diumenge, 12 de juliol del 2015

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXXIII. TRENS, TRAMVIES I CARRILETS

          

                    La Garrafeta arrossegant el del Tren dels Llacs

          Per aquest mes de juliol volia presentar-vos una gramàtica estiuenca i tot va començar a sortir quan vaig preparar la ruta entre Arenys de Mar i la Punta de la Tordera. Casualment, aquell dia vaig creuar-me amb el Xino-Xano de Pineda i amb el Tricu-Tricu de Malgrat.
           Pensava que ja ho tenia, quan vaig començar a buscar trenets turístics d'arreu de Catalunya, però al topar-me amb el Tren Pinxo de Banyoles, va sorgir una nova branca, aquelles línees de tren desaparegudes a mitjans del segle XX i que algunes s'han reconvertit en rutes cicloturistes.
           I per completar-ho, trams de vies que s'han recuperat, trens que ens acosten a les muntanyes, tramvies històrics, un telèferic, una màquina de vapor....
          Per tant, sota aquest nom de trens, tramvies i carrilets, avui us presento un recull de 23 noms relacionats majoritàriament amb el món del ferrocarril, vies i trens que ja formen part de la història dels Païssos Catalans i que en molts casos s'han reconvertit i fins i tot s'han museitzat.


1.    El Calderí: Tren que entre el 1880 i el 1939 va unir les poblacions de Mollet del Vallès i Caldes, passant per Santa Perpètua, Gallecs i Palau. Cal dir, que l’inici d’aquesta línea es trobava a l’actual estació de Mollet – Sant Fost i abans de marxar cap a Santa Perpètua, també passava per Mollet – Santa Rosa.

2.    El Carrilet: 1. Via verda de 57 quilòmetres que segueix l’antic traçat del Carrilet que unia Olot i Girona. 2. Ferrocarril de via estreta que unia les ciutats d’Olot i Girona i que va funcionar entre el 1895 i el 1969.

3.    El Feliuet: Aquest tren de via estreta que unia Girona amb Sant Feliu de Guixols va ser inaugurat el 1892 tenia una llargada de gairebé 40 quilòmetres. Va realitzar el seu últim viatge el 1969. Actualment, el traçat del Feliuet s’ha acondicionat com una ruta cicloturista.

4.    El Kalet:  “L’auto del Kalet” era un històric autobús que unia les poblacions de Mollet, Martorelles i Santa María de Martorelles.
           Actualment, aquest servei el realitza l’empresa Sagalés.

5.    El Tramvia Blau: El Tramvia més famòs de Barcelona. Inaugurat el 1901 recorre l’avinguda del Tibidabo, des de la plaça John F. Kennedy, fins la plaça Dr.Andreu, on trobem l’estació inferior del funicular del Tibidabo. Durant molts anys ha sigut l’únic tramvia de Barcelona.

6.    El Tramvia 29: Fa 101 anys, el tramvia de circumval.lació que circulava a Barcelona des de 1876 va ser rebatejat com a línia 29. Durant dècades va ser una de les més populars, un record que perviu gràcies a l’expressió “donar més voltes que el 29”.  Aquesta línia va ser la primera estrictament urbana i de seguida va adquirir un caràcter turístic perquè, com afirmava la crònica d'un diari de l'època, "tota la ciutat, amb les seves places i passejos, els seus edificis i monuments, desfila davant del passatger".
           El bitllet costava 20 cèntims i era la forma més econòmica de visitar Barcelona. Així, el seu itinerari es va convertir en una excursió habitual de diumenge per a les classes populars.

7.    El Tren del Ciment: Es tracta d'una línia que històricament unia l'antiga fàbrica de ciment Asland de Castellar de n'Hug amb Guardiola de Berguedà, des d'on partia la línia del ferrocarril de via estreta cap a Berga i Manresa. Actualment, és un tren turístic que té un recorregut d’uns 3,5 quilòmetres i disposa de 4 estacions, la Pobla de Lillet, la Pobla Centre, Jardins Artigas i Museu del Ciment –Castellar de N’Hug.

