Font del Boter
Avui us proposo una passejada de poc més de 4 quilòmetres i un desnivell gairebé inapreciable pels voltants de Santa Susanna.
La passejada d'avui enllaça amb el quilòmetre de 15,345 (Estació de Santa Susanna) de l'excursió Montnegre - Corredor IV. Arenys de Mar - Malgrat de Mar publicat l'abril de 2015.
L’ITINERARI
0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de tren de Santa
Susanna, creuem el pas de vianants i girem a l’esquerra pel passeig, direcció
Barcelona.
0,100Qm. 0,100Qm. Girem a la dreta cap al nucli urbà de
Santa Susanna.
0,100Qm. 0,200Qm. Continuem per una pista de terra.
0,200Qm. 0,400Qm. Desemboquem a un carrer asfaltat.
Continuem endavant deixant a l’esquerra la riera de Santa Susanna.
0,325Qm. 0,725Qm. Arribem a l’alçada de la NII. Girem a
l’esquerra pel carrer paral.lel a la nacional, direcció Barcelona.
0,250Qm. 0,975Qm. Creuem la carretera per un pas soterrani i
continuem recte, tot deixant a la dreta la plaça Pau Casals i posteriorment
l’ajuntament i l’esglèsia.
0,100Qm.
1,075Qm. Continuem pel carrer Sant Ramon.
0,200Qm. 1,275Qm. Plaça de la Pagesia. Girem a l’esquerra
pel carrer de Lola Anglada.
0,060Qm. 1,335Qm. Torre
de Mas Galter. Les torres de guaita es
coneixen des de l'època iberoromana. Sovint construïdes en un lloc elevat i/o
estratègic, són elements aïllats, que normalment formen part d'una xarxa de
torres i castells connectats entre si al llarg d'una frontera defensiva. Tenien
la funció de vigilar el territori i comunicaven el perill a la torre, al
castell més proper o directament a la població amb senyals visuals, com foc,
fum o miralls.
La pirateria és tant antiga com el comerç. Els atacs a la costa catalana
es remunten ja a l’Edat Mitjana i així ho constaten algunes de les torres més
antigues de la zona, com per exemple: la Torre dels Encantats de Caldes
d’Estrac, la Força de Santa Pol, el Castell de Montpalau de Pineda, el castell
de Malgrat o el de Palafolls. En aquesta primera època els atacs venien
sobretot dels genovesos i francesos. També sovintejaven els atacs dels
sarraïns.
Aquestes incursions van ser més freqüents des de principis del s. XVI i
n’eren els protagonistes els turcs o els barbarescos i també de pirates a sou,
el que s’anomenava Guerra de cors (forma de pirateria per encàrrec).
Es pot dir que va ser a partir d’aquesta època que la defensa a la costa
catalana es va començar a organitzar després d’haver patit uns atacs cada
vegada més freqüents. Per prevenir-los es van edificar les torres de guaita,
que tenien principalment la funció de talaia d’observació, de defensa i també
de refugi. Per aquesta raó estan sempre situades en llocs estratègics i de
fàcil comunicació entre elles mitjançant senyals de fum o de foc. A més a més
de la construcció de les torres aquest sistema de defensa també va fer que alguns
edificis es fortifiquessin (Església de Pineda de mar), o es construïssin
muralles (Mataró).
Aquest sistema defensiu es va anar consolidant cap a la segona meitat
del segle XVI i va quedar completat a començaments del s. XVII. Per tal que
aquestes edificacions fossin realment eficients calia una bona comunicació
entre elles i també un bona organització de la defensa i dels serveis de
vigilància. També calia tenir gent a disposició per preparar-se quan es produïa
l’atac. Les torres estaven provistes d’aigua, queviures i també d’armament,
armes senzilles, però també peces d’artilleria.
En segon pla, hi havia les torres o conjunt de torres que pertanyien a
una o diverses masies, algunes d’elles les trobem aïllades, però d'altres les trobem adossades a la construcció. Aquest és el cas de la Torre de Mas Galter, allunyada de la
riera de Santa Susanna, camí natural de pujada dels pirates, això podría ser que fos perquè era una
torre de protecció d’una part del poble.
Aquesta torre és de planta cilíndrica i està, malauradament, escapçada
per la part superior, per la qual cosa desconeixem si estava coronada per
merlets o corseres.
Es té notícia de la masia des de 1214 i no se sap amb certesa la data de
la construcció de la torre, però com la resta, oscil·la entre els primers anys
del segle XVI.
Una vegada hem observat la torre, girem a la dreta i uns setanta metres
més endavant, girem a la dreta pel camí de la Font del Boter.
0,200Qm. 1,605Qm. Continuem per la pista de l’esquerra que puja
lleugerament.
0,425Qm. 2,030Qm. Trencall. Deixem la pista principal i ens desviem a la
dreta tot entrant en el parc de la font del Boter. Uns metres més endavant
pugem uns esglaons.
0,150Qm. 2,180Qm. Font del Boter. Actualment aquesta font està en força
mal estat i no raja pas. En aquest sentit, on hi hauria d’haver-hi el broc de
la font, hi ha un artilugi de ferro esbotsat enclavat a una pedra i aquesta es
sosté perpendicular a un paret de totxo.
La web de l’Ajuntament esmenta que l’aigua de la font prové d’una antiga
mina, Si ragés l’aigua desguassaria en una pica semicircular. Al costat de la
font hi ha una bassa rectangular de 4m x 3m.
Culminen l’entorn uns bancs i unes taules a la part superior.
Ara nomès ens resta desfer el camí fet i tornar a l'estació de Santa Susanna.
La setmana vinent farem una nova gramàtica del caminant
