GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXIII. LA VEREMA II

                   Gotim

Fa un any vaig fer la primera part d'aquestes paraules de la verema, on es recollien 26 mots nous i 22 paraules relacionades amb el tema, que ja havíen sortit en alguna de les gramàtiques anteriors.

Avui us presento 26 paraules més i per tant a dia d'avui ja podem fer un recull de 74 paraules relacionades amb la verema i el vi.

Com us vaig comentar la setmana passada, aquest és un blog enllaçat per la independència. A les entrades que fem aquesta setmana, sens demanava que féssim referència a quelcom relacionat amb el fet català i certament no trobo una millor cosa que una gramàtica del caminant.

Des de que vam començar a fer-les, el principal objectiu era la recuperació de mots catalans que pel seu desús estan caient a l'oblit i per tant aquest blog volia ser un modest aparador que donès protagonisme a aquelles paraules que estan en perill d'extinció.

I per tant, avui no he hagut d'escalfar-me molt el cap, i com faig cada dos mesos, avui he presentat una nova gramàtica del caminant.

Les 26 paraules d'avui són:

Bagó: Gra de raïm.

Botada: Conjunt de fustes que serveixen per fabricar bótes.

Cànter: Mesura de líquids, que conté poc més d'onze litres i serveix per mesurar principalment oli i vi.

Esmagencar: Treure l’herba sota els ceps.

Espanadera: Malaltia de la vinya que provoca un avortament parcial de grans.

Espanat: Dit d’un raïm que té pocs grans.

Gotim: Porció d’un raïm que conté alguns grans.

Llaca: Renglera de ceps.

Lluquet: Ble ensofrat que es crema dins les bòtes per aplicar l’àcid sulfúric i ajudar a la conservació del vi.

Mamiot: Bóta de 600 litres.

Mossènyer: Cap de colla dels veremadors.

Most: Suc del raïm abans de fermentar.

Pals semalers: Pals que serveixen per agafar els semals per les anses.

Piadora: Recipient on es tira el raïm per piar. Hi ha dos tipus de piadora, la de peus, on el raïm es xafa amb els peus, i la de curros, on el raïm es xafa per mitjà dels curros metàl.lics que van rodant per la força manual o eléctrica.

Piar: Xafar el raïm amb els peus fins a convertir-lo en pasta i fer sortir el suc anomenat most. D’aquí se’n va al cup on fermenta i es converteix en vi que es trascola a les bótes.

Porrona: Vas de vidre per beure vi a raig amb un broc gros per omplir-lo i un broc petit per beure a galet. En moltes ocasions era de vidre verd. A diferència del porró que és esfèric, la porrona és rectangular a la part de sota i esférica a la part de dalt.

Rabassó: Tros de cep tallat.

Singló: Porció d’un raïm que conté alguns grans i que queda sense collir quan fan la veremada.

Singlonar: Collir els bagots o singlons tardans. Sinònim de bagotar.

Somatejar:  Portar els semals plens a la vora de la vinya amb els pals semalers.

Tina: Cavitat practicada sobre el bocatge del cup per piar o trepitjar-hi el raïm.

Vailet:  Raim petit, mal madurat.

Vaixell: Bòta gran, cilíndrica, que pot asumir la funció de cup. N’hi ha d’horitzontals i verticals i incorpora una porteta per poder-hi entrar i treure’n la brisa.

Ventejar: Agitar, moure repetidament d’un costat a l’altre una manta per fer vent al cup i fer sortir la bravada.

Veremar: Fer la collita dels raïms.

Verola: Raïm que comença a tenir color de maduresa.

Per cert, en aquesta cadena de blogs La Brolla d'en Toni s'enllaça amb el blog d'en Carles Armengol http://carmengol.blogspot.com.es/2013/09/per-una-nova-renaixenca-la.html

Per fer aquesta entrada, he extret informació del llibre "Vocabulari del Pagès" d'en Miquel Pont i editat per Pòrtic. Colecció Arrels. Barcelona 2009, de l'edició digítal del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll i de la pàgina web www.rodamots.com 

La gramàtica del caminant del mes de novembre la dedicarem a Salvador Espriu.

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XVII. LA VEREMA I

Un cep amb unes pampes ufanoses i el raïm que comença a verolar.

Arriba setembre i s'acaba l'estiu. Els dies comencen a ser més curts, tornem a les rutines tot començant el curs escolar amb molts bons propòsits i a la Serralada Litoral és temps de verema.
Sens dubte a les nostres muntanyes des de fa anys i panys es conrea el raïm i a hores d'ara la majoria d'aquest raïm s'utilitza per fer vi.
D'uns anys ençà tot allò que envolta el vi està de moda i avui dia conceptes com l'enoturisme, els maridatges, els tast de vins... tenen molta acceptació.
La gramàtica que farem avui parlarà de mots relacionats amb la verema que ja utilitzaven els nostres avis.  Per tant, definirem paraules amb molta solera.
La llista d'avui tindrà 26 mots i l'any vinent quan tornem a fer la verema recollirem 25 o 30 paraules més. Tanmateix, amb l'entrada d'avui, també us recordarem 22 paraules que ja han sortit a alguna de les gramàtiques anteriors però que també tenen a veure amb la verema.

Comencem,

Aram:  En castellà cobre. Conjunt d’utensilis d’aquest metall que serveixen per una cuina, botiga o bodega

Bagot: Part d’un ram de raïm.

Bagotar: Resseguir els ceps, una vegada collits els raïms, per veure si n’hi ha quedat algun gra.

Barral: Recipient en forma de portadora amb una cabuda de 30-35 litres, però tapat, fet de fusta, que s’utilitza per transportar-hi líquids. La tapa porta un forat tapat amb un tap de fusta. Normalment s’hi portàven els excrements de les persones o bèsties, acumulats a les basses o dipòsits situats sota la comuna i que servien per adobar els camps.

Bocatge: Boca d’un pou, d’una cisterna o d’un recipient.

Bravada: Gas (anhídrid carbònic) que es forma amb l’ebullició o la fermentació del most, d’olor forta i desagradable. S’ha d’anar amb molt de compte amb aquest gas a l’hora de baixar el cup per treure’n la brisa.

Brisa: Conjunt de pellofes, rapa i pinyolada del raïm premsat o trepitjat al qual s’ha tret el most.

Burxa: Barra de ferro acabada en punxa que té la finalitat de passar pel forat de la canella del cup per fer sortir el vi. També servia per trencar el plat de cerámica que taponava el forat del caneller segellat amb argila. Aquest plat era una mesura de l’amo per evitar que ningú toqués el vi.

Calafatar: Tapar els forats de les bótes de vi o les juntes de les dogues malmeses, amb pasta feta amb arrels d’om aixafades amb una mà de morter fins a obtenir una pasta fibrosa anomenada humisa, la qual, una vegada s’ha assecat, queda extraordinàriament dura.

Canella de cup: Aixeta de bronze relativament grossa amb un forat davant per posar-hi la burxa. Es posava en el caneller dels cups per treure-hi vi.

Caneller: Forat del cup on es col.loca la canella.

Carretell: Barril petit d’uns dos litres de capacitat que serveix principalment per tenir-hi vi.

Cornalera: Ansa de la portadora i del barral feta de la mateixa doga.

Cossiol: Recipient de terra cuita, rodó i de poca alçària que serveix per recollir el vi que s’escapa de les aixetes de les bótes.

Cup: Recipient, generalment d’obra i soterrat, sobre el qual es pia el raïm i on el most, conjuntament amb la brisa, es converteix en vi.

Doga: Cadascuna de les peces de fusta que juxtaposades formen el cos d’una bóta, portadora, barral o cubell i están unides per cèrcols.

Duill: Forat per on es treu el vi d’una bóta

Duillar: Fer un forat a la bóta per tastar el vi.

Entrellanques: Espai entre dues rengleres de ceps.

Esbogotar: Variant de bagotar. Recollir els bagots dels ceps.

Esbrotjar: Treure els rebrots dels sarments nous dels ceps que surten juntament amb les pampes.

Escocell: Clot que es fa sota un cep per treballar-hi la terra.

Pampa: Fulla del cep.

Rapa: Conjunt de residus del raïm després de premsar-lo i treure-li la pellofa i els pinyons.

Trascolar:  Fer sortir el vi del cup i fer-lo passar a un altre recipient. Filtrar.

Trassegar: Traspassar el vi d’una bóta a una altra per clarificar-lo.

Les 22 paraules que també cal recordar són:

Arrop: Tot i que l'arrop és un most de raïm, espessit per ebullició i evaporació. A Badalona la Fira de l'Arrop és un mercat de productes alimentaris artesans que es cel.lebra cada mes de maig a Dalt de la Vila.

Barraló: És una antiga mesura de capacitat per mesurar vi i llet que equival aproximadament a 32 litres.

Bocoi: Bòta per guardar vi d'uns 600 o 650 litres.

Boter: Aquells que tenen per ofici fer bótes. Aquestes poden ser de fusta o de cuir.

Falçó: Mena de falçpetita emprada per a tallar els raïms durant la verema.

Garbonassa: Feix de sarments que es fa quan es poda el cep.

Mallal: Mesura de capacitat per a líquids (oli, vi, llet...) pròpia de la regió de Girona, dividida en 16 porrons i equivalent a 15, 48 litres.

Mallol: Vinya novella, plantada d'un any encà.

Morques: Solatge de qualsevol líquid.

Petricó: Mesura de capacitat per líquids, especialment vi o llet, equivalent a la quarta part d'un porró, o sia 0,235 litres.

Podall: Podadora de fulla en forma de falç petita.

Porró: Mesura catalana per a líquids equivalent a 0,94 litres.

Presa: Topí equivalent a dos petricons. Mig litre.

Quartí: Mesura per a líquids, especialment vi o llet equivalent a 4 porrons.

Samal: Estri per recollir i transportar els raïms de la mata fins el celler.

Sarment: Branca d'un cep o d'una parra.

Sàrria: Una tela feta amb fibres naturals per tapar els samals.

Solatge: Sustància que es diposita al fons d'un vas que conté un líquid, en el qual es troba en suspensió. Pòsit.

Trafegar: Transvassar el vi fermentat o semifermentat per tal d'airejar-lo i de separar-ne el solatge.

Tramuja: Embut que es feia servir per ficar el most dins dels bocois.

Trull: Premsa de vi

Xerric: Soroll que en beure a galet es produeix fent passar l'aire aspirat entre el paladar i la punta de la llengua posats en contacte.

Per fer aquesta entrada he extret informació del llibre "Vocabulari del Pagès" d'en Miquel Pont i editat per Pòrtic. Colecció Arrels. Barcelona 2009.

Edició digital del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll, i

de la pàgina web www.rodamots.com .

Properament parlarem de la Font del Grill.