8.    El Tren dels Llacs: La línia ferroviària Lleida–La Pobla de Segur va ser inaugurada el 3 de febrer de l’any 1924, però només es va construir el tram Lleida–Balaguer. Anys més tard i passada la Guerra Civil, fou Renfe qui s’encarregà de continuar les obres de la via per arribar l’any 1949 a Cellers, l'any 1950 a Tremp i, per acabar, l'any 1951 a La Pobla de Segur. Fins a Balaguer, el tren circula per la dreta del riu Segre i el camí és planer. De Balaguer a La Pobla de Segur, el tren avança entre embassaments i serralades muntanyoses i ho pot fer gràcies a 41 túnels i 31 ponts.

9.    El Trenet de la Marina: És un ferrocarril de via estreta que connecta la ciutat de Alacant amb Dénia, al llarg d'un recorregut de quasi cent quilòmetres que discorre de manera paral·lela a la costa. Connecta importants localitats turístiques com Benidorm, La Vila Joiosa, Altea, Calp o les mateixes Alacant i Dénia.

10.El Trenet del Delta: Trenet turístic del Delte de l’Ebre.

11.El Tren Groc. Aquest tren de la Catalunya Nord, enllaça Vilafranca de Conflent amb la Tor de Querol desprès de recorre 62 quilòmetres. A l’estiu són molts els viatgers que pugen als vagons descapotables, tipus jardinera, tot gaudint dels paisatges del Conflent i l’Alta Cerdanya. Cal destacar, que en aquesta línea es troba l’estació més alta dels SCNF, Bolquera-Eina a 1593 metres d’alçada.

12.El Tren Petit: Carrilet de via estreta entre Palamòs i Flaça que va circular entre 1887 i 1956. El Tren Petit tenia un recorregut de 34 quilòmetres i 13 estacions.

13.El Tren Pinxo de Banyoles: 1. Trenet turístic de Banyoles. 2. Línea de ferrocarril de via estreta i 15 quilòmetres de llargada que entre 1926 i 1956 va unir Girona amb Banyoles.

14.El Xiulet de Pals: Tren turístic de Pals.

15.Es trenet de Cadaqués: Trenet turístic de Cadaqués.

16.La Barqueta de Sitges: Trenet turístic de Sitges. 

17.L’Aeri: Funicular aeri que comunica l’estació de Aeri de Montserrat de la línea Barcelona – Manresa dels FGC amb el Monestir de Montserrat.  Inaugurat el 1930 és la manera més rápida de pujar a Montserrat, doncs els 1350 metres de recorregut es fan amb nomès 5 minuts.

18.La Garrafeta: És una locomotora a vapor concebuda per traçats sinuosos i amb fortes rampes. Actualment, a l’estiu fa alguns viatges arrosegant el Tren dels Llacs.

19.La Ruta del Ferro i del Carbó. Ruta cicloturista que segueix el traçat de l’antic tren entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. El nom de la ruta és en al.lusió a la important tradició de la Farga al Baix Ripollès i a l’extracció de carbó a les mines de Ogassa. Té un recorregut d’uns 12 quilòmetres.

20. L’Ecorail del Cardener: L'Ecorail del Cardener és un projecte innovador, original i únic a Catalunya i a l'Estat, que aprofita les vies ferroviàries del territori per convertir-les en un sistema de transport turistic.
          El recorregut té 8 quilòmetres, entre el poble de Callús i el Mas de Sant Iscle, aprop del Parc de l'Agulla, a Manresa. En aquest itinerari, descobrim diferents punts d' interès turístic, històric i paisatgístic del Bages.

          Actualment per desplaçar-nos per aquest Ecorail, ho fem mitjançant  El Ciclorail que consta d' un bastidor metàl.lic acoplat a les vies del tren, sobre el qual es col·loquen dues bicicletes convencionals, les rodes del darrera es mouen sobre el carril, aportant la tracció que reben del pedaleig i la frenada.

21.Lo Carrilet de la Cava: La línia Tortosa - la Cava, també conegut com lo Carrilet de la Cava o Carrilet del Delta de l'Ebre, era una línia de ferrocarril que unia les poblacions de Tortosa i la Cava.

