'una capella neogòtica i
envoltat de magnífics jardins. Més tard, s'encarregà a Antoni Gaudí la reforma de la casa i la
construcció d'un mur de tanca i els pavellons de porteria.
El 1884 Gaudí també s'encarregà
parcialment del disseny dels jardins de la finca, construint dues fonts i
una pèrgola.
El 1924 es convertí oficialment en Palau Reial però, al proclamar-se
la República el 1931, passà a ser propietat de l'Ajuntament de Barcelona, que
decidí instal·lar el Museu d'Arts
Decoratives, inaugurat el 1932.
El 1937 fou temporalment seu del
govern de la República i durant el règim franquista tornà
a ser residència del cap de l'estat. El 1990 s'instal·là el Museu de Ceràmica fins que es van
traslladar a l'edifici HUB de
la plaça de les Glòries de Barcelona. Des del 2010 el Palau Reial de Pedralbes és la seu permanent de la Secretaria General de la Unió per al
Mediterrani
Ara continuem a la dreta.
0,100Qm. 0,850Qm. Seguim
per un vial amb sentit lleugerament descendent per anar a buscar la sortida del
carrer Pere Duran i Farell.
0,125Qm. 0,975Qm. Carrer Pere Duran i Farell. Continuem a l’esquerra en sentit lleugerament ascendent.
0,125Qm. 1,100Qm.
Seguim a la dreta pel carrer de George
Collins
0,060Qm. 1,160Qm. Continuem
a l’esquerra en sentit lleugerament ascendent per l’avinguda de Pedralbes.
0.835Qm. 1,995Qm. Creuem
a l’altra banda de l’avinguda de
Pedralbes i cent metres més enllà creuem l’avinguda d’Esplugues.
0,150Qm. 2,145Qm. Baixada del Monestir. Continuem amunt i ens endinsem en el recinte del Monestir de Pedralbes.
0,080Qm. 2,225Qm. A
l’esquerra tenim l’entrada al Monestir
de Pedralbes.
Monestir
de Pedralbes. El
Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, fundat l’any 1327 per la reina Elisenda de Montcada, constitueix un testimoni cultural i històric
únic no solament de la vida monacal de la comunitat de clarisses que hi ha
viscut gairebé ininterrompudament fins al present, sinó també de la història de
la ciutat de Barcelona i de Catalunya. El claustre gòtic de tres pisos articula
les diverses dependències que integren la comunitat, entre les quals destaquen
la capella de Sant Miquel, el
dormidor, el refectori, la cuina, la infermeria, les procures, l’abadia i la
sala capitular, a més de les diverses cel·les de dia.
Rentamans o Font de l’Àngel. En l’angle sud del claustre, hi trobem el pou
d’estil renaixentista i el rentamans presidit per un àngel, just davant del
refetor. Està formada per dues grans
circumferències, l’aigua raja d’uns tubs encastats a la primera circumferència
i que cau a la segona formant una bassa rodona. El xipolleig de l’aigua quan
cau convida al repòs i a la reflexió.
Personalment, s i teu oportunitat us
recomano visitar el Monestir de Pedralbes
durant la nit del Museus que enguany ha quedat suspesa, però si tot va bé en
podrem tornar a gaudir a mitjans de maig
del 2021. De nit, el Monestir fent una visita guiada al voltant de la
figura de la reina Elisenda de Montcada,
guanya espiritualitat, mística i màgia.
Trobareu més informació del Monestir a https://monestirpedralbes.barcelona/
Sortim del monestir i vint metres
més enllà tombem a la dreta per un carrer amb llambordes, el carrer del Monestir.
0,100Qm. 2,325Qm. Creuem
l’avinguda d’Espasa i seguim pel carrer del Monestir.
0,080Qm. 2,405Qm. Tombem
a la dreta pels carrer de Pons i Serra.
0,075Qm. 2,480Qm. Creuem
el carrer Bisbe Català i vint metres
més enllà tombem a la dreta pel carrer Domínguez
i Miralles.
0,300Qm. 2,780Qm. Avinguda J.V. Foix. Creuem l’avinguda i seguim a la dreta.
0,080Qm. 2,860Qm. Font
dels Blaus. És una font moderna. El broc
és un tub encastat a la paret feta de ciment i l’aigua desguassa sobre dues
planxes de vidre posades perpendiculars al broc i l’aigua s’escola cap a una
bassa amb forma de trapezi feta de rajola negra. A l’esquerra hi ha una placa
amb l’escut del Centre Excursionista Els Blaus de Sarrià.
Ara continuem pel carrer del Pedró de la Creu.
0,150Qm. 3,010Qm. Girem
a l’esquerra pel carrer Clos de Sant
Francesc.
0,090Qm. 3,100Qm. Ens
endinsem a la dreta pel Passatge
Mallofré. Sens dubte un dels espais més
singulars i amb més encant de Sarrià.
0,075Qm. 3,175Qm. Tombem a la dreta per Major de Sarrià.
0,200Qm.
3,375Qm. Girem a l’esquerra pel carrer de Mañé i Flaquer.
