El porc senglar

El senglar

Avui parlaré d'un dels habitants del Parc per excel.lencia, el porc senglar. Aquest mamífer que les últimes setmanes ha sortit a les notícies tot passejant per la Plaça Lesseps, el podem trobar a les nostres contrades freqüentant ambients forestals, si bé s'endinsa a conreus i zones periurbanes cercant menjar.

En aquest sentit, no és estrany veure les seves típiques furgades a zones ajardinades dels pobles del Parc.

Quant a les seves característiques, el senglar té un cap gros i allargat amb uns ulls molt petits. El coll és gruixut i les potes són molt curtes, les del davant més llargues que les del darrere.

La longitud del cos arriba a uns 120 centímetres i els mascles poden arribar a pesar uns 90 Kgs (excepcionalment algun exemplar pot arribar als 150 Kgs). Per altra banda, les famelles rarament passaran dels 65 Kgs.

Quant als sentits, el senglar compensa la seva poca visió amb un important desenvolupament de l'olfacte, que li permet detectar aliment a més de 100 metres de distància.

L'oïda també està molt desenvolupada i pot captar sons imperceptibles per a nosaltres.

El senglar s'adapta a tot tipus d'hàbitats sempre que disposi d'una mínima cobertura i aliments, encara que prefereix els llocs amb una vegetació alta on poder-se camuflar i on abundi l'aigua per a beure i on trobi llot i fang per rebolcar-se.

Tanmateix, els seus hàbitats predilectes són els alzinars. Per últim, suporta fàcilment els rigors de l'hivern gràcies al seu pelatge i dura capa de pell.

A hores d'ara el senglar no té cap depredador a les nostres muntanyes, el llop el seu enemic natural, ja fa molts anys que va desaparèixer de la serralada.

En aquest sentit, i per evitar la superpoblació, el senglar, amb els permisos pertinents és l'únic mamífer que es pot caçar a la Serralada Litoral durant tot l'any.

També cal esmentar que al Parc de la Serralada Litoral, tenim dues fonts que fan referència a aquest animaló, la Font del Senglar a Teià, de la qual vaig parlar el desembre de 2008 a l'entrada "Les Fonts de Teià", on em referia a ella com la Font del Gripau i la Font del Porc ubicada a Òrrius.