GRAMÀTICA DEL CAMINANT IX: MOTS I NOMS DE BADALONA

Un cercapous

Hi ha noms i paraules que situen a qui els utilitza en un territori. Si escoltem brunyol, carrota, gavinet, junoll, piella o trumfa; segurament surt de la boca d'un empordanès; si sentim algú que està acostipat, va en alicòptero, té coranta anys o està bevent gasiosa, hi ha moltes possibilitats que aquesta persona sigui lleidatà o lleidatana.

Si per altra banda, ens diuen que agafem la granera, que ens mirem a l'espill i que ens mengem una mançana, el nostre interlocutor serà de les Terres de l'Ebre.

És evident, que en aquestes zones trobaríem molts més mots característics del territori en qüestió, però no cal fer gaire quilòmetres per trobar paraules originals, a les faldes del Parc de la Serralada de Marina trobem una vila amb el seu petit diccionari, trobem Badalona amb els badius, els micacos, els tornemis...

A continuació us presento 33 mots badalonins.

Aljub: Dipòsit quadrangular, ample i de poca fondària, excavat en la terra i revestit de pedres per dintre i tapat de volta, que serveix per recollir en el camp l'aigua de pluja que corre per terra.

Arrop: Tot i que l'arrop és un most de raïm, espessit per ebullició i evaporació. A Badalona la Fira de l'Arrop és un mercat de productes alimentaris artesans que es cel.lebra cada mes de maig a Dalt de la Vila.

Badiu: Eixida o pati obert a la part de darrera d'una casa.

Barri: Reixat de ferro o fusta que tanca un jardí, un hort o el pati d'una casa.

Campmany: Camp gran.

Cancell: Reixa que tanca l'entrada a una capella.

Fer caramull: Estar ple amb excés.

Cercapous: Instrument consistent en alguns ganxos de ferro reunits, que lligats amb una corda, serveixen per a treure objectes de dins d'un pou.

Círcol: Cercle

Cofurna: Alberg petit e infame.

Costa: Pendent del terreny, en general d'un carrer, d'un camí...

Eixida: Espai obert lateralment i cobert o descobert per damunt, situat a un costat o a la part posterior d'una casa. Porxo.

Esbaldir: Esbandir. Passar per aigua clara, quelcom que s'ha rentat amb sabó o lleixiu.

Esmoixinar: Treure o fer caure les dents.

Festejador: Banc de pedra adossat a la paret a banda i banda d'una finestra. Sempre apareixen per parells.

Garba: Feix d'espigues tallades i lligades, que generalment es compon d'algunes gavelles.

Gavella: Conjunt de manats d'espigues que el segador pot incloure dins la mà i que desprès deposita al terra, per formar amb algunes gavelles la garba.

Güell: 1. Font abundosa, naixement d'un riu. 2. Forat on es fica un riu, per a reaparèixer més avall.

Hipogeu: Construcció funerària subterrània. A Cal Fideuer al carrer Barcelona 20, n'hi ha un.

Larari: Capelleta domèstica on els romans veneraven els seus déus de la llar.

Lladó. Lledó. Fruit del lledoner.

Lloreda: Bosc de llorers.

Micaco: Nesprer.

La Penya: Nom amb el qual es coneix el club de bàsquet més representatiu de la ciutat.

Piseria: Bloc de pisos.

A pleret: A poc a poc, sense pressa.

Quillada: Noia o dona molt ben vestida.

Sirga: Corda del pou.

Tascó: Objecte de fusta o de metall, de secció triangular, per mantenir estrets dos cossos entre els quals es col.loca. Cunya.

Tornemi: Pasta ensucrada i farcida de crema. A altres contrades es conegut com a "xuixo".

Tova: Rajola gruixuda de grans dimensions, generalment de fang cru i assecada al sol, que serveix principalment per fer parets, sòls, xemeneies...

"La Tusa": Popularment com es coneix la companyia d'autobusos urbans e interurbans de Badalona (TUSGSAL)

Varal: Indret, contrada, extensió de terra o de poble, distinta de les inmediates, però alhora propera.

Properament, parlarem de la Font de Santa Caterina.