divendres, 19 d’abril del 2019

19. RECOMANACIONS PER SANT JORDI


Falten 4 dies per Sant Jordi i com passa cada any per aquestes dates us faig tantes recomanacions com l'any que pertoca.
Enguany us presento novel.les, poesia visual, literatura juvenil, llibre social, guies excursionistes, reculls de fonts...
Les 19 Recomanacions d'aquest Sant Jordi són,


1.     El Noi del Maravillas. Lluís Llach. Empúries Narrativa. Novembre del 2017. Trobo molt encertada la sinopsi de Nosaltres Llegim. Cat.

“La novel·la se centra en la vida de Roger Ventós, nascut a Sète, fill d’una anarquista catalana exiliada, que esdevindrà un baríton de gran prestigi internacional. La vida del jove està vinculada al teatre Maravillas, un teatre de vairetés del Paral·lel barceloní, on va viure la seva mare i la seva família i on ell acabarà passant els anys de joventut fins que comença a triomfar en el món de l’òpera.
A través del Maravillas coneixem els personatges que donen vida al teatre.. L’entreteniment i l’espectacle contrasten amb un context social marcat per la misèria, la repressió i la censura. Un Maravillas que pren vida pròpia i que esdevé un protagonista més de la novel·la, amb una història que es remunta a l’època daurada dels teatres de vairetés fins la seva decadència, amb un final intensament emotiu i esquinçador que ens recorda el final d’una òpera…”

“El noi del Maravillas és també un cant a l’amistat, a la lleialtat, a les complicitats, a la música i als amors incondicionals i clandestins”
          “Ens trobem, per tant, davant d’una de les novel·les més autobiogràfiques de Lluis Llach tal i com ha reconegut el mateix autor que afirma, que el llibre recull vivències personals i reflecteix el seu interès pel cant i la música, pels ambients i espectacles del “barri xino”, així com la seva aproximació a l’anarquisme”
         “Una bona lectura per endinsar-nos a la vida del Paral·lel i la Barcelona del tardofranquisme a través d’uns personatges entranyables que es fan estimar.”

2.     Un racó de paraigua. Josep Maria Espinàs. Edicions La Campana. 1997. Personalment, penso que aquest llibre de contes és l’obra de l’Espinàs on és més irreconeixible l’estil de l’Espinàs. El títol del llibre s’inspira en la cancó d’en George Brassens, “El paraigua”. En aquest sentit, hi ha un vers de la cançó que diu “Un racó de paraigua a canvi d’un racó de paradís”. Brassens cedeix un racó del seu paraigua a aquella noia desconeguda que el fascina, que l’enamora i Brassens no vol que deixi de ploure, doncs compartint el paraigües amb aquella noia es troba al paradís.
Per tant, el títol li escau a aquest recull de contes, perquè l’Espinàs vol que “Un racó de paraigua”, sigui un recull de narracions sobre el desig humà de trobar un espai de felicitat o d’independència.

3.     La novel.la de Sant Jordi. Màrius Serra. Ara Llibres. Març 2018. Alegre, vibrant, festiu... Així és Sant Jordi per als lectors. En canvi, escriptors i editors viuen una jornada esgotadora de nervis anhelant la glòria. De totes les diades que es fan i es desfan, aquesta serà la més important per a un dels nostres protagonistes: Màrius Serra ha publicat per primer cop amb el prestigiós segell Lorem Ipsum, comandat per l’editor de referència Nil Illa, i aspira a encapçalar les llistes de vendes. Amb una trama plena d’enigmes, situada en la flamant República Catalana, planteja la mort d’una sèrie d’escriptors a mans d’un grupuscle de poetes furiosos guiats per un sinistre joc de rol. 

Personalment, cal dir que d'aquesta novel.la m'ha agradat molt més i m'he enganxat al llibre a la primera meitat del llibre, penso que la segona part fluixeja i acaba coixa. 
Tanmateix, hi ha indicis que aquesta “Novel.la de Sant Jordi” potser tindrà una continuació mitjançant el personatge d’en Oriol Comas i Coma.

4.     Jo sóc catalana. Najat El Hachmi. La Butxaca 2004. -Jo sóc català, mama?Quan el seu fill li formula aquesta pregunta, Najat El Hachmi no sap què contestar. L'autora va deixar el seu país, el Marroc, quan només tenia vuit anys i des de llavors viu a Catalunya. Amb aquest llibre va decidir abordar amb profunditat i agudesa l'experiència de ser immigrant: la llengua, la qüestió de la identitat, la religió, les dones, el sentiment de pèrdua envers el Marroc i alhora de pertinença a Catalunya, el seu país d'adopció.

Amb un català impecable i ric en matisos, amb una prosa capaç d'enganxar els lectors i una capacitat sorprenent per captar l'essència dels fets, Najat El Hachmi ens transmet l'esperança en un futur en el que es pugui respondre sense dificultats a la pregunta del seu fill. Un llibre fonamental per entendre com són els nous catalans del segle XXI. 

