COLLSEROLA VII. DEL TIBIDABO A LA VALL DE SANT JUST.

                        La font d'en Canet   

Avui us presentem un itinerari d'uns 15 quilòmetres i uns 300 metres de desnivell positiu que s'inicia al damunt del Tibidabo i mica a mica va baixant fins arribar a l'avinguda Diagonal a l'alçada de la zona Universitària. Tanmateix, hi ha possibilitat d'escurçar l'excursió un parell de quilòmetres, si obviem el pas per les fonts del Ferro i la Beca i baixem directament de Sant Pere Màrtir cap a la Font de la Mandra.

 Aquest itinerari té tres parts força diferenciades, la primera fins la font de l'Espinagosa ens conduirà per corriols molt òbacs i pràcticament sempre caminarem per boscos i fondals.

La segona part, sobretot a partir de l'àrea de lleure del Turó d'en Corts i fins a Sant Pere Màrtir, ens portarà a trepitjar pistes molt obertes i poder gaudir de grans panoràmiques de la plana barcelonina i de bona part del Baix Llobregat.

Per últim, entrar a la Vall de Sant Just significarà tornar als boscos i als fondals, per posteriorment fer una zona clarament periurbana i acabar al ben mig de Barcelona.

Aquest itinerari podria ser una continuació de la sortida "Santa Perpètua- Tibidabo", que us vam presentar en aquest blog el març del 2015.

Tant per arribar a l'inici del recorregut com per marxar, una vegada hem finalitzat la sortida, tenim molt bona connexió de transport públic i per tant és d'aquelles sortides que podem deixar el cotxe tranquilament a casa.

L'ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de dalt de tot del Tibidabo, de la plaça que hi ha al davant del Temple Expiatori del Sagrat Cor i de l’entrada al parc d’atraccions. Iniciem el nostre camí per unes escales que trobem a mà dreta al costat del restaurant El Club dels Aventurers.

0,100Qm. 0,100Qm. Enllacem amb el carrer Colònia del Tibidabo.

0,090Qm. 0,190Qm. Seguim a la dreta pel carrer Camí de Vallvidrera al Tibidabo.

0,080Qm. 0,270Qm. Girem a la dreta pel carrer  Camí de Cal Totxo.

0,250Qm. 0,520Qm. Continuem a la dreta pel Camí de Sant Cugat.

0,580Qm. 1,100Qm. Placeta. A partir d’aquí seguim les marques del GR-92 en sentit sud. Continuem a l’esquerra cap al Turó del Puig. No us estrany si en aquests primers metres no trobeu marques vermelles i blanques del GR.

0,230Qm. 1,330Qm. Sempre seguint el GR-92, continuem per un caminoi que davalla a l’esquerra.

0,290Qm. 1,620Qm. Cruïlla de camins. Continuem per un camí que baixa a l’esquerra.

0,060Qm. 1,680Qm. Tombem a l’esquerra cap a la font d’en Canet.

0,390Qm. 2,070Qm. Font d’en Canet.  És una construcció sòbria, formada per un mur de pedra lligada adossat al marge, al mig del qual un frontal de totxo vist cobert de molsa per on brolla l'aigua a través d'un tub d'acer inoxidable encastat que cau a una pica rectangular de maó vist. A sobre del frontal hi ha una xapa de ferro amb el nom de la font gravat en relleu. La vegetació que hi ha al voltant bàsicament són alzines, amb algun bon exemplar de pi i fins i tot una alzina surera. A principis d’agost de 2018, raja un bon doll d’aigua.
Fou reconstruïda durant el mes de maig de 2008.
Anys enrere les seves aigües eren molt apreciades pels mals del fetge i de l'estómac.

Continuem avall.

0,465Qm. 2,535Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra en sentit lleugerament ascendent.

0,050Qm. 2,585Qm. Abandonem el GR-92 i continuem a la dreta pel Camí de Baix de la Font de la Budellera.

0,200Qm. 2,785Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra, en sentit lleugerament ascendent.

0,125Qm. 2,910Qm. Cruïlla de camins. Continuem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,200Qm. 3,110Qm. Font de la Budellera. La font queda a la terrassa superior, sota un embigat de fusta sustentat per uns pilars i voltes de pedra i maó vist, recobertes de vegetació. El frontal queda endarrerit un pam respecte el mur principal mitjançant un arc de mig punt, tot de pedra vista. L'aigua raja per la boca d'una cara esculpida, cau a una pica semicircular de pedra i s'escola avall per un caneló que s'obre a altres basses que queden a les terrasses inferiors. A banda i banda de la font hi ha dos bancals de pedra adossats al mur que li fa de respatller.

L'entorn és espectacular, format per tres terrasses molt amples, comunicades per escales de pedra vista. Destaca la terrassa inferior amb una renglera d'escales amples i ben conservades on l'aigua canalitzada circula pel mig. El projecte original de la font fou encarregat a l'arquitecte paisatgista francès Jean Claude Nicholas Forestier. L'obra va ser realitzada el 1918. El 1988 va ser restaurada inspirant-se amb el projecte original, afegint-hi també una obra d'en Tàpies que representa l'escut de Barcelona. A la tardor del 2007 va ser arranjada degut a greus desperfectes per culpa de les pluges de la tardor anterior. 

El nom de la font podria fer referència a una feina tan singular com la fabricació de les cordes de guitarra. Antigament les cordes es feien amb budells d'animals assecats o salats, que les budelleres havien d'estovar amb aigua abans de trenar-los. La font, amb el seu raig constant, podria haver estat un lloc ideal per aquesta tasca, doncs es veu que anys enrere hi havia una casa al peu de la font on es fabricaven cordes per guitarres. També hi ha qui diu que les seves aigües eren beneficioses per guarir problemes estomacals (budells). Altres afirmen que el nom pot ser atribuït a l'aspecte del seu broc, semblant a un petit buda per les seves formes arrodonides.

A principis d’agost del 2018, raja un bon doll d’aigua.

Baixem cap a les terrasses inferiors.

0,100Qm. 3,210Qm. Placeta. Continuem a la dreta.

0,040Qm. 3,250Qm. Cruïlla de camins. (Abans també hem passat per aquesta cruïlla). Continuem recte.

0,125Qm. 3,375Qm. Cruïlla. Continuem recte pel camí de l’esquerra. Sembla ser que aquest tram de camí que farem ara, és conegut com el Revolt de Les Monges.

0,200Qm. 3,575Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra.

0,175Qm. 3,750Qm. Baixem per unes escales que trobem a la dreta cap al Fondal de la Budellera.

0,150Qm. 3,900Qm. Carretera de Vallvidrera (BV-1462). Amb MOLT DE COMPTE CREUEM LA CARRETERA i a l’altra banda, baixem per unes escales. A continuació seguim pel corriol que tenim davant nostre, entre la carretera (a la dreta) i el torrent a (l’esquerra).

0,515Qm. 4,415Qm. Cruïlla. Continuem pel camí que lleugerament a l’esquerra, passa per sota un pont.

0,050Qm. 4,465Qm. Obviem l’escales que trobem a l’esquerra i nosaltres continuem recte.

0,100Qm. 4,565Qm. Trobem a la dreta, la Font de Santa Bàrbara.Construcció de formes simples, formada per dues parets molt grans de pedra vista que s'ajunten en angle recte. Una de les parets fa de frontal i acull la sortida d'aigües mitjançant un forat practicat a la part baixa. L'aigua cau a un gran enreixat metàl·lic per on desguassa. A la dreta hi ha una allargada planxa de ferro amb el nom de la font gravat i l'any de la seva restauració, 1993. 

La font antigament havia tingut varis noms, era molt senzilla, feta de totxanes i un tub per on brollava l'aigua que anava a parar a una pica quadrada. Era de molt abundant cabal i es formaven cues per agafar l'aigua amb garrafes, per que es considerava que tenia propietats medicinals i de qualitat excel·lent. A l'esplanada propera i abans que fora una àrea de lleure, hi havia una teularia i durant els anys 60 del segle XX es varen construir unes casetes per als treballadors de les primeres obres dels túnels de Vallvidrera, aquest espai se'l coneixia per "Poblado de Santa Bárbara". Durant uns anys, algunes persones van creure haver vist una verge; aquesta creença va fer que s'instal·lés una petita imatge de la verge a la qual la gent oferia flors, plantes i ciris. Per aquest motiu, el nom popularment de la font va quedar com la font de Santa Bàrbara, i fins i tot, l'aigua es deia que era miraculosa. A finals de juliol del 2018, hi raja un bon doll d’aigua.

Creuem l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera.

0,080Qm. 4,645Qm. Continuem recte pel camí asfaltat.

0,200Qm. 4,845Qm. Deixem a la dreta Santa Maria de Vallvidrera. Encara que el temple està documentat des del 987, l'església actual es construí entre 1540 i el 1587, essent, tot i les modificacions del segle XVII, una clara mostra de la pervivència de la tradició gòtica en l'arquitectura catalana de tot el segle XVI. És de nau única i absis poligonal, i deu ser contemporani al campanar de planta quadrada que flanqueja el temple.

 S'hi accedeix a través d'un pati on es conserva encara el cementiri parroquial encerclat per un mur de tancament de pedra.

A principis d’agost de 2018, tot el conjunt està tancat i nomès puntualment, es pot accedir al cementiri.

 Continuem recte.

0.070Qm. 4,915Qm. Girem a l’esquerra.

0,060Qm. 4,975Qm. Cruïlla de carrers. Continuem recte pel carrer Camí del Pantà. (En aquest punt, a escasos 125 metres, tenim a la dreta, l’estació dels FGC Baixador de Vallvidrera).

0,250Qm. 5,225Qm. Deixem a l’esquerra la Mina Grott. És un túnel de quasi un quilòmetre i mig situat al terme municipal de Barcelona que connecta el Pantà de Vallvidrera amb la part baixa del barri de Vallvidrera, a prop de l'estació inferior del Funicular de Vallvidrera. La seva construcció es dugué a terme l'any 1855 per dur l'aigua del pantà fins a l'antic municipi de Sarrià.

Al començament del segle XX, un jove enginyer, presentà un revolucionari projecte que pretenia construir-hi una via de 0,60 metres i a la vegada ampliar la seva secció per a fer-hi passar un trenet destinat a traslladar els barcelonins que anaven a gaudir de la natura a la serra de Collserola. A la vegada el projecte assegurava la continuïtat del transvasament d'aigua des del pantà.

El 13 de juny de 1908 quedà tot enllestit i s'efectuà el viatge inaugural. Es tractava d'un vagó elèctric amb capacitat per a 36 passatgers, el vehicle disposava de dos carburers i per tot el túnel hi havia vuitanta bombetes de colors. L'èxit del trenet fou total, de fet prop de 40.000 persones van viatjar-hi durant el curt període en què va funcionar, pel que tant el Parc d'atraccions del Tibidabo com l'empresa explotadora del tren de Sarrià veien un fort competidor.

Les pressions i influències en contra de l'opinió popular van obligar que la instal·lació deixés de funcionar el 1909.  Anys després la mina entraria en un estat de quasi abandonament fins que les noves canalitzacions d'aigua la rescatarien de l'oblit per transportar novament aigua, aquest cop, però, en sentit invers, des de Barcelona fins a Sant Cugat del Vallès i Sabadell.

Continuem recte.

0,150Qm. 5,375Qm. Pantà de Vallvidrera. Es troba a la capçalera de la riera de Vallvidrera, el curs d'aigua més important de la serra de Collserola, i recull les pluges d'un territori de prop de 135 hectàrees d'aquesta serralada.

La construcció del pantà de Vallvidrera començà el 1850 amb l'objectiu de garantir el subministrament d'aigua al  municipi de Sarrià. Considerat com una joia de l'enginyeria hidràulica del segle XIX, les seves dimensions en la coronació són de 50 metres de longitud, 3 d'amplada i 15 d'alçada, podent arribar a embassar fins a uns 18.000 m³ en una làmina màxima d'aigua de 7.780 m².

Realment és un espai molt xulo, molt a prop de Barcelona. A l’altra banda de la pressa, hi ha un peculiar bar on un capvespre d’estiu val molt la pena prendre quelcom.

Seguim recte, paral.lels al pantà.

0,250Qm. 5,625Qm. Placeta. Continuem recte pel camí que s’enfila cap a la font de l’Espinagossa.

0,500Qm. 6,125Qm. Font de l’Espinagosa. Conjunt format per un llarg frontal de pedra vista d’on surten els dos tubs de la font que brollen a una gran bassa-safareig situada a nivell de terra. L’aigua desguassa torrent avall.

L’entorn és molt bosquerol i al voltant de la font hi ha quatre plàtans que li fan ombra
Durant el 2010 va ser restaurada la font i el seu entorn i actualment presenta un aspecte molt acollidor.

A principis d’agost de 2018, raja un bon doll d’aigua.

Continuem amunt per les escales.

0,260Qm. 6,385Qm. Obvíem un camí a mà dreta que va cap a la Font de Can Llevallol. Nosaltres continuem recte per la pista ascendent.

0,100Qm. 6,485Qm. Pista que ens creua. Continuem recte cap a llevant.

0,200Qm. 6,685Qm. Carrer cimentat. Continuem recte.

0,150Qm. 6, 835Qm. Cantonada Camí Vell de Santa Creu d’Olorda amb  Camí de Santa Creu d’Olorda a Vallvidrera. Uns metres més endavant continuem a la dreta pel carrer del Mont d’Orsà.

0,160Qm. 6,995Qm. Carretera de Santa Creu d’Olorda a Sarrià. Creuem amb molt de compte i a partir d’aquí seguim les marques del PR-171 a la dreta,  caminant uns metres prop del voral.

0,095Qm. 7,090Qm. Àrea de lleure del Turó d’en Corts.  Des d’aquí tenim molt bones vistes de bona part del Baix Llobregat. Creuem l’àrea de lleure i el nostre camí marxa cap a llevant tot vorejant el turó. Aquest tram és molt diferent al que hem fet fins ara, doncs ara caminem per espais molt oberts amb la plana barcelonina sota els nostres peus.

0,375Qm. 7,465Qm. A l’esquerra trobem la capelleta de Santa María de Collserola. Continuem recte per la pista principal, seguint les marques del PR-171 cap a Sant Pere Màrtir.

0,810Qm. 8,275Qm. Coll del Portell. Continuem recte.

0,080Qm. 8,355Qm. Cruïlla. A l’esquerra pugem cap a Sant Pere Màrtir, a la dreta baixem cap a Esplugues i la vall de Sant Just. Nosaltres us proposem pujar a Sant Pere Màrtir i desprès de baixada passar per quatre fonts, abans d’arribar a la Zona Universitària.

0,450Qm. 8,805Qm. Sant Pere Màrtir. 399 metres.  El seu cim és un lloc d'observació ideal pel domini visual de l'entrada a Barcelona, ja que domina el pas de les vies de comunicació entre el riu Llobregat i Barcelona. Aquesta situació l'ha fet considerar durant molts anys com un punt estratègic amb finalitats militars. La història l'ha configurat com una muntanya viva en el decurs del temps.

Entre els anys 1834 i 1856, al cim hi havia una torre amb un telègraf òptic que servia de punt entremig i d'encreuament de les línies de comunicació òptica entre la torre de Montjuïc, cap al sud  la torre de l'Ordal i cap a l’oest la torre de Martorell.

Just al costat de la placa dedicada a l’ermita de Sant Pere Màrtir, surt un caminet que ens durà fins l’Espai de Memòria.

0,100Qm 8,905Qm. Bateria antiaèria de Sant Pere Màrtir  L’any 1937 es va construir la bateria antiaèria de Sant Pere Màrtir,  un conjunt format per tres bases de canó, una trinxera, una fortificació militar/casamata i unes plataformes reflectores, amb l’objectiu de protegir l’extrem sud de la ciutat de Barcelona dels bombardejos sistemàtics i indiscriminats sobre la població civil que va realizar l’aviació franquista durant la Guerra Cívil Espanyola.

Aquestes bateria antiaèria s’ha recuperat mitjançant metòdes d’escavació arqueològica i s’ha senyalitzat amb un farístol informatiu.

Ara desfem  els últims 550 metres fins la cruïlla que ens ha de portar cap a les fonts d’Esplugues i la Vall de Sant Just.

0,550Qm. 9,455Qm. Continuem a l’esquerra per la pista que baixa cap a Esplugues.

0,290Qm. 9,745Qm. Just quan arribem a un carrer asfaltat, seguim a la dreta per un corriol en sentit descendent, que ens portarà cap a la font del Ferro.

0,280Qm. 10,025Qm. Deixem a la dreta una petita cova. Continuem endavant per aquest corriol.

0,125Qm. 10,150Qm. Cruïlla de corriols. Continuem a l’esquerra cap a la font del Ferro i la font de la Beca.

0,365Qm. 10,515Qm. Camí que ens creua. Continuem a l’esquerra.

0,050Qm. 10,565Qm. Font del Ferro. El conjunt està format per la paret de la font i la plataforma de descans, aquesta és de fusta i de grans dimensions, amb bancs per seure i una barana que ens protegeix del torrent. La paret de la font aguanta el marge i és feta d'obra arrebossada. Té uns quinze metres de llarg per uns dos d'alçada i està aixoplugada per un embigat de fusta sense teulada, sustentat per unes columnetes de ferro. L'aigua raja per un gruixut broc de ferro situat a la meitat de la paret, cau a una pica quadrada integrada a un llarg banc, tant com ho és la paret, i mitjançant dos recs que arrenquen a banda i banda de la pica i que ressegueixen tot el banc, desguassa a dues bassetes que hi ha al final de cada cap. L’última restauració d’aquest espai va ser cap a la década dels 90.

Aquesta font està dins el terme municipal de Sant Just Desvern.

Ara continuem pel camí que queda més amunt, sempre guanyant alçada.

0,100Qm. 10,665Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta en sentit descendent.

0,220Qm. 10,885Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra.

0,175Qm. 11,060Qm. Cruïlla de pistes. Continuem per la que davant nostre segueix davallant.

0,080Qm. 11,140Qm. Trencall a l’esquerra. Entrada al recinte de la font.

0,075Qm. 11,215Qm. Font de la Beca. Construcció de pedra vista de notables dimensions, tant per la gran plataforma d'accés com pel lateral esquerre que el formen un banc corregut i la paret que li fa de respatller i alhora aguanta el marge, la qual està rematada per una filera de totxos. El frontal de la font és de mosaic amb tonalitats verdoses i blanques, fet amb la tècnica del trencadís. A mitja alçada surt el tub d'acer inoxidable que mana l'aigua a la bassa a nivell de terra que està empedrat i des d’aquí desguassa per un regueró que hi ha en un lateral.

Desprès de l’ultima restauració a la dècada dels 90 deuria fer goig, però el vandalisme ha fet que a principis d’agost del 2018 el seu estat sigui força lamentable i ara per ara no raja gens d’aigua.

Continuem pel corriol que hi ha just darrera la font i que marxa en sentit ascendent.

0,100Qm. 11,315Qm. El corriol es fa més ample i tombem a la dreta tot guanyant alçada per la pineda fins arribar a la pista que ens creua uns metres més amunt.

0,060Qm. 11,375Qm. Pista. Continuem a la dreta.

0,225Qm. 11,600Qm. Seguim per un corriol que trobem a l’esquerra i que puja sobtadament.

