divendres, 30 de novembre del 2018

COLLSEROLA XI. DEL BAIXADOR DE VALLVIDRERA A SANT FELIU DE LLOBREGAT



                                         Font de Can Llevallol


Avui us proposo una nova sortida per Collserola. En aquest cas, des del Baixador de Vallvidrera fins a Sant Feliu de Llobregat.
La sortida d’avui té una llargada de 10,5 Quilòmetres i un desnivell positiu de tot just 100 metres. Tanmateix aquesta excursió enllaça amb l’itinerari “Del Tibidabo a la Vall de Sant Just” que us vaig presentar l’agost del 2018. El punt d’enllaç és en el punt quilòmetric 0,425 a la Mina Grott.
Això vol dir que si volem iniciar l’excursió en el Tibidabo el recorregut s’allargarà 5 quilòmetres.

Avui ens arribarem fins a la font de Can Llevallol, un dels dolls més generosos d’aquestes contrades i malgrat eixuta, també visitarem la ferma construcción de la font de la Torre del Bisbe.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació Baixador de Vallvidrera dels FGC i a continuació creuem la carretera BV-1462.

0,050Qm. 0,050Qm. Continuem a l’esquerra pel carrer Camí del Pantà.

0,125Qm. 0,175Qm. Aquest carrer fa cantonada i ara el seguim cap a la dreta.

0,250Qm. 0,425Qm. Deixem a l’esquerra la Mina GrottÉs un túnel de quasi un quilòmetre i mig situat al terme municipal de Barcelona que connecta el Pantà de Vallvidrera amb la part baixa del barri de Vallvidrera, a prop de l'estació inferior del Funicular de Vallvidrera. La seva construcció es dugué a terme l'any 1855 per dur l'aigua del pantà fins a l'antic municipi de Sarrià.
Al començament del segle XX, un jove enginyer, presentà un revolucionari projecte que pretenia construir-hi una via de 0,60 metres i a la vegada ampliar la seva secció per a fer-hi passar un trenet destinat a traslladar els barcelonins que anaven a gaudir de la natura a la serra de Collserola. A la vegada el projecte assegurava la continuïtat del transvasament d'aigua des del pantà.
El 13 de juny de 1908 quedà tot enllestit i s'efectuà el viatge inaugural. Es tractava d'un vagó elèctric amb capacitat per a 36 passatgers, el vehicle disposava de dos carburers i per tot el túnel hi havia vuitanta bombetes de colors. L'èxit del trenet fou total, de fet prop de 40.000 persones van viatjar-hi durant el curt període en què va funcionar, pel que tant el Parc d'atraccions del Tibidabo com l'empresa explotadora del tren de Sarrià veien un fort competidor.
Les pressions i influències en contra de l'opinió popular van obligar que la instal·lació deixés de funcionar el 1909 Anys després la mina entraria en un estat de quasi abandonament fins que les noves canalitzacions d'aigua la rescatarien de l'oblit per transportar novament aigua, aquest cop, però, en sentit invers, des de Barcelona fins a Sant Cugat del Vallès i Sabadell.
Continuem recte.
0,150Qm. 0,575Qm. Pantà de Vallvidrera. Es troba a la capçalera de la riera de Vallvidrera, el curs d'aigua més important de la serra de Collserola, i recull les pluges d'un territori de prop de 135 hectàrees d'aquesta serralada.
La construcció del pantà de Vallvidrera començà el 1850 amb l'objectiu de garantir el subministrament d'aigua al  municipi de Sarrià. Considerat com una joia de l'enginyeria hidràulica del segle XIX, les seves dimensions en la coronació són de 50 metres de longitud, 3 d'amplada i 15 d'alçada, podent arribar a embassar fins a uns 18.000 m³ en una làmina màxima d'aigua de 7.780 m².
Realment és un espai molt xulo, molt a prop de Barcelona. A l’altra banda de la pressa, hi ha un peculiar bar on un capvespre d’estiu val molt la pena prendre quelcom.
Seguim recte, paral.lels al pantà.
0,250Qm. 0,825Qm. Placeta. Continuem recte pel camí que s’enfila cap a la font de l’Espinagossa.
0,500Qm. 1,325Qm. Font de l’Espinagosa.Conjunt format per un llarg frontal de pedra vista d’on surten els dos tubs de la font que brollen a una gran bassa-safareig situada a nivell de terra. L’aigua desguassa torrent avall.
L’entorn és molt bosquerol i al voltant de la font hi ha quatre plàtans que li fan ombra
Durant el 2010 va ser restaurada la font i el seu entorn i actualment presenta un aspecte molt acollidor.
A principis d’agost de 2018, raja un bon doll d’aigua.
Continuem amunt per les escales.

0,260Qm. 1,585Qm. Continuem a la dreta per un camí a mà dreta que va cap a la Font de Can Llevallol. 

0,050Qm. 1,635Qm. Obviem el camí que marxa recte i nosaltres continuem a l’esquerra en sentit descendent.

0,360Qm. 1,995Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte a la dreta en sentit descendent cap a la font de Can Llevallol.

0,205Qm. 2,200Qm. Font de Can Llevallol. Es tracta d'un bonic racó recuperat l'any 2008, ben endreçat i amb un aspecte prou acollidor. El conjunt el formen la pròpia font, un pou o cisterna d'uns cinc metres de diàmetre i un petit espai amb una taula i bancs de fusta per poder-hi fer un mos. Tot l'espai es troba ben condicionat, amb escales i baranes que ens protegeixen.