5.     Permagel. Eva Baltasar. Club Editor. Juny 2018. Premi Llibreter 2018. Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l’heroïna d’aquest llibre. Una novel.la que enganxa.  Com diu Miracle Sala “La protagonista es revela una suïcida, però és molt vital. Sembla cínica i freda, però té tendresa i paciència. És irònica, però també filòsofa, amb un món interior riquíssim. Sembla que li faci mandra viure, però li encanta passar el temps llegint, gaudint del sexe, del menjar, de l’art… “Les persones són una acumulació de vestits i sabates”, diu en un moment de l’obra. Però a través de la vivesa i el ritme que imposa la seva llengua i la sinceritat de les sensacions que hi aboca, sabem que ella és això i molt més”.

6.     Nosaltres dos. Xavier Bosch. Edicions Columna. Març 2017. El Kim i la Laura es coneixen a la universitat. Vénen de mons molt diferents. Ell, seductor i despreocupat, és fill d’un hoteler del passeig de Gràcia de Barcelona. Ella, de Banyoles, és senzilla, idealista i sap que la vida es basa en els detalls.
Junts riuen, es diverteixen i units pel vincle de l’amistat, superen els esculls del destí. Malgrat els seus camins divergents, saben que sempre hi són per ajudar-se. Tant se val la distància. Tant se val que triguin molt temps a retrobar-se. Són dos amics, com n’hi ha pocs, a prova de tot.
És possible l’amistat entre un home i una dona?
Novel.la de molt fàcil lectura, doncs de seguida la història enganxa.

7.     Dona d’aigua. Nuria Esponellà. Edicions Columna. Febrer 2013.
El 18 de juny de 2013, es va presentar a la Biblioteca de Can Mulà, el projecte artístic i artesà  de les Dones d’Aigua impulsat pel Institut Municipal de Serveis al Discapacitat de Mollet i que estava apadrinat per la Núria Esponellà.
Des d’aquest mes de febrer, si passejem per la Rambla de Mollet, davant la Sala Fiveller ens toparem amb una d’aquestes dones d’aigua.
A la col.lecció de les dones d’aigua de l’IMSD, potser li manca la Sarah Prats, una dona enigmática, frágil, de gran bellesa, molt especial, doncs té epilepsia, una malaltia totalment estigmatitzada el 1887 i a més a més pateix maltractaments per part del seu marit, del qual depèn totalment perquè encara no té 25 anys i és menor d’edat.
La dona d’aigua de la Núria Esponellà, és una novel.la d’intriga psicológica que recrea una época amb tot detall i que ens explica la història d’un amor adúlter i clandestí entre la Sarah i el Miquel, tots dos atrapats en matrimonis sense amor. La seva passió haurà de lluitar contra els tripijocs del marit de la Sarah, la influència d’un enigmàtic doctor i els rumors d’una ciutat petita com Banyoles, una societat convulsa després de les guerres carlines.

8.     Poemes visuals. Joan Brossa. Edicions 62. 1975. Enguany s’està cel.lebrant el centenari del naixement d’en Joan Brossa i per aquest motiu he trobat adient la tria d’aquest llibre.
En Brossa es referia als Poemes Visuals amb les següents paraules, “ “Aquests versos, com una partitura, no són més que un conjunt de signes per a desxifrar. El lector del poema és un executant.”
Certament entrar en el món brossià és complexe, per tant, si aquest Sant Jordi us decidiu a regalar aquets poemes visuals, no està de més d’acompanyar-ho d’una visita a Fundació Brossa


9.     Alegría con Gambo. Iñaki Alegria Coll. 2014. Aquest llibre ens acosta les vivències d’aquest metge que desprès de fer les pràctiques a l’Àrea de Pediatria de l’Hospital de Granollers i haver fet un viatge a Etiòpia, va decicir que per coherència exerciria la seva professió en aquest país de la banya d’Àfrica.
L’Iñaki va fundar la ONG Alegria sense fronteres i l’any 2014 va escriure i editar aquest llibre que mitjançant 6 capítols ens explica que vol dir fer de metge a Gambo una zona rural a uns 220 quilòmetres al sud d’Addis Abeba, és a dir 7 hores de viatge per pistes i camins malmesos.
El llibre és dur, però fer de metge a Gambo és molt dur.
El 100% dels beneficis del llibre es destinen a l’ONG “Duna. Petits  Grans de Sorra”.
Trobareu més informació sobre l’Iñaki i els seus projectes a www.cooperacioambalegria.com





10.  Aventures extraordinàries d’en Massagran. Josep Maria Folch i Torres. Editorial Casals 1989. Enguany he fet una relectura d’aquesta novel.la juvenil escrita el 1910 i que molts d’aquells que ara estem entre els 40 i els 50 vam llegir quan teniem 13 o 14 anys. Avui dia aquest llibre hem resulta carrincló i fins i tot amb certs tics de xenofòbia i de ben segur hi ha mil i un llibres més adequats i més ben escrits per adolescents, que no pas aquestes Aventures d’en Massagran. Tanmateix, us recomano aquest llibre convidant a rellegir allò que amb naturalitat llegiem fa 30 o 35 anys i pels més joves,  com a exercici de descoberta de certs aspectes de la societat catalana de principis del segle XX.

