Castellciuró
L'itinerari que us presento avui és molt senzill, doncs nomès té 10,4 quilòmetres de llargada i nomès uns 325 metres de desnivell positiu. A més a més, durant tot el recorregut seguirem les marques del GR-92 que en aquest tram, actualment està força ben marcat.
L'excursió d'avui enllaça en el Baixador de Vallvidrera amb el Qm 4,975 de l'itinerari "Collserola VII. Del Tibidabo a la Vall de Sant Just" publicat en aquest blog l'agost del 2018.
Els camins per on passa avui el nostre itinerari són molt còmodes i nomès haurem d'anar en compte, quan fem 370 metres per la carretera BV-1468 que uneix Barcelona i Molins de Rei i que sorprenentment té poc trànsit.
Per altra banda, gaudirem de bones vistes del pla del Llobregat i passarem per l'ermita de Santa Creu d'Olorda i Castellciuró.
Santa Creu d'Olorda. Té una gran popularitat a causa de l'aplec que se celebra el Dilluns de Pasqua. Actualment, la gran esplanada de l'indret ha estat reconvertida en àrea de lleure. De l'esglèsia, destaca el campanar quadrat que data del 1632, per bé que el nucli original de l'edifici està documentat des de l'any 1032. L'indret ha generat també diverses llegendes.
Castellciuró. Castellciuró ens parla de la complexitat dels temps medievals a la serra. La primera construcció de l'indret era una torre visigòtica de nom Guadallo que va ser enderrocada pels sarraïns el 985. Les restes d'aquesta fortalesa encara deixen veure un mur amb opus spicatum. L'opus spicatum, terme llatí que significa obra en forma d'espiga, és un tipus de construcció utilitzada en temps romans i medievals, tot i que en construccions rurals també s'aplicà en el decurs dels segles XVII i XVIII. Consta de maons, rajoles o pedra tallada posats en un patró en forma d'espiga.
Sobre els vestigis d'aquesta antiga construcció, cinc segles més tard, el rei Pere III va fer construir el castell, les restes del qual podem contemplar avui.
Un altre aspecte interessant d'aquesta sortida és que podem fer l'anada i la tornada fàcilment en transport públic.
En aquest sentit, quan arribem a Molins de Rei nomès haurem de seguir el Carrer Camí Antic d'Olorda i set-cents metres més endavant tombarem a l'esquerra pel carrer Sant Antoni Maria Claret.
Cent cinquanta metres més avall passem per davant del poliesportiu municipal i vuitanta metres més endavant, creuem les vies del tren per un pont elevat.
Tot seguit, baixem unes escales i tombem a l'esquerra pel carrer Angel Guimerà. Cent cinquanta metres més enllà, ja som a l'estació de Molins de Rei. Final de l'excursió d'avui.
Precisament, ben aviat us parlaré de la nova edició de la guia del GR-92 editada el juny del 2016.
L'itinerari que us presento avui és molt senzill, doncs nomès té 10,4 quilòmetres de llargada i nomès uns 325 metres de desnivell positiu. A més a més, durant tot el recorregut seguirem les marques del GR-92 que en aquest tram, actualment està força ben marcat.
L'excursió d'avui enllaça en el Baixador de Vallvidrera amb el Qm 4,975 de l'itinerari "Collserola VII. Del Tibidabo a la Vall de Sant Just" publicat en aquest blog l'agost del 2018.
Els camins per on passa avui el nostre itinerari són molt còmodes i nomès haurem d'anar en compte, quan fem 370 metres per la carretera BV-1468 que uneix Barcelona i Molins de Rei i que sorprenentment té poc trànsit.
Per altra banda, gaudirem de bones vistes del pla del Llobregat i passarem per l'ermita de Santa Creu d'Olorda i Castellciuró.
Santa Creu d'Olorda. Té una gran popularitat a causa de l'aplec que se celebra el Dilluns de Pasqua. Actualment, la gran esplanada de l'indret ha estat reconvertida en àrea de lleure. De l'esglèsia, destaca el campanar quadrat que data del 1632, per bé que el nucli original de l'edifici està documentat des de l'any 1032. L'indret ha generat també diverses llegendes.
Castellciuró. Castellciuró ens parla de la complexitat dels temps medievals a la serra. La primera construcció de l'indret era una torre visigòtica de nom Guadallo que va ser enderrocada pels sarraïns el 985. Les restes d'aquesta fortalesa encara deixen veure un mur amb opus spicatum. L'opus spicatum, terme llatí que significa obra en forma d'espiga, és un tipus de construcció utilitzada en temps romans i medievals, tot i que en construccions rurals també s'aplicà en el decurs dels segles XVII i XVIII. Consta de maons, rajoles o pedra tallada posats en un patró en forma d'espiga.
Sobre els vestigis d'aquesta antiga construcció, cinc segles més tard, el rei Pere III va fer construir el castell, les restes del qual podem contemplar avui.
Un altre aspecte interessant d'aquesta sortida és que podem fer l'anada i la tornada fàcilment en transport públic.
En aquest sentit, quan arribem a Molins de Rei nomès haurem de seguir el Carrer Camí Antic d'Olorda i set-cents metres més endavant tombarem a l'esquerra pel carrer Sant Antoni Maria Claret.
Cent cinquanta metres més avall passem per davant del poliesportiu municipal i vuitanta metres més endavant, creuem les vies del tren per un pont elevat.
Tot seguit, baixem unes escales i tombem a l'esquerra pel carrer Angel Guimerà. Cent cinquanta metres més enllà, ja som a l'estació de Molins de Rei. Final de l'excursió d'avui.
Precisament, ben aviat us parlaré de la nova edició de la guia del GR-92 editada el juny del 2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada