divendres, 15 de novembre del 2013

RUTA ESPRIU. D'ARENYS DE MUNT A ARENYS DE MAR PEL COLLSACREU

                  Un dels ponts del fondo de Can Rossell

Si la setmana passada féiem una gramàtica d’Espriu, avui us proposem una excursió pels Arenys, de Munt i de Mar.

L’itinerari que us presentarem a continuació té set parts. En aquest sentit poques vegades un recorregut tant curt té contrastos tan grans.
Començarem a caminar tranquilament per la riera de Sobirans, tot seguit ens endinsarem entre masies i bosc per arribar al Collsacreu. La tercera part ens portarà pel fondo de Can Rossell, abans de creuar Arenys de Munt tot seguint la riera. El parc de Can Jalpí serà l’últim reducte verd abans de caminar paral.lels a l’autopista, en un tram poc agradable d’asfalt i soroll. Quan arribem al rial de Sepí, ple de sorra i canyes,  ja serem a Arenys de Mar, ara nomès ens restarà arribar arran de mar i caminar uns centenars de metres a tocar de la Mediterrània.

Com sabreu totes les rutes que us presentem lluny de la Serralada Litoral son la continuació o una variant d’una sortida anterior.
Per tant, aquest itinerari que fem avui enllaça  amb l’etapa 1 del GR-83 entre Mataró i Collsacreu de la qual vam parlar l’octubre de 2011 i tanmateix, això ens possibilita que entre la guía del GR-83 editada per Prames i la descripció feta avui a partir del Collsacreu, sorgeixi una ruta entre Mataró i Arenys de Mar de 23,780 metres i només ens calgui la línea 1 de Renfe per desplaçar-nos.

Si  nomès volem caminar fins a Arenys de Munt, la distància de l’excursió es redueix fins els 18 quilòmetres i el trajecte fins l’estació d’Arenys el podem fer amb l’autobús de línea de l’empresa Colomer que surt cada hora.

La ruta d’avui té una llargada d’uns 12,5 quilòmetres, un desnivell positiu d’uns 300 metres i un desnivell negatiu d’uns 440 metres. L’excursió es pot fer a qualsevol época de l’any, evitant les hores centrals dels dies més calurosos de l’any i sobretot degut al pas per fondos, rieres i rials no fer-la si plou amb certa intensitat.

Per arribar a Arenys de Munt, a l’estació d’Arenys de Mar he agafat l’autobús de línea cap al poble d’interior.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Comencem l’excursió d’avui a la cruïlla de les carreteres de Torrentbó i Lurdes amb la Rambla de l’Eixample,  iniciant  la marxa en sentit lleugerament ascendent per la riera de Sobirans (carretera de Lurdes).

1,300Qm. 1,300Qm. Tot just abans d’arribar a la zona de picnic del Santuari de la Mare de Déu de Lurdes, seguim a la dreta per un camí que creua la riera.

0,400Qm. 1,700Qm. El camí es fa més estret i una mica més costerut. Nosaltres sempre amunt pel camí principal, obviant els corriols que ens menen a banda i banda.

0,800Qm. 2,500Qm. Bifurcació. Nosaltres continuem pujant pel camí de la dreta.

0,500Qm. 3,000Qm. Cruïlla de camins. Seguim amunt pel camí de l’esquerra.

0,700Qm. 3,700Qm. Arribem a una pista que ens creua amb senyals del GR-83. Nosaltres girem a la dreta en sentit descendent, direcció El Canigó.

0,900Qm. 4,600Qm.  Tot seguint les marques del GR-83 deixem la pista i seguim un corriol que marxa davant nostre i que ja ens durà fins la carretera C-61.

0,125Qm. 4,725Qm. Coll de Collsacreu. Carretera C-61. Creuem la carretera i a l’altra banda a mà dreta comença el sender del fondo de Can Rossell. (SL C-75).

Fondo de Can Rossell. Fins a finals del segle XIX que es va construir la carretera entre Arenys i Sant Celoni, aquest camí ral era la via més curta entre Arenys de Munt i el Vallès. El propi ús del camí ha anat configurant la seva forma, el que veiem avui és l’emprenta del tragí de molta gent al llarg de molts anys, els pagesos per anar a mercat dels dimecres a Sant Celoni, a l’epoca de la verema era un no parar de carros plens de raïms que baixaven de les vinyes de Collsacreu, era la via d’accés per transportar els troncs que fornien de fusta les drassanes d’Arenys de Mar… En aquest sentit, els troncs eren arrossegats fondo avall i el seu constant arrossegament contribuí a la forta erosió del sòl del camí i, en conseqüència, al seu enfonsament progressiu.

0,600Qm. 5,325Qm. Durant aquests primers metres, es combina una forta baixada amb el pas de tres túnels que salven la C-61 per sota. Després del tercer pont continuem avall. Llàstima que en aquesta part del camí a mitjans de novembre de 2013 hi hagi tanta brutícia.

0,550Qm. 5,875Qm. Cirerers d’en Roca. Uns metres més endavant deixem el camí més ample i continuem a l’esquerra per un corriol flanquejat per alzines.

0,200Qm. 6,075Qm. Obvíem el corriol que marxa a l’esquerra i nosaltres seguim pel fondo.

0,550Qm. 6,625Qm. Creuem  la carretera BV- 5031 i seguim pel carrer que davalla davant nostre que no és altre que el carrer Camí Rossell, ja dins del nucli urbà d’Arenys de Munt.

0,100Qm. 6,725Qm. Girem a la dreta per l’avinguda Panagall.

0,200Qm. 6,925Qm. Arribem a la Rambla Francesc Macià. Tot just a la cantonada hi ha una la Font de l'Eixample datada el 1926.  La font queda a l’ombra dels plataners de la riera, el frontal de l’aigua està feta de rajola marró i davant hi ha un banc que recorda moltíssim als bancs del Parc Güell.

Nosaltres ara girarem a l’esquerra tot baixant per la riera.

Tanmateix, si volguéssim tornar al punt d’inici de la sortida d’avui, només hauríem de pujar 200 metres per la riera i arribaríem a la confluència de la Rambla de l’Eixample amb la carretera de Torrentbó i la carretera de Lurdes.

0,900Qm. 7,825Qm.  Cruïlla de carreteres. Creuem i seguim avall paral.lels a la riera, pel passeig de Can Jalpí.

0,500Qm. 8,235Qm. Entrem al parc urbà de Can Jalpí. Continuem avall.

0,650Qm. 8,885Qm. Sortim del parc, creuem l’accés a una finca particular i vint metres més enllà, a la dreta,  en un mur, trobem la primera fita de la ruta “Rials d’Arenys”. A partir d’ara i fins el final de l’excursió seguirem aquesta ruta. Ens dirigim cap al rial del Sepí.

0,050Qm. 8,935Qm. El camí desemboca en un vial asfaltat que va paral.lel a l’autopista. Nosaltres el seguim, malgrat que pràcticament no hi passen cotxes, hem d’anar amb compte.

0,350Qm. 9,285Qm. El vial passa a ser cimentat i puja bruscament, deixant a l’esquerra, a l’altra banda de la tanca, el peatge de l’autopista.

0,400Qm. 9,685Qm. Veinat de Can Deri. Cruïlla. Girem a l’esquerra per un camí de terra.

0,400Qm. 10,085Qm. Creuem el pont per sobre l’autopista.

0,100Qm. 10,185Qm. Girem a la dreta per un corriol que baixa per anar a trobar el rial de Sepí.

0,400Qm. 10,585Qm. Cruïlla de carrers. Continuem pel passeig de Can Cargol, paral.lels al rial de Sepí.

0,560Qm. 11,145Qm. Carrer del Fondo del Cementiri. Girem a la dreta per anar a buscar la carretera NII.

0,080Qm. 11,225Qm. NII. Girem a la dreta direcció Barcelona.

0,200Qm. 11,425Qm. A l’entrada de la zona comercial, continuem pel pas soterrani, per sota la carretera.

0,050Qm. 11,475Qm. Girem a la dreta per anar a trobar el pas de la riera per sota la via de tren. ¡¡¡MOLT DE COMPTE!!! En cas de pluja, o mala mar pas totalment desaconsellable, perquè un pas sense cap mena de complicació amb bon temps, es pot convertir en una trampa mortal amb temps advers.

0,070Qm. 11,525Qm. Mar Mediterrània. Vigilant de no relliscar, a la nostra esquerra pugem per l’espigó i a la part superior trobarem l’inici del Camí de Mar que ens durà fins l’estació d’Arenys. No caldria dir, que en cas de mala mar ens abstenim de pujar per l’espigó.

0,030Qm. 11,555Qm. Inici Camí de Mar. A l’esquerra vistes inmillorables de la Mediterrània amb el port d’Arenys al fons.

0,600Qm. 12,155Qm. Començament andanes de l’estació. Continuem pel Camí de Mar fins el final de l’estació.

0,300Qm. 12,455Qm. Per un baixador de terra, creuem pel final de la via 5. (via d’aparcament de trens i per tant en aquest punt no hi ha trànsit de trens). Tanmateix, cal anar amb compte. A continuació accedim a l’andana i al pas soterrani que ens portarà fins l’edifici de l’estació.

0,050Qm. 12,505Qm. Estació d’Arenys de Mar. Final de l’excursió d’avui.

Per fer aquesta entrada he consultat el Mapa i la Guia Excursionista del Parc Natural del Montnegre-Corredor editat per Alpina el 2003.
La Guía del GR-83. Camí del Nord o del Canigó  editada per Prames  l’any 2006 i el tríptic editat pel Parc Natural del Montnegre Corredor de l’excursió senyalitzada pel “Fondo de Can Rossell”.

La propera setmana seguirem parlant d’Espriu, això sí cal tenir en compte que serà setmana de Santa Cecília.















dimecres, 6 de novembre del 2013

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXIV: PARAULES D'ESPRIU

                             Un buirac

Aquest darrer mes de juliol en Salvador Espriu haguès complert 100 anys i des de la Brolla aquest mes el volem homenatjar amb tres entrades.

Començarem avui dedicant-li aquesta gramàtica del caminant. Mai havia llegit Espriu i per tastar-lo aquests dies he llegit "Narracions" (1965). Segons la sinopsi, aquest llibre és una mostra molt representativa de la prosa d'Espriu, la selecció comprèn set contes d'Ariadna el laberint grotesc, la narració de Letizia i cinc procedents de Les Ombres.

Des de la meva ignorància, allò que ha sigut més plaent d'aquesta lectura, ha estat descobrir gairebé a cada plana una paraula nova, una pluja de paraules inèdites per un home que ja passa dels quaranta i no és un lletraferit però com a mínim un llibre al mes si que llegeix.

Per tant, comprendreu que aquesta gramàtica ha estat molt fàcil elaborar-la.

Les 25 paraules d'avui són les següents,

Agombolar: Prendre algú per donar-li protecció.


Balç: Roca o terreny de vessant vertical o quasi vertical 

Barrila: Conversa alegre o sorollosa.

Brivall:  Noi eixerit o entremaliat.

Brívia: Persona dolenta

Buirac: Coixinet on els sastres i cosidores tenen clavades les agulles

Cabila: Lloc o gent salvatge, sense refinament.

Clepsa: Inteligència, talent.

Curull: Ple a vessar

Esbalçar: Estimbar, llançar avall d'un balç o d'altre lloc molt alt.

Escarxar: Esclafar; rompre per pressió violenta 

Espriu: Pur

Filustrar: Guipar, veure de lluny o entre moltes coses

Gallejar: Exhibir, fer ostentació.

Grofolluda: Basta, grossera; mancada de finor 

Llamenc: Delicat i triat en el menjar; que li agraden poques coses, només les més fines

Mainell: Llistó o barra de fusta que separa un calaix de l'altre en un armari, calaixera, etc.

Percudir: Copejar; donar un cop o sotragada.

Rial: Terreny per on passa una riera.

Senectut: Vellesa.

Tabustol: Soroll fort, especialment de crits.

Urc: Vigor, força, empenta…

Vellard: Ancià, persona vella.

Xamba: Bona sort

Xaró: Mancat de gràcia o elegancia.

Per fer aquesta entrada he llegit "Narracions" de Salvador Espriu, editat per Edicions 62 l'any l'octubre de 1990 en la seva quinzena edició i les definicions les he extret de l'edició digítal del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll.

La setmana vinent anirem a caminar a Sinera.



dimecres, 30 d’octubre del 2013

MONTSENY X. VILADRAU - SANT MIQUEL DE BARRETONS

                            El rellotge de sol de Mas Molins

Avui tornem a caminar pel Montseny, amb l'entrada d'avui visitarem unes quantes fonts dels voltants de Viladrau, de fet, era evident que tard o d'hora havíem de voltar per aquest municipi que té 195 fonts.
Per altra banda, el mes de febrer vam parlar de la Travessa Viladrau- La Garriga. Aquesta caminada comença a la Barita, un parell de quilòmetres abans d'arribar al poble i com sempre busco que les sortides es puguin fer amb transport públic i si algú ho desitja que sigui fàcil pernoctar, per tant,  necessitava arribar i sortir del centre de la vila.

Aquesta obsessió ve donada pel fet que sortint de Mollet oVallromanes vull anar trepitjant els Païssos Catalans, sense que el camí s'interrompi, ni hagi cap tram no ressenyat en el blog directa o indirectament i en aquest sentit el tram Mollet - La Garriga (via Montnegre i Montseny) amb l' itinerari que avui us presentem queda completada.

Etapa 1. Etapa 0 GR-83. Mollet - Mataró. 33 quilòmetres.  Descrita en el blog el setembre de 2012.
Etapa 2. Etapa 1 GR-83. Mataró - Estació Riells i Viabrea. 34 quilòmetres. Descrita a la guía del Camí del Nord o del Canigó. Marxaires Mataró-Canigó. Editorial Prames.
Etapa 3. Etapa 2 GR-83 Estació de Riells i Viabrea- Arbúcies. 17 quilòmetres.  Descrita a la guía del Camí del Nord o del Canigó. Marxaires Mataró-Canigó. Editorial Prames.
Etapa 4. Fontejant d'Arbúcies a Viladrau. 15,5 quilòmetres. Descrita en el blog el gener de 2013.
Etapa 5. Viladrau - Sant Miquel de Barretons. 7 quilòmetres. Descrita en aquesta entrada. Conflueix a l'ermita de la Mare de Déu de l'Erola.
Etapa 6. Travessa Viladrau - La Garriga. 32 quilòmetres. Feta el 2009 i el Centre Excursionista Garriguenc, l'organitza el segon diumenge del mes de febrer. Li vam dedicar una entrada el febrer de 2013, a més a més és fàcil trobar referències del recorregut a la xarxa.
Total quilometratge: 131,5 quilòmetres, passant pel Vallès Oriental, Maresme, La Selva i Osona.

D'aquí unes setmanes, us enumeraré algun altre tram que també hem completat.
De moment, avui us deixo amb aquesta descripció que ens porta des de Viladrau a 821 sobre el nivell del mar fins a Sant Miquel de Barretons a 1300 metres d'alçada.

Aquest itinerari s'ha de fer amb bon temps, sobretot cal evitar els dies amb boira, neu o possibilitat de trobar plaques de gel, en cas de pluja aneu amb molt de compte. Aquestes recomanacions són pel tram entre Sant Segimon i Sant Miquel de Barretons, la resta del recorregut només té la dificultat tècnica d'haver-hi algun tram de forta pendent.

L'ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la Plaça Major de Viladaru pel carrer Pare Claret.

0,080Qm. 0,080Qm. Font de la Germana Josefa. Abans de la seva reconstrucció era anomenada font de la Rectoria. Situada a l’inici del carrer Rectoria, aquesta font és un homenatge de 1979 a la germana Josefa (Delarmina Díaz Díaz), de les Dominiques de l’Anunciata, que va dedicar més de 50 anys de la seva vida a l’ensenyament de molts viladrauencs. Un poema honora la germana:
                          La teva vida senzilla
                        n’és tot un pou de saviesa
                        i el teu esguard bondadós
                       un mirall de transparencia!
Cal obrir la font amb una aixeta que és dins d’un forat del mur de granit vermell a la dreta del pedró commemoratiu. A la dreta de la font hi ha un banc i, a l’esquerra, un petit parterre de flors.

Ara baixem pel carrer Rectoria.

0,050Qm. 0,130Qm. Deixem el carrer Rectoria que ell mateix es fa cantonada i nosaltres seguim baixant per unes escales.

0,070Qm. 0,200Qm. Arribem al carrer Matagalls que creuem i seguim avall per les escales.

0,060Qm. 0,260Qm. Creuem un altre carrer i seguim avall, ara per un camí de terra entre un parc i una casa. Pocs metres més endavant entrem al parc perquè a tocar de l’Avinguda Montseny tenim la font dels Vernets.

Font dels Vernets: Situada davant del mas el Torrent, aquesta font té els tres elements bàsics del Montseny: aigua,, arbres i pedres; l’aigua hi brolla d’entre un tronc de castanyer i un pedró de granit. La font rep el nom del nou veïnat, que alhora recorda els verns que hi havia. La font és a l’ombra d’un jove til.ler.
Creuem l’avinguda Montseny i a tocar del Mas Torrent, seguim el camí de Rosquelles.

0,050Qm..0,340Qm. S’acaba l’asfaltat i es converteix en una pista de terra lleugerament ascendent.

0,050Qm. 0,390Qm. Seguim a la dreta un corriol que ens indica Font de les Orenetes.

0,040Qm. 0,430Qm. Trobem un broc que desguassa força aigua, malgrat que sembli una font, cap guía l’inidica i per tant deduim que aquesta aigua prové d’alguna bassa, safareig, rec…
Continuem endavant, buscant sempre el corriol més fressat.

0,150Qm. 0,580Qm. Font de l’Oreneta. El 1936 Marià Manent va proposar d’arranjar l’antiga font de l’Oreneta com a homenatge a Guerau de Liost i el 23 de maig d’aquell any es va inaugurar.
La font de l’Oreneta és cómoda i fresca. Una placeta de sorra, mig envoltada per un mur amb bancal de pedra, acull el petit brollador. Per sobre i per sota de la font s’hi enlairen els castanyers, com aprofitant la terra que xuclen les aigües de la font.

Cal destacar el pedró amb el poema que Guerau de Liost dedica a la font:
Voldria ser enterrat al peu
d’aquesta font que endega el pare.
Té campanetes arreu,
D’aquelles que plaïen a la mare.
Un aire ben senzill
Hi porta els sorolls de la vila
I neteja de brossa l’espill
D’aquesta font tranquil.la.
Sovint amb el germà
Hi feien un atur, suats de la cacera.
En el seu bassol clar
Es mirava el llebrer vanitós que era.
El berenar posava la muller
A la taula que fa aquesta roca.
L’ombreja un castanyer
Damunt la seva casolana soca
Un dístic em plauria del meu Josep Carner
La gent ara en diu “La Font de l’Oreneta”
Vora la teva font, fes oreneta, niu:
Faràs, demà companyia al poeta.

Sortim de la font pel corriol que s’enfila, veient a la dreta el poble de Viladrau.

0.100Qm. 0,680Qm. Camí més ample. Girem a la dreta.

0,020Qm. 0,700Qm. Cruïlla.  Continuem pel camí que ens queda més a la dreta que uns metres més endavant deixa a l’esquerra una alzina surera.

0,080Qm. 0,780Qm. Obvíem el camí que ens arriba per l’esquerra i continuem avall.

0,450Qm. 1,230Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte deixant a la dreta una fàbrica. Uns metres més endavant el camí torna a passar a tocar d’una altra alzina surera i més endavant el camí s’estreny.

0,125Qm.. 1,355Qm. Seguim per un corriol que trobem a l’esquerra.

0,080Qm. 1,435Qm. Deixem a l’esquerra la riera de Viladrau. Uns metres més endavant la creuem per un pont i continuem per un corriol ascendent, que cada vegada és més fressat i ample.

0,325Qm. 1,760Qm. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra, tot seguint la pista en sentit ascendent.

0,175Qm. 1,935Qm. Cruïlla. A la dreta trobem l’entrada de Mas Molins, pocs metres enllà hi trobem la font de mas Molins.

Font de Mas Molins. El broc de la font és un mur de pedra del camí i vesa la seva aigua en una pica recoberta de molsa. Per altra banda, Mas Molins té l’únic rellotge de sol que coneixem que a més de donar les hores, també ens indica el mes de l’any. Per això cl mirar sobre quina línia horizontal cau l’ombra de l’octògon, comptant la primera com a gener.
En aquest sentit, el rellotge fou construit pel pare Joaquim Pericas, foren necessaris més de 6500 algoritmes per traçar les corbes horàries que s’ajusten a les quatre estacions en diferents colors: verd (primavera), vermell (estiu), groc (tardor) i negre (hivern).

Ara continuem per la pista que queda a l’esquerra de Mas Molins.

0,080Qm.  2,015Qm. Girem bruscament a l’esquerra per un corriol que ens indica L’Erola – Sant Segimon. (Ara comencem a trobar marques del Meridià Verd).

0,070Qm. 2,085Qm. Bifurcació. Girem a la dreta.

0,450Qm. 2,535Qm. Creuem un petit torrent.

0,400Qm. 2,935Qm.  Pista ampla. Girem a l’esquerra continuant amunt.

0,250Qm. 3,185Qm. Arribem a Can Bosc. Seguim endavant, tot passant a tocar de les parets de la masia.

0,070Qm. 3,255Qm. Font de Can Bosc. La font és dins d’una volta de totxo excavada a la terra amb bancs de pedra a cada costat.  A finals d’agost del 2013, pel seus dos brocs raja abundosa aigua. Presidint els dos brocs hi ha un pedró amb la inscripció: JESÚS, MARÍA, JOSEPH, i unes segones línies inintel.ligibles per l’acció del pas del temps. L’aigua desguassa en una pica rectangular de 2,5 metres x 30 centímetres.Sota de la font hi ha la boca de la mina.

Ara continuem endavant, deixant l’edificació a la dreta. Uns metres més endavant enmig del camí trobem un castanyer.

0,450Qm. 3,705Qm. Al costat d’un gran castanyer tornem a creuar un torrent. Gran part de l’aigua discorre per un sardinell i això ens facilita el pas. Continuem amunt.

0,080Qm .3,785Qm. Ens creua un camí. Nosaltres continuem recte.

0,050Qm. 3,835Qm. Ermita de la Mare de Déu de l’Erola. Edifici de planta rectangular de dos aiguavessos. A més de la capella situada al costat sud de l’edifici, s’hi troba aferrada la casa de pagès amb un hort al costat de ponent. A l’entrada de la capella hi ha un atri o vestíbul obert a l’exterior per dos portals arquejats, un orientat al sud i l’altre a llevant. A la cantonada exterior, entre els arcs, hi ha un rellotge de sol. Hi visqueren pagesos fins al 1956.

La casa de l’Erola surt documentada des de l’any 1582 i fou construïda com a residència per als ermitans de Sant Segimon, hi vivien des de l’1 de novembre fins a l’1 d’abril quan el fred feia difícil la vida al Santuari.
La Mare de Déu de l’Erola era invocada per a protegir els nens contra la verola.
L’últim diumenge de maig, s’hi celebra l’aplec, amb missa, àpat de germanor i sardanes.

Tot seguint les marques del Meridià Verd, el camí ara comença a pujar.

0,100Qm. 3,935Qm. Bifurcació. Seguim el de l’esquerra. En aquest tram veurem molt bons exemplars de castanyer perquè estem creuant la Castanyeda Gran de Can Gat.

0,500Qm. 4,435Qm. Font d’Or. La font és un senzill broc de ferro que mana d’un mur de pedra. No hi trobareu cap pedró indicatiu, ni cap dedicatòria o poesía, sols un rètol de pintura desgastada que amb prou feines permet llegir el nom de la font. A finals d’agost de 2013 hi raja un fil d’aigua.  Relacionades amb aquesta font hi ha un parell de llegendes que surten esmentades al llibre “El Paradís del Montseny”. Les fonts de Viladrau. 12 rutes per descobrir-les.
Continuem amunt pel camí. En aquest tram hi  ha moltes pedres de tarter i empedrat.

0,600Qm. 5,035Qm. Oratori de Sant Camil. Continuem amunt.

0,250Qm. 5,285Qm. Creuem el torrent de l’Oratori que baixa cabalós des de la font del Matagalls i aquí s’hi formen petits gorgs i basses on podent-nos refrescar els peus en cas que fes falta.

Seguim amunt tot zigzaguejant. Fent llaçades hem de superar el 200 metres de desnivell que ens queden fins a passar sota els murs de Sant Segimon. Hem d’anar en compte de no perdre el corriol principal, perquè malgrat que seguint amunt sempre arribarem a Sant Segimon, si no trobem el viarany correcte hi arribarem de manera molt més incòmoda, tinguent inclús que grimpar algún muret. Per últim indicar que en aquest tram hi ha poques marques del Meridià Verd.

1,300Qm. 6,585Qm. Pista de Collformic a Sant Segimon. Pocs metres a l’esquerra tenim l’accés al santuari.

Malauradament, trobem tancat l’accés al recinte, doncs tot el conjunt d’edificacions  es troba des de fa anys en procés de rehabilitació, sense que hi hagi una data clara d’acabament.
Nosaltres girem a la dreta, direcció Collformic i Sant Miquel de Barretons.

0,100Qm. 6,685Qm. A l’esquerra trobem unes escales i un indicador de Sant Miquel de Barretons. Hi pugem.

0,400Qm. 7,085Qm. Amb molt de compte arribem a l’ermita. Si trobem boira millor no accedir-hi perquè per la banda esquerra del camí d’accés, doncs hi ha  cingles amb molta caiguda.

Sant Miquel de Barretons. (1300 metres) Fou erigida vers el 1550 per un ermità de Sant Segimon anomenat Miquel, procedent de Borgonya. Era lloc de molta devoció. El nom li prové d’uns petits barrets de palla que es guardaven a la capella i que, segons que era fama, guarien el mal de cap.
D’ estructura rectangular i amb dos aiguavessos, actualment es troba en un estat força lamentable, el sostre està ruinós i l' interior buit i brut, doncs sembla que hi entra bestiar.

Ara per tornar a Viladrau desfarem el camí, sobretot en aquest primer tram hem d’anar amb molt de compte, més, si el terra està mullat.

Les descripcions de les fonts d'aquesta entrada estan extretes del llibre "El paradís del Montseny". Les fonts de Viladrau. 12 rutes per descobrir-les. d'Òscar Farrerons Vidal i editat per Farell el febrer de 2013.

També hem extret informació del blog del Centre Excursionista Aliga www.centrealiga.blogspot.com 

La propera setmana Salvador Espriu ens acostarà una nova gramàtica del caminant.





















dissabte, 12 d’octubre del 2013

52 CAPS DE SETMANA I 54 ACTIVITATS ESPORTIVES

Logo del Centre Excursionista de Badalona, que aquest any celebra la 60a edició de la seva Marxa de Regularitat per la Serralada de Marina.

Des de fa un temps, tinc la sensació que en aquestes contrades cada cap de setmana hi ha una caminada, una pedalada, una cursa, una marxa de regularitat... i aquests últims dies m'he dedicat a recopilar dades per tal de verificar-ho.
Efectivament, durant aquest 2013 per les pistes, camins i corriols dels Parcs de la Serralada de Marina i Litoral, s'hauran fet 54 activitats esportives.  Tanmateix, aquesta dada agafa més rellevància quan veiem que l'any 2000 d'aquests 54 events, només s'en feien 10.

Que ha passat aquests últims 13 anys perquè s'hagi produit aquest fenòmen?  

1. Abans per apuntar-te a una cursa o a una caminada, moltes vegades ho havies de fer "in situ" inclús els dies previs a l'activitat, ara tot és molt més fàcil, fent un clic des de casa.

2. La proliferació de grans superfícies de material esportiu, han posat a l'abast de tothom, unes botes, unes bambes, una bicicleta...

3. Estan arrelant uns hàbits de vida saludable i avui dia moltíssima gent pràctica esport, tingui l'edat que tingui. 

4. L'esport també porta associada una vessant social que encara el fa més atractiu. Moltíssima gent viu l'activitat esportiva, com quelcom recreatiu, desmarcant-se clarament de la vessant competitiva.

5. Clubs d'atletisme, centres excursionistes, clubs de BTT, associacions de veins, han vist que organitzant aquestes activitats, podien aconseguir un finançament per poder desenvolupar la resta del seu calendari anual.

I cap on anem?

6. Els Parcs observen amb recel que cada cap de setmana s'organitzin activitats en el medi natural on hi participin centenars de persones, perquè xoca amb la seva vessant conservacionista d'espècies i camins.

7. Per tant, cada vegada posaran més problemes per donar els permisos per desenvolupar aquestes activitats. En aquest sentit, penso que han de destriar el gra de la palla i col.laborar amb aquelles entitats i clubs que fa anys i panys que fan les coses bé i en tot cas ser més restrictius amb aquells que actuen al marge de la reglamentació.

8. En una situació de crisi com l'actual, cada vegada hi ha menys gent que gaire sovint pugui pagar una inscripció de 10, 15 o 20 Euros per còrrer, caminar o anar amb bicicleta.

9. Caminades, curses i pedalades, coincideixen en circuits i per tant en poques setmanes de diferència, l'esportista repeteix camins, corriols i pistes, i alguns propietaris dels terrenys comencen a estar una mica farts que cada dos per tres se'ls ompli la finca de gent .

10. Aquestes 54 activitats també representen una bombolla, que els propers anys explotarà i potser d'aquí deu anys es continuen fent força activitats, però molt poques arribaran a la desena edició.

Per fer aquesta entrada he extret informació de www.runedia.com  

Properament viatjarem a Sinera.

diumenge, 29 de setembre del 2013

CAP DE SETMANA TRINXA


El proper cap de setmana 4, 5 i 6 d'octubre, a Vallromanes es celebra la X edició de la Trinxacadenes. Aquesta any al marge de la pedalada hi ha una sèrie d'activitats durant els tres dies.

DIVENDRES 4/10
Exposició X anys LA TRINXA. Un repàs amb fotos, informació i molt material del que ha estat la pedalada TRINXACADENES durant els darrers 10 anys d´història. 
- HORA: 20h. LLOC: CASAL de VALLROMANES

Sopar per Socis i Col.laboradors per celebrar el desè aniversari de LA TRINXA 
- HORA: 21h. LLOC: CASAL de VALLROMANES

DISSABTE 5/10
BICICLETES BOGES D´STRUC. Un espectacle on les bicicletes prénen personalitat pròpia i posan a prova els ciclistes i no ciclistes més agosarats. No hi ha obstacles , no hi ha competició, la dificultat és la BICI. Per tot els nens i nenes, així com pels més grans... 
HORA: 17h. LLOC: Plaça CASAL de VALLROMANES 

Documental, Travessa pels ALPS en BTT. Per Sergi Fernandez i Amelia Herrero. 
Dos mesos d'aventures a través de muntanyes i valls de França, Itàlia, Suïssa i Àustria, en un viatge de 2.800 km i 50.000 metres d'ascensió acumulada. Ens explicaran el seu viatge a través d'espectaculars imatges fotogràfiques i d'un vídeo inèdit de 30 minuts de duració, a més de donar-nos alguns consells per preparar una travessia d'aquestes característiques. 
- HORA: 19.30h. LLOC: CASAL de VALLROMANES

DIUMENGE 6/10
PEDALADA BTT la Trinxa X édició. 32 Quilòmetres amb 1300 metres de desnivell positiu.
HORA: 9h. LLOC: PISTA POLIESPORTIVA COBERTA.
Properament parlarem de l'estat en el qual es troben les fonts que vam descobrir el segon semestre de 2008.

dissabte, 21 de setembre del 2013

EL LLEDONER DE CAN PUIG

                 El lledoner de Can Puig
                     
Des de fa temps a la mancomunitat que formen els municipis de Martorelles, Santa María de Martorelles i Sant Fost de Campsentelles se la coneix com la Mancomunitat del Galzeran. En aquest sentit, el turó d’en Galzeran, ubicat en el límit de terme que formen Santa Maria de Martorelles, Alella i Tiana seria el punt culminant d’aquestes contrades.

Tanmateix, penso que el nom més adequat per aquesta mancomunitat hagués sigut la Mancomunitat del Lledoner, doncs en els tres municipis hi ha un lledoner carregat d’història.

A Sant Fost el lledoner de la plaça dels Païssos Catalans del qual ja vam parlar a La Vall de Cabanyes. El Bressol de l’Avi Ton l’agost de 2011. A Santa María de Martorelles tenen el lledoner de la plaça de l’Esglèsia que potser té més de 800 anys i del qual vam fer cinc cèntims a Punts d’Interès de la Caminada de les 10 fonts el juny de 2012  i a Martorelles just davant del camp de fútbol hi ha el lledoner de Can Puig.

Actualment, aquest lledoner és el que es troba en millor estat, amb més de 5 metres de canó i una capçada que supera els 15 metres. Aquest arbre està buit per dins, tal vegada
cal afegir que fins fa dos anys, els lledoners que hi havia en aquest indret eren dos i malauradament l’altre exemplar va tenir que ser tallat perquè estava malalt i la seva tala era necessària per no tenir que lamentar una caiguda no controlada amb els conseqüents perills.
Finalment, esmentar que aquest lledoner està catalogat com arbre d’interès local.

Part de l'informació d'aquesta entrada l'he extret del blog de l'Adolf Candela "Som de Dalt" www.somdedalt.blogspot.com 

La propera setmana parlarem de tots els actes que es faran el cap de setmana del 4 al 6 d'octubre per cel.lebrar la X edició de la Trinxacadenes.


divendres, 13 de setembre del 2013

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXIII. LA VEREMA II

                   Gotim

Fa un any vaig fer la primera part d'aquestes paraules de la verema, on es recollien 26 mots nous i 22 paraules relacionades amb el tema, que ja havíen sortit en alguna de les gramàtiques anteriors.
Avui us presento 26 paraules més i per tant a dia d'avui ja podem fer un recull de 74 paraules relacionades amb la verema i el vi.

Com us vaig comentar la setmana passada, aquest és un blog enllaçat per la independència. A les entrades que fem aquesta setmana, sens demanava que féssim referència a quelcom relacionat amb el fet català i certament no trobo una millor cosa que una gramàtica del caminant.

Des de que vam començar a fer-les, el principal objectiu era la recuperació de mots catalans que pel seu desús estan caient a l'oblit i per tant aquest blog volia ser un modest aparador que donès protagonisme a aquelles paraules que estan en perill d'extinció.

I per tant, avui no he hagut d'escalfar-me molt el cap, i com faig cada dos mesos, avui he presentat una nova gramàtica del caminant.
Les 26 paraules d'avui són:

Bagó: Gra de raïm.

Botada: Conjunt de fustes que serveixen per fabricar bótes.

Cànter: Mesura de líquids, que conté poc més d'onze litres i serveix per mesurar principalment oli i vi.

Esmagencar: Treure l’herba sota els ceps.

Espanadera: Malaltia de la vinya que provoca un avortament parcial de grans.

Espanat: Dit d’un raïm que té pocs grans.

Gotim: Porció d’un raïm que conté alguns grans.

Llaca: Renglera de ceps.

Lluquet: Ble ensofrat que es crema dins les bòtes per aplicar l’àcid sulfúric i ajudar a la conservació del vi.

Mamiot: Bóta de 600 litres.

Mossènyer: Cap de colla dels veremadors.

Most: Suc del raïm abans de fermentar.

Pals semalers: Pals que serveixen per agafar els semals per les anses.

Piadora: Recipient on es tira el raïm per piar. Hi ha dos tipus de piadora, la de peus, on el raïm es xafa amb els peus, i la de curros, on el raïm es xafa per mitjà dels curros metàl.lics que van rodant per la força manual o eléctrica.

Piar: Xafar el raïm amb els peus fins a convertir-lo en pasta i fer sortir el suc anomenat most. D’aquí se’n va al cup on fermenta i es converteix en vi que es trascola a les bótes.

Porrona: Vas de vidre per beure vi a raig amb un broc gros per omplir-lo i un broc petit per beure a galet. En moltes ocasions era de vidre verd. A diferència del porró que és esfèric, la porrona és rectangular a la part de sota i esférica a la part de dalt.


Rabassó: Tros de cep tallat.

Singló: Porció d’un raïm que conté alguns grans i que queda sense collir quan fan la veremada.

Singlonar: Collir els bagots o singlons tardans. Sinònim de bagotar.

Somatejar:  Portar els semals plens a la vora de la vinya amb els pals semalers.

Tina: Cavitat practicada sobre el bocatge del cup per piar o trepitjar-hi el raïm.

Vailet:  Raim petit, mal madurat.

Vaixell: Bòta gran, cilíndrica, que pot asumir la funció de cup. N’hi ha d’horitzontals i verticals i incorpora una porteta per poder-hi entrar i treure’n la brisa.

Ventejar: Agitar, moure repetidament d’un costat a l’altre una manta per fer vent al cup i fer sortir la bravada.

Veremar: Fer la collita dels raïms.

Verola: Raïm que comença a tenir color de maduresa.

Per cert, en aquesta cadena de blogs La Brolla d'en Toni s'enllaça amb el blog d'en Carles Armengol http://carmengol.blogspot.com.es/2013/09/per-una-nova-renaixenca-la.html

Per fer aquesta entrada, he extret informació del llibre "Vocabulari del Pagès" d'en Miquel Pont i editat per Pòrtic. Colecció Arrels. Barcelona 2009, de l'edició digítal del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll i de la pàgina web www.rodamots.com 

La gramàtica del caminant del mes de novembre la dedicarem a Salvador Espriu.