11.  Calendari de festes amb foc. Manel Carrera i Escudé. 2012. En aquest llibre, trobarem el recull d'algunes celebracions festives de les terres de parla catalana que utilitzen el foc en algun moment de la seva seqüència ritual. Estructurat a mode de calendari, amb les principals festes que durant tot l'any fan servir el foc en la seva posada en escena.

Tanmateix, en aquest llibre ja trobem unes quantes festes que es cel.lebren en algunes de les contrades que hem trepitjat a les diferents excursions que hem publicat en aquest blog. Així entre d'altres fa referència a la Cremada del Dimoni de Badalona, a la Flama del Canigó, a les Fogueres de Sant Joan, a la Crema de la Bóta d'Arenys, a la Vetlla de Santa María del Monestir de Montserrat, al dia de l'Escudella de Sant Feliu de Codines...


De totes les festes, al marge d'haver-hi unes magnífiques fotografies de cadascuna d'elles, l'autor ens explica l'origen i la història d'aquestes tradicions. En alguns casos inclús també fa esment a festes semblants que es cel.lebren a a altres indrets per les mateixes dates.

12.  Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana. Joan Soler i Amigó. Barcanova 1998.   En aquesta magnífica obra, trobem milers de termes que fan referència al tradicionari català. Com diu l'autor és una enciclopèdia oberta on cadascú, doncs cada poble té el seu tradicionari i els seus mots i malnoms podem anar completant.
Sens dubte, una molt bona obra de consulta per recordar i salvaguardar els nostres refranyers, cançoners, rondallaris, ritus...

13.  Rutes pels boscos més bells de Catalunya. Cèsar Barba i editat per Sua Edizioak l’abril del 2016.  L'autor ens presenta 46 rutes per diferents boscos del territori català. De cada excursió trobarem una descripció de l'itinerari amb el tipus de bosc i vegetació que hi trobarem, tanmateix, hi ha rutes per totes les comarques i de fet l'ordre dels capítols segueix l'ordre alfabètic de les comarques.

Anexe a cada excursió hi ha una fitxa amb el tipus de recorregut, si és lineal o circular indicant el tipus de camí i si és apta per fer
amb bicicleta, amb el punt d'inici de l'excursió i com arribar-hi, amb la distància, el desnivell i el temps estimat.

Sens dubte, és una bona guia, doncs trobem algunes excursions fora de les típiques i tòpiques que ens acosten a magnífics indrets.


14.  Les fonts de Camprodon. Fernando Vila Barceló. Editorial Aurifany. Abril 2012. Aquest llibre no és una guia excursionista on se’ns explica com arribar a les diferents fonts de la Vall i a partir d’aquí trobem descripcions acurades de cada deu. Aquest “Fonts de Camprodon” és un llibre d’històries, d’històries d’un temps, d’un paisatge, d’una gent, on les fonts són actors de repartiment. Aquest és un llibre on podem trobar referències a Josep Pla, a les caderneres o als vaixells de Campsa.
A voltes l’autor, fa servir aquestes referències, per marxar del tema principal i “filosofar” i d’un plegat, unes línees més avall torna a recuperar el fil on l’havia deixat.
Les Fonts de Camprodon s’ha de llegir com una novel.la, perquè realment aquest llibre s’hauria d’anomenar “Històries de Camprodon”. En definitiva,  bon llibre amb magnifiques il.lustracions dibuixades per l’autor.



15.   Itineraris pel rodal de Sabadell. Lluís Fernández i Francesc Macià. Editat per l’Unió Excursionista de Sabadell. Aquesta guia ens acosta a aquest indret que és a tocar de la zona urbana de Sabadell, on hi ha molt a conèixer i on està ple d’indrets amb un alt interés paisatgístic, cultural i històric.
Per començar, hi ha un text introductori de la necessitat del Rodal: dels seus valors i dels seus usos; de la importància de conservar el seu patrimoni històric, biològic i agrícola i de l’us social i pedagògic que s’en pot fer.

A partir d’aquí, es desenvolupen 10 excursions on l’eix central són diferents temàtiques, l’aigua i la pagesia, els camins antics, fonts i molins, terres de secà…
A més a més de la descripció dels itineraris en el llibre, la publicació vé amb un annexe de 10 fitxes per endunt-se d’excursió i on trobem a més de la descripció, el rutòmetre, el quilòmetratge, la durada de l’excursió i si trobarem punts d’aigua.
Sens dubte, una guia boníssima per conèixer el Rodal de Sabadell.
     
16.  Montseny. Viatge visual.  amb les fotografies d'en Jaume Balanyà i els textos d'en Joan López i editat per Alpina el desembre del 2016.
Aquest recorregut visual pel Montseny és un viatge que ens transporta als indrets més representatius del massís, però també a altres de més desconeguts i recòndits, tot plegat des de la mirada curiosa i pacient del seu autor.