En quan a la font, és una construcció de totxo vist en forma de caseta i amb la coberta de volta, de planta rectangular de metre i mig per metre de base i uns dos metres i mig d'alçada. De la paret interior del fons en surt el broc de ferro que mana aigua abundant, tant que no cau al petit bassal que hi ha a sota, sinó que ho fa directament al terra per on desguassa camí avall. Hi ha un tap de fusta lligat a una cadeneta per aprofitar millor l'aigua. En aquest sentit, a finals de novembre de 2018, el doll és molt generòs.

La llinda frontal que sosté la teuladeta de volta és de ferro i té gravat el nom de la font.

L'aigua d'aquesta font, anys enrere, era coneguda perquè es deia que tenia propietats medicinals, i fins i tot s'embotellava a la planta embotelladora que hi ha al costat de la masia de Can Llevallol i posteriorment es comercialitzava. 
A pocs metres de la font, hi ha un monumental pollancre d’uns 30 metres d’alçada, 4, 25 metres de perímetre de tronc i 23 metres de diàmetre de capçada.

Ara continuem pel camí, direcció al Coll de Can Cuiàs.

0,350Qm. 2,550Qm. Coll de Can Cuiàs. Creuem la carretera BV-1468 de Santa Creu d’Olorda a Sarrià i vint metres més avall, trobem a la dreta el PR-164 que segueix un corriol a la dreta.

0,040Qm. 2,590Qm. Corriol que ens creua. Continuem a la dreta planejant.

0,350Qm. 2,940Qm. Tornem a creuar la carretera BV-1468. Continuem per un corriol que trobem a l’altra banda. En aquest tram no trobarem cap marca del PR-164.

0,750Qm. 3,690Qm. Desemboquem a una pista ampla. Continuem recte en sentit ascendent.

0,085Qm. 3,775Qm. Seguim el PR-164 i per tant tombem pel primer camí que trobem a l’esquerra cap al Turó Rodó i  el Turó de la Coscollera.

0,200Qm. 3,975Qm.  El nostre camí tomba a l’esquerra cap a Santa Margarida i la Torre del Bisbe.

0,030Qm. 4,005Qm. Tombem a la dreta pel PR-164.

0,750Qm. 4,755Qm. Cruïlla de camins. Continuem a l’esquerra per la pista ampla en sentit descendent.

0,200Qm. 4,955Qm. Cruïlla de pistes.  Ens separem del PR-164 que marxa cap a la Penya del Moro i nosaltres continuem a la dreta cap a Santa Margarida i la Torre del Bisbe.

0,400Qm. 5,355Qm. Obviem a l’esquerra el desviament de la font del Broll i continuem amunt per la pista.

0,330Qm. 5,685Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta en sentit descendent.

0,250Qm. 5,935Qm. Obviem un corriol que baixa a l’esquerra. Nosaltres continuem per la pista.

0,225Qm. 6,160Qm. Cruïlla de pistes. Continuem avall cap a Santa Margarida.

0,300Qm. 6,460Qm. Trobem un magnífic exemplar de pi blanc amb una alçada de 29 metres, un perímetre de tronc de 3,1 metres i una capçada amb un diàmetre de 18,8 metres.
Continuem avall per la pista.

0,200Qm. 6,660Qm. Font de la Torre del Bisbe. És una construcció formada per una entrada en forma de volta i la font. L’entrada té dos seients laterals i fa 4×5 metres de planta i 3 metres d’alçada.
A la part de la font hi ha una aixeta amb maneta, que no raja i una pica per abeurar els animals.
Al costat de la font hi ha l’accés a la mina d’aigua que la proveeix.  Antigament la gent li atribuïa propietats medicinals.
Seguim baixant per la pista.

0,125Qm. 6,785Qm. A la dreta, trobem un magnífic exemplar d’alzina. És l’alzina de Santa Margarida amb 16 metres d’alçada, 2,55 metres de perímetre de tronc i 18,5 metres de diàmetre de la capçada. Al costat d’aquesta alzina hi ha un pedrís per seure i fer un mos.
Seguim avall per la pista.

0,150Qm. 6,935Qm. Cruilla de camins. Continuem per la pista que marxa a la dreta cap a la Torre del Bisbe.

0,125Qm. 7,060Qm. Deixem a l’esquerra la Torre del Bisbe. Continuem recte per la pista.

0,160Qm. 7,220Qm. Cruïlla de camins. Continuem a l’esquerra cap a La Salut i Sant Feliu de Llobregat.

0,600Qm. 7,820Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte cap a La Salut. Uns metres més endavant deixem a l’esquerra Can Parellada.

0,330Qm. 8,150Qm. Planell amb dos bons exemplars de plàtans. Creuem un petit torrent i continuem avall per la pista que ens queda més a la dreta cap a La Salut i Sant Feliu.

0,750Qm. 8,900Qm. Àrea de Lleure de La Salut. És un bon lloc per deixar el cotxe i començar les excursions des d’aquí. Seguim avall cap a Sant Feliu. A partir d’aquest punt seguim les marques del PR-165.

0,400Qm. 9,300Qm. Arribem a l’asfalt i continuem recte avall. En un primer moment caminem per un polígon però de seguida enllaça amb el carrer Riera de la Salut.

0,825Qm. 10,125Qm. Continuem a l’esquerra pel carrer Constitució.

0,225Qm. 10,350Qm. ¡¡¡COMPTE. CREUEM LES VIES DEL TREN PER UN PAS A NIVELL!!! I continuem a l’esquerra cap a l’estació de Renfe de Sant Feliu de Llobregat.

0,150Qm. 10,500Qm. Estació de Renfe de Sant Feliu de Llobregat. Final de la sortida d’avui.

La descripció de la font de Can Llevallol l'he extret d'Encos

La setmana vinent parlarem de la Joina i les fonts d'Igualada.