LA CASA DEL SILENCI

 

Avui us presento La Casa del Silenci. Blanca Busquets. Rosa dels Vents. Febrer 2013. Per parlar-vos d’aquesta novel.la em remeto a la crítica que en feia la Silvia Cantos en el seu blog.

“Aquesta és la història de diverses dones i d’algun home. De dones valentes i sensibles, dones apassionades, dones que estimen els homes, però que sobretot estimen la música. Aquesta és la història d’un violí que passa de mà en mà, d’un director d’orquestra exiliat que viu entre notes músicals i entre faldilles, de mares absents, de desamors i de venjances, de guerres que separen, de minyones que mengen xocolata desfeta. Aquesta és la història de La casa del silenci, on la música no deixa mai de sonar.

La casa del silenci és una magnífica novel.la de caire intimista, la història narrada gira al voltant de la música, amb la mágica presència de l’Stainer, un violí que a mesura que avança la història va prenent protagonisme fins gairebé arribar a convertir-se en l’eix central sobre el que gira la narració, i on també ens trobem amb el riu Spree (a la ciutat de Berlin) que amb el seu cabal arrossega la història d’una dona trencada.

L’autora insereix un ritme dinàmic i atractiu a la seva novel.la gràcies a les diferents veus i flashbacks que incorpora a la seva història. Narrada amb una prosa subtil i elegant, amb el concert per a dos violins de J.S. Bach sonant de fons, La Casa del Silenci et captiva i s’acomiada del lector amb un passatge d’una bellesa poètica absolutament deliciosa.

Properament, descobrirem la font de cala Banys.

LA SELVA IV. DE BLANES A LLORET PEL VILAR

 

                                              Font del Vilar

L’excursió que us proposo avui enllaça amb l’itinerari Malgrat- Blanes per la punta de la Tordera que us vaig presentar el juliol de 2019.

La meva primera intenció era fer aquest tram entre Blanes i Lloret arran de mar, però una vegada pugem el Castell de Sant Joan de Blanes tot el GR-92 creua urbanitzacions sense cap tipus d’interès i per carrer asfaltats, per tant, és un tram que no té cap gràcia.

La sortida que avui us proposo d’uns 14,6 quilòmetres i amb un desnivell positiu d’uns 200 metres, passa pel Santuari del Vilar, lloc de gran devoció pels blanencs i les blanenques i esdevé un d’aquells racons d’aquestes contrades que val la pena conèixer, doncs és un edifici religiós amb molt regust mariner i a més a més és un bon inici per submergir-nos a l’escriptura de Joaquim Ruyra.

Per el.laborar l’itinerari d’avui he combinat el GR-92-2, la ruta Mar i Murtra i la ruta de Montbarbat, trobareu més informació sobre aquests senders locals a Senders locals de La Selva

Aquesta excursió  pot fer-se durant qualsevol època de l’any, nomès cal evitar les hores centrals dels mesos més calurosos.

Per últim, esmentar que el retorn a Blanes el farem amb transport públic, doncs hi ha una bona freqüència de busos entre Lloret i Blanes.

L’ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Surto de Sa Palomera i continuo direcció nord pel Passeig Marítim.

0,405Qm. 0,405Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Ample.

0,120Qm. 0,525Qm. Font Gòtica de Blanes. És la font millor conservada de l’arquitectura gòtica civil de Catalunya i una de les més rellevants d’Europa. Sembla que fou construïda pels volts de l’any 1438 sota el patrocini de Violant de Prades, esposa de Bernat Joan de Cabrera i del gremi de paraires de la Vila les persones que es dedicaven a qualsevol de les operacions a les quals és sotmesa la llana).
Probablement, l’aigua de la font originàriament provenia d’una mina natural de la falda de la muntanya de Sant Joan. A mitjan segle XIX, l’empresa de la Mina Primitiva feia arribar l’aigua d’una mina dels prats de Valldolig.

Actualment, aquest monument està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local, tot i que per la seva singularitat i pel seu valor artístic i històric l’Ajuntament de Blanes ha iniciat el procés perquè sigui declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

 

Té planta octogonal. Al nivell inferior hi trobem el basament-abeurador. El cos de la cisterna representa el volum principal de la font i es troba dividit per un guardapols. A la meitat inferior hi ha els brolladors d’aigua. A la meitat superior hi ha l’escut dels Cabrera i el del gremi de paraires de la vila. També hi trobem mènsules, finestres que fan de respiradors per a la cisterna o un brollador en forma de petit cap d’angelet.

La coberta presenta una cornisa amb motllures i gàrgoles amb forma d’animals i de figures humanes. A cada vèrtex s’aixeca un pinacle i entre cada dos hi ha unes cresteries de formes romboïdals i circulars amb decoracions vegetals. L’agulla té forma de piràmide octogonal, disposa d’una entrada per accedir a la cisterna i està coronada per la figura d’un angelet amb la inscripció: Ave Maria Gratia (Plena).

 

Per la Festa Major de Santa Anna de l’any 1968 es va iniciar el costum de lliurar una reproducció en miniatura de la Font Gòtica al pregoner de les festes. La font s’ha convertit en el màxim guardó de la vila de Blanes i ha servit per reconèixer la tasca dins l’àmbit blanenc i/o català de diverses personalitats i entitats. També reben aquesta preuada distinció tots els regidors del consistori municipal una vegada deixen el seu càrrec. Recentment, s’han fet rèpliques en miniatura d’alguns elements de la font, com són el medalló central amb l’escut de la casa vescomtal dels Cabrera o la figura de l’angelet, que es concedeixen a persones o entitats que gaudeixen d’una meritòria trajectòria en relació a Blanes.

 

Ara continuem endavant i uns metres més enllà, enllacem amb el carrer Jaume Ferrer.

 

0,140Qm. 0,665Qm. Plaça de la Solidaritat. Ara seguim pel carrer Anselm Clavé.

 

0,585Qm. 1,250Qm. Continuem per un pas soterrani i després a la sortida tombem a l’esquerra.

 

0,060Qm. 1,310Qm. Seguim amunt per la carretera de Tordera.

 

0,165Qm. 1,475Qm. Tombem a la dreta cap al veinat de Ca la Guidó pel carrer del mateix nom.

 

0,150Qm. 1,625Qm. Rotonda. Continuem a l’esquerra pel carrer Jacint Verdaguer i uns metres més enllà enllacem a la dreta amb el carrer Antonio Machado.

 

0,100Qm. 1,745Qm. Seguim per un camí de terra que trobem a l’esquerra.

 

0,030Qm. 1,775Qm. Continuem pel camí que davalla.

 

0,230Qm. 2,005Qm. Seguim a la dreta per un camí ombrívol.

 

0,100Qm. 2,105Qm. Camí que ens creua. Continuem a la dreta. Ara fins al santuari del Vilar seguirem les marques liles de la ruta Mar i Murtra.

 

0,855Qm. 2,960Qm. Camí que ens creua. Continuem a l’esquerra.

 

0,170Qm. 3,130Qm. Creuem una carretera i continuem recte per un vial asfaltat.

 

1,100Qm. 4,230Qm. Seguim a l’esquerra per una altra vial, ara en sentit descendent. En aquests primer tram de l’excursió d’avui sempre ens acompanya enlairat a l’esquerra el castell de Palafolls.

 

0,800Qm. 5,030Qm. Continuem a la dreta per un vial que planeja. Ara ja coincidim amb les marques del GR-92. Uns centenars de metres més endavant, el vial es converteix en camí de terra.

 

1,200Qm. 6,230Qm. Nosaltres continuem recte i les marques del GR-92 marxen a la dreta.

 

0,100Qm. 6,330Qm. Continuem per la pista ampla de la dreta. No sabem d’on però en aquest tram tornen ha aparèixer les marques del GR-92.

 

0,850Qm. 7,180Qm. Barri de ferro que dóna accés al Vilar. Seguim endavant. Està obert de 8h a 18h i els dimecres està tancat, per tant fora d’aquest horari seguirem les marques del GR (que marxàven a la dreta) que hem deixat 950 metres enrere.

 

0,350Qm. 7,530Qm. Font del Vilar. Per accedir a aquesta font hem de baixar onze esglaons. El broc és una aixeta amb polsador i la gran pecualiaritat d’aquesta déu és que l’aigua cau sobre un pedrís que convidaria a seure si no fos perquè podem acabar ben xops. Per tant, no hi ha cap pica on desguassi l’aigua. El frontal d’obra està emblanquinat i està coronat per una imatge de Nostra Senyora del Vilar feta amb cerámica catalana on hi figura també la data en la qual es va trobar la imatge de la verge molt a prop d’aquí, el 5 d’agost de 1012.

 

Ara per accedir al Santuari del Vilar, pugem per uns esglaons que hi ha darrera la font.

 

Santuari del Vilar. Lloc de gran devoció de força blanencs i blanenques, malgrat que la tradició explica que la Mare de Déu fou trobada el 1012, sembla ser que l’ermita té els seus orígens al segle XIV. L’any 1612 fou reconstruïda. En aquest segle ja hi ha constància de la celebració de l’aplec de Dimarts de Pasqüa que s’ha mantingut fins a l’actualitat. Durant la Guerra Cívil el santuari fou destruït. El seu estat actual respon a la restauració dirigida per l’arquitecte Isidre Puig i Boada, acabada l’any 1951. L’any 1955 va tenir lloc la coronació canònica de la Mare de Déu. Aleshores es millorà l’aspecte del cambril i la trona. Per Sant Rafel, des de 1795, s’hi renova el Vot de Vila en agraïment a la verge per deslliurar la vila del setge francés. L’ermita té una sala d’exvots i el “rem de trenta-quatre” de l’escriptor Joaquim Ruyra.

 

Personalment, m’agrada molt el porxo del santuari, doncs és un lloc perfecte per agafar aire, seure i deixar-nos endur pels nostres pensaments. Una vegada accedim a l’esglèsia segurament ens sorprendrem de veure barques penjades del sostre. Sens dubte, és un lloc d’espiritualitat molt vinculat a una vila marinera.

 

Ara seguim amunt passant per davant del bar-restaurant del Vilar.

 

0,050Qm. 7,580Qm. Ara seguirem les marques del GR-92 fins ben a prop del nucli urbà de Lloret. Seguim a l’esquerra en sentit lleugerament descendent i amb alzines sureres a banda i banda.

 

0,250Qm. 7,830Qm. Cruïlla de camins. Creuem la pista i continuem recte seguint les marques del GR-92.2.

Per altra banda, també arribaríem en aquest punt si haguéssim tombat a la dreta seguint el GR-92 en el punt quilomètric 6,230.

 

0,800Qm. 8,630Qm. Cruïlla de camins. Seguim a la dreta cap a Sant Pere del Bosc i Lloret de Mar.

 

0,700Qm. 9,330Qm. Deixem a l’esquerra Sant Pere del Bosc. El conjunt patrimonial de Sant Pere del Bosc té mes de mil anys de història. Els seus orígens com a monestir benedictí daten de l’any 986. Va ser llavors quan es va formar el que avui coneixem com a Sant Pere del Bosc, tot i que en aquell moment es va batejar com a Sant Pere Salou, un grup d’edificacions al voltant d’una capella.

Els monjos hi van ser gairebé 700 anys, però el 1694 van patir un atac molt dur quan els francesos van calar-hi foc, fet que va provocar que els monjos decidissin finalment marxar de Lloret i unir-se a la congregació de Sant Pere de Galligants a Girona. No obstant la seva destrucció, l’enclavament de Sant Pere del Bosc continuava sent lloc de peregrinatge molt estimat pels lloretencs, fet que va portar que el 1759 es reconstruís la capella, obra finançada per part de la confraria de pescadors de la vila, els quals van encarregar un meravellós retaule barroc molt semblant al que llueix a la parròquia de Cadaqués.

 Ja l’any 1855, durant la desamortització promoguda per Madoz, la Reina Isabel II va posar tot un seguit de propietats en desús de l’església a subhasta. A Lloret van sortir a la venda l’ermita de Santa Cristina i la de Sant Pere del Bosc. La gent de Lloret, que no volia de cap manera que aquests dos paratges poguessin caure en mans forasteres, van organitzar una col·lecta popular a fi de reunir els diners que la corona en demanava. La col·lecta va servir per reunir els diners suficients per poder comprar Santa Cristina, però no per poder fer el mateix amb Sant Pere del Bosc, finca per la qual demanaven 200 mil rals, una xifra absolutament desorbitada per l’època.