El llibre s'estructura en tres capítols, que corresponen a tres unitats orogràfiques ben diferenciades, La Calma, Matagalls i Turó de l'Home i Les Agudes. Sens dubte, aquest és un bon catàleg per decidir on anar d'excursió, si volem anar cap al Montseny, "la muntanya del senyal, partió de diòcesis i comtats, el far que divisaven les antigues naus, és avui un dels nostres entorns naturals més immediats, un entorn privilegiat i entranyable, on generació rere generació, l'home urbà hi acudeix per satisfer la seva necessitat de gaudir de contacte amb la natura".


17.  GR-92. Guia del sender de la Mediterrània. Xavier Margaix i Giner. Editorials Cossetània i Alpina. Juny 2016. Aquest és un treball molt acurat que es divideix en dos volums. El GR-92 Nord. De Portbou a Vallvidrera i el GR-92 Sud. De Vallvidrera a Ulldecona.

Avui us parlaré del volum del Nord. Aquí hi trobem descrites 18 etapes i 3 variants que suposarien 4 etapes més. Abans de començar a desenvolupar l'itinerari, a cada etapa trobem el quilometratge, l'estimació de temps, el desnivell positiu, la dificultat tècnica i la recomanació de la millor època de l'any per fer-la. A més a més, a continuació trobem una esplèndida sinopsi de l'itinerari i una descripció d'allò més destacat del recorregut de la jornada. Tot amanit amb unes fotografies que conviden a calçar-nos les botes.

18.  Joina i les fonts d’Igualada. Amb textos d’en  Darius Solé i il.lustracions de la Iria Gianzo i editat per l’Ajuntament d’Igualada l’agost del 2018.
           Aquest llibre és un recull de "llegendes" de set fonts d'Igualada, 

           1. La font de la Carota.

           2. La font de la Creu.
           3. La font de la Nena.
           4. La font de la Plaça Vella.
           5. La font de Neptú.
           6. La font dels Porcs, i 
           7. La font Major.

          Les set històries tenen un nexe, la Joina una intrèpida detectiu que        resseguint la tradició industrial, popular i festiva d'Igualada, cercarà i trobarà la resposta a fets extraordinaris.

         Sens dubte, un llibre per a mares i pares que són reclamats cada nit per explicar contes arran de llit.

19.   Castells de Catalunya. Jordi Fernández i Vanesa Salvador. Editorial Alpina. Gener 2018. Aquesta és una bona guia per descubrir 20 castells escampats pel territori  català. A les excursions publicades al blog, de fet nomès n’hem visitat un, el Castell de Burriac i per una altra ruta diferent a la que descriu aquesta guia.
Aquesta és una guia familiar, per tant ,totes les rutes són aptes per fer amb canalla a partir de 7 o 8 anys.
Per últim, destacar que té una molt bona mida per portar a la motxilla.

La setmana vinent pujarem a l'ermita de Sant Antoni de Camprodon i baixant descobrirem 6 o 7 fonts.









divendres, 12 d’abril del 2019

LA FONT DE NOSTRA SENYORA DE NÚRIA A ALELLA



Avui us es faré esment d'una font urbana d'Alella. Una font que incorporarem a dos itineraris que passen per la riera d'Alella "Camins de Vallromes VIII/2. La Variant del Camí d'Alella, publicat en aquest blog el gener del 2018 i "Camins de Vallromanes XXIX/2. La Variant de la Dakar a la Vall de Rials, publicada l'abril del 2018.

La Font de la Maré de Déu de Núria. Es troba ubicada al xamfrà que formen el carrer del Mig i el carrer Torrent Vallbona, a uns cents metres de la Plaça de l'Esglèsia d'Alella.  Aquesta font que agafa l'aigua de la xarxa pública està adossada al mur d'una casa particular. L'aixeta surt d'un frontal fet de rajola marró i l'aigua cau en una pica semicircular feta de llamborda, a conjunt amb la llamborda del terra del carrer.
A sobre de la font hi ha una imatge de la Mare de Déu de Núria feta amb rajola catalana.

Divendres vinent, 19 recomanacions per Sant Jordi.

diumenge, 7 d’abril del 2019

PUJADA A LA MOLA PER LA FONT SOLEIA




                               La Font Soleia

Fa un parell de setmanes us vaig parlar de la Ruta dels Tres Monestirs. Sens dubte, una de les pujades més populars de l’excursionisme català és la Pujada a la Mola pel Camí dels Monjos. De fet és tant popular, que actualment els diumenges al matí de primavera i tardor el cim més alt del Vallès Occidental està molt massificat.

Avui us presento una alternativa, la pujada a La Mola per la Font Soleia. Tanmateix, una part de la pujada i tota la baixada la farem pel Camí dels Monjos, per tant us recomano matinar una mica per evitar aglomeracions.

L’excursió d’avui té una llargada de gairebé 9 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 460 metres. No recomano fer-la amb nens menors de 12 anys. doncs hi ha algun tram una mica aeri i si tens vertigen aquesta no és la teva excursió. Per últim, eviteu fer-la quan plogui o faci vent. Aquest itinerari per disfrutar-lo s’ha de fer amb bon temps.

