LA SELVA X. ELS CAMINS D'EN SERRALLONGA. DE SANTA COLOMA DE FARNERS A ANGLÈS

 

                                           Font del Roure

L’excursió que us presentem avui té una llargada d’uns 19,5 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 980 metres i per tant exigeix una bona forma física i per les pujades i baixades recomanem bastons.

Avui trepitjarem els boscos i els corriols d’en Serrallonga, passarem per 7 fonts, però la gran sorpresa de l’excursió és Santa Bàrbara, doncs des del 1995 l’associació Amics de Santa Bàrbara va iniciar una fantástica restauració de l’ermitatge i avui dia aquest indret presenta un aspecte fantàstic i des d’on també podem gaudir d’uns vistes esplèndides de la plana selvatana i gironina.

El camí d’avui no té cap tipus de pèrdua, doncs gairebé durant tot el trajecte seguirem les marques blanques i vermelles del GR-178.

Cal dir que aquest itinerari enllaça amb l’excursió. Per la Via Augusta i Camí dels Segadors: De Caldes de Malavella a Santa Coloma de Farners, publicada en aquest blog el febrer de 2023

Finalment, esmentar que hi ha connexió d’autobús entre Anglès i Santa Coloma de Farners, però cal mirar horaris, doncs aquests són força escadussers.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació d’autobusos de Santa Coloma de Farners i girem a la dreta pel carrer Girona.

0,200Qm. 0,200Qm. Creuem la plaça del Firal.

0,100Qm. 0,300Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer Noguer i vuitanta metres més enllà continuem a la dreta pel carrer del pare Lluís Rodés

0,175Qm. 0,475Qm. Esglèsia Parroquial de Santa Coloma. Està ubicada al centre neuràlgic de la ciutat, a la part més antiga, al costat mateix de la plaça Farners i a un extrem de l’eix comercial. És el punt amb més moviment del municipi i espai imprescindible en esdeveniments tan destacats com la Festa de la Ratafia, el Mercat de les Herbes de la Ratafia o la Festa de la Revolta dels Segadors, entre d’altres. Aquí mateix, tot al volt del peu de l’església i a la plaça Farners, també hi té lloc el mercat dels dilluns.

El campanar és un dels símbols més identificatius de Santa Coloma. Mesura 36 metres d’alt i va ser construït amb carreus de granit local. Té forma de torre quadrada i es troba adossat a l’església. 

Davant de l’esglèsia hi ha la confitería Trias on es fan galetes des de 1908 i de ben segur que algun dia n’heu menjat, doncs les “teules”,segurament són el producte més conegut de Santa Coloma.

Just a sota hi ha la font de la plaça Farners o de l’Esglèsia. La font queda aixoplugada sota la volta de granit de l'escalinata de l'església, construïda a mitjans del segle XIX i refeta el 1940. El seu frontal està presidit per l'escut de la ciutat esculpit en pedra i a sota seu hi ha el brollador, malgrat que actualment només és un forat per on no raja aigua.
Quan rajava aigua era recollida primer per una petita pica semicircular collada al frontal i després vessava a una altra d'allargada.

A l’altra banda, de la Plaça Farners, hi ha la font de la Colometa. Una font urbana de columna d’una sola aixeta i coronada per una escultura de ferro, és la Colometa, obra del reconegut artista local Jesús Carles de Vilallonga. L’artista l’any 1994 va donar aquesta escultura a la ciutat amb la condició que es recuperés una font que hi havia a la plaça Farners quan ell era petit. 

Ara continuem a l’esquerra pel carrer de la Calau.

0,050Qm. 0,615Qm. Entre el número 6 i el número 8 trobem la font de la Calau. La font queda inserida a la tanca d'una finca particular, dins una estreta obertura de forma rectangular rematada amb carreus de pedra ben escairats, de mig metre d'amplada per metre i mig d'alçada. L'aigua raja per un broc de ferro situat a la part baixa i també per una aixeta disposada al lateral esquerre. A sota recull l'aigua un bassal rectangular que sobresurt de la façana rematat amb llambordes.

Damunt del brollador principal hi ha el registre metàl·lic que dóna accés al dipòsit de reserva.
Al lateral dret hi tenim un cartell plastificat que ens recorda el nom de la font i que l'aigua no és apta per al consum, cosa que no se'n fa massa cas, doncs és habitual trobar-hi gent omplint garrafes.
L'aigua que en brolla és la mateixa que la de la font del Roure, aigua de la riera filtrada naturalment. A finals dels anys 90 es va netejar el conducte que porta l'aigua de la font del Roure fins  aquest sortidor.

Ara continuem recte en sentit lleugerament ascendent.

0,100Qm. 0,715Qm. Tombem a la dreta pel carrer Dr. Trueta.

0,030Qm. 0,745Qm.  Seguim a l’esquerra pel carrer de Les Argiles.

0,300Qm. 1,045Qm. Plaça de Santa Clara. La creuem i continuem recte cap a la residència geriátrica. Cinquanta metres més enllà, ja trobem a l’esquerra un corriol amb indicacions de, Ruta de Serrallonga, Coll de Ruscall, Anglès, Òsor. A partir d’aquest punt, comencem a trobar marques del GR-178.

0,400Qm. 1,495Qm. Cruïlla de camins. Al costat de la riera de Canadell. Nosaltres seguim a la dreta per anar cap a la Font del Roure.

0,060Qm. 1,555Qm. Font del Roure. Bonica font emplaçada en un agradable entorn frondós i humit. La font queda adossada al marge de la muntanya, consta d'un mur frontal convex obrat amb petits carreus de pedra, d'un metre i mig d'amplada pel mateix d'alçada i rematat amb forma arrodonida. A mitja alçada surten tres brocs d'acer inoxidable disposats l'un al costat de l'altre i a dos pams de distància. A sota recull l'aigua un bassal allargat de pedra que ressegueix el perímetre del mur.

A l'extrem superior dret del frontal tenim un cartell de plàstic que ens recorda el nom de la font i ens avisa que l'aigua no és apta pel consum.
Darrere la font, a només cinc metres, queda la porta que dóna accés a la mina. A finals de desembre de 2022 la font raja amb abundància.
L'aigua d'aquesta font és canalitzada fins el nucli urbà per alimentar la font del Carrer de la Calau.

Ara desfem aquests darrers 60 metres i continuem recte cap al Coll de Ruscall i Anglès.

0,200Qm. 1,815Qm. Creuem la riera de Canadell i nomès creuar-la trenta metres més enllà, tenim la font de Can Prat.

Font de Can Prat. La font es troba un xic enlairada respecte la riera i està obrada tota ella amb pedra del país lligada. Un llarg mur transversal reté les terres de la muntanya. El seu frontal està allisat amb ciment i adherit a un doble mur de pedra que sobresurt del mur principal. Aquí és on hi trobem la sortida de l'aigua a través d'un broc d'acer inoxidable a mitja alçada. L'aigua cau a un enreixat per on desguassa a la riera.

Bonica font, més que centenària, doncs al damunt del frontal hi ha gravada una inscripció amb la data 1899, possiblement l'any de construcció de la font. A banda i banda disposem de dos bancs de pedra per seure amb respatllers que alhora delimiten l'espai, formant una terrassa ben acollidora.
A la dreta del mur principal hi ha el registre que dóna accés a la cisterna de captació. A finals de desembre del 2022 raja un bon doll d’aigua.

Ens crida l'atenció un cartell penjat per l'Ajuntament amb un seguit de normes per tal de recollir l'aigua, senyal del ben valorada que aquesta està pels veïns. Només es poden recollir 16 litres per persona, qui en vulgui més s'ha de posar de nou a la cua i esperar el seu torn. També prioritza qui vulgui beure per davant dels que omplen recipients.

Desfem aquests darrers 30 metres i continuem a l’esquerra per un camí de terra que puja lleugerament i que està molt ben senyalitzat amb marques del GR-178.

1,200Qm. 3,015Qm. Creuem la carretera GIP-5511 i fem un gir pronunciat a l’esquerra i ara seguim en sentit descendent per una pista ampla de terra.

0,350Qm. 3,365Qm. Creuem la C-25 per sota seguint les marques del GR-178.

1,875Qm. 5,240Qm. Pista que ens creua. Tombem a la dreta.

0,750Qm. 5,990Qm. Monestir Budista Tibetà. Ara el nostre camí fa un gir força pronunciat a l’esquerra en sentit ascendent.

0,650Qm. 6,640Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte en sentit ascendent.

2,660Qm. 9,300Qm. Masia del Suròs. Des d’aquí tenim una esplèndida vista de La Selva. Seguim les marques del GR.

1,625Qm. 10,925Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte en sentit ascendent.

1,375Qm. 12,300Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta.

0,150Qm. 12,450Qm. Coll de Ruscall. En aquest estratègic coll coincidien els camins rals de Girona a Vic i el de Santa Coloma a Osor, per tant era molt transitat per viatgers i traginers i darrera seus els bandolers. Tants devien ser els episodis de bandolerisme en el coll que va donar forma a la dita popular “A la Gironella i el Ruscall si pot ser no hi aneu mai”, evocant la perillositat del lloc. I si hi havia bandolers, no podia pas faltar-hi el rei de les Guilleries, en Serrallonga.

Continuem recte.

1,600Qm. 14,050Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte en sentit ascendent.

0,300Qm. 14,350Qm. Ermita de Santa Bàrbara. Alçada a 854 metres, aquesta ermita està al capdamunt d’un turó. L’ermita s’ha datat del segle XIII. Estructurada en dues parts, per una banda el que seria el refugi i per l’altre l’ermita pròpiament. Cal destacar especialment l’impressionant campanar d’espadanya d’un sol ull d’arc rebaixat.

La seva campana conté una llarga inscripció. A un costat hi diu: “Parròquia de Sant Martí Sapresa: Ermita de Santa Bàrbara 1952 Laus Deu” I a l’altre “Amics de Santa Bàrbara 2002: els amics de santa Bàrbara al poble d’Anglès i a tots els que veneren aquest indret”.

Sota l’ermita a llevant hi ha una font que per falta de dades anomenarem Font de Santa Bàrbara. El frontal de la font arrodonit i d’uns 4metres d’amplada està fet de pedra. Annex a l’aixeta hi ha una palanca per accionar-la i just a sobre una petxina feta de pedra per protegir-la de les inclemències del temps. L’aigua desguassa en una pica semicircular arran de terra.

La font a l’ombra d’una alzina està en una placeta des d’on tenim molt bones vistes i a més més amb el suport d’una taula d’orientació que tenim a tocar on s’ens indiquen els cims, valls i poblets que ens envolten.

Ara per seguir el nostre camí vorejem l’ermita per la façana nord, a tocar d’una torre de guaita, baixem per unes escales fetes de granit i anem a buscar un corriol que tot just tenim davant nostre i que es precipita cap a Anglès i que no és altre que el GR-178.

0,900Qm. 15,350Qm. Després del primer tram més tècnic, a partir d’ara anirem alternant trams de pista i corriol i això sí sempre avall.

1,100Qm. 16,450Qm. Font dels Gossos. És una font boscana amb frontal de pedra i amb un broc metàlic. Sobre el broc el nom posat sobre tres rajoles. La deu queda en un replà enmig d’un torrent i l’aigua desguassa en una pica semicircular que hi ha uns metres més avall. Al costat de la font hi ha una taula rodona amb bancs per seure. Darrerament aquesta font gairebé no raja mai.

A l’entorn de la font hi trobem plàtans i també un grèvol. L’ambient fresc i humit també afavoreix la presència d'avellaners i falgueres.

Nosaltres continuem avall cap a Anglès.

2,500Qm. 18,950Qm. Entrem a Anglès per la plaça Sant Jordi, un conjunt de blocs de pisos i després continuem recte pel carrer Santa Barbarà.

0,290Qm. 19,240Qm. Plaça del Remei. Tombem a la dreta pel carrer Sant Miquel.

0,200Qm. 19,440Qm. Girem a la dreta pel carrer Indústria.

0,100Qm. 19,540Qm. A l’alçada del número 77 arribem a la parada del bus d’Anglès, final de l’etapa d’avui.

Les descripcions de les fonts de Farners, del carrer de la Calau, de la font del Roure i la font del Prat les he extret d’www.encos.cat

Properament, arribarem caminant a la ciutat de Girona.

 

 

LA SELVA IX. DE LA CATEDRAL DE LA SELVA AL CASTELL D'HOSTALRIC

 

L’excursió que us proposo avui és una ruta relativament senzilla, doncs l’única dificultat són els seus 19 quilòmetres. Majoritàriament caminarem per corriols, camins i vials molt còmodes i ben senyalitzats. Tanmateix, tot el recorregut està senyalitzat amb fites de la Tourdera.

L’itinerari només té un desnivell positiu d’uns 300 metres i únicament no és recomanable fer aquesta excursió després d’un episodi de fortes pluges, doncs abans d’arribar a Hostalric haurem de creuar la riera d’Arbúcies a gual.

Els primers quilòmetres fins a Breda són només un petit escalfament, doncs després dels primers tres quarts d’hora de camí, val la pena creuar Breda tranquilament i badar sobretot amb tot allò que trobem al voltant de la plaça de la vila.

Després mica a mica anirem guanyant alçada cap al Coll de l’Orri, sempre amb el Castell de Montsoriu a l’horitzó. A partir d’aquí, sempre avall, passant per Gaserans i caminant els darrers quilòmetres per la plana selvatana.

Només ens restarà un últim esforç per conquerir els darrers esglaons que ens portaran fins el Castell d’Hostalric.

Aquest excursió enllaça amb la segona etapa del GR 83 que acaba a l’estació de Breda, Riells i Viabrea.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de Breda, Riells i Viabrea i continuem a l’esquerra per l’aparcament de l’estació i després baixem cap a una zona industrial.

0,200Qm. 0,200Qm. Arribem a una carretera, tombem a l’esquerra per un pas per sota la via. Ara anem seguint les marques del GR-83.

0,060Qm. 0,260Qm. Passat aquest pas inferior, tombem a l’esquerra entrant al nucli urbà de Viabrea per l’avinguda d’Agustí Simón.

0,330Qm. 0,590Qm.Deixem el GR-83 i  enllacem amb el vial per ciclistes i vianants entre Riells i Viabrea i Breda. Paral.lels a la GI-552.

2,100Qm. 2,690Qm. Arribem a Breda. Davant la fonda de Santa Anna. Continuem a l’esquerra cap al carrer Barcelona.

0,100Qm. 2,790Qm. Font del carrer Barcelona. Reconstruïda per l’Associació de Veïns Vilatans de Breda el 1992, amb l’asessorament artístic de Maria Teresa Mas i Prieto Scremin i la participació de Gegants i Grallers de la Batllòria. Sobre el sortidor hi ha una representació dels quatre elements constituents fonamentals: foc purificador que impulsa l’energia i la força; aire invisible que augmenta els somnis i els anhels; terra sòlida que estimula els costums i les tradicions; i l’aigua refrescant que propulsa canvis i transformacions. El conjunt està enmarcat en obra a sardinell i un fris al.legòric amb estris ceràmics, signat pel ceramista Ramon Samon. Aquesta font agafa l’aigua de la xarxa.

Ara continuem amunt pel carrer Barcelona.

0,200Qm. 2,990Qm. Plaça del Dr.Rovira. Font del Novè Centenari. Aquesta font tindrà tres formes diferents al llarg de la història. Una primera quan es va inaugurar el 1917, i una segona quan es va reformar l’any 1927. Per commemorar els nou segles de la consagració del monestir de Sant Salvador, l’any 1968 es quan se li dóna la forma actual. La font sempre ha restat al mateix lloc, a la cantonada sud-est de la plaça. La primitiva font  era un senzill broc del que emanava aigua. Al 1927 l’obra va ser millorada amb unes pilastres laterals i coberta amb un frontis neoclàssic amb cerámica acolorida, coronat per dos grans gerros ceràmics

L’actual font del Novè Centenari és un gran roc de granit amb el nom i la data cisellats i pintats en negre. El broc de la font és el cap d’un animal fantàstic (potser un drac) situat sobre una gran pica de pedra rectangular a nivell de paviment. L’aixeta és de polsador i l’aigua de xarxa.

Com a curiositat, just davant de la Font del Novè Centenari hi ha el Bar Tramuntana de la sèrie de TV3 Ventdelplà.

Ara continuem pel carrer del Prat.

0,070Qm. 3,060Qm. Tombem a la dreta pel carrer del Convent.

0,075Qm. 3,135Qm. Font de la Plaça del Convent. Hi ha 2 fonts que s'obren a Breda amb l'arribada de l'aigua corrent al mu-nicipi el 1917. Una d’elles és la de la plaça del Dr. Rovira i l’altra és la de la plaça del Convent ( tot i que abans ja hi havia un pou en el mateix emplaçament). La font està situada annexa al pou original d’on es proveïa d’aigua Breda. Es tracta d’un senzill polsador encastat a la paret de prisma de base octogonal que mira cap a la plaça. Sota del polsador una vella pica de pedra rectangular recull l’aigua sobrant fins al drenatge. Tot el conunt de font i pou fou restaurat amb senzillesa la tardor del 2016 per recuperar la dignitat perduda, refent la cúpula que cobria el pou i arrebosant de nou l’obra amb acabat en color terròs.          

Des de la plaça del Convent, ja accedim a la plaça de la vila on trobem el Monestir de Sant Salvador, una de les imatges més icòniques de Breda.

  Els Vescomtes de Cabrera Guerau i Ermessenda fundaren, al segle XI, el monestir benedictí de Sant Salvador. A redòs seu, i al mateix temps que creixia el monestir, s’agombolà el poble de Breda. L’antiga esglèsia monacal serveix avui de temple parroquial, i ens mostra encara els testimonis del seu potent passat medieval, encarnat en el campanar, una torre romànica impressionant d’estil llombard  i en la gran nau gòtica, capçada per un bon absis poligonal.

Adossada a l’esglèsia es coserva l’ala nord del claustre, una de les quatre que conformàven la totalitat de l’antic claustre del monestir de Sant Salvador. Es considera la seva construcció de finals del segle XIII o principis del segle XIV. Aquesta part del claustre té set arcs de mig punt, recolzats cada un d’ells en dues columnes. Els capitells de totes les columnes són iguals: quatre grans fulles de lliri agrupades en cimerol.

Havent arribat a un gran estat de deteriorament a causa de la desamortització del monestir, l’any 1932 l’associació Amics de l’Art Vell es va encarregar de la restauració d’aquesta part del claustre.

Per altra banda, el patí de l’Abadia. Com el seu nom indica, era el pati que distribuïa l’accés al palau abacial.

S’hi pot veure l’escala per pujar a la residència de l’abat i el pou per abastir d’aigua al monestir. Destaquen les diverses finestres d’estil gòtic, els grans portals dovellats i la balconada de fusta. Sobre un dels portals s’hi pot veure l’escut de l’abat Miquel Samsó que, al segle XV, va ser qui va encarregar la construcció d’aquestes edificacions. Samsó va ser el 31è president de la Generalitat de Catalunya. 