L’alcalde d’aleshores, Agustí Font i Suris, va decidir-se a escriure al seu cosí, Nicolau Font i Maig, que havia anat a viure de ben jove a Cuba en heretar la fortuna d’un seu oncle. Gràcies a la seva administració, aquesta fortuna s’havia multiplicat exponencialment. Així doncs, Agustí demanà ajut a Nicolau i aquest l’hi donà. Per fer-ho, comprà Sant Pere del Bosc per mitjà d’un mandat. Nicolau Font, a qui tothom anomenava Conde de Jaruco –tot i que no va acceptar mai aquest títol a causa de les seves fermes conviccions republicanes–, no va retornar de Cuba fins 20 anys després de la compra de Sant Pere del Bosc, pels volts de 1880. Un cop ho va fer, es va dedicar en cos i ànima no només a restaurar l’antic nucli de Sant Pere del Bosc –que va embellir de manera notable amb l’ajut de destacades personalitats de les arts aplicades com foren l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, l’escultor Eusebi Arnau, el pintor i decorador Enric Monserdà i d’altres–, sinó que va crear una mena de camí espiritual i artístic entre Lloret i el santuari, aixecant-hi importants monuments com són les creus de terme, el Pedró de la Mare de Déu de Gràcia o el monument també a la Mare de Déu de Gràcia conegut popularment com l’Àngel i que ara a mesura que anem anant cap a Lloret ens les anirem trobant.

 Ja al segle XX, Pius Cabañas, descendent de Nicolau Font, va construir una nova ala de l’edifici principal per a la instal·lació d’un asil per a gent gran –asil que rebé el nom del seu oncle–. Aquesta institució va romandre allí fins a la dècada dels seixanta. A partir de llavors es traslladà a unes dependències annexes a l’hospital municipal, on encara funciona a dia d’avui. Durant la Guerra Civil espanyola Sant Pere del Bosc va patir importants destrosses, la més dramàtica de les quals va ser sens dubte la crema de l’altar barroc de 1759. En l’actualitat Sant Pere del Bosc, que continua en mans dels descendents de Nicolau Font i Maig, acull un hotel de luxe.

Nosaltres continuem avall per la pista.

 

2,500Qm. 11,830Qm. A l’esquerra trobem el desviament per pujar al Monument de l’Àngel. Nosaltres continuem avall per la pista.

0,200Qm. 12,030Qm. Abandonem el GR-92 que marxa a l’esquerra. Nosaltres continuem recte seguint les marques de la ruta de Montbarbat. Ara seguim les marques verdes d’aquesta ruta. Uns metres més enllà la terra es converteix en asfalt i entrem a la urbanització Conde de Jaruco i deixem el Water World a l’esquerra.

1,360Qm. 13,390Qm. Deixem aquesta avinguda i seguim les marques que ens porten cap a un camí de terra que trobem a l’esquerra.

0,175Qm. 13,565Qm. Camí que ens creua. Continuem a l’esquerra.

0,165Qm. 13,730Qm. Ermita de Sant Quirze. S’explica que, antigament, a l’ermita no es veneraven Sant Quirze i Santa Julita com avui dia. L’ermita va ser posada sota l’advocació dels  “Sants Reis Magus”. Al segle IX va ser destruïda pels àrabs i tornada a bastir a la centúria següent. El principal impulsor d’aquesta reconstrucció fou un bon patrici lloretenc, molt acabalat i profundament religiós, anomenat Quirze i, en atenció a ell, en beneir-la novament, fou posada sota l’advocació de Sant Quirze.

L’ermita actual té dues parts diferenciades almenys en planta: la que correspondria a l'antiga ermita medieval i que ara ocupen les dues sagristies i l'espai de l'altar major, i la que avui serveix de nau per als fidels i que alhora està situada en un nivell més baix. Aquesta darrera correspondria a una ampliació del segle XVIII.

L'ampliació del segle XVIII va convertir la planta del santuari en una mena de quadrat de 10,5 metres de costat, aproximadament. La façana principal va ser esgrafiada l'any 1935 per Adrià Gual. En una zona molt propera a l’ermita, es van trobar fragments de ceràmica romana. Les troballes realitzades al voltant d'aquesta ermita podrien justificar l'existència d'una primitiva església paleocristiana i d'una necròpolis adjunta. 

Ara seguim avall. A l’altra banda d’aquest pla hi ha el cementiri de Lloret.

0,100Qm. 13,830Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer del Xino-Xano.

0,100Qm. 13,930Qm. Seguim a la dreta per l’avinguda de Càndida Masgrau i Campeny, paral.lels a la tanca del cementiri.

0,200Qm. 14,130Qm. Oficina de turisme de l’Avinguda de les Alegries. Creuem l’avinguda tornem a trobar marques del GR-92 i continuem a la dreta cap al centre. Uns metres més enllà ja enllacem amb l’avinguda vila de Blanes.

0,450Qm. 14,580Qm. Rotonda. Discoteca Revolution. A l’altra banda d’aquesta rotonda ja veiem l’estació d’autobusos.

0,100Qm. 14,680Qm. Estació d’autobusos de Lloret. Final de la sortida d’avui.