L’ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Deixem el cotxe a l’aparcament del carrer Vista Alegre de Matadepera i iniciem l’excursió pel Camí de la Carena dels Monjos tot seguint les marques del PR-31. Si hi aneu un cap de setmana de primavera o tardor, és molt possible que trobeu una cúrrua de caminaires amunt i avall, i si no heu matinat gaire, en aquest primer tram haureu de prendre paciència, doncs en algun corriol estret i costerut potser fins i tot heu de fer una mica de cua.

1,660Qm. 1,660Qm. Desviament de la Font Soleia. Abandonem el PR-31 que marxa a l’esquerra i nosaltres pel corriol que trobem a la dreta cap a la Font Soleia. En aquest tram hem d’anar en compte perquè hi ha algun pas que és una mica aeri. Si anem en compte no té cap tipus de dificultat. A més a més les vistes de les Castellasses de Can Torres i del Dalmau són espectaculars.

1,200Qm. 2,880Qm. Font Soleia. Simpàtica font boscana d'aigua fresquíssima i bona que neix sota unes grans roques. Malgrat que el seu cabal està condicionat a les pluges, gairebé tot l'any podem comptar amb un bon glop.

Es tracta d'un tub metàl·lic encastat a la roca del marge de la muntanya per on brolla l'aigua si es destapa un tap metàl·lic envoltat de goma i lligat amb una cadeneta. L'aigua cau damunt d'una pedra i d'aquí directament a terra formant un petit bassal que s'escola a través del camí. A principis de setembre del 2018 raja un bon doll d’aigua.

Un parell de metres més a la dreta, sota una roca, en el lloc on deuria haver-hi hagut la font original, es troba una singular pica de forma semicircular. Al seu damunt i collada a la roca hi ha una rajola de terrissa amb el nom de la font i la data 1905 gravats.

L'origen del nom d'aquesta font rau en què el sol hi toca durant bona part del dia.

La font dóna el nom a un dels camins més bonics del llevant de La Mola. Ressegueix la paret oriental del massís, formada per parets de roca de conglomerat i ventrells rocallosos que per entremig de petites masses boscoses i de mates va seguint, sempre ran de paret i passant per diferents balmes que formen curiosos entrants en la roca.

Seguim endavant cap al nord per aquest camí que va vorejant el massís de La Mola.

0,860Qm. 3,540Qm. Trobem una canal a l’esquerra i amb mans i peus ens enfilem cap amunt. Aquest corriol està marcat amb marques grogues.

0,100Qm. 3,640Qm. La pendent suavitza i continuem seguint les marques grogues i en algun tram les marques grogues i blaves. Però no cal patir. El camí cap al cim de la Mola és molt clar i evident. Espectaculars vistes dels conglomerats i les agulles que hi ha a ponent del cim de la Mola.

1,120Qm. 4,760Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte pel camí que puja.

0,570Qm. 5,330Qm. Cim de la Mola. 1.103metres. En el cim hi ha l’antic monestir de Sant Llorenç de Munt.  El conjunt està format per l'església i un clos tancat, adossat a migdia, que dóna accés a l'hostatgeria, edificada sobre els fonaments de les antigues dependències monàstiques.  L’esglèsia,  és una construcció de planta basilical, amb tres naus i transsepte. Té una cúpula al mig, de planta octogonal. El campanar és molt baix, probablement no es va acabar mai la seva construcció.

Les antigues dependències monàstiques, convertides el 1957 en hostatgeria, foren totalment refetes. Només en l'angle del sector sud-oest es veu un fragment de mur antic, que pot correspondre a la primitiva residència monacal.
El monestir té moltes semblaces amb el de Sant Cugat del Vallès, ja que els promotors de la seva construcció vàren ser monjos d’aquest monestir.

En el cim recuperem el Camí dels Monjos (PR-31) que davalla per un empedrat que tot just comença davant la porta principal d’accés al recinte del monestir.

1,840Qm. 7,170Qm. Trobem a l’esquerra el desviament de la Font de la Soleia per on abans hem seguit. Ara nosaltres continuem avall cap a Matadepera.

1,660Qm. 8,830Qm. Aparcament del Carrer Vista Alegre. Final de la sortida d’avui.

La descripció de la Font Soleia l’he extret d’Encos

Molt aviat, 19 recomanacions per Sant Jordi.
.






dilluns, 1 d’abril del 2019

DE CALDES DE MONTBUI A SANT FELIU DE CODINES PER SANT SEBASTIÀ DE MONTMAJOR


                             Sant Sebastià de Montmajor

L’itinerari que us proposo avui té una llargada d’uns 22 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 750 metres. Els al.licients d’aquesta sortida són les fonts de Les Escales i del Gorg d’en Pèlags, la pujada al Pic del Vent i la visita a una joia del romànic com és Sant Sebastià de Montmajor. Per altra banda, si no el coneixeu també us sorprendrà el gorg de Les Elies.

La ruta d’avui enllaça amb “Camins de Llibertat entre Parets i Caldes”, que us vaig presentar en aquest blog el juliol del 2018.

Malgrat la llargada de l’itinerari, si matineu pot fer-se en migdia i tornar a l’inici amb l’autobus Sagalés que uneix Sant Feliu i Caldes.
Pot fer-se a qualsevol época de l’any, tanmateix no recomano fer-la a ple estiu, doncs ens caldrà agafar un suplement d’aigua, doncs suarem molt la cansalada.

L’ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació d’autobusos de Caldes pel carrer Santa Teresa que tot just està al darrere de l’estació.

0,030Qm. 0,030Qm. Tombem a la dreta pel carrer Sant Pau.

0,150Qm. 0,180Qm. Enllacem amb el carrer Raül Romeva. Aquest carrer es dirà així fins que en Raül Romeva segueixi a la presó. Tanmateix, el polític republicà va viure en aquest carrer força anys. Quan torni a ser un home lliure, aquest carrer tornarà a dir-se Font i Boet.

0,150Qm. 0,330Qm. A la nostra dreta, trobem la font de l’Esglèsia.
Font de l’Esglèsia. És feta de pedra amb el relleu en bronze de les cames d'una persona. L'escultura-font pretén traslladar el doble sentit de prendre les aigües tant per beure-se-les, com per utilitzar-les per les seves propietats curatives. L'Ajuntament de Caldes de Montbui va convocar un concurs obert a la ciutadania per tal d'embellir la font, l''objectiu era fomentar la participació d'artistes que presentessin un projecte de disseny i creació sobre el termalisme com a tret d'identitat del municipi. L’aigua brolla a uns 65 graus.

A l’esquerra tenim l’esglèsia de Santa Maria de Caldes. Construïda entre el 1589 i 1717, Santa Maria de Caldes de Montbui és un exemple de la perdurabilitat de l’estil gòtic a Catalunya, alhora que té una de les portades barroques més esplèndides.
L’església de Santa Maria de Caldes de Montbui té els seus inicis en una construcció románica Al segle XVI, aprofitant l’enderrocament del Palau Reial, es van aprofitar uns murs i parets mestres de l’edifici palatí per a erigir la nova parròquia. El temple va esdevenir d’una sola nau, capçat, amb absis poligonal i 12 capelles laterals, a més de coberta amb voltes de creueria, que conservaven encara l’esperit de l’estil gòtic. Sobre les capelles, entre els contraforts, s’obren uns finestrals que permeten l’ingrés de la llum a l’interior del temple. De la mateixa època data l’edifici d’hospedatge de la comunitat de preveres annex a l’església, que actualment fa la funció de rectoria. Sota el subsòl de les naus s’aprofita el curs de les aigües termals típiques de la zona que donen escalfor a l’interior del temple.
Creuem la plaça continuem recte pel carrer del Forn.
0,175Qm. 0,505Qm. Desemboquem en el carrer de Joan Samsó.
0,040Qm. 0,545Qm. Plaça de la font del Lleó.A l’esquerra de la plaça, trobem la font del Lleó.
Font del Lleó. És el brollador d'aigua termal més característic de la població amb l'aigua que surt a 74º C de temperatura. La font es va construir el 1581, va ser renovada el 1822 i finalment el 1927 fou restaurada i afavorida per Manuel Raspall, que va projectar l'actual monument d'aire noucentista, tal com la podem admirar avui, amb el característic lleó que ha esdevingut símbol de la vila. Tot i les reformes, la gàrgola i la paret del fons s'han conservat al llarg del temps.
Des de la seva construcció, ha estat el centre de la vida artesanal, industrial i quotidiana, ja que pastissers, ramaders, pagesos, pellaires, boters, cistellers, cuiners així com molts d’altres oficis, han usat aquesta aigua en la seva activitat diària.
A l’altra banda de la plaça de la Font del Lleó, hi ha les Termes Romanes.
Actualment a les Termes Romanes hi podem veure, per una banda, una piscina rectangular d’uns dotze metres de costat llarg, amb cinc graons en forma de graderia, que encara conserva les entrades i sortides d’aigua originals. Es tractava d’un caldarium (piscina d’aigua calenta). I per altra banda, dues petites piscines en forma d’exedres semicirculars que probablement s’usarien per fer banys individuals de diversa natura.
Al costat de les termes romanes, hi ha el Balneari Rius i a tocar també el Museu Thermalia.
L’edifici que acull el Museu Thermalia, fou, des de l’època medieval i fins als anys 70, l’Hospital de Santa Susanna que oferia, sobretot en els seus inicis, serveis de banys gratuïts per als més pobres i serveis medicinals.
Durant els anys 80 l’edifici va ser completament rehabilitat mantenint de l’Antic Hospital, la façana, les arcades de l’entrada, tres banyeres del segle XVIII i l’encavallada del pis superior.
El Museu es configura com un centre temàtic a l’entorn de la cultura de l’aigua termal. Thermalia presenta el patrimoni, la història, els personatges i les tradicions de Caldes, a partir de l’aigua que brolla de la terra a 76º C i que ha marcat els seus orígens i la seva personalitat.

L’altre eix central de Thermalia és l’art, ja que les dues plantes superiors del Museu, mostren exhaustivament l’obra de Manolo Hugué, que passà les dues últimes dècades de la seva vida a Caldes de Montbui per guarir diverses afeccions òssies. Alhora també s’hi poden veure gairebé un centenar d’obres de Picasso que permeten traçar un perfil de l’estreta relació entre aquest i la família de Manolo.
El dia que vam fer la sortida a l’hora que passàvem per la plaça de la Font del Lleó, el museu encara estava tancat, per tant queda pendent una visita a Thermalia.
Ara continuem per portal que donava entrada a l’Antic Balneari Prats. Les primeres referències daten de l’any 1555, moment en què un conjunt de cases de banys, propietat de Joan Destorrent, passa a mans de Joan Bou, mercader de Barcelona. Isabel Marimon, muller de Joan Bou, en enviudar es casa amb Joan Rius, en aquest moment l’establiment canviarà de nom i adoptarà el que tindrà fins al final del balneari.
L’any 1853 Marià de Sans, propietari de la casa de Banys Rius, va encarregar a l’arquitecte Miquel Garriga i Roca un projecte de reforma i millora de l’establiment de banys de caire noucentista, que el va convertir en un dels millors balnearis d’Europa. La proposta de Garriga i Roca no es va arribar a completar del tot.
Entre els anys 1840 i 1844, la Reina Isabel II i la seva mare Maria Cristina van fer-hi estades.
Uns 70 metres a l’esquerra seguim pel Parc de Can Rius que l’hem de creuar.
0,275Qm. 0,890Qm. Plaça Taunusstein. A partir d’aquí hem de seguir les indicacions del PR-9 cap a Sant Sebastià de Montmajor.
0,750Qm. 1,640Qm. Passat uns hivernacles, el PR-9 marxa a l’esquerra per un caminoi.
0,250Qm. 1,890Qm. Pista que ens creua. Creuem la pista i continuem recte per un corriol cap a la Font de les Escales. (En aquest moment deixem el PR-9).
0,050Qm. 1,940Qm. Font de les Escales. Aquesta és una senzilla font de bosc de ribera. El tub encastat a la pedra és de goma, l’aigua cau en una petit bassal que es va escolant cap al torrent de Codonys. A principis de març de 2019 hi raja un humíl rajolinet. Ara marxem de la font per les escales que li donen el nom.
Una llarga escala amb 69 esglaons, feta d'obra amb maons, muntada hàbilment resseguint les formes sinuoses del vessant i que permet salvar el fort desnivell del fondal a la represa del camí, que retorna revoltant per dalt.  Arribem a una pista que ens creua. Continuem a la dreta en sentit descendent.
0,125Qm. 2,165Qm. Arribem a un planell i seguim pel camí herbat que marxa davant nostre cap al Gorg d’en Pèlags.
0,200Qm. 2,365Qm. Cruïlla. Continuem a l’esquerra pel camí que planeja.
0,200Qm. 2,565Qm. Creuem la riera de Codonys. Continuem a l’altra banda.
0,125Qm. 2,690Qm. Camí que ens creua. Continuem a la dreta.
0,150Qm. 2,840Qm. Cruïlla de corriols. Continuem pel de l’esquerra.
0,250Qm. 3,090Qm. Font d’en Gorg d’en Pèlags. L'aigua brolla per un tub de plàstic encastat a unes pedres i cau en el forat d'una pedra que hi ha a sota del broc, possiblement fet a conseqüència de l'erosió, forma un petit bassal al terra i desguassa directament al gorg. A principis de març del 2019 raja un bon doll d’aigua.
Si anem amb canalla hem d’anar amb molt de compte, doncs tot l’entorn és molt aeri i hi ha força caiguda fins a baix al gorg.
Ara continuem pel camí que marxa per sobre la font. A principis del 2019,  vint metres més enllà trobem un arbre tombat i hem de passar ajupits per sota.
0,125Qm. 3,235Qm. Trobem una fita que indica “Mas Corró”. Obviem el corriol que es precipita a l’esquerra i nosaltres continuem recte pel corriol que marxa planejant.
0,170Qm. 3,405Qm. Pista ampla que ens creua. Continuem a la dreta. En aquest punt tornem a recuperar el PR-9 i el seguim direcció Sant Sebastià de Montmajor.
1,600Qm. 5,005Qm. Es separen el PR-48 i el PR-9. Continuem a la dreta pel PR-9.
2,500Qm. 7,505Qm. Bosc de Guanta. Deixem la pista i ens enfilem a la dreta per un corriol cap a la Serra Llisa seguint les marques del PR-9. Cent cinquanta metres més endavant passem a tocar d’una alzina majestuosa.
1,000Qm. 8,505Qm. Serra Llisa. Continuem a la dreta cap al Pic del Vent.
1,500Qm. 10,005Qm Pic del Vent (815 metres) també conegut com el Farell. Cim coronat per un banc de fusta i una taula d’orientació.  Des d’aquí dalt tenim unes magnifiques vistes de Sant Llorenç de Munt, els Cingles de Bertí, el Montseny, la serra de Collserola, la plana valllesana i en dies molt clars veurem el litoral barceloní i part dels Pirineus Orientals.
Ara baixem per un corriol que trobem a ponent de la bandera fitat amb les marques grogues i blanques del PR-9.
1,000Qm. 11,005Qm. Placeta. S’acaba la baixada més técnica i continuem davallant cap a Sant Sebàstia de Montmajor.
0,850Qm. 11,855Qm. Turó de Sant Sebastià. En aquest punt, el PR-9 davalla a la dreta per un corriol. Aquest tram de baixada està molt trencat i podem relliscar fàcilment.
1.000Qm. 12,855Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta.
0,200Qm. 13,055Qm. Sant Sebastià de Montmajor. Al centre de Sant Sebastià de Montmajor s’hi troba una bellíssima església romànica del segle XI perfectament conservada.
L’església és d’una sola nau amb transsepte que dóna a la planta la forma de creu llatina. La planta té, pel costat de llevant, una capçalera triabsidal, en la que l’absis del centre és de planta quadrada i els dos laterals de planta semicircular. A l’extrem de migdia del transsepte hi ha un altre absis, també de plana semicircular. L’absis central, presenta com a particularitat les tres façanes decorades. Hi destaca la presència d’un petit campanar de torre prismàtica de planta quadrangular, amb dos pisos de finestres a cada cara.
Sortim de Sant Sebastià de Montmajor, per l’aparcament, seguint les indicacions del PR-9  cap a Santa Maria del Grau.
0,750Qm. 13,805Qm. Pista que ens creua.  Continuem a l’esquerra.
1,900Qm. 15,705Qm. Pont de la riera de Sant Sebastià. Es separen el PR-9 i el PR-9.1. Nosaltres continuem pel PR-9 cap a Mare de Déu del Grau.
0,200Qm. 15,905Qm. Gorg de les Elies. Vigilant de no posar el peu a l’aigua l’hem de creuar per la seva capçalera.
0,250Qm. 16,155Qm. Camí que ens creua. El PR-48.2 marxa recte cap a Sant Sebastià i nosaltres continuem a la dreta seguint les marques del PR-9 cap a Mare de Déu del Grau.
0,150Qm. 16,305Qm. Cruïlla de pistes. Continuem recte i uns metres més endavant tornem a creuar una altra pista i seguim recte amunt.
0,400Qm. 16,705Qm. Mare de Déu del Grau. Ermita románica documentada el segle XIII. Es tracta d'una església d'una nau de planta rectangular i capçada per un absis semicircular. La coberta de la nau és de canó generada per un arc de mig punt i s'il·lumina amb dues finestres de doble esqueixada. L'absis és cobert per una volta de quart d'esfera i té una petita finestra d'una sola esqueixada. La porta d'entrada s'obre al mur de migdia i està formada per arc de mig punt. Actualment té totes les portes i finestres tapiades i està en un estat de semiruina.
Seguim recte per la pista, per anar a buscar l’enllaç amb el GR-5.
0,300Qm. 17,005Qm. Enllaç amb el GR-5. Pista que ens creua. Continuem a la dreta cap a Sant Feliu de Codines i ja no em hem de deixar les marques blanques i vermelles del GR-5 fins el final de l’excursió d’avui.
¡¡¡COMPTE!!! perquè a principis de març de 2019 en aquesta cruïlla hi ha unes senyalitzacions mal posades que afavoreixen les equivocacions i les marrades.
 4,000Qm. 21,005Qm. Creuem la carretera que va de Sant Feliu de Codines a Gallifa (BP-1241) i caminem 100 metres a la dreta per la carretera. Tot seguit, girem a l’esquerra per l’accés a un taller mecànic i unes passes més endavant, seguim per un corriol que s’enfila a la dreta. (En aquest petit tram, deixem el GR-5)
0,150Qm. 21.155Qm. Tornem a enllaçar amb el GR-5.
0,400Qm. 21,555Qm. Entrem a Sant Feliu de Codines pel carrer Creu del Terme.
0,100Qm. 21,655Qm. Continuem a l’esquerra pel carrer Ildefons Cerdà.
0,070Qm. 21,725Qm. Enllacem a l’esquerra amb el carrer Llorenç Artigas.
0,100Qm. 21,825Qm. Continuem a la dreta pel carrer Pont de Terme.
0,200Qm. 22,025Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Anselm Clavé.
0,070Qm. 22,095Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer Rector Tomás Vila.
0,200Qm. 22,295Qm. Plaça Josep Umbert. Continuem pel carrer Joan Maragall.
0,080Qn. 22,375Qm.  Parada bus Sant Feliu de Codines. Final de la sortida d’avui.
Les explicacions de les fonts les he extret d’ Encos
Properament, descobrirem una nova font d’Alella.