dilluns, 10 de febrer del 2014

300 DITES QUE FARAN HISTÒRIA



-Tant va el càntir a a la font que al final es trenca.

-D'on no n'hi ha, no en raja.

-Una gota fa vessar un got.

-No diguis mai d'aquesta aigua no en beure, per tèrbola que sigui.

-Cadascú porta l'aigua al seu molí i deixa sec el seu veí.

-Qui no adoba la gotera, ha d'adobar la casa.

 Amb aquestes sis dites que tenen com a denominador comú l'aigua, avui us podia començar a presentar un seguit de parèmies al voltant de l'aigua i segurament no seria gaire complicat trobar-ne una bona colla.

Però en realitat, aquestes sis dites ens expliquen quin és el moment actual de la relació Catalunya-Espanya, perquè aquest és l'objectiu que vol aconseguir en Victor Pàmies, paremìòleg afincat a Vallromanes, amb aquestes 300 dites que faran història www.300.dites.cat , tot resseguir el procès d'autodeterminació a través del comentari cada dia d'una dita catalana, des del 13 de gener fins el 9 de novembre.

Sens dubte un espai molt recomanable ple de saviesa popular.

dilluns, 3 de febrer del 2014

NOU MAPA DE LA SERRALADA DE MARINA.


Per fi ha arribat a les llibreries la nova edició del mapa de la Serralada de Marina de l'editorial Alpina, que engloba el Parc de la Serralada Litoral i el Parc de la Serralada de Marina. Aquesta era una demanda que feia temps que es feia, doncs l'última edició era del 2005 i ja feia anys que s'havia esgotat a les llibreries.

Segurament no van fer una nova edició del mapa del 2005 perquè tenia moltíssimes mancances. Per exemple, a Santa María de Martorelles no hi figuraven les fonts de Can Roda, Can Matons, Beu-i-Tapa, Santpare, Llorer, Racó, del Ca i de Can Riulas o de Baix.

En aquest sentit, l'edició del 2014 és molt més acurada i només hi trobem alguna mancança de relativa importancia, quant a fonts, les absències més destacades són la Font d'en Mora a Badalona, la Font de la Mare de Déu de l'Alegria a Tiana , la Font del Santuari de la Cisa a Premià de Dalt i les fonts Margarida i Sant Jordi a Vilanova del Vallès  però en termes generals és un bon mapa.

Quant als 19 itineraris que proposa el llibret que acompanya al mapa, costa d'entendre que no hi hagi cap recorregut que s'acosti a Santa María de Martorelles,  Alella o a Vallromanes i si veiem el quilòmetratge i el desnivell la majoria són passejades de menys de 2 hores.

Per tant, en el sector del Parc de la Serralada de Marina, ara tenim dos mapes, aquest de l'editorial Alpina (1:25000) i el que va sortir l'any passat de l'editorial Piolet (1:20000).

Quin és millor? No ho sé. Aixó sí, destacaré els punts forts de cada cartografia.

EDITORIAL ALPINA: El format del mapa, colors, tipografía, mides, ens és molt familiar perquè fa molts anys que els utilitzem.
                                       Des de Santa Coloma de Gramenet a Mataró i del Mogent a la Mediterrània en un sol mapa.

EDITORIAL PIOLET: Els itineraris que hi ha a la part posterior del mapa están molt treballats i són excursions de tot un matí.
                                       Pràcticament hi és tot, és molt difícil de trobar absències.

En definitiva, jo tinc els dos.

Properament parlarem de ratpenats.

dijous, 23 de gener del 2014

LA PLANA VALLESANA I: LES FONTS DE MOLLET


La Font del Parc de Can Mulà

Des de fa un parell de cursos a Mollet hi ha un quart institut, aquest de moment s’ha instalat a l’edifici del GIRÓ a la Rambla Balmes i casualment l’han batejat com Institut Aiguaviva.  Aquest nom no li escauria gens si aquesta fos la seva ubicació definitiva, però segurament si li han posat aquest nom és perquè en els terrenys on va, en el barri de la Vinyota, fins a principis de la década dels anys 80 hi havia la font de l’Aiguaviva.
En aquest sentit, avui farem una petita ruta per les fonts de Mollet i també parlarem de les fonts que van ser i d’aquells elements hidrològics que podem trobar a diferents espais de la ciutat.