El 1926 s’inaugurà la línea que tenia 27 quilòmetres i un ampla de via d’un metre. Els anys 30 la línea funcionava a ple rendiment, però la Guerra Cívil i la competencia del transport per carretera, va fer que mica a mica anés perdent passatgers i finalment el tren va fer el su últim viatge el 31 de desembre de 1967.

L’any 2011, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i l'Associació d'Amics del Carrilet del Delta de l'Ebre van acordar restaurar el tram entre Jesús i Maria i La Cava.

22.Tricu-Tricu. Trenet turístic de Malgrat de Mar.

23.Xino-Xano. Trenet turístic de Pineda de Mar.
 
Properament intentarem arribar caminant fins La Palomera de Blanes.

 

 

 

 

 

 

 

dimecres, 1 de juliol del 2015

MONESTIR DE MONTSERRAT - SANT JERONI


 
                                   Font del Portal
                                                                  
Aquesta excursió perfectament podría ser la continuació de la Vallromanes - Montserrat que vam publicar en tres trams l'estiu passat. Per tant, pels més agosarats aquest seria el quart tram.
L'itinerari d'avui té una llargada d'uns 10 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 565 metres.
En una serralada amb desenes d´agulles accessibles només amb tècniques d´escalada és tota una sort que per pujar a a  la cota més alta de Montserrat només calguin unes còmodes sabatilles de muntanya i una mica d´esforç.
Sant Jeroni és el cim més alt de dues comarques: l´Anoia i el Bages, un cim de la llista dels 100 Cims de la FEEC per mèrits propis , un cim fàcil i amb un entorn excepcional que s´alça fins els 1.236m.  Si hi ha una excursió ineludible a Montserrat, és aquesta.
 Finalment, esmentar que el camí és força dret a estones, amb una mitjana de pendent de pujada propera al 20%. Els desnivells i la calor a l´estiu poden ser una de les causes principals de dificultat d´aquest recorregut.

0km  (706m)  0h MONESTIR DE MONTSERRAT
Sortim del Monestir en direcció est cap a la plaça de l´Abat Oliva on es troba una botiga de queviures i un bar a la nostra esquerra, i  a la dreta la recepció de les cel.les de l´Abat Marcet. També tenim una font amb diversos brolls, darrer punt on podrem agafar aigua.


Font del Portal o del Miracle.
La font del Portal situada al fons de la plaça de l'Abat Oliba al Monestir de Montserrat està presidida per una escultura de bronze de Manuel Cusachs (1933), dedicada al fundador del Monestir: l'Abat Oliba.
L'Abat, Bisbe de Vic, és assegut en una seu al respatller de la qual hi ha representats els campanars dels monestirs de Ripoll (Ripollès) i de Sant Miquel de Cuixà (El Conflent), d'on també fou abat.
L'Abat Oliba sosté amb la ma esquerra uns plànols que representen la primera església de Montserrat. I amb la dreta fa un gest de benvinguda a tots els qui s'atansen al Santuari.
Aquesta font també és coneguda amb el nom de la font del Miracle.
Si no trobem aigua, ara és el momento d'agafar-ne, doncs no en trobarem més en tota l'excursió.
 

Seguirem fins la placeta de Sta. Anna els GR-4 i GR-172. El camí de pujada comença per unes escales a l´esquerra de la font, creuem un pont sobre el torrent de Santa Maria i iniciem la part de pujada amb escales cimentades.  Són les Escales dels Pobres donat que en aquest punt del Monestir hi havia la casa que acollia indigents i rodamons.

0,75 Km ( 820m)  20min PAS DEL FRANCESOS
Estret pas esglaonat entre les parets de Montserrat al nord, i una petita agulla que gairebé tanca el camí. L´indret està relacionat amb una llegenda sobre l´invasió francesa.

0,85 Km ( 871m)  25min PLACETA DE SANTA ANNA
Cruïlla de camins (pals indicadors) doble separades per escassos metres. Aquí abandonem els GR-4 i GR-172. També creuarem el PR C-19 que no hem d´agafar en cap de les dues direccions.
Des de la primera bifurcació a la dreta podríem anar cap al refugi de Sant Benet i l´Elefant seguint els GR. De la segona bifurcació a l´oest (esquera) baixem per PR C-19 cap a l´ermita de Santa Anna.
Nosalters però, seguim recte, seguint la direcció de Sant Jeroni obviant les marques. Passem a tocar de la Panxa del Bisbe (1.046m) entre continues però curtes escales.

1,3 Km  (917 m)  40min PLA DELS OCELLS
Petit replà endinsat al fons del torrent de Santa Maria.  D´aquí surt un corriol que s´enfila cap al camí Nou i el funicular de Sant Joan, nosaltres l'obvíem.

1,6 Km  (938 m)  45min TORRENT DE SANTA MARIA
El camí ara transcorre per la vall de Sant Jeroni, per la dreta del torrent de Santa Maria. Caminem per un bosc frondós d´alzines i roures que produeixen una ombra i frescor a l´estiu important.  Passem pel pla dels Escurçons, un altre punt boscós  gairebé èlfic abans el camí no giri a l´est per després d´una curta pujada arribar al camí Nou o dels Francesos.

2,7km  (1.042m)  1h15min CAMÍ DELS FRANCESOS
El camí s´uneix al camí que ve del Pla de les Taràntules (funicular de St. Joan). Tombem a la dreta i el seguim en pujada fins que trobem unes amples escales amb travesses de fusta que donen accés al´ermita de Sant Jeroni.

3,4km  ( 1.134m)  1h25min ERMITA DE SANT JERONI
Arribem a un coll entre el cim de Sant Jeroni i el serrat del Moro on es troben les antenes de telefonia. Just al nord tenim la canal de Sant Jeroni.  Tombem a l´esquerra i agafem les escales en direcció nord-oest. Cada cop les vistes se´ns obren més fins que pujant per unes escales cimentades arribem al  cim de Sant Jeroni.

3,8km  ( 1.235m)  1h35min SANT JERONI
 Al cim trobem una rosa dels vents col.locada el 1986 pel Centre Excursionista del Bages. D´aquest punt tenim vistes als Pirineus, Montseny, Sant Llorenç, Collserola i Sant Mateu.
Desfem el camí, tornem a passar per l´Ermita de Sant Jeroni fins la cruïlla de corriols del Camí Vell i el Camí Nou (dels Francesos).

4,9km  (1.042m) 2h BIFURCACIÓ
Encreuament on hem agafat el Camí Nou a la pujada (km 2,7). Continuem ara recta i passem un petit gual de pedra on sol estancar-s´hi aigua en una petita bassa.

6,2km  (1.021m)  2h25min MIRADOR
Excel·lent.lent mirador sobre la Gorra Frígia i la Magdadalena Superior, que tenim justa davant nostre, així com cap a Collbató, als nostres peus. Uns metres més endavant, a la dreta deixem unes parets d'escalada i a sota a l'esquerra, tenim unes magnifiques vistes del Monestir que ens queda a sota.
6,8 Km  ( 1.008m)  2h40min CRUÏLLA A SANTA MAGDALENA
Pal indicador a la dreta del camí que a través d´un corriol força dret ens portaria a l´Ermita de Santa Magdalena en 20min. Nosaltres continuem recte gaudint de les grans vistes que tenim sobre les agulles de l´Elefant fins al Pla de les Taràntules.

7,4km  ( 975m)  2h55min PLA DE LES TARÀNTULES (Funicular de St. Joan Estació Superior)
 Ara seguim per la pista cimentada (pal indicador) que puja lleugerament en direcció sud-est i fa una marrada abans no comenci a baixar de vegades costerudament fins el Pla de Sant Miquel.

8,6  (857 m)  3h10min PLA DE SANT MIQUEL
Cruïlla de camins amb pal indicador. Aquí ve a parar un corriol procedent de Collbató. S´uneixen els GR-4 i GR-172
Continuem per l´esquerra ara per un tram sense cimentar i baixant de forma més lleugera fins l´Ermita de Sant Miquel.

8.9km  (830m)  3h20min ERMITA DE SANT MIQUEL
Ermita documentada al segle X tot i que l´edifici actual és una reconstrucció de 1870.

10,1km  (715 m) 3h35min MONESTIR DE MONTSERRAT.
Pel Monestir, inici i final de la sortida d'avui hi passen diferents sendes abalisats: GR-5, GR-6, GR-96, GR-172 i PR C-19

La descripció de l'itinerari d'aquesta excursió l'he tret de la página web "Senderisme en tren  www.senderismeentren.cat

La setmana vinent arriba una nova gramática del Caminant.

dilluns, 22 de juny del 2015

MONTNEGRE-CORREDOR VI. FONTS D'ARREU XIV. LES FONTS D'ARENYS DE MUNT.




Avui us presentem el llibre de Les Fonts Naturals d’Arenys de Munt d’en Carles Fonfria, Marc Oller i Josep Lluís Rodríguez i editat el 1992 a Arenys de Munt. Aquest recull de fonts editat fa 23 anys ens defineix quatre tipus de fonts,  per una banda, fonts de mina i fonts de vessant, fent referència a la procedència de l’aigua i fonts de bosc i  fonts de masia, fent referència a la seva ubicació . En aquest sentit, per exemple, la Font de l’Aigua Roja, la classifica com una font de vessant i de bosc.
Al marge d’aquesta classificació, els autors descriuen les següents característiques de les 50 fonts naturals amb raig, emplaçament, com arribar-hi, història, orientació, altitud, temperatura, vegetació, propietari i estat de la font.
Com hem esmentat alguna vegada quan fem referència a treballs el.laborats fa força anys, sens dubte, un termòmetre per avaluar com s’ha gestionat aquest patrimoni, és intentar trobar aquestes deus amb les descripcions del llibre i fer una comparativa de l’estat de la font, fa 23 anys i l’actual.
La relació de les fonts és la següent,
FONTS NATURALS AMB RAIG
1.    Font de l’Aigua Roja.
2.    Font de l’Aigua Viva
3.    Font de Ca l’Amar.
4.    Font de Ca l’Arañó
5.    Font de Ca l’Arquer
6.    Font de l’Aulet
7.    Font de Can Barbeta
8.    Font de les Basses d’en Sants
9.    Font de Can Boira
10. Font de Can Boter
11. Font de Can Caietano
12. Font de la Casanova
13. Font de Can Catà de Dalt
14. Font de Can Coix Terra
15. Font de Can Colomer
16. Font de Can Cornell
17. Font del Corral
18. Font de Can Corrioles
19. Font de Can Cot
20. Font de Ca l’Eloi
21. Font de Ca l’Escabellat
22. Font de Can Federico
23. Font de la Fontana
24. Font de Can Fontbona
25. Font de la Golba
26. Font de Can Guix
27. Font de l’Horta Vilanova
28. Font de l’Horteta de Ca l’Amar
29. Font de l’Hostal del Sol
30. Font de Lurdes
31. Font de Can Lloveres
32. Font de la Mare de Déu del Bon Tornar
33. Font de Can Martori de Sobirans
34. Font de la Milans
35. Font de la Mina de l’Oliver.
36. Font de Can Mora
37. Font de Cal Moro
38. Font de Can Nissos.
39. Font de Can Novas
40. Font de Can Pau Bernadó
41. Font de Can Pau Vergés
42. Font de la Polla
43. Font de Can Popa
44. Font de Can Pugep
45. Font de Cal Rei
46. Font del Remei
47. Font de Can Serra
48. Font de Can Solé de Pagès.
49. Font de la Teixonera.
50. Font de Can Trici.

FONTS D’AIGUA MUNICIPAL
51.  Font de l’Eixample.
52.  Font de Can Miquel Ros.
53.  Font de la Pista.
54.  Font de la Plaça.

FONTS SENSE RAIG.
55. Font del Camp de Futbol.
56. La Cascada.
57. Font de Can Jalpí.
58. Font de Can Pau dels Ulls.
59. Font de Can Xicoy.

FONTS NATURALS PERDUDES
60. Font de la Bassa
61. Font de Can Borrell
62. Font de Can Cintet
63. Font de Can Fortuny
64. Font de la Gana
65. Font de Can Gravat
66. Font de Can Jaume Alsina
67. Les Tres Fonts de Lurdes.
68. Font del Mig Turó.
69. Font de Can Ninyo
70. Font de Can Pinxeta.
71. Font de la Teula.
72. Font de Can Victoriano.
73. Font de Can Zariquiey
 
Per acabar, vull fer una aclaració, hem transcrit el noms de les fonts, tal i com surten al llibre, malgrat hi pugui haver alguna falta d'ortografia, així hem escrit "Aranó i Ninyo".
 
Properament, pujarem a Sant Jeroni.
 

dilluns, 1 de juny del 2015

CAMINANT PER CATALUNYA



Avui parlarem de Caminant per Catalunya, un programa de Televisió del Ripollès i que podem veure per la Xarxa de Televisions Locals. En el cas de Vallès Visió passen el programa vàries vegades a la setmana.

La gràcia d’aquest espai es poder veure una pel.lícula d’uns 20 minuts amb l’itinerari d’una excursió, amb informació i imatges del recorregut, de les seves fonts, del seus arbres, dels seus cims, dels seus edificis…

Tanmateix, els excursionistes, majoritàriament gent de la zona ens van explicant relats i històries sobre les raconades per on passa l’itinerari.

En aquest sentit, de les nostres contrades trobareu sortides a Les Fonts de Martorelles, al Castell de Burriac, a la Ruta Prehistòrica de La Roca i a Sant Mateu.



Properament, parlarem de les fonts d’Arenys de Munt.

divendres, 22 de maig del 2015

MONTNEGRE-CORREDOR V. HISTÒRIES I LLEGENDES DE L'ANY VUIT.


L'any 2008 en Daniel Rangil, va escriure i editar aquestes "Històries i Llegendes de l'Any Vuit" que suposen el primer recull de cultural oral del Montnegre i on els bandolers, les bruixes, els llops, les serps, els òssos, els tresors... són els protagonistes d'aquests relats que es situen en aquesta subcomarca que troba els seus límits en el mar, la Tordera i les rieres d'Arenys i Vallgorguina.
Com a mostra del que podeu trobar en aquest llibre us transcric El Pati de l'òs, és a dir, la història que va originar aquest topònim de Calella.

[Enmig d'una evolució cap a un paisatge urbà, gris, avorrit, especulatiu, despersonalitzat, comú a tots els pobles de la rodalia, Calella ha preservat dues joies impulsades per uns batlles que es van avançar al seu temps: el Passeig de Manuel Puigvert o passeig de Mar i el Parc Dalmau o els Pins, amb una àmplia esplanada anomenada el Pati de l'Ós i una pedrera abandonada en un racó. Aquest parc era una finca privada fins que el consistori presidit pel batlle Jaume Dalmau la va comprar.]

"L'antic propietari, el senyor Pelai, tenia l'obsessió que no li entrés ningú a prendre-li res, fins el punt de contractar un guàrdia jurat perquè vigilés tota la finca, repartida entre una extensa horta amb fruiters i la resta de bosc espès.
Per a la mainada d'aquell temps una de les activitats preferides era anar a robar fruita en colla i allà hi havia coses delicioses com pinyons i taronges i el mèrit d'esquivar el guardia jurat. El risc que comportava el furt, en comptes de tenir un efecte dissuasori, donava encara un valor afegit en una época en que no existien els jocs d'ordinador ni els esports d'aventura.
Donat que el treball del vigilant no aconseguia ser prou eficient, el senyor Pelai parlà amb el mestre don Jaume perquè advertís als alumnes que si n'arreplegaven algún aniria a la presó.
Don Jaume va fer l'advertiment als alumnes, tot i saber que de poc serviria. Per això, tot seguit i molt seriosament, va afegir que tenia el deure d'informar-los que s'havia pogut comprovar que a la pedrera hi havia una cova habitada per un ós enorme al que s'havia vist voltar per l'esplanada del davant. Un ós no és cosa de broma com un guàrdia jurat. La història va obtenir els resultats que pretenia i, a més, ens va donar l'únic topònim referent a óssos d'aquestes contrades.

Properament, parlarem de les fonts d'Arenys de Munt.



dilluns, 11 de maig del 2015

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXXII. ELS NOMS DELS VENTS AL VALLÈS ORIENTAL.



Si el mes de març descobríem els noms dels núvols i les boires al Vallès Oriental, avui toca fer el mateix amb els vents d'aquesta comarca.

Segurament, a les nostres contrades no hi ha un vocabulari tan ric al voltant dels vents, com el que vam trobar fa dos mesos quan parlàvem de núvols i boires.

Tanmateix, finalment hem trobat 20 mots que defineixen diferents "bufades" d'aquesta comarca. A continuació us els definim.

Berguedà: Recollit a La Garriga, correspon al vent de ponent.

Bufarut: Vent impetuós que bufa sobtadament i breument en forma de remolí.

Garbí: Entre d'altres llocs, al Figueró s'anomena així, al vent que vé del sud-oest.

Garbinada: A Mollet s'anomena així al garbí.

Griso: Recollit a Santa María de Martorelles, és un sinònim de fred.

Llevant: Recopilat a tot el Vallès Oriental, és el vent que ve de mar i porta pluges.

Marinada: Recopilat també a tot el Vallès Oriental, arriba cap al migdia, refresca i ve de la banda de mar.

Matablat: A la Roca del Vallès, anomenen així al vent de la fam.

Mestral: Recollit a Campins, és un vent del nord-oest que fa ventades i neteja el cel.

Migjorn: Aplegat entre d'altres poblacions, a Martorelles, Montmeló, Montornès i Vilanova del Vallès, és un vent del sud que acostuma a portar aigua. En aquest sentit hi ha una dita que diu "Migjorn, aigua enjorn", per tant ens adverteix que si bufa vent del sud aviat plourà.  

Ponent: Recopilat a tot el Vallès Oriental, és un vent calent i en molts llocs, és conegut com el vent de la fam.

Revolví: Remolí de vent.

Tramuntana: Aplegat a gairebé tot el Vallès Oriental, es tracta d'un vent fort que procedeix del nord.

Vent d'Aragó: Recollit a Sant Fost de Campsentelles, és un vent que porta el fred.

Vent de la fam: Aplegat entre d'altres llocs a Campins, La Garriga, Parets i Sant Celoni, és un vent d'estiu i ho crema tot.

Vent empordanès: Recollit a Mollet, a Montmeló i a Montornès (a totes tres poblacions diuen "L'empordanès, ni plou ni aclareix").

Vent de Mallorca: Recollit a Montornès, diuen que porta fred quan neva a l'illa.

Vent del Montseny: Recopilat entre d'altres poblacions, a Aiguafreda, Granollers, Montmeló i Vallromanes, ve d'aquesta muntanya i certament és el mestral.

Ventijol: Vent suau.

Ventpluig: Pluja fina acompanyada de vent.

Per fer aquesta entrada he extret definicions del llibre "Els noms populars de Núvols, Boires i Vents del Vallès Oriental" de l'Albert Manent i en Joan Cervera editat el novembre de l'any 2008, de la web www.rodamots.cat i de l'edició digital del Diccionari Català-Valencià-Balear Alcover Moll.

Properament, descobrirem un nou camí de Vallromanes. 

divendres, 1 de maig del 2015

EL RETO DE EVA




Aquest dissabte 2 de maig a les 18:30h, al Casal de Vallromanes, projecció del documental El Reto de Eva.
Evidentment, aquest és un bon títol, però realment és el repte de la família Múñoz-Giménez. Una família, amb pares, germans i avis, que han fet  de la búsqueda de recursos per finançar la investigació de l'enfermetat de Dent, una enfermetat minoritària, la seva rao de ser.
No us perdeu aquest documental, doncs en una hora i mitja ens queda clar que el més important en aquesta vida és tenir salut i tenir la sort que algú t'estimi.

Tanmateix, aquesta família també ens mostra que vol dir ser resilent, és a dir cauen, s'aixequen i lluiten per sobreviure però també per ser feliços, doncs intenten constantment fer una lectura positiva d'aquesta situació tan desagradable que els hi ha tocat viure.
Per últim, vull que quedi constància que els meus personatges preferits són uns secundaris que en realitat són tan protagonistes com l'Eva i el Nacho, la María, la Marta i en David.


https://www.youtube.com/watch?v=-zm8BlGMqfk.   Trailer d' El Reto de Eva.

Properament, farem una nova gramática del caminant. Aquesta vegada dels vents del Vallès.