Avui anirem d'excursió des de Montserrat fins a Igualada tot seguint les marques grogues del Camí de Sant Jaume. No us descriuré pas a pas aquest itinerari de 25 quilòmetres i 630 metres de desnivell positiu, doncs constantment les marques del Camí de Sant Jaume són molt evidents i el Camí no té pèrdua. Tanmateix, si que us faré unes quantes indicacions, assenyalant alguna variant, una font, un camí, un monestir...
Tenint en compte que és un recorregut lineal, si aneu en cotxe us proposo deixar-lo a l'Estació de Martorell Central dels FGC, on a més a més de tenir aparcament gratuit, teniu correspondència amb la línea R5 que va cap a Monistrol de Montserrat per posteriorment enllaçar amb el Cremallera de Montserrat i la R6 que vé d'Igualada.
Finalment, indicar-vos que aquesta etapa és la continuació de la Vallromanes - Montserrat que us vam descriure en el blog entre juliol i agost del 2014.
L'ITINERARI.
-Sortim del Monestir de Montserrat i anem cap al El Camí dels Degotalls que discorre a tocar de les parets que es desplomen des dels Plans de la Trinitat, situats 200 metres per sobre del camí. L'inici del Camí dels Degotalls el trobem a l'esquerra del Restaurant Buffet Lliure de Montserrat.
-Font de l'Alba. Aquesta font la trobem a uns 500 metres de l'inici del Camí dels Degotalls. L'aigua de la font prové de la xarxa, encara que, donat a la gran quantitat d'aigua que raja de les parets i que dona nom al camí on està ubicada, fa pensar que antigament brollava amb aigua natural. Es troba en una raconada del camí, adossada a un mur de pedra en angle recte. El frontal de la font és estret i alt, de pedra, amb una aixeta de polsador de llautó. La pica és rodona, també de pedra i descansa directament a terra. En el frontal hi ha un plafó fet amb rajoles de ceràmica dedicat a la Mare de Déu de l'Alba de la ciutat de Manresa. A banda i banda, hi ha un banc corregut.
-Monestir de Santa Cecilia. Actualment Santa Cecilia és l'Espai d'Art Sean Scully. Santa Cecília de Montserrat és un espai consagrat pels segles. Fundat l’any 945 d. C., el temple a penes conserva indicis d’aquella obra preromànica. Gairebé tot el que observem pertany a les reformes i modificacions dels segles XI i posteriors. A l’exterior hom pot admirar els tres absis llombards amb les seves característiques faixes i arquacions. A l’interior fruïm d’un espai gairebé quadrat, constituït per tres naus que tenen la singularitat que les laterals són més curtes que la principal i que es comuniquen entre elles per dues grans arcades. La diferència de nivell d’aquestes naus s’explica pel pendent de la muntanya sobre el qual està edificada l’església. Aquest espai, sever però amable per les seves proporcions abastables, enriquit per les pintures i els vitralls de Sean Scully, ha accentuat notablement les seves característiques d’espai sagrat, amb la llum tamisada pels vitralls, elements, tots ells, que predisposen l’esperit a una actitud respectuosa de silenci tranquil, reflexió assossegada i experiència del sagrat.
Durant onze segles ininterromputs, Santa Cecília ha estat un lloc de culte, i la intervenció artística de Sean Scully no altera aquesta funció. El pintor irlandès ha volgut expressament que aquest espai fos un punt de trobada entre la secular tradició religiosa i l’art d’avantguarda més genuí una funció que es perpetua avui amb la creació artística de Sean Scully.
Val la pena visitar l'interior de Santa Cecilia, sense cap mena de dubte, no ens deixaran indiferents els vitralls i les pintures de l'artista irlandès.
-Sortint de Santa Cecilia i continuant per la carretera cap a Can Maçana, tres-cents metres més endavant, a mà esquerra, trobem unes escales que s'enfilen. En aquests moments, abandonem el Camí de Sant Jaume que marxa per la carretera i nosaltres continuem per la muntanya tot seguint les marques del GR-172, direcció Can Maçana.
Cal dir que per fer aquest tram del Camí, aconsello portar pals, doncs si ha plogut rellisca força.
