LES VALLS DEL FRESER VII. DE RIBES A PLANOLES PASSANT PER CAMPELLES.

             Font de l'ermita de Sant Antoni

L’excursió que us presento avui té una distància de 12,4 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 550 metres. Com veureu la sortida i l’arriba són les estacions de tren de Ribes de Freser i Planoles, per tant és un itinerari perfecte per utilitzar el transport públic. Això sí, heu de calcular més o menys l’arribada, per tal de no haver d’estar esperant el tren dues o tres hores.

Els desnivells ens els trobem a l’inici i al final de l’excursió. Comencem amb una costeruda pujada de gairebé 3 quilòmetres i 350 metres de desnivell positiu entre Ribes i l’ermita de Sant Antoni i acabem amb la fatigosa pujada que hi ha des del riu Rigat fins el nucli urbà de Planoles.

L’excursió pot fer-se a qualsevol época de l’any, tenint en compte la rigurositat de l’hivern, per altra banda, si el dia que feu aquesta ruta plou, eviteu el torrent que trobem en el quilòmetre 10,805 i tanmateix, quan sigueu al quilòmetre 10,505 en lloc d’anar a la dreta, continueu a l’esquerra per la carretera i així evitarem ensurts provocats per l’aigua.

Actualment i fins com a mínim el febrer del 2021, l’estació de tren de Planoles no està operativa i en aquest sentit la connexió entre Planoles i Ribes de Freser es fa per carretera. L’horari és el mateix que els trens i la parada del bus, la trobem just davant del Restaurant El Trill (Carrer de Ribes, 17).

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de Ribes de Freser i anem direcció nord cap al nucli urbà.

0,250Qm. 0,250Qm. Creuem a l’altra banda per un pas de vianants i continuem a l’esquerra.

0,100Qm. 0,350Qm. Continuem a la dreta, tot creuant el Freser i tot seguit tombem a l’esquerra pel Passeig d’Àngel Guimerà.

0,150Qm. 0,500Qm. Girem a l’esquerra i creuem el Freser per sobre un pont. Passem per sota unes cases i 40 metres més enllà ja som al carrer Sant Quintí.

0,070Qm. 0,570Qm. Carrer Sant Quintí. Creuem el carrer i tombem a la dreta.

0,120Qm. 0,690Qm. Girem a l’esquerra pel Camí de Sant Antoni. El carrer és força costerut i amb llambordes al terra.

0,040Qm. 0,730Qm. Continuem a la dreta per un camí de terra. Seguint les marques de l’ermita de Sant Antoni i Campelles.

2,700Qm. 3,430Qm. Cruïlla de camins. Continuem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,090Qm. 3,520Qm. Font de l’ermita de Sant Antoni. Aquesta font està feta de pedra i el broc de ferro està encastat al seu frontal. L’aigua cau en una pica semicircular i posteriorment mitjançant un tub va a parar a l’altre costat del camí. A banda i banda, els laterals, perpendiculars a la font, fan la funció de banc per un parell de persones per cantó. La font està coronada per una pedra de forma més aviat triangular. Desconec si simplement és una qüestió estética o aquesta pedra representa algun tipus de simbología.  A principis d’agost de 2020 la font és ben eixuta.

Ara només ens cal passar la tanca d’entrada al recinte de l’ermita i cinquanta metres més enllà a la nostra dreta, som a la part frontal de l’ermita.

0,050Qm. 3,570Qm. Ermita de Sant Antoni. És una ermita dedicada a Sant Antoni de Pàdua, sobre un turó a 1.271 metres d'altitud. Es va construir el segle XVII amb motiu d'una promesa feta per un rector a un fidel. Darrere la capella hi ha l'antiga casa dels ermitans; tingué una època daurada al llarg del segle XVIII, però decaigué amb les guerres carlines del XIX, es construí un nou edifici el 1916 que fou cremat durant la Guerra Civil es va refer l'any 1944, des de llavors no s'ha canviat res més. Tant la capella, les dependències dels ermitans com l'altre edifici, guarden el mateix estil confonent-se les parets d'uns i altres.  Davant l'entrada es pot contemplar el pou, en molt bon estat. En un vessant del punt més alt hi ha un monument, una pedra amb la cara d’en Félix Rodríguez de la Fuente.

És una llàstima que el turó estigui farcit d’antenes, doncs li treuen atractiu. Tanmateix, a l’altra banda de la zona de picnic, hi ha un mirador amb unes esplèndides vistes del Balandrau, el Puig Cerverís, el Taga, Sant Amand…

Ara continuem per la pista cimentada que s’inicia entre l’ermita i la zona de picnic.

0,025Qm. 3,595Qm. Deixem la pista i entrem al prat on hi ha la zona de picnic i el nostre camí marxa pel marge dret d’aquest espai. De seguida trobem les marques grogues i el camí es fa més fressat.

0,455Qm. 4,050Qm. Pista cimentada. Continuem a l’esquerra en sentit lleugerament descendent.

0,175Qm. 4,225Qm. Continuem a la dreta per una pista de terra.

0,750Qm. 4,975Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,295Qm. 5,270Qm. Ens creua el carrer Prat de la Vila. Seguim a la dreta.

0,080Qm. 5,350Qm. Continuem recte i enllacem amb el carrer Major.

0,175Qm. 5,525Qm. Trobem a la dreta, la font del carrer Major. El conjunt de la font queda integrat a la paret que tanca el camp del darrere, obrada en pedra i rematada amb maons. Està format per dos elements diferenciats; la font i els dos abeuradors.
El frontal de la font sobresurt un pam respecte la façana principal i és rematat en forma arrodonida per maons vistos. L'aigua raja regulada per una aixeta de polsador i cau a una petita pica de pedra buidada gairebé arran del terra.
Al costat dret de la font hi ha dos nínxols de característiques idèntiques, un al costat de l'altre, que acullen els abeuradors. Estan aixoplugats sota voltes de pedra emmarcades a plec de llibre.

Continuem endavant pel carrer Major.

0,050Qm. 5,575Qm. Safareig de la Plaça de Cal Padern. L’any 1930 es va iniciar la construcció de la canalització de les aigües de la font de la Mola, ubicada a 1,9 quilòmetres del nucli de Campelles. Aquesta canalització va permetre abastir amb total garantia la població . El projecte va fer possible la construcción d’abeuradors i de safareigs dins el mateix nucli de la població, un d’ells és aquest de la Plaça de Cal Padern.

Seguim pel carrer i setanta metres més enllà, a la dreta pugem per les escales que ens portaran fins a l’esglèsia de Sant Martí de Campelles.

0,110Qm. 5,685Qm. Sant Martí de Campelles. La primera cita respecte a aquesta esglèsia, la trobem l’any 1035, quan va ser cedida pel comte Guillem de Cerdanya al seu fill Guillem, juntament amb l’esglèsia de Santa Maria de Ribes.

En el segle XVIII es va reformar totalment el temple, variant-ne fins i tot la seva orientació. Del temple romànic només s’ha conservat la part inferior del mur del migdia, convertit avui en la façana de l’esglèsia.

Ara creuem la plaça de l’Esglèsia, baixem unes escales i continuem a l’esquerra pel carrer de l’Esglèsia.

0,030Qm. 5,745Qm. Enllacem amb un carrer amb lleugera pujada, és la continuación del carrer de l’Esglèsia.

0,060Qm. 5,805Qm. Continuem a la dreta pel carrer de Dalt.

0,070Qm. 5,875Qm. Continuem a l’esquerra per un vial asfalt. En aquest punt hi ha una indicació de Planoles 6 quilòmetres.

0,080Qm. 5,955Qm. Cruïlla de vials. Continuem pel que ens queda més a l’esquerra. En aquest moment el nostre camí coincideix amb la Ruta de la Transhumància.

0,150Qm. 6,105Qm. Cruïlla de camins. Tornem a seguir les marques grogues d’Itinerannia i ara continuem per una pista cimentada que trobem a la dreta en lleuger sentit descendent.

0,835Qm. 6,940Qm. En un revolt deixem la pista ampla i nosaltres seguim per un camí herbat que marxa davant nostre.

0,050Qm. 6,990Qm. Cruïlla de camins. Continuem pel camí de la dreta. Malgrat que el camí és molt emboscat no té pèrdua.

1,500Qm. 8,490Qm. Pista que ens creua. Creuem la pista i seguim pel camí de la Sois que trobem cinc metres a la dreta.

0,100Qm. 8,590Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra en sentit lleugerament descendent.

0,350Qm. 8,940Qm. Creuem un camp i anem a buscar un filat que trobem a l’esquerra. Quan som a l’altra banda, el camí torna a ser clar i fressat.

0,420Qm. 9,400Qm. Camí que ens creua. Continuem a la dreta en sentit descendent.

0,950Qm. 10,350Qm. Pista cimentada. Riu Rigat. Continuem a la dreta.

0,040Qm. 10,380Qm. A l’esquerra creuem el Rigat per una pista cimentada.

0,125Qm. 10,505Qm. Carretera. Continuem a la dreta.

0,300Qm. 10,805Qm. A la dreta trobem un pont. Nosaltres continuem a l’esquerra per un corriol. Uns metres més enllà, aquest corriol es converteix en un torrent. L’anem creuant succesives vegades. En aquest punt, no hi trobem cap tipus de fita.

0,325Qm. 11,130Qm. Deixem el torrent i el nostre camí fa un gir a l’esquerra de gairebé 180 graus. Recuperem momentàniament les marques grogues.

0,200Qm. 11,330Qm. Creuem una tanca i continuem recte. Tornen a desaparèixer les fites.

0,135Qm. 11,465Qm. Arribem a un carrer asfaltat. (Carrer Dr.Trueta). Seguim recte.

0,100Qm. 11,565Qm. Font de la Navarra. La font queda a peu de carretera i arrambada al marge, construïda combinant pedra i obra rematada amb ciment. El frontal, sinuós en forma de muntanyeta, fa uns dos metres i mig d''amplada, pel mig del qual l'aigua brolla per una aixeta de llautó i cau a una pica poc fonda, tant llarga com ho és el frontal, que descansa en un pedestal.
Al capdamunt del frontal es pot veure en relleu la data de construcció de la font, 1944.
A l'esquerra de la font arrenca un banc o lleixa molt llarga, potser massa alta per ser un banc.

Continuem recte pel carrer de l’Estació. Sensació que és més una carretera que no pas un carrer.

0,100Qm. 11,665Qm. Giro a la dreta pel carrer de l’Esglèsia.

0,100Qm. 11,765Qm. Sant Vicenç de Planoles. El temple s’esmenta per primera vegada en un document l’any 1141. Inicialment el temple, edificat a finals del segle XI o principis del XII, tenia una sola nau coberta per volta de canó, reforçada per cinc arcs torals, que es recolzen en pilars adossats. En el mur nord, aquests descarreguen la seva força en contraforts exteriors.La nau està acabada en un absis semicircular, decorat externament amb un fris d’arcs cecs sota la teulada. Dues finestres de mig punt i doble esqueixada il.luminàven l’interior de l’absis, però la construcció de la torre del campanar va deixar oculta la del costat sud.

El temple tenia un atri o porxo en el mur sud, però en un temps indeterminat es van tapar els arcs i es va convertir l’atri en una segona nau. El mur sud es va foradar per permetre la comunicació entre les naus, a través de tres arcs de mig punt.Durant les darreres obres de restauració es van descobrir aquests arcs i una de les columnes. Les altres dues es van fer a imatge, tot i que força discutible, de la primera.En el mur oest trobem una finestra de mig punt i doble esqueixada, sota la que en época moderna, es va obrir una en forma de creu.Posteriorment es va afegir una capella en el costat nord i també es va afegir posteriorment, un campanar de torre en el costat sud de la capçalera.

Continuem amunt pel carrer de l’Esglèsia.

0,040Qm. 11,805Qm. Continuem a l’esquerra pel Carrer Major.

0,070Qm. 11,875Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer de la Plaça.

0,100Qm. 11,975Qm. Enllacem amb el carrer de l’Estació.

0,025Qm. 12,000Qm. Continuem recte i avall per un escales que ens portaran a l’estació de tren de Planoles.

0,300Qm. 12,300Qm. Vial asfaltat. Tombem a la dreta.

0,100Qm. 12,400Qm. Estació de tren de Planoles. Final de la sortida d’avui.

La descripció de les fonts les he extret de http://www.encos.cat/ i la de les esglèsies romàniques d' http://www.artmedieval.net/

La setmana vinent parlarem dels 55 cims que hem pujat, tot fent les excursions publicades al blog.