Les explicacions relatives a Sant Pere del Bosc i l’ermita de Sant Quirze les he extret de Patrimoni de Lloret

Properament, passarem per la casa del silenci.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

SWING

 

              Swing a les parets de l'esglèsia de Sant Felip Neri.

A partir d’ara regularment en el blog us aniré fent també recomanacions de llibres, en aquest sentit anirà en la línea de les recomanacions que us feia per Sant Jordi, però com m’agrada presentar-vos tants llibres com els dos últims digíts de l’any, crec que de cara al proper Sant Jordi fer-vos una entrada amb la sinopsi i la “crítica personal” de 22 llibres era més que excessiu, per tant durant tot l’any, mica a mica anirem parlant de novel.les, guies, llibres de fonts, poesía, etnografía….

Avui començo amb un Swing. Allà on la vida venç d’en Rafael Vallbona. Edicions 62. Març del 2021.

“Als anys vint del segle XX, l’Enric Torres, fill d’una familia d’empresaris de Palafrugell, és captivat pel ritme vital i lliure del jazz. Amb els amics, funda una jazz band que obté gran èxit a Catalunya. Quan la banda es dissol, l’Enric marxa a Nova York, on s’aferma en la idea que la música ajudarà a construir un món millor. Són temps d’esperança. De tornada a la Barcelona revolucionària dels anys de la Guerra Civil, però l’Enric descobreix que tot allò que havia somiat s’ha ensorrat sense remei. Ni la llibertat, ni la igualtat ni la tolerancia regnen a Europa i ja no queda ni rastre d’aquella il.lusió i esperança”

A les gairebé 560 pàgines d’aquesta novel.la que s’inicia en un moment on aquesta colla de joves de Palafrugell trenquen amb la Catalunya vuitcentista dels seus pares i miren des dels feliços anys vint cap a la modernitat, no paren d’aparèixer paisatges i sobretot personatges, la Mercantil, la Fraternal, Cal Pallot, Londres, la Nacional, Harlem, Little Spain, el Waldorf Astoria, el carrer Nou de la Rambla, Sant Felip Neri, el carrer de la Boqueria, Perpinyà, Torí, Bolzano, Auschwitz, Josep Ganiguer, la Isabel Miquel, en John Williams, en Josep Torres Jonama, en Lorca, l’Enric Madriguera, en Josep Maria Sert, la Xirgu, la Giselle, en Funaro, en Giovanni Nero… i sense cap mena de dubte aquests escenaris i tota aquesta gent que es va trobant en Torres fa que la lectura d’aquesta novel.la sigui molt àgil i gens avorrida i els lectors podem percebre amb detall com són els ambients que es va trobant el músic de Palafrugell.

Cal dir que aquest llibre vé amb una playlist que podem descarregar mitjançant un codi QR i que escoltar alguna cançó entre capítol i capítol encara ens ajuda més a capbussar-nos a la novel.la.

Per anar-vos ambientant us adjunto l’enllaç de Nigth and Day de l'Ella Fitzgerald 

Properament, quan passi aquesta onada de calor caminarem entre Blanes i Lloret passant pel Santuari del Vilar.

LES VALLS DEL FRESER XI. DE NÚRIA A PUIGCERDÀ PASSANT PER ER. CAMINS DE FRONTERA I ROMIATGE.

 

                                    La Font del Segre

Avui us presento dos itineraris en un, la primera part entre Núria i Er és un tradicional camí de romiatge que feien servir els pelegrins que venien des de l’Alta Cerdanya. La segona part transcorre per la plana ceretana recorren els últims quilòmetres del GR-36 que uneix el Canal de la Mànega i Puigcerdà.

La meva idea inicial era anar fins a Er i allà agafar el tren groc fins a La Tor de Querol, però els horaris dels excursionistes que venim des de Núria són incompatibles amb els horaris del tren groc (a no ser que vulguem fer nit en algun poblet d’aquestes contrades). Tanmateix, si fem la travessa fins a Puigcerdà recomano agafar el primer cremallera que surt de Ribes a les 7:36 i així tenim temps més que suficient per arribar a Puigcerdà abans de les 19:00h que és quan surt l’últim tren de retorn cap a Ribes de Freser.

Per tant, la travessa d’avui entre Núria i Puigcerdà té una distància de 28.6 quilòmetres i una desnivell positiu d’uns 700 metres. Una vegada arribem a Er i trobem els senyals blancs i vermells del GR no tindrem gairebé cap dificultat per arribar a Puigcerdà, tanmateix a partir de Naüja no tingueu pressa, doncs a vegades en alguna cruïlla costa de veure la fita, sobretot dins el nucli urbà de Puigcerdà.