0,050Qm. 3,425Qm. Plaça de Sant Vicenç de Sarrià. Font de Sant Vicenç de Sarrià. És una construcció senzilla, formada per un pedestal
en forma de prisma que sustenta l’estàtua de Sant Vicenç. El monument és
d’estil clàssic i el sortidor de la font envolta la pilastra i actua com la
base de tot el conjunt. Una estructura basada compositivament en tres elements
diferenciats, la base, el pedestal i l’escultura. Aquesta font, com moltes
altres, representava quelcom important per a la ciutadania, atès
que la dotava d’aigua potable per a les seves necessitats.
La plaça de
Sant Vicenç és una petita plaça de
forma quadrada envoltada d’arbres i de mesures harmonioses, amb un petit
desnivell. Un espai on la tranquil·litat és evident, envoltat de cases antigues
de dues plantes, moltes de les quals actualment estan restaurades amb diferents
colors en les seves façanes.
Ara
baixem pel carrer Cornet i Mas.
0,180Qm. 3,605Qm. Plaça d’Artós. Font del Municipi. Aquesta font realitzada sobre un pedestal de
pedra de forma quadrangular en el qual s’eleva una columna de ferro està
rematada a la part superior per una esfera a punta de llança. Una columna molt
treballada, amb un disseny que la divideix en dues parts ben proporcionades, la
inferior amb motius ornamentals i la part superior estriada, al més pur estil
clàssic renaixentista.
La font va
ser construïda per Francisca Vilardell
i el seu fill Joan, propietaris del
terreny. En aquest sentit, sembla ser que la seva construcció és deguda al
tracte que el poble de Sarrià els va
atorgar. La font va passar a dir-se “Font
al Municipi”, i segons consta en l’Arxiu Municipal relatiu a la donació de
la font, servia per proveir els veïns i dotar d’aigua a les cavallerisses de la
plaça, amb la condició que l’ajuntament proveís el cabal d’aigua necessari
sense cap cost als seus donants.
Ara
seguim pel Passeig de Sant Joan Bosco.
0,500Qm. 4,105Qm. Plaça Prat de
la Riba. Continuem lleugerament a
l’esquerra baixant per l’avinguda de Sarrià.
0,625Qm. 4,730Qm. Avinguda
Diagonal. (Cantó Mar). Continuem a
l’esquerra.
0,875Qm. 5,605Qm. Cantonada
Avinguda Diagonal/ Casanovas. Font del Nen
Pescador. Inaugurada l'any 1947. Font d’una sola aixeta suportada
per un pedestal de pedra, on hi ha una pica rodona, damunt del qual emergeix la
silueta en bronze d'un vailet que sembla expressar la seva alegria en haver
aconseguit un peix, el qual sosté amb la seva mà esquerra. Als seus costats hi
ha dos tritons, també de bronze. L’escultura és obra d’en Josep Maria Benedicto.
Fou la primera font pública erigida a l'Eixample després de la guerra civil.
L'any 2015 va ser restaurada per Mamen Fradera Castillo.
Continuem per la Diagonal cap a Passeig de
Gràcia.
0,790Qm. 6,395Qm. Cantonada
Avinguda Diagonal/Còrsega. Font de la Granota. Aquesta font forma part d’una sèrie de tres fonts
conjuntament amb la font del Trinxa
i la del Noi dels Càntirs.
Consta d'un
basament fet amb pedra de Montjuïc,
que fa de pica, i una escultura de bronze que representa un nen subjectant una
granota, la qual fa de broc. Està realitzada en un estil naturalista, molt
realista en l'anatomia i dinàmic en l'expressió. Inaugurada el 1912 és obra de Josep Campeny Santamaria, un escultor que va fer moltes peces de
caràcter anecdòtic, com la d'aquesta font, però també monuments commemoratius,
retrats o escultura religiosa.
Sortim
de la font i cent metres més endavant tombem a la dreta per Passeig de Gràcia.
1,000Qm. 7,495Qm. Cantonada
Passeig de Gràcia/ Gran Via de les Corts Catalanes. Font Wallace. El 1872 un filantrop anglès, sir Richard Wallace va decidir encarregar a
l’escultor francés Charles Lebourg
un model de font que simbolitzés la pau entre els pobles. Va crear una font
urbana on quatre cariátides femenines sostenien una cúpula amb quatre peixos de
la qual brolla l’aigua. Wallace les va encarregar a centenars i a Barcelona,
amb motiu de l’Exposició Universal de 1888,
li van correspondre dotze, personalitzades amb l’escut de la ciutat i el nom de
l’empresa subministradora de l’aigua. Actualment en sobreviuen dues. Una es
troba a la Rambla de Santa Mònica,
davant del passatge que condueix al Museu
de Cera i l’altra és aquesta que trobem a Passeig de Gràcia.
Seguim Passeig de Gràcia avall.
0,335Qm. 7,830Qm. Plaça Catalunya. Final de la passejada d’avui.
Al voltant de Plaça
Catalunya tenim les parades de bus, metro, Rodalies Renfe i Ferrocarrils
Catalans per retornar a on vulguem.
Per fer aquesta entrada he agafat la descripció de la font de la Plaça de Sant Vicenç de Sarrià i de la Plaça Artòs d’ El Jardí de Sarrià
Properament, voltarem pel Tagamanent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada