dissabte, 12 de juny del 2010

Màrius Sampere i la Font de l'Alzina

Màrius Sampere



"Si l'arbre és l'espai que germina

i l'aigua és la sang de l'espai

vetllem perquè no es pari mai

el cor de la font de l'alzina"


Aquest vers el trobarem en el pedrís que hi ha damunt la Font de l'Alzina a Santa Coloma de Gramenet.

I perquè avui començo amb un vers, potser us pregunteu.

Doncs molt senzill, desprès de haver parlat fa mesos de Sagarra i Espinàs i la seva vinculació amb aquestes muntanyes, avui toca fer un esment del poeta Màrius Sampere.


Escric d'ell avui una mica per casualitat, divendres passat mirant el programa de TV3 "L'hora del Lector" va aparèixer en Màrius Sampere, del qual ja en tenia referències però mai l'havia vist, ni molt menys llegit.


Ara ja el conec una mica, podeu veure'l a www.tv3.cat/videos/2948070 Marius-Sampere i aquest estiu vull intentar llegir el seus poemaris "Poemes de Santa Coloma" i "Diàlegs amb la ciutat", aquest últim editat pel Centre Excursionista Puig Castellar el 2004 i tambè la seva primera novela publicada aquest 2010 per Meteora i titulada "El gratacel"


Malgrat haver nascut al barri del Guinardó de Barcelona, sempre ha estat molt vinculat a Santa Coloma, tanmateix ha dedicat poemes a la Torre Balldovina, al Puig Castellar, a la Font de l'Alzina, entre d'altres indrets de la ciutat, tots publicats a Poemes de Santa Coloma l'any 2004.


De moment no us puc dir res més d'aquest poeta, si voleu més referències sobre la seva obra, a la xarxa trobareu tota la informació necessària.


Desprès de l'estiu, quan ja l'hagi llegit una mica, en tornem a parlar.


diumenge, 6 de juny del 2010

LES 51 PRIMERES FONTS DELS PARCS DE LA SERRALADA LITORAL I MARINA.

La font de l'Alzina

Durant aquests dos anys i mig de blog ja us he parlat de més de 50 fonts. Avui toca fer balanç. Així que parlarem de totes aquestes fonts, d'on es troben, del seu estat actual i quin mes vam parlar d'elles.

De les 51 fonts referenciades fins ara trobem que,


19 rajen.
16 degoten.
8 estan eixutes.
5 estan a punt de desaparèixer, i
3 ja han desaparegut.



ALELLA

41. Safareig. Degota. GENER 2010

42. Eucaliptus. Degota GENER 2010

43. Esquerda. Raja GENER 2010

44. Fonoll. Eixuta GENER 2010

45. Sarau. Eixuta GENER 2010


LA ROCA DEL VALLÈS

31. Can Lladó. Raja MAIG 2009

32. Mare de Déu de Malanyanes. Raja MAIG 2009

35. Mansa. Raja AGOST 2009


MARTORELLES

50. Can Camp. Raja OCTUBRE 2009

51. Can Puig. Desapareguda OCTUBRE 2009


MONTCADA I REIXACH

9. Avellaners. Raja JULIOL 2008

10. Caçadors. Raja JULIOL 2008

48. Tort. Raja MARÇ 2010


ÒRRIUS

11. Sant Bartomeu. Raja AGOST 2008


PREMIÀ DE DALT

8. Sant Mateu. Raja MAIG 2008

36. Can Riera. A punt de desaparèixer SETEMBRE 2009


SANTA COLOMA DE GRAMENET

37. Sant Roc o Drapet. Raja NOVEMBRE 2009

38. Alzina. Raja NOVEMBRE 2009

39. Bóta. Degota NOVEMBRE 2009

40. Joncar. Degota DESEMBRE 2009


SANTA MARÍA DE MARTORELLES

4. Sunyera. Raja ABRIL 2008

5. Ca. Degota JUNY 2008

6. Teula. Degota JUNY 2008

7. Ferro. Degota JUNY 2008

12. Gurri. Degota OCTUBRE 2008

13. Llorer. Eixuta OCTUBRE 2008

21. Mercé. Raja OCTUBRE 2008

22. Can Roda. Raja FEBRER 2009

23. De Baix o Can Riulas. Degota FEBRER 2009

24. Racó. Raja FEBRER 2009

25. Beu-i-Tapa. A punt de desaparèixer MARÇ 2009

26. Matons. Raja FEBRER 2009

33. Santpare. A punt de desaparèixer JUNY 2009


SANT FOST DE CAMPSENTELLES

46. Heures. Degota MAIG 2010

47. Aplec. Desapareguda MAIG 2010


TEIÀ

14. Pericó d'en Canal. Raja DESEMBRE 2008

15. Perdius. Eixuta DESEMBRE 2008

16. Ajupits II. Degota DESEMBRE 2008

17. Ajupits I    Degota DESEMBRE 2008

18. Vedat.   Eixuta DESEMBRE 2008

19. Botxer. Degota DESEMBRE 2008


VALLROMANES

1. Gurgui. Raja GENER 2008

2. Vilardell. Degota FEBRER 2008

29. Ginesta. Desapareguda FEBRER 2009

49. Barbeta. A punt de desaparèixer MARÇ 2010


VILANOVA DEL VALLÈS

3. Margarida. Eixuta ABRIL 2008

30. Sant Jordi. Degota ABRIL 2009

34. Sant Jaume. A punt de desaparèixer JULIOL 2009


VILASSAR DE DALT

20. Dirol. Eixuta GENER 2009

27. Freda. Eixuta MARÇ 2009

28. d'en Mamet. Degota MARÇ 2009


Properament parlarem d'en Màrius Sampere, els voltants de Sant Jeroni de la Murtra i el geocaching a la serralada.

diumenge, 30 de maig del 2010

La Font de Sant Mateu torna a rajar

La Font de Sant Mateu

Aquest cap de setmana, us volia presentar el recull de les 51 fonts que hem "caçat" durant els últims dos anys i mig. Parlar una mica de l'estat en el qual es troben, quin mes les vam visitar, etc...

Però aquest matí he canviat de plans. Amb la gent del Club Muntanyenc de Mollet feiem l'etapa 0 del GR-83, que anava de Mollet a Mataró, de fet d'aquí a uns mesos ja us parlaré d'aquesta ruta.

Hem decidit esmorzar a Sant Mateu, tot comptant que la font no rajaria, però avui ens equivocàvem, desprès de 5 anys avui l'hem vist rajar de nou, i inclús hem omplert les cantimplores i hem begut aigua.

Ja han passat 12 hores i no tinc notícies que ningú hagi tingut un rebombori a la panxa.

Per tant, us recomano que les properes setmanes pugeu a Sant Mateu mentre la font raji, perquè sinò podeu estar anys i panys sense veure-la rajar de nou.

Si no sabeu com arribar a Sant Mateu, el maig de 2008 vaig publicar "3ª Passejada pels voltants de Vallromanes", un itinerari circular que va de Vallromanes a Sant Mateu i torna a Vallromanes.

dissabte, 22 de maig del 2010

CD Interactiu de descoberta vegetal.

Llentiscle

Fa unes setmanes, vaig aconseguir aquest CD creat per A Raspall, F. Carceller i R. Gutiérrez i que s'ha repartit pels centres educatius que estan a l'àrea d'influència del Parc de la Serralada de Marina.

El material bàsicament consta de quatre parts, els itineraris, el joc, l'herbari i els mapes.

Des del meu punt de vista, els apartats més profitosos són l'herbari i sobretot els itineraris. Tanmateix aquests els podem fer amb la canalla i jugar a trobar in situ, l'espècies que haurem vist i trobat a la pantalla.

El joc l'he trobat feixuc, ferragós i poc atractiu, i els mapes sens dubte són molt més pràctics en paper.

Com a material per conèixer els animals i les plantes que viuen a les nostres muntanyes, jo em decanto per la Guia de Flora i Fauna dels Parcs del Montnegre-Corredor, Litoral i Marina, de la qual vaig parlar en aquest mateix blog fa quinze dies.

De totes maneres, si voleu tenir aquest CD, el trobareu a la Oficina del Parc de la Serralada de Marina a La Conreria.

Properament, farem un repàs de les 50 fonts, de les quals hem parlat fins ara en aquest blog.




dilluns, 17 de maig del 2010

El Torrent de Can Boc

La Font de les Heures al maig de 2010

La font de les Heures a l'abril del 2006.

Aquesta setmana m'he dirigit a Sant Fost de Campsentelles i la intenció era fer una excursió per les fonts que trobem a Sant Fost Residencial. Com fer-ho caminant no té cap alicient perquè tot el recorregut és per carrers; vaig decidir fer-ho en cotxe.

Fa temps buscava la Font de Can Boc, la meva tia recordava vagament el punt on es trobava, tanmateix el seu pare seixanta anys abans li havia ensenyat, quan encara els encontorns eren tot vinyes. Però no ens en vam sortir, tot estava urbanitzat i vam pensar que la font ja es trobava dins d'una finca particular.

Fa pocs mesos quan va sortir el número 2 de "Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle xx. Número 2. Les Fonts", i vaig veure que parlava de la Font del Boc i que es trobava a l'entrada del Carrer Major, vaig creure que havia trobat una d'aquelles fonts que es resisteixen; però malgrat totes les indicacions, aquesta setmana passada, m'ha sigut impossible trobar la deu d'aigua.

Per tant, si últimament algú ha anat a la Font del Boc, us agrairia que em diguèssiu on és i si tinc alguna possibilitat de trobar-la.

Posteriorment, vaig agafar el cotxe i em vaig dirigir a la Font de les Heures, aquesta font és troba davant el número 5 del carrer les Heures.

Ara feia temps que no hi anava i actualment el seu estat és penós. No acabo d'entendre que passa amb aquestes fonts periurbanes com són aquesta, la Font de Can Planes a la Roca i la Font de Can Camp a Martorelles. El vandalisme i la deixadessa les malmeten amb un temps récord. En aquest sentit, l'any 2005 aquesta font de les Heures va ser arranjada i cinc anys més tard fa la sensació com si fos abandonada des de fa dècades.

De fet aquesta font és una de les històriques de Sant Fost, hi hagut époques on s'hi han fet animades tertúlies, trobades associacionistes, berenars, excursions escolars... i pel que fa al nom hi ha qui la coneixia també pel nom de la Font de Can Lladó, fent referència a la masia que hi ha escasament a 25 metres.

Finalment, vaig agafar la carretera de Badalona direcció Mollet i a uns 500 metres vaig arribar al punt on fins fa uns deu anys hi havia la Font de l'Aplec.

La Font de l'Aplec, es trobava a la cantonada de la Carretera de Badalona i el carrer de l'esglèsia. Estava construïda amb obra vista i el nom de l'Aplec feia referència a l'edifici del davant, ara restaurant, a la decáda dels cinquanta i seixanta, el local social de la colónia estiuenca.
Fins que es va tapar amb les obres de construcció de l'institut i la reurbanització de l'entorn, era molt fàcil trobar-te a gent omplint garrafes.

Si ara volem situar el punt on es trobava la font, és molt fàcil, era a tocar de la majestuosa alzina, inclús si traiem el cap per la passera de ferro que hi ha sobre el torrent, veurem a mà dreta l'entrada de la mina per on encara s'escorre l'aigua.

Per fer aquesta entrada, com he esmentat anteriorment he tret molta informació del "Fem Memòria" Núm 2. Les Fonts. escrit pel Jaume Rifà, l'Amadeu Rovira i en Josep Gurri.








dilluns, 10 de maig del 2010

Ja tenim una guia de flora i fauna dels Parcs


Efectivament, així és, ja podem dir que tenim una guia de flora i fauna dels Parcs de la Serralada de Marina.

El dia de Sant Jordi vam baixar a passejar per Barcelona i tot anant pel carrer Petritxol, ens vam aturar a l'aparador de la Llibreria Quera, i dalt de tot hi havia una guia il.lustrada de natura d'en Toni Llobet François, editada per Brau Edicions, que es titulava "Flora i fauna dels Parcs: Montnegre, Corredor, Serralada Litoral i Serralada de Marina".

De seguida vam entrar a la botiga i desprès de fullejar el llibre uns instants, ens en vam endur un exemplar cap a casa.

Molt pràctica per portar a la motxilla, aquesta guía ens fa una aproximació amb il.lustracions i una petita explicació de totes les espècies de flora i fauna que viuen a les nostres muntanyes. Tanmateix hi trobarem, arbres, arbusts, falgueres, herbes, bolets, flors, papallones, mamífers, ocells, reptils, peixos, insectes...

La propera setmana parlarem de dues o tres fonts.



diumenge, 2 de maig del 2010

Receptes. II. La truita d'espàrrecs de marge

Una esparreguera

Les nostres muntanyes ens donen una sèrie d'aliments que desprès podem portar a taula. Aquests productes poden ser cultivats o bé d'altres que creixen de manera silvestre; així tenim cireres d'arboç, raïm, trompetes de la mort, mores, micacos... i molts més.
En aquest sentit, a la tardor ja vam explicar com fer melmelada de cirera d'arboç i ara a la primavera és temps d'espàrrecs. I qui no ha menjat mai una truita d'espàrrecs?.

On podem trobar l'espàrrec de marge? Com ho indica el nom, prop de qualsevol camí o corriol. Evitar agafar aquells espàrrecs situats al costat de pistes per les quals circulen cotxes.

Quines propietats té l'espàrrec de marge? És ric en betacarotè, essencial per la vista, la pell, els cabells, les mucoses i pel bon funcionament del sistema immunològic. Com que és ric en potassi i pobre en sodi, l'espàrrec fresc té un efecte diurétic que ajuda a eliminar líquids.

Quins ingredients ens caldran per fer una truita per 2 o 3 persones?
-un manat d'espàrrecs de marge.
-4 ous.
-1 ceba.
-sal.
-oli d'oliva verge extra.


Com la prepararem?
Es renten els espàrrecs i es tallen a trossets petits, tot eliminant-ne la base.
Es pela la ceba i es talla ben fina.
En una paella, amb un raig d'oli es sofregeix la ceba. I quan està feta incorporem els espàrrecs. Es saltegen fins que estiguin cuits al nostre gust.
En un bol es baten els ous, s'hi pot afegir un rajolí de llet per fer la truita més esponjosa. Ara hi posem els espàrrecs i la ceba i ho corregim de sal. Es remena i s'aboca la mescla a la paella i s'ha de coure a foc baix. Quan veiem que la base ja està cuita li donem mitja volta amb l'ajuda d'un plat i es continua la cocció fins que la segona meitat està cuita.
A més a més aquest és un plat apte per celíacs.

Per fer aquesta entrada he consultat els blogs "Cuina per a llaminers" i l'espai web del programa de TV3 "Cuina per solters".

La setmana vinent parlarem d'un llibre que val molt la pena.