0,000Qm. 0,000 Començarem el nostre passeig a la plaça Prat de la Riba on tenim la font modernista.
Aquesta font fou construida el 1921 per Domènec Sugrañes, deixeble de Gaudí i que durant uns anys va treballar a l’Ajuntament de Mollet com arquitecte municipal. En aquella època, els veïns i veïnes, com que no tenien aigua corrent, hi anaven a omplir garrafes d’aigua.
Aquesta font fanal d’estructura modernista està formada per quatre piques d’on raja l’aigua després d’apretar un pulsador. Per accedir-hi  s’han de pujar un parell de petits graons. Els frontals on están col.locades les aixetes són d’obra vista, per sobre hi ha uns mosaics amb la inscripció de l’any que es va fer, així com l’escut de Mollet i la senyera. A partir d’aquí la font fa un gir que culmina amb els quatre fanals que la il.luminen. 
L’any 1961 l’ajuntament de l’època va  enderrocar la font i va reurbanitzar la plaça; al seu lloc hi van col·locar un sortidor. L’any 1983, l’Associació de Veïns del Centre va fer una subscripció popular i la font es va reconstruir.
Continuem el nostre passeig pel carrer Barcelona.
0,080Qm. 0,080Qm. Plaça Catalunya. Girem a l’esquerra per la Rambla Balmes.
0,125Qm.  0,205Qm. Casal dels Avis. Continuem pel carrer Berenguer III, direcció l’estació de França.
0,150Qm. 0,355Qm. Font de Ca L’Escanilla. Berenguer III cantonada Jacint Verdaguer. Tret de la font modernista, de la resta de fonts no hi ha informació.  Tanmateix, algun dia visitarem l’Arxiu Municipal a veure si trobem alguna cosa més. D’aquesta només podem dir que una font idèntica a la que veiem ara, que deu tenir 20 o 25 anys, ja ocupava aquest espai com a mínim a principis de la dècada dels 50.
El seu nom ha arribat a nosaltres per tradició oral, per tant inclús la denominació pot estar mal escrita. Els Escanilla són la familia que vivia a la torre que hi ha al davant fa molts anys.
Quant a la seva estructura recordaria una torre d’escacs feta d’obra vista. És una font amb pulsador i com la resta de fonts de Mollet l’aigua és de la xarxa.
Continuem avall pel carrer Berenguer III.
0,100Qm. 0,455Qm. Museu Abelló. Situat en un edifici modernista de principis del segle XX, com a mínim és visita obligada per tots aquells molletans, que després quan viatgem fora, visitem qualsevol exposició o museu d’un artista que mai hem sentit anomenar.
Però, en els que passem sovint per aquests carrers sempre s’ens en va la mirada cap a l’Aparador, situat a la façana del carrer Angel Guimerà, aquest aparador vol infiltrar-se en el camí dels vianants i en aquest sentit, els artistes utilitzen tots els recursos imaginables per donar a conèixer les seves propostes i integrar-les en la vida quotidiana de la gent que passa pel carrer.
Ara baixem pel carrer Angel Guimerà.
0,050Qm. 0,505Qm. Girem a la dreta pel carrer Lluís Duran.
0,400Qm. 0,905Qm. Arribem a l’avinguda Llibertat. Creuem al carrer i girem a l’esquerra.
0,080Qm. 0,985Qm. Girem a la dreta pel carrer del Mercat, on trobem la Garriganga.
La Garriganga és una figura en bronze d'una marmanyera, (persona que revén la verdura, la fruita, els ous, etc..., que porten els pagesos de fora).

Nascuda els anys vint, sembla que l’anomenaven així perquè la seva família havia vingut de la Garriga. Vivia a Sant Fost, tenia un hort i baixava a vendre les verdures i fruites de l’època a Mollet. Es va fer un carro al seu aire, per baixar a Mollet a vendre a la plaça, amb una plataforma i dues rodes petites. No tenia bèstia per tirar i ho feia ella mateixa. Sembla que portava pantalons.