 

A la Plaça de la Vila també hi ha l’ Esglèsia de Santa Maria. L’antiga esglèsia parroquial de la vila va ser construïda entre el 878 i el 1038. Actualment se’n conserva l’absís del segle XII i se’n poden observar part de les pintures murals originals situades al creuer.

Ara a l’esglèsia hi ha ubicats la Casa de la Vila i el Museu Municipal Josep Aragay.

Exteriorment en són visibles l’absís romànic, a la banda oriental, que havia estat molt malmés, restaurat i gairebé reconstruit el 1961 i el campanar vuitavat,d’un model molt freqüent a la diócesis de Girona durant els segles XV i XVI.

 

D’esquenes al monestir, ara continuem a la dreta pel Carrer Nou.

 

0,200Qm. 3,335Qm. Cantonada carrer Nou/carretera d’Arbúcies (GI-552). Font del Carrer Còdols.  També anomenada font de Sant  Jordi i font de la plaça Trunes. La font és encastada al  tester  d’una  casa  amb  façana  cap  a  la  plaça  Trunes, just  al  costat  de  la  finestra.  Està  presidida  pel  gran indicador  de la seva data  original  de  1926, tota  perimetrada amb motllures de ceràmica marró.  El  polsador  de  l’aigua  es  centrat  amb  una  representació  clàssica  del  mite  de  Sant Jordi matant el drac, ,tota ella de ceràmica policromada , original de la ceramista Anna Majó. La pica de pedra és l’original de 1926 i està a dos pams del nivell de terra.

 

Continuem a l’esquerra per la carretera d’Arbúcies, direcció Gaserans.

 

0,330Qm. 3,665Qm. Continuem a l’esquerra pel carrer Tarragona que una mica més enllà fa un revolt i enfilem amunt amb el castell de Montsoriu davant nostre. Enllacem amb el carrer Sant Hipòlit.

 

0,300Qm. 3,995Qm. Cruïlla. Obviem el carrer de la Selva que marxa a l’esquerra i nosaltres continuem recte pel camí de terra.

 

0,100Qm. 4,095Qm. Creuem la carretera GIV 5521 i continuem recte seguint les marques grogues del PR-201 cap a Montsoriu.

 

0,310Qm. 4,405Qm. Creuem la carretera que va de Breda a Arbúcies (GI-552) i seguim les marques del PR-201.

 

0,125Qm. 4,530Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte.

0,060Qm. 4,590Qm. Zona de darrera del pont del Mut. Seguim les marques del PR-201.

 

0,080Qm. 4,670Qm. Cruïlla de camins. Continuem a l’esquerra.

 

0,390Qm. 5,060Qm. El nostre camí tomba a la dreta.

 

0,415Qm. 5,475Qm. Coll de l’Orri.  Gir a la dreta de gairebé 180 graus i continuem per la pista en sentit ascendent. En aquest punt es separen el PR-201 que puja cap a Montsoriu i la Tourdera que marxa cap a Gaserans. Nosaltres seguim les fites de la Tourdera i del SL-88.

 

3,730Qm. 9,205Qm. Cruïlla de camins a l’alçada de Cal Banyut. Continuem a l’esquerra en sentit descendent.

 

1,470Qm. 10,675Qm. Parròquia de Gaserans. Situada al sud i al marge dret de la riera d’Arbúcies és la zona més rica agricolament i industrialment del terme de Sant Feliu de Buixalleu.

 

L’edifici més significatiu és l’esglèsia de Sant LLorenç de Gaserans. Té una sola nau i està capçada amb un absís semicircular. La façana principal té un coronament d’estil barroc. La porta d’entrada és quadrangular amb una llinda monolítica. Sobre la porta d’entrada hi ha una fornícula amb Sant Llorenç i un ull de bou amb vitralls. Al costat dret dela porta, hi ha unes rajoles vidriades amb la inscripció “ON SANT LLORENÇ HA PASSAT BENEEIX EL QUE HA SEMBRAT”.

 

A llevant i sota l’esglèsia trobem una sala polivalent i just darrera hi ha la Font de les Escoles de Gaserans. La font és ubicada a una zona d’esbarjo endreçada, amb un sorral i una tanca de fusta que protegeix de la caiguda al camí, i ombrejada per dos plataners ben formats. Un gran pedró de granit, amb alguna clapa més fosca, és enclavat al terra amb l’aixeta fixada al bell mig. Quan premem el polsador, l’aigua en brolla amb força, i desguassa per un petit forat al terra, amb paviment de formigó perimetrat per totxanes a sardinell.

Cinquanta metres més avall de l’esglèsia, trobem una cruïlla de carreteres. Nosaltres tombem a l’esquerra direcció Hostalric.

 

0,600Qm. 11,275Qm. El paisatge s’obre i ja comencem a veure Hostalric davant nostre.

0,100Qm. 11,375Qm. Girem a l’esquerra per una carretera inicialment descendent.

 

0,400Qm. 11,775Qm. Tombem a la dreta per un camí de terra cap a Hostalric.

 

2,000Qm. 13,775Qm. Creuem la riera d’Arbúcies i una vegada a l’altra banda caminem uns 100 metres paral.lels a les vies de l’AVE que passen sobre nostre i posteriorment girem a la dreta per un corriol.

 

0,250Qm. 14,125Qm. Caminem uns cinquanta metres per la riba de la riera d’Arbúcies i després ja enllacem amb el camí que ens porta cap al Parc de la Riera.

 

0,460Qm. 14,635Qm. Creuem un vial asfaltat i continuem recte.

 

2,900Qm. 17,535Qm. Girem a l’esquerra amb l’objectiu de pujar cap al nucli urbà.

 

0,210Qm. 17,745Qm. Tombem a la dreta cap a la plaça dels Bous.

 

0,270Qm. 18,015Qm. Plaça dels Bous. Continuem a l’esquerra pel Carrer Major.

 

0,250Qm. 18,265Qm. Plaça de la Vila. Seguim pel carrer Major.

 

0,125Qm. 18,390Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Nou i arribem a l’esglèsia parroquial de Santa Maria dels Socors. És esmentada per primer cop l'any 1217. No queda rastre del primitiu temple, que s'amplià a finals del segle XIV i mitjans del XV. L'edifici actual és una edificació encara d'aspecte gòtic, obrada entre la fi del segle XVI i el primer quart del XVII, d'una sola nau i capçalera poligonal, capelles entre els contraforts i volta de creueria. Per l'exterior destaquen les decoracions renaixentistes i barroques de la façana i el campanar, de planta quadrada. L’esglèsia fou saquejada i incendiada l’any 1809 durant la Guerra del Francès i el 1936 a l’inici de la Guerra Cívil Espanyola. Continuem amunt fins el capdamunt de la fortalesa.

 

0,400Qm. 18,790Qm. Castell d’Hostalric. Està construit sobre un turó de pedra d’orígen basáltica. Es té constància que al 1145 ja hi existía una fortificació, però el castell que ha arribat fins als nostres dies va ser construit al segle XVIII. Una de les principals causes de la seva construcció fou per mantenir el control sobre una gran via de comunicació com el Camí Ral.

 

A través del Centre d'Interpretació del Castell es pot fer un viatge en el temps per conèixer les funcions i transformacions al llarg de la història de l’antic castell medieval dels Cabrera. 

 

Per sortir del recinte del castell i anar cap a l’estació de tren, baixem pel corriol que trobem davant de la porta principal d’accés al castell.

 

0,125Qm. 18,515Qm. Plaça de la Mare de Déu dels Socors. Continuem avall cap a ponent per un passeig que va fent ziga-zagues.

 

0,450Qm. 18,965Qm. Estació de tren d’Hostalric. Final de l’itinerari d’avui.

 

La descripció de les fonts les he extret del treball “Fonts de Breda i Sant Feliu de Buixalleu” realitzat per l’Oscar Farrerons i l’Adrià Corella.

 

Properament, anirem de Santa Coloma de Farners a Anglès passant per Santa Bàrbara.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  

DEL BISAURA A LA VALL DEL GES

 

La ruta que us proposo avui entre Sant Quirze de Besora i Torelló, tot pujant a Bellmunt té una distància de 21,7 Quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 740 metres.

Sortint de Sant Quirze descobrirem la desconeguda capella de la Verge de Montserrat de Can Guixà, pas a pas, sense pressa, ens enfilarem fins al Santuari de Bellmunt, a tocar de cel.

Recuperarem l’alè i anirem baixant cap a la plana, primer cap a Sant Pere de Torelló, terra de baldufes i després cap a Sant Vicenç on toparem amb una joia del romànic.

Acabarem la sortida a l’estació de Torelló i per tant el retorn a Sant Quirze és molt fàcil, només cal tenir clars els horaris del tren.

L’excursió d’avui és exigent tant per distància com per desnivell, per tant cal portar menjar i sobretot aigua. Tanmateix, si la fem entre dijous i diumenge al santuari de Bellmunt podem carregar aigua.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de Sant Quirze de Besora i continuem a la dreta cap al nucli urbà.

0,125Qm. 0,125Qm. Creuem la via i continuem recte pel carrer paral.lel al riu (Passeig del Ter)

0,250Qm. 0,375Qm. Font del Cap del Carrer. Antigament anomenada Font del Cap del Pont, es va reformar junt amb la zona del passeig del Ter i el carrer del Pont.

L'any 1896, a conseqüència de la creació de la xarxa d'aigua Municipal de la població, es crea una font de l'època amb ferro colat. Serà l'any 1996, quan la font es refà de nou i s'aprofita per envoltar-la d'una petita placeta. Actualment és una font de polsador i com a curiositat té una pica per sota el nivell de l’aixeta i un brollador per sobre.

Continuem pel Passeig del Ter.

0.080Qm. 0,455Qm. Tombem a la dreta seguint les marques del GR-210 (Ruta del Ter) tot baixant a un aparcament municipal i anem a buscar el passeig que va paral.lel al riu Ter.

0,150Qm. 0,605Qm. Font de Sant Jordi. Font d'aigua de la xarxa Municipal ubicat al passeig de la Verneda, al costat del pou de captació. Es va innaugurar l'any 1986 i fou obra de l'artista Sr Cao de Vinyoles d'Orís.

Aquesta font que està d’esquena al Ter està feta de pedra i té un reixat amb Sant Jordi i les quatre barres. Amb bancs a banda i banda, la pica és semicircular. La font està ben integrada al passeig.

Seguim pel GR-210 direcció sud.

0,100Qm. 0,705Qm. Tombem a l’esquerra vorejant el camp de futbol.

0,070Qm. 0,775Qm. Girem a la dreta per la pista que hi ha entre el camp de futbol i el canal. Ara seguint les marques del GR-3.

0,415Qm. 1,190Qm. Capella de Montserrat de Can Guixà. Aquesta capella dedicada a la Verge Bruna és una de les més insòlites i amagades del país. Construïda a la darrera década del segle XIX hi accedim pel cancell d’accés, sempre obert i on un rètol repintat sobre l’arc d’entrada ens marca l’inici d’un camí frondós que no arriba al centenar de metres. Tot just travessar-lo, començarem a descendir per un camí vora el Ter, sentint el fressar de l’aigua entre bambús, teixos i altres arbustos com el boix grèvol. Aquestes espècies comparteixen espai amb grans arbres centenaris com sequoies i xiprers que donen a l’entorn un aire d’antic jardí senyorial que el bosc ha anat conquerint. Sense veure el riu malgrat anar-lo sentint arribarem a la capella.

L’arquitecte Lluís Cuspinera, expert en modernisme, ens la descriu arquitectònicament: “És una singular capella exterior de planta triangular amb coberta metàl·lica composta, la part central a dues vessants. Els trets més definitoris com les baranes i els elements decoratius de ferro colat i els vitralls de colors són representatius del llenguatge arquitectònic eclèctic de la meitat del segle XIX”. Una escala a banda i banda convida al visitant a pujar fins als peus de la Mare de Déu de Montserrat, entronitzada sobre l’altar enmig de roques que simulen la muntanya catalana. Al lateral esquerre una majòlica de Sant Jordi fa companyia a la Moreneta i augmenta el sentit patriòtic d’aquest oratori.

Tot i l’isolament de l’entorn, la capella està permanentment cuidada gràcies als fidels locals que en tenen cura i que hi assisteixen sovint. Mai no hi falten flors ni ciris.

Sortim del recinte i continuem a la dreta.

0,100Qm. 1,490Qm. Arribem a un vial asfaltat (Carrer Bellmunt) Continuem a la dreta pel vial asfaltat.

0,200Qm. 1,690Qm. Obviem les marques de GR que marxen per un caminet que trobem a la dreta i nosaltres seguim per l’asfaltat que ara deixa a la dreta l’empresa Saheco.

0,450Qm. 2,140Qm. S’acaba l’asfalt i comença un camí de terra.

0,100Qm. 2,240Qm. Per un pont creuem la riera de la Foradada.

0,080Qm. 2,320Qm. Continuem a l’esquerra per un camí ascendent, tot seguint les marques del GR-3, direcció Vidrà.

4,700Qm. 7,020Qm. Compte No Confondre’ns!!!! Cruïlla de camins. Nosaltres sempre amunt pel camí que marxa lleugerament a l’esquerra.

Uns metres més endavant tornem a trobar pistes del GR-3.

0,900Qm. 7,920Qm. El Boscatell (985m) Casa en runes. Ara el camí planeja.

2,020Qm. 9,940Qm. Bac de Xicoi. Continuem a la dreta.

0,200Qm. 10,140Qm. Coll Hi Era de Massa. Continuem recte i amunt cap a Bellmunt.

1,000Qm. 11,140Qm. Santuari de Bellmunt. A 1.246 m d’altitud, construït directament sobre la roca, es troba el Santuari de Bellmunt. Abans hi va haver una fortalesa, el Castell de Sa Reganyada, des del qual es podia albirar el que ara coneixem com la Plana de Vic, els Pirineus, la Vall del Ges i el Bisaura. En dies clars, podem arribar a veure Montserrat. Es tracta, sens dubte, d’una de les talaies més impressionants de la comarca d’Osona i de Catalunya.

L’ermita original comptava amb una única nau datada del segle XIII que acollia la petita capella on hi havia la imatge de la Mare de Déu de Bellmunt. Posteriorment se li van afegir dues naus laterals per tal de reforçar l’estructura que coneixem en l’actualitat.

