Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Font dels Castanyers. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Font dels Castanyers. Mostrar tots els missatges

divendres, 23 de juny del 2017

CAMINANT PEL VOLTANT DE LA FONT DELS CASTANYERS


                                                                                                                                       Font dels Castanyers

Avui anirem d’excursió des de la Font dels Castanyers fins el Poblat Ibèric del Turó de les Maleses. Contràriament al que dèiem fa poques setmanes quan ens acostàvem fins la Font del Porró, avui descobrirem corriols que inclús en algun cas s’han recuperat aquests darrers anys. Un d’aquests exemples és el corriol per on transcorren els primers set-cents cinquanta metres de la sortida d’avui i que no fa més de 10 anys era impracticable.

La sortida d’avui és una excursió de mig matí o mitja tarda, doncs tot i el desnivell, 150 metres positius,  no tardarem més d’una hora i mitja per fer els poc més de 5 quilòmetres que té aquest itinerari.

Cal evitar les hores centrals dels dies més calorosos de l’any, doncs a mesura que guanyem alçada estarem molt exposats al sol. No oblideu de portar aigua, doncs només podrem carregar-ne a la Font dels Castanyers.

Per arribar a la Font dels Castanyers, avui us proposem una aproximació en cotxe.
 Cal seguir la B-500 fins el Coll de la Conreria i d’aquí ens dirigirem cap al Seminari, on actualment hi ha una casa de colònies. Des d’aquí seguim el Camí Antic de Sant Fost. Sis-cents metres més endavant, trobem una cruïlla i nosaltres continuem pel carrer Camí dels Castanyers que mil cent metres més endavant es converteix en pista de terra.
Des d’aquest punt, fins la Font dels Castanyers, només ens restaran mil quatre-cents metres.

L'ITINERARI
0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem l’excursió d’avui a la Font dels Castanyers de Sant Fost de Campsentelles.
La construcció està feta de totxos arrebossats i a ambdós costats de la font hi ha dos bancs fets d’obra per seure. Actualment l’aigua raja d’una aixeta amb polsador i per accedir a la font cal baixar tres esglaons.
Malgrat que la “plaça” on hi ha font està urbanitzada, doncs el restaurant dels Castanyers està a tocar, cal dir que els plàtans que hi ha pel voltant, doten l’indret d’una agradable ombra.

Sens dubte, la Font dels Castanyers, és una de les fonts més conegudes del municipi, ja que al principi del segle passat el broll d’aigua tenia unes característiques minerals, deien que bicarbonatades, molt recomanables per alleugerir afeccions de l’aparell digestiu i també la llavors anomenada malaltia del “catarro”. A les dècades dels trenta, quaranta, cinquanta i seixanta del segle passat, l’aigua d’aquesta font va ser comercialitzada inicialment com a dipòsit de la Font dels Castanyers i més endavant per una empresa de Badalona que l’embotellava i després en llurs camions en feia el repartiment de les garrafes pels pobles de la rodalia i principalment de la ciutat veïna de Badalona.

Amb l’aparició de l’automòbil, les famílies, tot fent una excursió, anaven a la font i gratuïtament omplien les garrafes que desitjaven, fet que a la llarga va comportar la desaparició comercial de l’aigua. A finals dels vuitanta, la sequera que va patir el país, va aconsellar posar-hi una aixeta, a fi que no quedés esgotada a l’estiu.

Deixem l’entrada del restaurant a la nostra esquena i continuem cap a una placeta de terra.
0,100Qm  0,100Qm. A l’esquerra trobem un corriol que s’enfila amunt i uns metres més endavant passa a tocar d’una torre elèctrica.

0,400Qm 0,500Qm. Arribem a un pas, on cal anar en compte, doncs rellisca molt i podíem anar avall.

0,350Qm. 0,850Qm. Arribem a un camí que ens creua. Girem a la dreta en sentit ascendent.

0,300Qm. 1,150Qm. Bifurcació. Continuem en diagonal a l’esquerra en sentit ascendent.

0,175Qm. 1,325Qm. Cruïlla de camins. Continuem cap a la dreta.

0,100Qm. 1,425Qm. Arribem a una pista que ens creua. Girem a l’esquerra

0,060Qm. 1,485Qm. Girem a la dreta per un caminet que ens ha de dur fins el Poblat Ibèric del Turó de les Maleses. Ara estem seguint el SL-150.

0,050Qm. 1,535Qm. Continuem per un corriol que trobem a la dreta.

0,275Qm. 1,810Qm. Cruïlla de camins. Girem a la dreta.

0,175Qm. 1,985Qm. Poblat Ibèric del Turó de les Maleses. Està a una alçada de 420 metres i des d’aquí dalt en dies clars tenim unes vistes de tot el Vallès i fins els Pirineus. Aquesta situació permetia a les Maleses mantenir la visibilitat de tots els poblats del voltant.

Té una extensió de 3.322 metres quadrats. S’hi ha fet diverses intervencions, tant d’excavació com de restauració. L’urbanisme de les Maleses, segueix el patró tradicional d’un carrer central que divideix el poblat en dues parts: el vessant de Sant Fost està orientat a l’est i el vessant de Montcada a l’oest. Tant a un costat com a l’altre les cases s’afileren en bateries de construccions que aprofiten el mur de tancament per recolzar-s’hi i gaudir d’una bona resistència.

Les cases a les Maleses presenten tres, cinc o més habitacions en una superfície de 50 metres quadrats aproximadament. A l’àrea excavada, destaquen tres conjunts, la casa del moliner, la casa del ferrer i la casa d’una família prestigiosa del poblat.

Els habitants de les Maleses, pertanyien a la tribu dels laietans, els quals practicaven l’agricultura i la ramaderia, i comerciaven amb grecs, fenicis i cartaginesos.
L’abandonament del poblat es produeix abans de la segona guerra púnica, però fins ara desconeixem els motius que ho van provocar.

Desfem els últims 500 metres, fins la pista forestal que hem trobat pujant, per tant,
0,175Qm. 2,160Qm. Girem a l’esquerra cap a La Conreria.

0,275Qm. 2,435Qm. Continuem a l’esquerra.

0,050Qm. 2,485Qm. Arribem a la pista que ens creua. Girem a la dreta en sentit lleugerament ascendent.

0,025Qm. 2,510Qm. Continuem a l’esquerra per un corriol que va pujant.

0,350Qm. 2,860Qm. Turó de la Coscollada 463,3 metres. És el turó més alt de la ciutat de Badalona.  Des d’aquí tenim unes fantàstiques vistes del Barcelonès. Ara desfem els últims 60 metres i girem a la dreta per un corriol que baixa cap al vessant del Vallès.

0,475Qm. 3,335Qm. Camí carreter que ens creua. Girem a la dreta en sentit descendent.

0,200Qm. 3,535Qm. Obviem un camí que ens arriba per l’esquerra. Nosaltres continuem avall.

0,350Qm. 3,835Qm. Tornem a obviar un altre camí que ens arriba per l’esquerra. Continuem avall.

0,200Qm. 4,035Qm. Cruïlla de camins. Seguim a l’esquerra, avall.

0,800Qm. 4,835Qm. Arribem a una pista. Girem a l’esquerra en sentit lleugerament ascendent.

0,250Qm. 5,035Qm. Font dels Castanyers. Inici i final de la sortida d’avui.

Per fer aquesta entrada he extret la informació de la Font dels Castanyers del llibret “Fem Memòria. Núm 2. Les Fonts de Sant Fost de Campsentelles”, d’en Jaume Rifà, l’Amadeu Rovira i en Josep Gurri i editat l’any 2009.
Per altra banda, he extret informació del Poblat Ibèric de les Maleses dels plafons fets pel Parc de la Serralada de Marina.

Properament, us presentarem una nova gramàtica del Caminant.


diumenge, 25 de desembre del 2011

L'AIGUA I LES FONTS MINERALS

   La Font del Ferro a Santa María de Martorelles

 Bones Festes a tothom.  Fa unes setmanes remenant a les prestatgeries d'una llibreria, vaig trobar un llibret, amb el paper color crema i unes dimensions molt petites. El títol del llibre és L'Aigua i Les Fonts d'en Narcís Clotet i la Sol Cots i editat aquest 2011 per BIBLIOTECA CORDILL.
De peu dret, vaig començar a fullejar-lo i de seguida vaig adonar-me que havia trobat un tresor. En aquell moment, vaig tenir la mateixa sensació que quan per primera vegada trobo una font que raja en un indret on no comptava que hi hagués cap deu d'aigua.
Aquest llibret, hem donará peu a fer força entrades, dites i refranys, llegendes, tradicions, dolls singulars...
Però per començar, avui us parlaré de diferents tipus de fonts minerals que podem trobar a Catalunya, mitjançant textos extret d'aquest treball.

Anomenem aigua mineral, la que neix en profunditat i té una composició mineral destacada. Hi ha aigües minerals fortes (amb moltes particules minerals) i dèbils. Pel consum diari, normalment es recomana de beure aigües minerals dèbils. Les aigües minerals fortes acostumen a ser indicades per a curar determinades dolències.

Fonts Picants. Conegudes així perquè la seva aigua pica a la boca. Això és degut al gas que porten. Es tracta de diòxid de carboni que es troba a gran profunditat, sota terra, en zones de falles o volcans. En la seva fugida cap amunt, si el gas ensopega amb bosses d'aigua, s'hi barreja. Són aigües carbòniques, àcides i un pèl amargants.
L'aigua picant és indicada per a desganats i també per a qui menja massa. En dejú, obre l'apetit i havent menjat ajuda a fer la digestió. Resulta ideal com a aigua de taula.
A la Serralada Litoral, tenim la Font Picant d'Argentona, de la qual ja vam parlar el setembre del 2011 a 23 Punts d'Interès de l'Etapa 0 del GR-83.

Fonts Bicarbonatades. Vessen aigües amb predomini de bicarbonats, unes sals originades pel contacte de l'aigua amb roques creades, normalment a partir de l'acumulació d'esquelets d'éssers vius (com moluscos marins o algues que van viure fa mil.lions d'anys)
Poden ser de sodi, però també n'hi ha de calci i magnesi, així com de sulfatades o clorurades. Acostumen a ser aigües termals. Són antiàcides, bones per a la digestió, el fetge i el pàncrees.
Ataquen les pedres renals i redueixen el colesterol. Les bicarbonatades magnèsiques i sulfatades ajuden contra l'estrenyiment i les dolències del fetge. Les bicarbonatades clorurades són indicades contra el reumatisme.
A la Serralada de Marina, hi ha la Font dels Castanyers a Sant Fost de Campsentelles, de la qual parlarem aquest proper any i que a mitjans del segle passat, es comercialitzava com a aigua bicarbonatada.

Fonts Termals. Brollen aigües calentes, la qual cosa afavoreix que duguin dissoltes unes grans quantitats de sals minerals. L'aigua termal neix en capes molt fondes de la Terra, normalment en zones de falles, que faciliten la sortida cap a l'exterior. Acostuma a ser aigua rica en gasos beneficiosos per la salut. A Catalunya solen tenir un alt contingut de sodi i força sílice.
A més de poder ser begudes, les aigües termals són ideals per a fregues i banys. Van molt bé contra malalties reumàtiques, així com contra diferents afeccions nervioses, musculars o digestives.
A prop nostre, tenim aigües termals a Caldes de Montbui i a Caldes d'Estrac.

Fonts Grogues. Així s'anomenen en molts indrets les fonts d'aigua ferruginosa. El ferro que contenen tenyeix les pedres i les terres per on ragen i les deixen de color grogós del rovell. Les aigües ferruginoses són astrigents i reconstituents, molt recomanades contra l'anèmia i per afeccions de la pell.
A la Serralada Litoral, tenim la Font del Ferro d'Argentona i la Font del Ferro de Santa María de Martorelles, de la qual vam parlar breument, el juny de 2008 a Pels voltants de Castellruf.

Fonts Pudes.  És el nom que reben les fonts que vessen aigua i que a sota terra han estat en contacte amb sofre. Aixó els dona una desagradable olor, que a vegades es compara amb la pudor d'ous podrits. N'hi ha que es poden beure, però també són ideals per a fer-s'hi fregues, prendre-hi banys o inhalar-ne vapors. Normalment, l'aigua sulfurosa va bé per la pell i els pulmons, així com per a dolències d'ossos i músculs. A tocar de l'estany, hi ha la Font de la Puda de Banyoles.

Fonts salades. Casos com el de Gerri de la Sal, al Pallars Sobirà, demostren que no totes les fonts són d'aigua dolça. Allí, hi ha deus d'aigua que pel contacte amb vetes de sal gemma, surten salades. Gràcies a això, durant molts anys els pagesos d'aquelles muntanyes van poder explotar el negoci de la sal, utilitzant un enginyós sistema de salines o eres d'evaporació, per on es precipitava l'aigua, deixant la sal.

La setmana vinent anirem d'excursió al Montseny.