Evidentment, la travessa que us presento avui és per fer-la a l’estiu i com segurament estarem al voltant de 8 hores de marxa cal portar menjar i un parell de litres d’aigua, malgrat que en el quilòmetre 12 trobarem la font del refugi del Camí de Núria i a partir d’Er es van succeint els poblets amb fonts d’aigua de xarxa.

Per últim, al marge de portar la ruta impresa, no està de més portar cartografia de la zona. En el meu cas, vaig portar el mapes de l’editorial Alpina de les Capçaleres del Ter i del Fresser i de la Cerdanya.

L’ITINERARI

0 km Núria. Estació del Cremallera (1.967 m)

Sortim de l’estació del Cremallera per vorejar pel N el Santuari en direcció a la zona d’acampada. La travessem en direcció E fins a trobar un pont de ciment que creua el torrent de Finestrelles.

Poc després del pont  trobem ja les marques del GRT-73, sender de gran recorregut interfronterer que ens acompanyarà fins el coll de Finestrelles. Aquest sender només té 4,3km i connecta Núria amb el coll de Finestrelles, punt que connecta el Ripollès i la comarca de l´Alta Cerdanya a la Catalunya Nord.

Una mica més endavant,  trobem un pal indicador, cruïlla dels camins que pugen al coll de Finestrelles i al Puigmal.

1,2 km Bifurcació. Pal indicador  (2.085 m)

Prenem el camí direcció al Finestrelles (dreta, pal indicador). A partir d´ara pugem de valent per la coma de Finestrelles amunt. En tot  moment seguim el camí ben fressat i marcat amb els senyals blancs i vermells del GRT-73.  De mica en mica anem guanyant excel·lents vistes cap  al pic de Finestrelles que  tenim just a la nostra dreta segons pugem en llaçades.

2,5 km Collet Roc de la Maula (2.385 m)

Petit coll que ens donarà un respir a l’ascensió constant que fins ara portàvem. El camí baixa uns metres abans no creua el torrent que baixa del coll i inicia la part final d’ascensió  fent unes grans llaçades fins al coll de Finestrelles.

4,2 km Coll de Finestrelles (2.607 m)

Ampli coll que connecta la vall de Núria amb les poblacions de Llo i Sallagosa a l’Alta Cerdanya a través de les Gorges del Segre. A la nostra dreta (N) trobem el Puig del Coll de Finestrelles (2741m) i una mica més enllà el Pic de Finestrelles (2829m). Cap al sud un camí fressat ens conduiria en aproximadament 1h30m al cim del Puigmal (2.909m).

Enfilem la baixada cap al nord en direcció a Llo, a 3h15min de camí, segons ens marca un indicador de camins francès que trobem clavat en una roca. El corriol baixa flanquejant el vessant nord del Puigmal de Segre amb enormes vistes davant nostre de la vall del riu Freser, emboscada al vessant oest i sense arbres a llevant.

Als pocs minuts (10-15min) trobem una cruïlla amb una gran fita de pedra d’on surt un sender que baixa cap al refugi de la Culassa, fons de la vall de Freser. Nosaltres seguim a l’esquerra en direcció sud-oest, perdent alçada suaument  fins a deixar enrere un abric  on es pot arribar a passar una nit amb certes incomoditats

6,0 km Font del Segre (2.401 m)

Al costat de llevant dels Clots del Segre trobem la Font del Segre, una font arranjada amb pedres de pissarra. No és el punt geogràfic on realment neix el riu Segre. Aquest punt es trobaria al capdamunt de la clotada on ens trobem, situant-se el naixement just sota els cims dels pics dels 3 Puigmal que tanquen la coma, és a dir, del Puigmal de Segre (2.843m), del Puigmal Petit del Segre (2.810m) i del Puigmal de Llo (2.801m).

Sobre una pedra al costat de la font una fletxa groga ens indica la direcció a Er i el temps estimat per arribar-hi, 3h.  Seguim el sender que gira ara vers el nord per a traspassar un esperó que baixa del Puigmal de Llo per endinsar-nos ara a la clotada de la Coma Dolça.

6,8 km Coma Dolça (2.342 m)

Clot no tant gran com l’anterior que acull el Rec de Coma Dolça, torrent que s’uneix al Segre prop del refugi de la Culassa, al fons de la vall.

Mica en mica la vegetació (prats amb pi negre i neret) va apareixent i deixem enrere els vessants pedregosos i erms de les parts més altes. El sender  va pel vessant nord de la carena que uneix el Puig de la Coma Dolça (2.588m) i la Tossa d’Er (2.353m), petit cim arrodonit i emboscat pel seu vessant nord. El corriol s’endinsa en un bonic bosc de pi negre fins el coll de Segalera.

10 km Coll de Segalera (2.180 m)

Collada amb un cartell indicador que marquen diferents senders que passen per aquest indret. Un dels més cridaners és el Boucle des Amours Sauvages, ruta circular de 24km abalisada amb un triangle vermell que recorre els boscos propers a Llo.

El corriol baixa ara dret travessant prats amb bàlec i pi negre per fer un descens més pronunciat quan passem pel Roc del Soldat (1.957m), un cim rocós i poc apreciable, però bon mirador de  la vall i de bona part de l’Alta Cerdanya, amb el Carlit sobresortint i amb el pic de Fontnegra i Puigpedrós més a ponent.

11,3 km Inici de pista (1.900 m)

Ens incorporem a una pista marcada amb un pal indicador amb diferents opcions. A la dreta la pista va per un camí senyalitzat fins Vedrinyans seguint la pista forestal. Nosaltres continuem a l’esquerra també per la pista en direcció a Er, a 4,8km segons l’indicador, en un punt on fa una marrada a la dreta.

12,2 km Refugi Camí de Núria (1.765 m)

Refugi lliure senzill però en bon estat amb lliteres de fusta sense matalassos i una font i una taula al seu exterior. El refugi està envoltat de tancats metàl·lics per a bestiar i  hi podrem trobar algun vehicle que ha pujat des d’Er.

Al costat del refugi trobem una font. El frontal és de pedra i per sobre està rematada amb lloses de pissarra. El broc està encastat en una pedra que sobresurt i desguassa en una pica rectangular. A mitjans de juliol de 2021 raja un bon doll d’aigua. Sens dubte és un bon punt d’aigua després de força hores de camí

Des del refugi cal agafar la pista que baixa zigzaguejant vessant avall cap a la Ribera d’Er, torrent que neix al Puigmal i que desemboca al Segre prop de Núria.  Les darreres llaçades les podem tallar utilitzant dreceres, alguna indicada, tot i que és recomanable seguir la pista donada la poca claredat que tenen.

15,1 km Bifurcació (1.456 m)

Arribem a una bifurcació de camins entre camps de conreu amb vistes a la vila d’Er, que veiem ja davant nostre, amb el poble de Font Romeu i el Carlit com a teló de fons. Agafem l’opció de l’esquerra deixant a la dreta el camí que va cap a Vedrinyans (pal indicador).

Entrem a Er pel carrer Camí de Núria, que desemboca a la plaça del Notari on trobem un plafó informatiu dels Camins de la Llibertat que ens parla dels refugiats que creuaven per aquests vessants la frontera hispano-francesa. En aquesta plaça també trobem la font dels Abeuradors.

Fonts dels Abeuradors: Es tracta d'un vell conjunt isolat format per la font i els dos abeuradors que foren construïts completament amb granit ben treballat. Encapçala el conjunt la font; un pilar de planta quadrada d'uns 40 cm de base per metre i mig d'alçada i coronat per una pedra més ampla que el pilar. L'aigua brolla per un bonic broc de pedra i omple els abeuradors, els quals donen nom a l'espai.

Els dos abeuradors tenen les mateixes característiques; tots dos descansen directament al terra, tenen forma rectangular, tant l'exterior com la bassa i fan uns dos metres i mig de llargada per mig d'amplada i mig d'alçada. Estan disposats l'un a continuació de l'altre i al mateix nivell, connectats entre ells per un petit canaló. El que queda al costat de la font alimenta al segon, el qual sobreeix per un lateral. Un passamà disposat sota el brollador permet reposar les garrafes i galledes mentre s'omplen, cosa habitual de veure encara avui dia.

Una placa collada a la paret de la casa del costat ens parla d'aquests abeuradors: "Quan l'aigua potable va arribar al poble el 1917, aquests abeuradors eren, juntament amb d'altres fonts urbanes, els únics punts d'aigua que els habitants tenien per aprovisionar-se. Sempre alimentats amb l'aigua provinent de les fonts de Vallpoada llavors Fontfreda i d'Aiguaneix, aquests vells abeuradors han marcat la història del poble des de principis del segle XX".