El temple es pot visitar de dijous a diumenge i es fa missa el primer diumenge de cada mes. L’Aplec de Bellmunt es celebra el dilluns de Pasqua i es tracta d’una festa religiosa i popular molt esperada que reuneix, any rere any, un gran nombre de santperencs i santperenques a peu del Santuari.

Sortim del Santuari i ara seguim el PR-45.

0,300Qm. 11,440Qm. Aparcament. Continuem avall per un corriol que surt de l’extrem dret d’aquest aparcament.

0,700Qm. 12,140Qm. Creuem la carretera i continuem avall.

0,625Qm. 12,765Qm. Creuem la carretera i continuem avall.

0,410Qm. 13,875Qm. Creuem la carretera i continuem avall.

0,200Qm. 14,075Qm. Font Vidranesa. Sens dubte una referència indispensable de la pujada a Bellmunt. Consta documentada des de l’any 1737 amb motiu d’una reparació de la cisterna del Santuari, doncs com la cisterna perdia aigua, els ermitans havien de baixar a la font Vidranesa a buscar aigua.

Actualment a l’entorn de la font hi trobem unes taules de pedra amb els seus seients i també un petit refugi amb xemeneia amb data de 1914 i renovat el 1985.

Darrera la façana de la font i colgat a terra hi ha un petit dipòsit d’obra que recull l’aigua que arriba a través d’una canonada, connectada directament a la conducció principal de proveïment d’aigua del santuari. 

Tornem a creuar la carretera i avall cap a Sant Pere de Torelló

0,200Qm. 14,275Qm. Tornem a trobar la carretera. Ara seguim baixant per la carretera.

0,350Qm. 14,625Qm. Continuem pel camí que trobem a la dreta, seguint les marques del GR-3.

0,615Qm. 15,240Qm. Carretera. Obviem les fites cap a Sant Pere de Torelló i nosaltres continuem a la dreta per la carretera.

2,200Qm. 17,440Qm. Sant Pere de Torelló. Cantonada Avinguda de l’Atlàntida/ Plaça Mossèn Cinto. A la plaça trobem el nen de la baldufa. Des de temps immemorials la baldufa ha estat una de les joguines més populars, present als patis de moltes escoles. La fabricació d’aquesta joguina ha estat un dels puntals de la tornería de Sant Pere.  Continuem a la dreta cap a Torelló.

Sortim de Torelló per un corriol, però després desemboca en una pista molt ampla de pedra grisa. Nosaltres continuem recte passant un edifici d’infraestructures i cap al camp de futbol que tenim davant nostre. Uns metres més endavant, ja trobem alguna fita blanca i groga del PR-45.

Un centenar de metres més endavant una alzina isolada enmig del camí  ens serveix com a fita.

1,300Qm. 18,740Qm. Malgrat que el camí és força evident, sense trobar cap més senyal arribem al Serrat de la Guàrdia.  Creuem un vial asfaltat i seguim recte cap a Torelló.

0,300Qm. 19,040Qm. Creuem un camp.

0,100Qm. 19,140Qm. Hem de creuar un altre camp.

0,400Qm. 19,540Qm. Després d’haver fet una gimkana entre camps que a finals de juny de 2022 és fàcil de seguir perquè el camí està trepitjat, entrem a Sant Vicenç de Torelló pel carrer Bellmunt i continuem direcció Les Codines.

0,775Qm. 20,315Qm. Quan s’acaba el carrer Bellmunt enllacem amb un altre camí entre camps que ens portarà fins l’esglèsia de Sant Vicenç de Torelló. Magnífica esglèsia del romànic llombard, romànic de primera hora, filla de l’impuls que va donar l’Abat Oliba a aquesta terra. Documentada el 938 dins el terme del castell de Torelló.

Cap a mitjans del segle XX, l’arquitecte Josep M. Pericas hi va fer una petita intervenció de regust noucentista per dotar l’edifici de punts de llum.

Cada any el dissabte de Rams, a la plaça de l’esglèsia, s’escenifica el Divino, l’unic exemple de contrapás llarg que s’ha pogut recuperar demanera íntegra, en text i música, de tot Catalunya.

Continuem avall pel carrer Mas Sant Andreu i uns metres més endavant enllacem amb la carretera BV-5228 que en aquest punt és l’Avinguda del Castell.

0,550Qm. 20,665Qm. Enllacem amb la BV-5224 que separat de la carretera té un vial per vianants i ciclistes.

0,350Qm. 21,015Qm. Després d’un tram de pujada, entrem a Torelló pel carrer Progrés.

0,650Qm. 21,665Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer Vidrà.

0,100Qm. 21,775Qm. Estació de tren de Torelló. Final de l’itinerari d’avui.

La informació de la Capella de Montserrat de Can Guixà l’he extret del web catalunyareligio.cat

Properament, anirem caminant fins el Castell d’Hostalric.