GRAMÀTICA DEL CAMINANT LX. RAMON SOLSONA III

Quan comences a llegir una novel.la d'en Ramon Solsona cal tenir preparat al costat llapís i paper, doncs fàcilment aniran brollant paraules i expressions que aniran confegint una nova gramàtica del caminant.

Al marge de la riquesa del seu llenguatge,   Ramon Solsona ha escrit un conte que ens parla d’algú que afronta una cruïlla inesperada de la seva vida amb esperit de superació i ganes de contemplar el futur amb ulls nets des de noves perspectives. També ens parla de les conseqüències difícilment reparables de les dictadures i, com a recursos per a oposar-s’hi, reivindica valors com la solidaritat, l’amistat i, sobretot, la manera com la cultura pot servir de lligam entre comunitats separades per la distància però no tant per les circumstàncies de la seva història.

I ho fa amb la reconeguda solvència narrativa pròpia de la factoria Solsona, amb un llenguatge eficient i directe al servei de la història que ens explica, amb uns diàlegs integrats en el cos dels paràgrafs en què el lector no perd mai les referències i, molt important, introduint-nos en la història recent de Romania.

Les 21 paraules i l'expressió d'avui són les següents,

Assuaujar: Suavitzar.

Bigarrat: Que té molts colors inharmònics

Bogor: Xafogor.

Borbolleig: Agitació de la superficie d’un líquid en ebullició o moviment.

Caure de l’escambell: Perdre la bona fama i el crèdit que és té i per tant decebre a una altra persona o a una col.lectivitat.

Entomologia: Tractat sobre els insectes.

Flaca: Allò que a hom li agrada més.

Galindaina: Adorn barat i de poca vàlua.

Gasetilla: Notícia curta d’un diari.

Golut: Golafre.

Guisa: Manera.

Llagot: Lloança interessada, paraules amb les quals s’adula qualcú.

Llagoter: Adulador.

Llumenera: Quelcom amb altes capacitats en algun aspecte de la seva vida.

Palpaboires: Sinònim de somniatruites. Persona visionària que s’il.lusiona amb coses imposibles o estranyes.

Pedruscall: Multitud de pedres petites.

Pitxer: A l’Empordà, la Plana de Vic, la Garrotxa i Mallorca, recipient fondo pera tenir flors en remull.

Prosàpia: Ascendència familiar, estirp.

Seràfic: Excessivament innocent, ingenu, angelical.

Sobrepuig: En els negocis es fa servir per parlar d’un augment sobre la quantitat normal.

Virior: Força, vigoria. En castellà vigor.

Xinxollar: A l’Urgell, la Segarra i la Conca de Barberà, remoure un líquid.

La  crítica de Disset Pianos l'he extret del blog d'en Joan Josep Isern "Totxanes, totxos i maons"

Properament, tornarem a Ulldeter.