Ara continuem pel camí de Sallagosa. Dos cents cinquanta metres més endavant tombem a l’esquerra pel carrer de la Closa.

Cent vint-i-cinc metres més endavant, enllacem a la dreta amb el carrer de les Dues Esglèsies on trobem una costat de l’altre, l’esglèsia de la Mare de Déu i la de Sant Genís d’Er,

16,3 km  Mare de Déu d’Er i Sant Genís d’Er. (1366 m)

Mare de Déu d’Er: El santuari del segle x, però refet en estil barroc al segle xviii, està situat sobre una elevació al peu de la roca de Carbanet, al carrer de les Dues Esglésies. L'església de la Mare de Déu d'Er havia estat antigament la parròquia del municipi, paper que passà a fer la propera (separada només pel cementiri vell) església de Sant Genís.

Sant Genís d’Er: L’església de Sant Genís és un edifici totalment reconstruït entre els segles XVIII i XIX, com indica la data de 1790 inscrita en la porta d’entrada i la de 1863 gravada en l’arc toral més proper al cor.  

Consta d’una sola nau, coberta amb volta de canó apuntada, i amb tres capelles laterals per banda. A la nau se li va afegir a l’extrem de llevant un presbiteri més ample i un cor a ponent. 

 Opció 1: Deixem les dues esglésies i baixem per unes escales i tombem a la dreta cap al Camí del Tren Groc, carrer que dóna accés a l’estació.

16,7 km.  Estació d’ Er. Tren Groc SNCF (1.344 m). Final de la sortida d’avui.

Opció 2: Deixem les dues esglèsies i baixem per unes escales. Tombem a l’esquerra cap a la plaça de Sant Genís.

Uns metres més endavant arribem a la plaça on hi ha una font.

Font de la Plaça de Sant Genís. Es troba en un extrem de la plaça Sant Genís, al costat de l'entrada al càmping Les Closes i adossada a la seva tanca de pedra.

El seu frontal emergeix del mur de pedra del país lligada que tanca el càmping i queda aixoplugat per un voladís fet amb lloses de granit a dues vessants i flanquejat per dos pilastres del mateix material, donant-l'hi l'aspecte d'una caseta. L'aigua raja per dos brolladors ben diferenciats; l'un al mig del frontal a través d'un robust broc de granit i l'altre mitjançant un broc de metall situat al capdamunt d'un pilar de pedra isolat que queda a la dreta de la font. Ambdós sortidors aboquen l'aigua a un gran abeurador de pedra picada i forma rectangular que descansa directament al terra, el qual sobreeix pel costat esquerre a un enreixat de ferro situat arran del terra per on desguassa.

Al capdamunt del frontal hi podem veure una llosa amb la data de la seva construcció gravada, 1993, i damunt el que sembla una tenda de campanya en relleu gravada, fent referència al càmping que hi ha al costat. A banda i banda del broc principal i collades al frontal hi ha dues jardineres de fusta amb flors ben cuidades que harmonitzen encara més l'espai.

 Creuem la plaça Sant Genís i continuem a la dreta pel carrer del Molí. Seixanta metres més endavant tombem a l’esquerra cap a les piscines i quan som a l’entrada de les piscines seguim per un camí que veiem davant nostre, és el GR-36 que marxa cap a Les Cases d’Amunt.

Ara ja no hem de deixar les marques del GR-36 fins que arribem a l’Estany de Puigcerdà.

17,8 Qm. Cases d’Amunt. (1.400 m)

 20,0 Qm. Nahuja (1.350 m)

 21,9 Qm. Osseja ( 1.328 m)

 25,5Qm. Bourg Madame (1214 m)

 28,0Qm. Estany de Puigcerdà (1202 m) El subministrament d'aigua de l'estany prové del riu Querol que és portada fins a Puigcerdà mitjançant una séquia artificial.

 Passat el llac el GR-36 marxa cap a Guils de Cerdanya. Nosaltres l’obviem i per baixar a l’estació de Puigcerdà tombem a l’esquerra per la ronda dels Torreons. Sis-cents metres més endavant, ja haurem arribat a l’estació.

 28,6Qm. Estació de Puigcerdà. Final de la sortida d’avui.

 Per fer aquesta entrada, he extret informació de la web Senderisme en tren i la descripció de les font dels abeuradors i de la font de la plaça de Sant Genís l'he assolit a www.encos.cat

 Properament parlarem de swing.