Durant els anys quaranta va fer de model de l’artista Joan Abelló, que la va immortalitzar en nombroses pintures. La gran il·lusió de la Garriganga —molt independent i liberal— era ser artista. Aquesta dona era popularment coneguda i estimada pels molletans i molletanes. Amb la inauguració del Mercat Municipal, també es va inaugurar aquesta escultura.
Ara continuem amunt fins l’avinguda Burgos.
0,080Qm. 1,065Qm. Avinguda Burgos. Creuem la carretera i entrem al parc de Can Mulà, tot dirigint-nos cap a la biblioteca municipal.
0,100Qm. 1,165Qm. Font del Parc de Can Mulà. Antigament els terrenys de Can Mulà, eren l’horta i el jardí de la masia de Can Mulà, construïda l’any 1911 com a residencia de la familia Ros, propietaris de la fàbrica textil, ja desapareguda, que ocupava els terrenys on s’ubica actualment l’Illa de Mollet.
Per tant, podem suposar que aquesta font ubicada dins una glorieta, culminada amb una cúpula fent trencadís amb rajola blanca i blava i que també forma aquest trencadís en el frontal on s’ubica l’aixeta, era un dels elements arquitectònics del jardí de la masia de Can Mulà.
Ara sortim per l’accés que tenim a tocar, que ens mena al carrer Alsina. Girem a la dreta.
0,040Qm. 1,205Qm. Carrer Rafael Casanoves. Girem a la dreta, tot creuant a la vorera del davant.
0,170Qm. 1,375Qm. Quatre Cantons. En aquest punt, el 8 de gener de 1938, van morir 15 persones , en el primer bombardeig que patia el Vallès Oriental durant la Guerra Cívil. A l’entrada del parc de Can Mulà que hi ha a la vorera del davant hi ha un monument que ens recorda aquests fets que mai més haurien de passar i que malauradament a altres indrets del planeta,  avui dia encara formen part de la seva vida quotidiana.
Ara creuem la carretera i girem a l’esquerra tot pujant per Jaume I.
0,500Qm. 1,875Qm. Girem a la dreta pel carrer del Sol.
0,070Qm. 1,945Qm. Font del carrer dels Fems. Ubicada a la cantonada del carrer del Sol amb el carrer Portugal, antigament carrer dels Fems.  Font molt modesta, d’aixeta de cop, situada al xamfrà.  Feta amb totxo d’obra vista,  el contorn de la font té forma de petxina. Actualment no raja aigua.
Ara girem a la dreta pel carrer Portugal.
0,250Qm. 2,195Qm. Baixada Can Rota. Girem a l’esquerra.
0,030Qm. 2,225Qm. Gaieta Ventallò. Girem a la dreta.
0,120Qm. 2,345Qm. Plaça Prat de la Riba. Inici i final del passeig d’avui.
Altres elements hidrològics de Mollet fora d’aquesta ruta que són visibles avui dia.
1.     Llac del parc de la Plana Lledó.
2.     Fonts ondulants de rajoles blaves i illes d’aigua al Parc dels Colors.
3.     Sortidors a la confluència de la Rambla Balmes amb la Rambla Pompeu Fabra.
4.     L’arc font del Parc de les Pruneres d’11 metres d’alçada, recordaria l’Arc de la Defense de París.
5.     La font del Parc dels Pinetons, moderna, d’aigua de xarxa i sense gaire alicients més, però de la qual en parlarem una mica més el proper mes de febrer quan anem de Mollet a Parets tot creuant Mollet.
Altres elements hidrològics de Mollet que van ser.

1.     Font, Safareig i Pou de l’Aiguaviva.  Ubicada on ara hi ha rotunda de Can Flequer confluència amb la Rambla Pompeu Fabra, allà es va fer el primer pou que subministrava l’aigua que necessitava el poble. Actualment encara s’utilitza aquesta aigua per regar la zona ajardinada de la Rambla Pompeu Fabra.
2.     Font del Pillo. Estava situada a la plaça de Catalunya, antigament també coneguda com la plaça de l’Ateneu. Feta amb pedra de riu, tenia unes paneres que recollien l’aigua del brollador superior i així l’aigua anava saltant per les vores. Dintre de la font hi havia peixos.
En podeu veure una fotografía a l’article de la Montserrat Tura “Al voltant de 1913, a Mollet” en el número 5 de la revista Vallesos.
3.     Font de Can Pere Gil. Font ubicada en el límit termenal entre Mollet i La Llagosta, avui aquest entorn està ocupat per noves vies i serveis i aquelles antigues deus d’aigua han desaparegut completament amb les zones i espais de circulació.
4.     Font de Can Torres. A Gallecs, pels verals del bosc de Can Torres, pel qual avui dia encara podem passejar. La font ha desaparegut, la mina, que venia plana, acabava en un tancat amb una gran bassa i un safareig per rentar, a la seva vora hi rajava l’aigua de la font.
5.     Font de Cal Forner. Font d’aigua pública, situada davant de Cal Forner, a la cantonada del carrer del Sol amb el carrer Valentí Almirall. Tanmateix, per la descripció que es fa tinc dubtes que no sigui la font del carrer del Sol, cantonada amb el carrer dels Fems.
I a més a més també hi havia les mines de Baix, del Pont Xuclador, de Can Besora, de Can Cruz, de Can Magre, de Can Mulà, del Rec del Trenc…
els safaretjos de Can Lledó, de Can Filosa, de Can Flequer, de Can Mulà, de Can Pantiquet, de Can Boter, de Can Salvi, de Can Tanos, de Can Vila… i innumerables pous.
El subsòl de Mollet està ple d’aigua i en aquest sentit, un bon exemple va ser la urbanització de la Illa de Mollet ara fa uns quinze anys i els problemes que van tenir per assecar el terreny, perquè sortia aigua de tot arreu.
Per fer aquesta entrada he extret informació del llibres Els noms de lloc i de persona de Mollet del Vallès, d’Enric García-Pey i editat pel Centre d’Estudis Molletans, l'any 2001, La Segona República i la Guerra Civil a Mollet del Vallès d'Àngels Suárez i González i editat pel Centre d'Estudis Molletans l'any 2000 
La setmana vinent parlarem de la nova edició del mapa de la Serralada de Marina de l’editorial Alpina.

 

 

 

dilluns, 13 de gener del 2014

UN CAFÈ A LA RIERA

Divendres passat ens vam llevar amb la riera de Vallromanes invaïda per càmeres, focus, boira artificial, tècnics que anàven movent les fulles de la riera amunt i avall, controladors que regulàven el trànsit perquè els veïns no sortíssim en els plànols... i tot perquè estàven rodant un anunci de cafè.

Aquí us deixo quatre imatges del rodatge

 
 
 
 
 
 Ja penjarem l'anunci quan surti a la tele, de moment la setmana vinent, tot coincidint amb Sant Vicenç, parlarem de les fonts de Mollet.

divendres, 3 de gener del 2014

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXV. PARAULES DE L'AIGUA II

                                            Una marraixa

Primera entrada l'any i vint-i-cinquena gramàtica del caminant. Avui farem la segona part de les paraules de l'aigua. En aquest sentit el mes de març de l'any passat ja us vam presentar la primera tongada amb 22 paraules noves i 28 mots que ja havíen sortit en una de les primeres dinou gramàtiques. Enguany brollaran 27 paraules noves i 5 mots que han sortit en una de les últimes quatre gramàtiques.
Les paraules d'avui són:

Aigualòs: Saturat d'aigua

Coster: Mesura d'aigua de rec una mica més gran que la mola.
Degotall: Indret per on l'aigua cau gotejant.
Degotim: Degotall.
Embornal: Cadascun dels forats per s'on s'evacua l'aigua d'un carrer o camí.
Gebre: Aigualera glaçada.
Gorg: Clot pregon en el llit d’un corrent d’aigua, on aquesta s’entolla o alenteix el seu curs.
Gorja: Gorg.
Gual: Indret d'un riu en què l'aigua és prou baixa i el fons prou bo perquè hom hi pugui passar caminant.
Marjal: Terreny d'aiguamolls vora la mar.
Marraixa: Recipient de terrissa o de metall, de forma aproximadament cilíndrica, amb dos brocs i una ansa a la part superior, que serveix per a tenir aigua fresca.
Mola: Mesura d'aigua, variable segons les contrades. Generalment s'entén que equival a quatre regadores. En el Pla de Bages la mola són 7.439 metres cúbics en vint-i-quatre hores. En el Camp de Tarragona ens diuen que equival a 1.280 plomes i en els Pirineus equival a 57 litres per segon. A la Gramàtica del Caminant XVIII, la paraula mola fa referència a un tossal o penyalar elevat i de cim planer.
Molleric: Terreny molt moll, on hi ha permanentment excés d'humitat
Mulladiu: Lloc aigualós, molt saturat d'humitat.
Pèlag: Toll, massa d'aigua embassada.


Ploma: Mesura de l'aigua dels molins o del reguiu, l'equivalència de la qual és variable segons les comarques: a Barcelona i Girona és de 2.200 litres cada vint-i-quatre hores; a Lleida és de 2.160 litres; a Tarragona, 3.279 litres; a Mataró, 7.405 litres, i a Reus i Valls, de 2.459 litres.
Ram d’aigua: Ruixat. Pluja curta però abundant. En castellà: Chaparrón.
Rec: Sèquia, cavitat oberta en terra per a conduir l'aigua per a regar.
Reguera: Sèquia per on corre l'aigua per a regar o per a eixugar un terreny.
Reixiu: Rosada.
Rigola: A Montcada sèquia.

Safareig: Dipòsit quadrangular, fet de parets d'obra, dins el qual es posa l'aigua per a rentar la roba.
Sardinell: Conducte fet d'obra per a passar l'aigua d'un rec, d'un costat a l'altre del camí.
Sínia: Màquina per a treure aigua d'un pou, formada per unes rodes accionades per la força d'un animal que gira al voltant. Una de les rodes té una sèrie de recipients (anomenats catúfols) que van baixant buits dins del pou i van pujant plens d'aigua.
Soplujar: Aixoplugar, posar a cobert de la pluja.
Toll: Clot natural o artificial, fet a terra, dins el qual hi ha aigua de pluja o d'altra procedencia.
Tolla: Toll.
A més a més, a les últimes quatre gramàtiques han sortit 5 paraules relacionades amb l'aigua.
Curull: Ple a vessar.
Naiada: Dona d'aigua. Personatge místic femení. Propera al Montseny hi ha la font de les Naiades. 
Paitida: Dona d'aigua. A Viladrau trobem la font de les Paitides.
Regaló: A Vilassar,  allà on trenquen les onades.
Rial: Riera petita.

Per fer aquesta entrada he extret información de l'edició digital del Diccionari Català-Valencià-Balear Alcover Moll.

El mes de març farem balanç d'aquestes 25 primeres gramàtiques del caminant.

dimecres, 25 de desembre del 2013

POBLES QUE VAN SER


Ermita de Santa Agnès de Malanyanes

D'aquí a un any, es començarà a executar la nova Llei de l'Administració Local i sembla ser que això comportarà la supressió de moltes competències d'ajuntaments petits i ja veurem si finalment no hi ha inclús alguna absorció administrativa.

 La configuració del mapa vallesà tal i com el coneixem avui ha sofert variacions al llarg del temps. Tanmateix hi ha hagut èpoques amb molts canvis i d'altres com en els últims 85 anys, que s'ha anat fent algun retoc i des del naixement de Badia del Vallès com a municipi l'any 1994, no hi ha hagut cap variació.  

En aquest sentit, avui us volem recomanar que doneu un cop d'ull a la carpeta central del número 6 de la revista Vallesos sota el títol de "Pobles que van ser".

A dia d'avui al Vallès hi ha 66 municipis (41 a l'Oriental i 25 a l'Occidental), fa 200 anys hi havia més de 100 nuclis de població amb identitat i consciència local pròpia.

N'hi ha molts que al llarg d'aquests dos últims segles s'han diluit entre l'enrevessat mapa d'autopistes, ciutats i absorcions administratives, però encara n'hi ha molts que mantenen les seves petges d'identitat, Marata, Gallecs, Palou, Santiga, la Batllòria... i són garants d'unes tradicions, d'unes maneres de fer, de fer debat, de tenir opinió a través dels Consells del Poble o més modernament mitjançant les Entitats Municipals Descentralitzades (EMD).

Curiosament des de l'agregació de Sant Júlia de Palou a Granollers l'any 1928, només hi ha hagut casos d'independències, La Llagosta de Sant Fost, Vallromanes de Montornés, Vilanova de La Roca i Badia de Cerdanyola i Barberà.

 Sigui com sigui, caminant per aquests pobles que van ser, veure'm aquesta essència vallesana amb els seus  matissos segons la contrada i per baixar els turrons us proposem tres itineraris que trobareu en el blog.

Malanyanes (Santa Agnès de Malanyanes) Maig de 2009.

La Vall de Cabanyes. El bressol de l'avi Ton (Sant Cebrià de Cabanyes) Agost 2011

4 fonts del Montnegre (Baronia del Montnegre) Novembre 2011

El proper mes de febrer caminarem per Gallecs. De moment només ens resta desitjar-vos una bona entrada d'any.

  




dimarts, 17 de desembre del 2013

MONTSENY XII. FONTS D'ARREU VII. LES FONTS DE LA VALL DE SANTA FE.

                          Font del Briançó
Avui fem l'última entrada referent al massís del Montseny i com també toca parlar de fonts d'arreu, aprofitem per presentar-vos aquestes"Fonts de la Vall de Santa Fe" que les podem trobar en aquest treball fet per en Joan López i Cortijo i Antoni Bombí i editat el 1992.

Aquest llibret de tan sols 30 pàgines té dos capítols, les fonts d'obaga i les fonts de solana i al marge de descriure'ns com arribar a cada deu, i explicar-nos algun apunt històric o anècdota sobre l'indret, també ens indica el tipus de font (arranjada o no arranjada), el cabal i l'estat de conservació.

Per situar una mica la vall, i citant el llibre Santa Fe és un veinat del municipi de Fogars de Montclús, però per extensió ha donat nom a la vall on s'escampen les poques cases d'aquest llogaret. La vall es troba suspesa a una altitud mitjana de 1.150 metres, i està emmarcada pel Turó de Morou, a l'Est, i pel Turó de l'Home i les Agudes, a l'Oest. La seva extensió és d'unes 600 hectàrees.
Per tant, és un fet força extraordinari la densitat de cinc fonts per quilòmetre quadrat.

Les fonts són les següents,

L'OBAGA

1. Font del Burro.
2. Font dels Esgruons.
3. Font d'en Lis.
4. Font del Ferro.
5. Font de la Núria.
6. Font de la Barraca.
7. Font d'en Guardiola.
8. Font del Cirerer.
9. Font del Prat.
10. Font de Can Casades.
11. Font del Frare.
12. Font de Passavets.
13. Font Seca.
14. Font Fosca.
15. Font del Llop.
16. Font dels Grèvols.

LA SOLANA.

17. Font de Baladrell.
18. Font de la Coma.
19. Font del Pou.
20. Font dels Quatre.
21. Font de l'Esquirol.
22. Font Nova.
23. Font de la Teula.
24. Font d'en Moscardó.
25. Font del Porrassar.
26. Font del Briançó
27. Font de l'Esteller.
28. Font de la Roureda.
29. Font dels Maçaners.
30. Font del Pontviu.
31. Font del Conill.
32. Font de les Gatelledes.
33. Font de Sant Joan.

Després d'aquestes 33 fonts de la Vall de Santa Fe i de les 46 noves incorporacions a Fonts de Tramuntana, la suma total de fonts d'arreu és de 2292 fonts 
La foto l'he extret del blog Pas a Pas www.marcbota.blogspot.com 

El mes vinent començarem un nou cicle d'entrades mensuals, el 2014 serà l'any de la plana vallesana.