-Amb els 25 quilòmetres que fem avui ja en tenim prou, però resta pendent un altre dia pujar a la Foradada que quan anem arribant a Can Maçana queda per sobre dels nostres caps.
-Sant Pau de la Guàrdia. Petit llogaret que pertany al poble del Bruc. Actualment, el nucli urbà envolta l'esglèsia nova. Adossada al conjunt de cases de Ca n'Elias, fou bastida l'any 1740 sobre les restes de la capella de Sant Abundi, documentada al segle XII. És de planta rectangular, amb quatre capelles laterals. A la façana hi trobem la porta d'entrada, d'estructura arquitrabada, i un òcul a la part alta. Té adossat un campanar de torre de planta quadrada. Conserva, a l'actual frontal de l'altar, una escena de la Conversió de Sant Pau, procedent de l'antic retaule de Sant Pau de la Guàrdia del segle XVII.
En aquest llogaret, hi trobem l'hotel El Celler de la Guàrdia, on si volem escorçar l'etapa hi podem fer parada i fonda o simplement menjar-hi quelcom en el seu restaurant.
-Quan fa 2,5 quilòmetres que hem sortit de Sant Pau de la Guàrdia hem d'estar molt atents, doncs trobarem una cruïlla on el GR-172 marxa a l'esquerra i nosaltres haurem de continuar cap a la dreta seguint les marques del Camí de Sant Jaume cap a Castelloli.
-A Castellolí hi ha bars i restaurants on poder menjar i a més a més podem carregar aigua a la Font del Mil.lenari de Castellolí. La font la trobarem a l'avinguda de la Unió i per tant, no haurem de desviar-nos del nosttre Camí. L'estructura de la font està formada per un pilar de forma triangular que sosté el frontal també triangular i 'aigua desguassa en una pica triangular, però amb el got on cau l'aigua de forma circular. L'aigua de xarxa s'obté mitjançant una aixeta amb polsador.
Cal dir que no fem cap esment de la Esglèsia Nova de Sant Vicenç, doncs és un edifici relativament nou, sense cap aspecte a destacar.
Sortim del poble deixant a la nostra esquerra el Circuit de Castellolí.
A Sant Sebàstià subjecta a un pal indicador trobem una estació metereològica.
L'arribada a Igualada la farem per polígons. Una vegada passem l'Institut Badia i Margarit, veurem que a la dreta, tenim l'estació d'autobusos d'Igualada. Anirem cap allà, doncs l'estació dels FGC està al costat i serà el punt final de l'excursió d'avui.
Per qualsevol informació relativa al Camí de Sant Jaume us recomano MUNDICAMINO.
La descripció i la foto de la Font de l'Alba l'he exret d'ENCOS
La setmana vinent una nova Gramàtica del Caminant.
-A Castellolí hi ha bars i restaurants on poder menjar i a més a més podem carregar aigua a la Font del Mil.lenari de Castellolí. La font la trobarem a l'avinguda de la Unió i per tant, no haurem de desviar-nos del nosttre Camí. L'estructura de la font està formada per un pilar de forma triangular que sosté el frontal també triangular i 'aigua desguassa en una pica triangular, però amb el got on cau l'aigua de forma circular. L'aigua de xarxa s'obté mitjançant una aixeta amb polsador.
Cal dir que no fem cap esment de la Esglèsia Nova de Sant Vicenç, doncs és un edifici relativament nou, sense cap aspecte a destacar.
Sortim del poble deixant a la nostra esquerra el Circuit de Castellolí.
A Sant Sebàstià subjecta a un pal indicador trobem una estació metereològica.
L'arribada a Igualada la farem per polígons. Una vegada passem l'Institut Badia i Margarit, veurem que a la dreta, tenim l'estació d'autobusos d'Igualada. Anirem cap allà, doncs l'estació dels FGC està al costat i serà el punt final de l'excursió d'avui.
Per qualsevol informació relativa al Camí de Sant Jaume us recomano MUNDICAMINO.
La descripció i la foto de la Font de l'Alba l'he exret d'ENCOS
La setmana vinent una nova Gramàtica del Caminant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada