MONTSENY XIII. FONTEJANT DE VILADRAU AL COLL DE BORDORIOL

                       Font de les Paitides
Avui us presento un itinerari de 12 quilòmetres i 12 fonts. Per tant, sens dubte un dels recorreguts amb la densitat més alta de fonts. L'objectiu d'aquesta ruta era enllaçar la vila de Viladrau amb el coll de Bordoriol, inici fins l'any passat de la Matagalls -Granollers, la propera entrada de la plana vallesana. En aquest sentit, el mes de gener de 2013 vam publicar "Fontejant d'Arbúcies a Viladrau" recorregut que enllaça amb el d'avui a la plaça Major de Viladrau.

L'itinerari d'avui ens ha quedat molt rodó, tanmateix si voleu passar via i arribar ràpidament al coll de Bordoriol, podeu obviar el pas per les fonts d'en Jep Sabaté, l'Erola i els Enamorats, doncs el quilòmetre 0,970 de la ruta, és a pocs metres de la Font de Miquel i d'aquí a la Font del Sot de Can Rosell nomès hi ha 500 metres pel carrer Torreventosa.
Finalment, esmentar que l'itinerari d'avui té un desnivell positiu de 350 metres.

L'ITINERARI

0,000 Qm. 0.000Qm. Sortim de la plaça Major i 20 metres més endavant girem a l’esquerra pel carrer Sant Marçal.

0,125 Qm. 0,125Qm. Girem a la dreta pel carrer de Torreventosa.

0,125Qm.  0,250Qm. Arribem a un parquing. Continuem recte  pel carrer Torreventosa.

0,070Qm.  0,320Qm. Font de Miquel. La font és un nínxol soscavat, amb un arc de mig punt, al mur de la pedra amb un senzill pedró que tan sols conté el nom de la font i l’any de la construcción en números romans. El broc representa la boca del cap d’un animal fantàstic, que vessa la seva aigua en una gran pica a nivell de terra.  . Aquesta font està ubicada en una petita placeta amb un parell de plàtans, acompanyant tot l’entorn hi ha dos bancs humits dins el nínxol.

El nom és deu a que la seva construcció va ser patrocinada per un dels insignes estiuejants que pujaven a Viladrau, propietari de la casa Pujol del Poble, de nom Miquel. 

Creuem el carrer i baixem per unes escales que tenim tot just al davant.

0,050Qm.  0,370Qm. Font de Can Jep Sabaté. El nom de la font fa referència a les cases del lloc: can Jep Sabaté, cal Misèries i ca la Coloma. L’aixeta de la font és enclavada en una pedra de granit vertical, acompanyada per altres rocs al costat que poden fer de banc, i una pedra foradada a mode de pica. L’entorn és un parc amb pins que fan ombra.

Aquesta font va ser inaugurada el 2003 amb motiu del 54è Aplec de Matagalls. Tanmateix, hi ha un pedrò blanc subjectat per dos pals de fusta, on s’explica la commemoració junt amb un vers de Guerau de Liost, que diu:

                                      És vostre raig en deslliurança

                                     cua invisible d’una arrel

                                    que terra endins anà formant-se

                                   amb escorrims d’aigua del cel.

Marxem per un camí que baixa per uns esglaons fets amb travesses.

0,150Qm. 0,520Qm. A l’esquerra trobem la font de l’Erola.

Font de l’Erola. Aquesta font ubicada en un petit parc, sembla ser de molt recent construcció. L’aigua sembla ser de xarxa, amb aixeta amb polsador enclavat en un frontal de pedra on destaca un mosaic fet amb rajola catalana dedicat a la Mare de Déu de l’Erola. L’aigua desguassa en un petit sobreeixidor amb un forat a terra que va a parar al clavegueram. L’entorn el completen un banc, un desmai i vàries plantes d’espígol a la part més alta de la font.

Arribem a un carrer, el carrer Vernets. Girem a l’esquerra.

0,050Qm.  0,570Qm. Creuem el carrer Montseny i continuem recte per un carrer sense sortida pels cotxes. Al final d’aquest vial pugem per unes escales que ens queden a l’esquerra, tot vorejant una casa pel darrere.

0,125Qm.  0,695Qm. Font dels Enamorats. Una àmplia i ensotada clariana d’herbes i bardisses ens dóna la benvinguda. Tot just vora el torrent hi trobem dos brocs d’aigua “enamorats” que arrenquen directament d’un mur de pedra. Pel darrere, un rec connecta el dos sortidors. Uns bancs a banda i banda, completen l’entorn i ens conviden a descansar-hi.

L’any 1992 va ser arrenjada amb motiu del 42è Aplec del Matagalls i dedicada al pare Francesc Coll i Guitart (1812- 1875).

Ara desfem el camí fins el carrer Vernets i tot seguit girarem a la dreta pel carrer Montseny.

0,150Qm. 0,970Qm. Carrer Torreventosa. Girem a la dreta. En aquest tram, si anem amb canalla, hem d’anar en compte, doncs no hi ha voreres i hi ha força trànsit.

0,450Qm. 1,420Qm. Font del Sot de Can Rosell. Inaugurada el 2004 amb motiu del 55è Aplec de Matagalls, dedicada a l’excursionisme, aquesta font s’erigeix en un revolt de gespa del passeig de Ramon Bofill. El frontal de la font és de pedra, l’aixeta és amb pulsador i l’aigua desguassa en una pica semicircular.  Al pedró hi ha un poema de Maria Antònia Salvà, titulat “Gerdor Hivernenca”:

                                            Aigua fina, gotellina

                                           tany de murta, nova rel.

                                           Cau pausada l’aubaïna

                                          que ha pintat un arc-en-cel.

                                          rosa vera, blat de brina,

                                         pluja fina, cel fidel.

Continuem pel carrer uns 50 metres més.

0,050Qm. 1,470Qm. Fem un gir gairebè de 180 graus i ens enfilem cap a la font de les Paitides per una pista.

0,500Qm. 1,970Qm. Font de les Paitides. És una font que raja abundosament, el frontal i la pica estan fets de pedra. L’entorn el completen un cedre i a tocar també hi ha una zona d’horts.

Considerada una de les millors aigües de Viladrau, tant per la seva puresa com per les seves quasi miraculoses, propietats remeieres.

Donen nom a aquesta font les fades o dones d’aigua, les paitides, ésser màgics arrelats a les llegendes populars que el poeta Jaume Bofill i Mates els posa nom en un excels sonet.

Ara desfem els pocs metres que ens tornen a la pista principal i girem a l’esquerra, tot seguint el Sender Local C-81 cap al Castanyer de les Nou Branques.

0,050Qm. 2,020Qm. Girem a la dreta per un caminet cap a la font del Ferro i del Noi Gran.

0,200Qm. 2,220Qm. A l’esquerra, trobem un caminet que seguint-lo 75 metres ens porta fins la font del Noi Gran.

Font del Noi Gran. Aquesta és una font bosquerola, l’aigua cau d’un boc de ferro i desguassa en el camí pel qual hem pujat. Al pedró, amb el nom de la font, hi ha una poesia de Carles Riba:

                                La poesía?

                                Cal cercar-la on tu ja saps

                                Que és, com la Gràcia

                                a l’aigua pura i dura

                                d’una font emboscada

Ara desfem el camí fins el camí principal i una desena de metres més enllà, a la dreta, trobem la font del Ferro.

0,080Qm. 2,375Qm. Font del Ferro. Font bosquerola,  d’aigua ferruginosa, les pedres dels voltants es cobreixen d’un rovellat rogenc. L’aigua que cau forma un toll, per posteriorment desguassar en el torrent. La tradició popular la fa bona per a la vista, i així es recull per alguns experts en ciències biològiques, com el doctor David Bonilla que el 1993 afirmava que “se’l sol atribuir propietats benèfiques per a la funció renal i fins i tot per a la vista”.

Ara continuem pel camí que en aquest tram puja bastant bruscament. Seguim les fites del SL C-81.

0,300Qm. 2,675Qm. Arribem a un vial asfaltat. Girem a la dreta. Desprès de deixar a l’esquerra el mas Martí, el vial es converteix en una pista de terra.

0,800Qm.3,475Qm. Font de la Vila. Aquesta font és adossada als murs laterals de laVila. Sembla un antic abeurador d’animals. L’aigua és fresca, i al costat té un agradable banc de pedra per poder descansar del passeig. Davant, a l’altre costat del camí, hi ha dos imponents plataners, i poc abans d’ells, dos lledoners, no menys grandiloqüents.

Ara fem un gir de gairebè 180 graus, tot continuant pel SL C-81.

0,450Qm. 3,925Qm. Abandonem el SL C-81 i girem a l’esquerra per un camí ascendent.

0,230Qm. 4,155Qm. Seguim a l’esquerra per un camí carreter força trencat.

0,450Qm. 4,605Qm. Cruïlla de camins. Girem a l’esquerra i seguim pujant.

0,650Qm. 5,255Qm. Pista que ens creua. Girem a la dreta tot planejant.

0,100Qm. 5,355Qm. Cruilla. Girem a l’esquerra.

0,800Qm. 6,155Qm. Aixequem la vista enlaire i és fácil intuir el parquing del coll de Bordoriol, per tant busquem el millor pas per arribar al parquing, tot enfilant-se al marge esquerre. Avancem sense gaire dificultats i superem els pocs metres que ens separen del coll de Bordoriol.

0,075Qm. 6,230Qm. Parquing de coll de Bordoriol.  En aquest punt, a la dreta, deixaríem el camí que puja cap al Matagalls ( SL -C82). Nosaltres avui, AMB MOLT DE COMPTE, creuem la carretera i continuem per la pista que tenim davant nostre.

0,100Qm. 6,330Qm. Cruïlla de camins. Continuem pel camí de l’esquerra en sentit ascendent.

0,225Qm. 6,555Qm. Cruïlla. Deixem la pista principal i continuem a la dreta per un camí carreter.

0,600Qm. 7,155Qm. Obviem un camí que ens arriba per l’esquerra. Nosaltres continuem recte en sentit descendent. Uns metres més endavant ens endinsem en una pollancreda.

0,600Qm. 7,755Qm. Cruïlla de camins. Continuem pel segon camí de l’esquerra que marxa en sentit lleugerament descendent.

0,330Qm. 8,085Qm. Pista que ens creua. Continuem recte en sentit descendent.

0,200Qm. 8,285Qm. Pista que ens creua. A mà dreta ens queda el Mas Vilarmau. Girem a la dreta cap al mas i trenta metres més endavant,  tot just abans d’entrar a la finca, girem a l’esquerra per un camí carreter en sentit descendent.

0,150Qm. 8,465Qm. Camí que ens creua. Girem a l’esquerra. Uns metres més endavant,  continuem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,200Qm. 8,665Qm. Font de Vilarmau. Fou renovada totalment l’any 2009, guanyant en presencia pètria pel gran mur frontal, el broc de ferro i els dos laterals que s’obren i contenen un banc a banda i banda. En la renovació, però, es va perdre la frugalitat de la font i ara raja a voluntat del qui controla l’aixeta. Tanmateix, l’agost de 2014 quan vam el.laborar aquesta ruta, rajava un bon doll d’aigua.

Ara continuem avall per la pista.

0,125Qm. 8,790Qm. Bifurcació. Continuem pel camí que en un principi desdibuixat marxa per la part superior, a l’esquerra.

0,260Qm. 9,050Qm. Cruïlla de camins. Seguim a l’esquerra en sentit ascendent.

0,125Qm. 9,175Qm. Pista que ens creua. Continuem recte a la dreta. Uns metres més endavant deixem a la dreta El Pujolar.

0,100Qm. 9,275Qm. Deixem la pista i continuem a la dreta per un camí que en un principi està poc definit, però mica a mica es torna més fressat tot endinsant-se en un fondal.

0,825Qm. 10,100Qm. Carretera. Girem a l’esquerra i cinquanta metres més endavant ja trobem les marques de “El Camí” que vé d’Arbúcies  i del PR-C202 que ja seguirem fins a Viladrau. Continuem a l’esquerra per un corriol. Aquest tram final fins a Viladrau ja el vam publicar el gener de 2013 a l’entrada “Montseny I. Fontejant D’Arbúcies a Viladrau”.

0,060Qm. 10,160Qm. Carretera. La creuem i vint metres més endavant continuem a la dreta per un corriol que marxa en sentit ascendent. En aquest tram , trobem bons exemplars de pi Douglas.

1,000Qm. 11,160Qm. Cruïlla de camins. Nosaltres continuem baixant pel costat d’una tanca metàl.lica. En aquest moment, estem baixant pel camí del Coll de Ses Pregàries.

0,400Qm. 11,560Qm. Girem a la dreta pel carrer de Marcos Redondo.

0,200Qm. 11,760Qm. Font de l’Aigua del Sot de la Valls. Font urbana. Aquesta font raja quan accionem un polsador modern, però la deu té la peculiarietat d’ésser al fons d’una bóveda d’uns 3 metres de profunditat. Raja des d’una antiga mina on feia temps arribava l’aigua directa a les cases del voltant. L’aigua cau en una pica semicircular i desguassa a la xarxa. A banda esquerra hi ha una placa amb un poema d’en Ramon Pagès i Pla i a banda dreta un banc per seure. Tot el conjunt està fet d’obra i totxo, excepte la placa que és de marbre.

Font aixecada en motiu del 47è Aplec al Matagalls el 1996. Erroniament anomenada a vegades font del Sot de les Valls, ja que en realitat el nom no li vé de cap vall, sinò de la Sra Valls.

Ara girem a l’esquerra pel carrer Arbúcies.

0,060Qm. 11,820Qm. Creuem una avinguda més ampla. Nosaltres continuem recte.

0,150Qm. 11,970Qm. Font de la plaça Major de Viladrau. Font urbana, amb frontal de pedra, polsador modern i pica semicircular que desguassa a la xarxa. Cal destacar com a curiositat, que darrera la pedra, hi ha una inscripció on s’indica el temps que es tarda caminant fins les principals fonts del poble.

Final de l’itinerari d’avui.

Per les descripcions de les fonts, he tret la informació del llibre "El paradís del Montseny. Les fonts de Viladrau. 12 rutes per descubrir-les" de l'Òscar Farrerons Vidal, editat per Farell el febrer de 2013.

La setmana vinent parlarem de la Matagalls - Granollers.

 

 

 

 

 

 

 

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXIX. ANTIGUES MIDES DE MESURA III.

La polzada 

                        

Avui  us presentem la tercera part de la gramàtica del caminant corresponent a les antigues mides de mesura. Amb l’entrada d’avui haurem recordat 71 mots relatius a la mesura que la majoria han caigut en desús.  En aquest sentit, les dues gramàtiques del caminant que feien referencia a aquest tema eren la número 3 i la número 28.

Els 24 mots d’avui són els següents,

Cóp:  Antiga mesura de capacitat per als àrids, encara avui usada al Gironès i a l'Empordà. Cóp blader: Mesura per a cereals, equivalent a una vintiquatrena part de la quartera, o sigui 3'013 litres. Cóp fruiter: Mesura per a la fruita de clovella (avellanes, nous, castanyes, pinyons, etc.); té un cinquanta per cent més de capacitat que el cóp blader.

Escrúpol: Vint-i-quatrena part de l'unça romana; unitat de pes usada encara entre els apotecaris i equivalent a dos òbols i a 24 grans, o sia, a un gram i dos decigrams.

Forc: Mida equivalent a la distància entre el cap del dit polze i el del dit índex, tan separats com sigui posible.

Gerra:  Antiga mesura de líquids (vi i oli), pròpia de Mallorca, equivalent a mig quartí.

Gra: Unitat de pes antiga, equivalent a una setzena part de l'argenç i a la vintiquatrena part d'un escrúpol, i en sistema decimal a cinc centigrams.

Hort: Mesura superficial equivalent a vint-i-cinc destres quadrats, o sigui, la setzena  part d'una quarterada.

Llegua: Mida itinerària antiga, que per a les distàncies terrestres equival a poc més de quatre quilòmetres, i per a les marines a 5.555 metres.

Lliura carnissera: Antiga unitat de pes catalana, equivalent a 3 lliures o 36 unces, és a dir, 1 200 grams.

Marc: Unitat de pes antiga que equivalia a vuit unces.

Mesuró: Mesura de grans equivalent a la vintiquatrena part d'una quartera, o a dos picotins

Mitgera: 1. Mesura de grans que s'usava antigament i equivalia a dues quarteres.

                 2. A Montblanc , mesura de calç, equivalent a dotze arroves.

                 3.  A Andorra, mesura de vi equivalent a vuit porrons,  o a sis porrons en el Pont de Suert.

Moltó: Destre, mesura agrària mallorquina. A la Gramàtica del Caminant XII, ens referim a moltó com a mascle de l'ovella castrat.

Petit:  A Santa Coloma de Farners, equivalia a ¼ de litre de llet

Picotí: Mesura catalana per a grans, equivalent a la meitat d'un cóp o d'un mesuró i a una quaranta-vuitena part de la quartera. En el sistema mètric decimal, les equivalències del picotí varien segons les comarques: a Barcelona, 1'448292 litres. Per altra banda, el picotí de sembradura barceloní equival a 76'507822 metres quadrats.

Polzada: Mida fundada en l'amplària del dit polze, equivalent a la dotzena part d'un peu o a 23 mm.

Pórca:  A Falset, Tremp, Solsona, Balaguer, Lleida i Gandesa entre d’altres municipis, mesura agrària equivalent a la dotzena part del jornal. A la Gramàtica del Caminant XVI, ens referim a pórca, com cadascuna de les porcions de terra en que queda subdividit un camp per sembrar.

Punyera:  Mesura pirinenca per a grans, de valor variable segons les diferents comarques. Al Pallars Sobirà la punyera és la vint-i-quatrena part del quartà, la quarta part d'una recció o d'un litre aproximadament; a la Seu d'Urgell i Andorra sembla que la punyera equival a més de tres litres; a Perpinyà equival a 1'15 litres. A la Vall d'Àneu (Pallars Sobirà) la punyera és també mesura de vi, i equival, com la d'àrids, a un quart de litre.

Quarter: Mesura de líquids, sobretot de vi, de valor variable. a Mallorca, en el segle XVIII, un quarter tenia sis quartins i mig, segons el diccionari Aguiló.; tenia quatre quartes,  i segons el Diccionari Mallorquí- Castellà ; era la 32a part d'una càrrega.

Quarterà: A Eivissa, La quarta part d'un almud.

Quarterada: Mesura agrària equivalent a 71'031 àrees; consta de 400 destres quadrats, es divideix en quatre quartons, i el quartó en quatre horts.

Quarteró:  1. La quarta part d'una arrova, equivalent a sis lliures i mitja, és a dir 2,600 Kgs.

                    2. Mesura de grans, variable segons les comarques, amb oscil·lació entre un litre i un litre i mig; a Barcelona era la quarta part del quartà, i equivalia a 1'4484 litres.

                    3. Mesura de líquids que a Besalú era la quarta part d'un quarter, o sia, la 128a part de la càrrega, 0,94 litres i per tant equivalia a un porró.

Salma: Mesura de capacitat que equivalia a quatre quarteres de Barcelona, aproximadament  278 litres.

Terça: Unitat de pes, equivalent a 1/3 de la lliura carnissera i, per tant, igual a la lliura .

Vara: Mesura longitudinal que a Lleida i Tarragona equival a 771 mm., a Castelló i València equival a 906 mm., i a Xàtiva i Alacant equival a 912 mm.

Per fer aquesta entrada, he extret molta informació de l’edició digital del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll. Per altra banda, l’aportació de petit i la seva definició ha estat facilitada per en Josep Casadellà i Turón.

Properament, us presentarem una ruta de fonts entre Viladrau i el coll de Bordoriol.

CAMINS DE VALLROMANES XX. TRINXACAMES 2014. EL RECORREGUT CURT. L'ITINERARI.

Malgrat, ja ha passat mig any de la última edició de la Trinxacames, avui us presentem el recorregut curt i properament farem la descripció del recorregut llarg.

El recorregut curt de la Trinxacames 2014 té una distància de 10,3 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 300 metres. Malgrat haver-hi trams per on s’ha passat en altres caminades, avui us presentem un tram central inèdit de 3,5 quilòmetres. Les característiques del terreny, la distància i els desnivells fa que esdevingui una excursió molt recomanable per nens i nenes a partir de 5 anys.

 Per fer aquesta caminada cal portar calçat còmode apte per la muntanya i aigua i evidentment evitar les hores centrals dels dies més calurosos de l’any.

L’ITINERARI .

0,000Qm 0,000Qm. Sortim de la pista poliesportiva coberta i després de creuar la plaça Lluís Companys i la plaça de l’Esglèsia arribem a la Rambla de Vallromanes.

0,100Qm. 0,100Qm. Rambla de Vallromanes. Girem a l’esquerra  i després d’uns 150 metres asfaltats, seguim paral.lels a la riera, ara per una pista de terra.

0,825Qm. 0,925Qm. Deixem la riera i ara seguim per un camí que durant els primers metres  deixa a l’esquerra el mur d’una finca, per posteriorment passar entre canyes i finalment enfilar-se fins la urbanització de Cal Tàvec.

0,250Qm. 1,175Qm.  Arribem a l’avinguda Vilassar i girem a l’esquerra (direcció Vallromanes)

0,200Qm. 1,375Qm. A l’alçada del sot de les Merles creuem el carrer, ¡¡¡Compte amb el trànsit!!! i pugem a la dreta per un camí de terra que s’enfila cap a la Roca Foradada.

0,200Qm. 1,575Qm. Obviem el camí de la dreta que va cap a Can Carabit i  el  nostre camí fa  un gir molt pronunciat a l’esquerra.

0,050Qm. 1,625Qm. Ens enfilem a la dreta per un camí força erosionat.

0,225Qm. 1,850Qm. Arribem a un espai obert.  Ara nosaltres continuem pel camí que planejant marxa davant nostre.

0,250Qm. 2,075Qm. Planell presidit per la codina de la Roca Foradada. Entenem per codina, una roca plana arran de terra que fa un clap un de vegetació.   Continuem  pel camí que s’endinsa en el bosc en lleugera baixada.

0,020Qm. 2,095Qm. El nostre camí s’enfila per un corriol, a l’inici una mica desdibuixat però mica a mica es va perfilant.

0,050Qm. 2,145Qm. Roca Foradada.  Bloc de granit de forma arrodonida però irregular, amb un forat al centre, no massa gran ni profund. Diuen que antigament la feien servir com a forn per coure-hi pa.  El corriol que seguim la deixa a l’esquerra i marxa cap a llevant  sense perdre alçada.

0,200Qm. 2,345Qm. Camí que ens creua. El seguim a l’esquerra en sentit descendent.

0,080Qm. 2,425Qm. Camí que ens creua. Girem a la dreta en sentit lleugerament ascendent.

0,700Qm. 3,125Qm. COMPTE!!! Arribem a una cruïlla. Nosaltres obvíem el camí que baixa a l’esquerra i continuem recte, direcció llevant.

0,350Qm. 3,475Qm. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra en sentit descendent.

0,250Qm. 3,725Qm. Pista (Can Maimó-Creu d’en Bouquet). Girem a l’esquerra.

0,530Qm. 4,255Qm. Trobem a la dreta un corriol ascendent i nosaltres el seguim.

0,500Qm. 4,755Qm. Corriol que ens creua. Continuem pujant a la dreta.

0,575Qm. 5,330Qm. Cruïlla de camins. Continuem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,225Qm. 5,555Qm. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra i comencem a baixar.

1,750Qm. 7,305Qm. Arribem a la pista que va de Can Maimó a la Creu d’en Bouquet a l’alçada del pitch and put. Girem a la dreta. Uns metres més endavant, tot just quan deixem la masia de Can Maimó a l’esquerra, la pista es torna asfaltada.

0,475Qm. 7,780Qm.  Girem a l’esquerra. Els primers metres encara estan asfaltats, però de seguida creuem un cadenat i anem a parar a un descampat. El nostre camí s’endinsa en el bosc passat un camp que deixem a la dreta.

 

0,150Qm. 7,930Qm. Deixem a l’esquerra un corriol que baixaria cap a la pista de Can Maimó. Nosaltres girem a la dreta en sentit ascendent.

0,320Qm. 8,250Qm. Cruïlla de camins. Girem a la dreta pel camí que mica a mica va perdent alçada.

0,650Qm. 8,900Qm. En un revolt tancat, trobem a l’esquerra un corriol que es va enfilant. Nosaltres el seguim.

0,250Qm. 9,150Qm. Can Rabassa. Límit de terme entre Vilanova i Vallromanes. Girem a la dreta i 30 metres més endavant girem a l’esquerra i baixem pel carrer Santa Quitèria.

0,150Qm. 9,300Qm. Creuem el carrer Antoni Gaudí i continuem per un corriol que en els primers metres va paral.lel al carrer Joan Miró.

0,425Qm. 9,725Qm. Tot passant per darrera l’escola arribem al carril bici. Continuem recte.

0,190Qm. 9,915Qm. Rambla de Vallromanes. Girem a l’esquerra.

0,300Qm. 10,215Qm. Rambla de Vallromanes, cantonada Avinguda Can Galvany. Girem a l’esquerra.

0,100Qm. 10,315Qm. Pista poliesportiva coberta. Inici i final de l’itinerari d’avui.

 

La setmana vinent presentarem una nova gramàtica del caminant.

 

 

 

 

 

LA PLANA VALLESANA IX. LA LLÚDRIGA HA TORNAT A LA CONCA DEL BESÒS

            La imatge de la llúdriga captada aquest mes de juny

La novena entrega dedicada a la plana vallesana la dedicarem a la llúdriga, un mamífer que va marxar del nostre entorn fa uns 40 anys i que ara ha tornat. Esperem que sigui per quedar-se.

La llúdriga és un animal emblemàtic i considerat com una espècie bioindicadora per tots els conservacionistes, ja que la seva presència en un riu o en qualsevol massa d’aigua ens confirma que la qualitat d’aquell medi és prou bona. A part, ajuda a equilibrar i a regular totes les poblacions, especialment les de peixos, atès que s’alimentadels més dèbils deixant que es reprodueixin els més forts.

En aquest sentit, la presència de la llúdriga a la conca del Besòs certifica que la qualitat de l'aigua ha millorat considerablement des d'aquelles decàdes fosques dels 60, 70 i 80 on els cursos mitjos i baixos dels rius d'aquesta conca eren gairebé clavegueres.

Tanmateix, el 2005 ja es van detectar els primers rastres que van confirmar la presència de la llúdriga al riu Congost, però no ha sigut fins aquest mes de juny que s'ha pogut fotografiar una llúdriga en el riu Tenes a l'alçada de Santa Eulàlia de Ronçana.

La llúdriga o llúdria és un mamífer de l’ordre dels carnívors que pertany a la familia
dels mustèlids. Aquest grup es caracteritza pel seu cos allargat i pel seu comportament, ja que són
bons excavadors i semiarborícoles.

Aquest mamífer presenta una clara diferència sexual, és a dir, els mascles són més grans que les
femelles i poden assolir els 120 centímetres de llargada des de l’extrem de la cua fins al musell,
dels quals una tercera part pertany a la cua i pot arribar a pesar 10 quilos. En canvi, les femelles
no solen superar el metre i pesen entre 4 i 7 quilos.

El seu pelatge és de color bru fosc a l’esquena i menys intens a les extremitats. El ventre és gris i
la gola d’un blanc brut. El pèl és molt fi, d’uns 2 i 3 centímetres de longitud. Entre el seu pelatge
hi ha una espessa borra molt ben impermeabilitzada pel greix que segreguen les seves glàndules
situades a la pell. El pelatge en contacte amb l’aigua es mulla per tal que el mamífer pugui ser més
hidrodinàmic, en canvi la borra, gràcies al greix impermeabilitzant, no es mulla i forma petites
càmeres d’aire que serveixen d’aïllant tèrmic.

Del seu cos allargat sorgeixen dos parells de potes curtes finalitzades per unes mans
proporcionalment grans. Les mans fan 6 cm d’amplada per 6’5-7 cm de llargada i els peus que
són més grans fan 6’5 cm per 9 cm. Ambdós consten de cinc dits units per unes membranes
interdigitals i acabats amb unes ungles curtes d’uns 5 mm.

Podem dir que la llúdriga no té un coll definit, ja que el cap es prolonga directament des del cos i
acaba amb un musell ample del qual surten uns llargs bigotis tàctils anomenats vibrisses.
Les vibrisses li permeten captar a través d’una sèrie de vibracions les seves preses i orientar-se. El
que podem destacar de la llúdriga és el seu cap aixafat on hi trobem els seus ulls, nas i orelles a la
part superior, aquesta col·locació de la vista, l’olfacte i oïda els serveix per no haver de treure tot
el cap fora de l’aigua quan neden. Pel que fa la vista de la llúdriga no és gaire bona. Per aquesta
raó, quan surt de l’aigua normalment es posa dreta perquè creu que així pot controlar i veure
millor el que passa al seu voltant donat que assoleix més alçada.

Cal esmentar que gràcies a la seva figura hidrodinàmica la llúdriga té una gran adaptació en el
medi aquàtic on passa gran part del temps. El fet de tenir el cos allargat, les potes curtes i la cua
llarga i aplanada que li serveix de timó, li permet desplaçar-se ràpidament sota l’aigua i assolir una
velocitat d’uns 11 km/h. Pot estar submergida entre 3 i 4 minuts gràcies a què aconsegueix alentir
el seu ritme cardíac tancant les orelles i els orificis nassals. La llúdriga en el medi terrestre és més
lenta, tot i així, pot enfilar-se a arbres inclinats i realitzar grans salts.

Per comunicar-se emet diferents sons semblants a un xiulet, una espècie de crit similar a una rialla
i bufecs.
Donada la possible presència d’humans durant el dia, la llúdriga ha optat per una activitat
nocturna i crepuscular, és a dir, a la claror de trenc d’alba abans que surti el sol o a partir del
vespre quan el sol es pon.
La llúdriga pot viure entre vuit i quinze anys.

Per fer aquesta entrada he extret informació del treball de recerca de Irene Gallardo Sagué quan l'any 2005 cursava segon de batxillerat.

Properament publicarem els dos recorreguts de la Trinxacames d'aquest any.

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXVIII. UNITATS ANTIGUES DE MESURA II

Un bon dia mirant les estadístiques del blog, vaig comprovar amb sorpresa que l'entrada més visitada, datava de l'abril del 2010 i era la tercera Gramàtica del Caminant al voltant de les antigues unitats de mesura. Dies més tard, vaig descobrir que aquesta entrada estava linkada des de la guia interactiva de Matemàtiques 4 de l'editorial Galera i per tant molts estudiants de Catalunya de quart de primària, quan estudiàven aquest tema arribàven fàcilment a La Brolla d'en Toni.

Per tant, a un dia de l'inici del curs 2014/2015, avui us presento la segona part d'aquestes antigues unitats de mesura, i d'aquí un parell de mesos la tercera part.

Les 21 paraules d'avui són les següents.

Almut o almud:  Mesura de grans, de capacitat variable segons les comarques.

Alna: Mida de longitud que servia per midar roba i devia equivaler aproximadament a un metre.

Àrea: Mida superficial consistent en un quadrat de deu metres per banda.

Argenç: Unitat de pes equivalent a una setzena part d'una unça.

Barcella: Mesura de gra, equivalent aproximadament a la sisena part d'una quartera, és a dir aproximadament 11,6 litres.

Borratxel.lo:  Mesura mallorquina per a vi, equivalent a un vuitè del quartí.

Bot: Mesura de líquids, equivalent a 64 porrons a l’Empordà i a La Segarra i que es divideix en 8 quartes al Pallars o en 8 cànters al Priorat i Tortosa.

Bóta:  Mesura de capacitat per líquids, equivalent a quatre mallals o vint-i-quatre quartons.

Cafís: Mesura de capacitat, equivalent a vint-i quatre barcelles, que encara està en ús a la Ribagorça, a Tortosa i a València per mesurar cereals i calç.

Colzada: Mida longitudinal equivalent a la distància entre el colze i els caps dels dits.

Eimina: Mesura d'àrids, de diferents valors segons les regions. A Perpinyà, 37,36 litres.

Faneca: Mesura de grans que en certes regions conté vuit almuts i en altres en conté dotze; en el sistema mètric decimal la faneca té una equivalència variable entre 30 i 55 litres.

Fanecada: Mesura superficial agrària corresponent a la superfície que pot ésser sembrada amb una faneca de gra.

Mesuret: Al Pallars, mesura equivalent a una dotzena part del quartà de líquids, i a Gandesa a la dotzena part de la quarterola d'àrids.

Quarta: 1. Unitat de pes variable, que a Vinaròs fa de vuit a nou unces (Vinaròs) i a València equival a mitja lliura.

2. Mesura de líquids equivalent aproximadament a un litre. Els seus múltiples són variats i de diferents noms: a l'Empordà i el Gironès, dotze quartes fan un mallal; a Barcelona, Penedès, Camp de Tarragona i Mallorca, quatre quartes fan un quartà; a la Vall d'Àneu, vuit quartes fan un bot; a la Conca de Tremp, cinc quartes fan un sester; a l'Urgell i la Segarra, vuit quartes fan un quartà; a Biar, quatre quartes fan un cànter.

 3.  A Òs de Balaguer,  mesura de grans equivalent a mig mesuret.

4. Mesura agrària equivalent a una quarta part de la mujada (Pla del Llobregat), de la fanecada (Benilloba) o de la tafulla (Guardamar).

Quartà: 1. Mesura de líquids equivalent aproximadament a quatre litres.

2. Mesura de grans, de valor variable: a certes regions equival a la dotzena part de la quartera (Barcelona 5'79 litres, Lleida 6'11 litres, Tarragona 5'90 litres); a d'altres és la quarta part de la quartera (Girona 18'08 litres, Vall d'Àneu); i a Solsona  és la tercera part de quartera .

Quartera: 1. Mesura d'àrids, de capacitat variable segons les comarques, però aproximada a 70 litres.

   2. Mesura agrària corresponent a l'extensió de terra on es pot sembrar una quartera de llavor.

Quarterola: Mesura antiga d'oli i de vi, que a Mallorca encara s'usa i és de capacitat indeterminada, oscil·lant entre cinc i vuit quartins.

Quartó: 1. A Mallorca,  mesura de vi equivalent a mitja quarta, o sigui, una mica més de mig litre.

2. Mesura d'oli equivalent a la quarta part d'una quarta o a la vintena part de la càrrega.

3. A Perpinyà,  mesura de grans equivalent a la quarta part d'una eimina, o sigui, a 9'34 litres.

4. Mesura d'àrids equivalent a la quarta part de l’ arrova.

 5. Quarta part d'una alna.

6. Mesura agrària de valor variable segons les comarques. a) Al Pallars i la Conca de Tremp, el quartó és la quarta part del jornal, o sia, 7'41 àrees.—b) A la Garrotxa i Camprodon, és la quarta part de la quartera=7'44 àrees.—c) Al Gironès i a l'Empordà és la quarta part de la vessana, equivalent a 225 canes quadrades, o sia, a 546'85 metres quadrats.—d) Al pla de Llobregat, Igualada, Mataró, Penedès i Vilanova i la Geltrú., és la quarta part de la mujada.

Sester: Mesura antiga d'àrids i de líquids, de molt diverses equivalències segons les comarques.

Tafulla: Antiga mesura agrària, encara emprada a la zona meridional del País Valencià, que equival a 1/6 de la fanecada.

Per fer aquesta entrada he extret molta informació de l'edició electrònica del diccionari català-valencià-balear Alcover-Moll, de l'edició digital de l'Enciclopèdia Catalana i de l' estudi realitzat per en Francesc Teixidó i Puigdomènech  " Pesos, mides i mesures al Principat de Catalunya i Comtats de Rosselló i Cerdanya a finals del segle XVI (1587 - 1594) i editat per la Fundació Noguera l'any 2008. Aquest estudi el trobareu a www.fundacionoguera.com

Podeu trobar més mots relacionats amb aquest tema a Unitats Antigues de Mesura I, publicada l'abril de 2010 i a Unitats Antigues de Mesura III, publicada el novembre de 2014.

Properament parlarem de la llúdriga.