0,150Qm. 11,750Qm. Àrea de lleure de la Font de la Beca. Continuem recte tot creuant l’àrea i anem a buscar un carrer asfaltat.

0,125Qm. 11,875Qm. Carrer Ferrer i Bassa. Continuem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,100Qm. 11,975Qm. Plaça Mireia. Just al darrera de l’Espai Mireia hi ha la font de la Mandra.

Font de la Mandra. La font queda adossada al marge de la muntanya, en un raconet d'una esplanada arbrada. És una petita construcció en forma de prisma amb base rectangular, d'obra arrebossada i pintada de blanc, amb la part posterior coberta per unes pedres amuntegades. Per un tub de plàstic encastat a la part baixa del frontal és per on raja l'aigua que cau a un bassal quadrat a mig pam del terra. 

A banda i banda i formant angle obert amb la font arrenquen dos murets de pedres obrades en sec a les quals una malla metàl·lica dóna la forma de dos llargs bancs que es fan servir per asseure-s'hi. 

La seva aigua és molt apreciada pels veïns i és habitual trobar-hi gent omplint garrafes. A principis d’agost de 2018 raja un bon doll d’aigua.

Una opció per escurçar l’excursió passa per baixar directament des de Sant Pere Màrtir i d’aquesta manera reduiriem l’itinerari un parell de quilòmetres, doncs des de Sant Pere Màrtir a la Font de la Mandra, tot just hi ha un quilòmetre.

 Haguèm fet una opció o altra ara desfem els últims metres i tornem a baixar pel carrer Ferrer i Bassa.

0,320Qm. 12,295Qm. Obviem un camí que marxa a l’esquerra. Nosaltres continuem avall.

0,115Qm. 12,410Qm. Baixem unes escales a l’esquerra que ens portaran cap a la Font del Xup.

Font del Xup. Aquesta font periurbana està situada en una esplanada, a la llera del torrent, molt ombrívola pels grans arbres que hi ha.
D'una paret de pedra baixa, que serveix de seient, en surt el broc d'acer inoxidable per on raja l'aigua que cau a una bassa quadrada de 80cm x 80cm de pedra al nivell de terra. Després desguassa al torrent a través d'un rec obert.

Segons afirma Miquel Tormos i Rami en el seu llibre “Camins d’aigua. Passejades per 100 fonts de Collserola, esmenta que hi ha gent que confòn la font del Xup amb la font de la Senyora i segons ell, la font de la Senyora està situada uns seixanta metres més amunt per damunt d’una rústica casa, enmig del tàlveg.

Ara pugem aquests vuitanta esglaons i desfem els darrers 115 metres, carrer Ferrer i Bassa amunt per enllaçar amb el PR-171 que trobarem a la dreta.

0,420Qm. 12,830Qm.Cruïlla. Continuem a l’esquerra.

0,250Qm. 13,080Qm. Tombem a l’esquerra per un passeig de terra.

0,225Qm. 13,305Qm. El camí tomba a la dreta en el moment que es converteix en un vial asfaltat.

0,180Qm. 13,485Qm. Baixem pel carrer Josep Anguera i Sala.

0,150Qm. 13,635Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer Joan Miró.

0,160Qm. 13,795Qm. Baixem a la dreta pel carrer Finestrelles.

0,100Qm. 13,895Qm. Deixem a l’esquerra l’hospital Sant Joan de Déu i continuem avall.

0,330Qm. 14,225Qm. Creuem l’avinguda d’Esplugues i a continuació també creuem el Parc Cervantes. Seguim les indicacions per sortir per l’Avinguda Diagonal.

0,260Qm. 14,485Qm. Avinguda Diagonal. Tombem a l’esquerra cap al centre de Barcelona.

0,400Qm. 14,885Qm. Metro Zona Universitària. Final de l’itinerari d’avui.

La majoria de les descripcions de les fonts les he extret d'Encos

Properament, us tornarem a presentar un nou itinerari per Collserola, en aquest cas, arribarem fins a Molins de Rei.