TRINXACADENES 2013

La desena edició de la Trinxacadenes ja escalfa motors. Aquest any serà molt gran, amb actes durant tot el cap de setmana del 4 al 6 d'octubre.

Tanmateix, aprofitant l'esdeveniment des de fa uns dies els "Trinxa" tenen web nova on trobareu els detalls del "sarau" que es muntarà a Vallromanes la primera setmana d'octubre.
Per tant, tota la informació de la Trinxacadenes 2013 i molt més ho trobareu a www.trinxacadenes.com 

Properament una nova edició de la gramàtica del caminant amb la segona part de les paraules de la verema.

FONTS D'ARREU VI. L'AIGUA A LES GUILLERIES

                    El Pont de Malafogassa
Si fa gairebé tres mesos parlàvem de la web de l'Enric Costa, avui farem cinc cèntims del dossier central del número 184 de la revista Descobrir Catalunya del juliol de 2013.

Segons els experts a les Guilleries s'amaguen els aqüifers més importants de la Península Ibèrica. En aquest sentit, si les haguéssim de definir gràficament, aquestes muntanyes serien com una gran esponja ben xopa que una mà constantment la va prement i fa que l'aigua brolli per deus, fonts, salts, rieres i torrents.
Avui no farem una relació de les fonts de Sant Hilari, Osor o la Cellera de Ter, això ja ho farem un altre dia. Aquest dossier ens convida a conèixer les contrades d'en Serrallonga amb l'aigua com a eix central. Des del Pasteral, al pont de Malafogassa, des dels cingles de Savassona a l'aigua amb anissos de la font d'en Gurb, del pantà de Sau al saltant de Mas Clavé...

Aprofitant les paraules d'en Xavier Cortadellas, "l'aigua a les Guilleries vessa per tot arreu, s'expressa per tots els seus porus i ens promet un estiu refrescant". Per tant, us recomano moltíssim que assoliu la revista, trieu la proposta que més us agradi i sigui ara amb aquestes calorades o més endavant quan el bosc agafi tonalitats marronoses, cal tresquejar per les Guilleries.
La revista està disponible a moltes biblioteques de la Xarxa de la Diputació de Barcelona.

Per cert, a Mallorca segueixen imparables i Fonts de Tramuntana www.fontsdetramuntana.com ha augmentat 120 fonts els últims quatre mesos i mig i ja s'enfilen fins les 1003 fonts catalogades a tota la illa. Simplement fantàstic.
Per tant, la suma total de fonts d'arreu ja és de 2213 fonts.

La imatge l'he extret del blog Atlàntida d'en Ricard Torrents.

MONTSENY VIII. EL TRITÓ DEL MONTSENY.

                      El tritó del Montseny

Sovint parlem d'aquells animals que habiten a la nostra serralada i dels quals podem trobar rastres quan sortim d'excursió i si tenim molta sort fins i tot en podem veure algun.
Si fa dos anys vam parlar del tritó verd, un amfibi gairebé inexistent al sud de la riera d'Argentona i sobre el qual s'estan fent actuacions per assegurar la seva supervivència a les nostres contrades,
avui parlarem del tritó del Montseny l'únic vertebrat i amfibi endèmic de Catalunya.

 Tanmateix, aquest petit amfibi que té un pes mitjà d'uns 4 o 5 grams i una llargària d'uns 11 centímetres, només viu a set petits torrents del Montseny en aigues fredes i ràpides i per sobre dels 600 metres d'altitud.
La seva longevitat és d'uns 10 anys i té unes habituds més aviat nocturnes i solitàries. S'alimenta d'invertebrats aquâtics i de larves de salamandra. La seva reproducció és ovípara incubant els ous 30 o 40 dies. Fent cada any uns 40 ous.
El tritó del Montseny presenta una coloració marronosa al dors, amb unes petites taques grogues als flancs de la cua, així com color crema a les parts ventrals.
Actualment, aquesta espècie està catalogada en perill d'extinció.

Per saber-ne més podeu consultar la Guia d'Amfibis i Rèptils de Catalunya, País Valencia i Balears, editada per Lynx Edicions i la Societat Catalana d'Herpetologia el març de 2011.
o visitar el Zoo de Barcelona on el podreu veure en captivitat.
En aquest sentit, el zoo des d'aquest mes de febrer està desenvolupant un programa per intentar que el tritó del Montseny criï en captivitat i d'aquí quatre anys poder començar a alliberar exemplars a rieres i torrents del Montseny per tal d'afavorir la seva conservació.

Properament, una nova entrega de fonts d'arreu.

BALANÇ DE FONTS I: PRIMER SEMESTRE 2008

 

Amb l’entrada d’avui, volem veure en quin estat es troben aquelles fonts que descobriem el primer semestre del 2008, quan tot just iniciàvem aquest blog. Llavors l’activitat del blog era molt minsa i durant  aquells primers mesos del 2008 només vam parlar de 6 fonts.

Aquestes darreres setmanes hem tornat a visitar aquesta mitja dotzena de deus i el balanç és positiu perquè cap font ha empitjorat el seu estat i en algun cas hi ha hagut alguna millora.

Durant aquestes visites hem mesurat l’aigua que rajava de cada font. Tanmateix, les mesures estan fetes a principis del mes de juny de 2013, després d’un episodi de pluges.

Finalment, a les dades afegim l’altitud a la qual es troben les fonts. Aquesta informació l’hem extreta de la pàgina web de l’Enric Costa www.encos.cat (excepte en el cas de la Font Margarida que fem una estimació).

Els resultats han sigut els següents.

Font de Can Gurgui:   La font i el seu entorn estan pràcticament igual, potser ara no s’acumula tanta brutícia i escombraries al voltant com anys enrere. Per altra banda, l’any 2008, arran de la font encara restaven les despulles d’una alzina que actualment ja no hi és perquè va ser arranada. Desconec si es va treure l’octubre de 2011 quan es van fer treballs d’acondicionament de restauració i millora de la font i la bassa. La font està situada a 329 metres d’alçada i el 10 de juny de 2013 raja 51 litres cada hora.

Font de Sant Mateu: El mes de maig de 2008 la font de Sant Mateu no rajava. De fet l’últim cop que l’havia vist rajar era el 19 d’agost de 2005. La sequera de la font va acabar-se el mes de maig de 2010 i des de llavors no ha deixat de rajar. Actualment té un cabal de 58 litres cada hora. Està a una altitud de 453 metres sobre el nivell del mar.  Pel que fa a l’entorn no sé trobar diferències respecte fa 5 anys.

 

                                   Font de Sant Mateu. Maig 2008

                                   Font de Sant Mateu. Juny 2013.

Font Sunyera: Fins ara és la font que més raja a la Serralada Litoral, brollant  720 litres cada hora. La font i l’entorn estan igual que fa 5 anys. Trobant-se a 224 metres d’alçada.

Font de Sant Domènec o del Ca:  Ha tingut un petit arranjament. En aquest sentit s’ha canviat el rètol de la font. La resta continua pràcticament igual que fa 5 anys. Tanmatex, la foto que adjunto és de finals del 2005. Actualment ragen  120 litres d’aigua cada hora. La font està situada a 251 metres sobre el nivell del mar.

                                  Font del Ca. Desembre 2005.

                                   Font del Ca. Juny 2013.

Font d’en Vilardell: Brolla de terra i és molt difícil mesurar la quantitat d’aigua que emana. L’entorn continua tan deixat com fa cinc anys. El pollacre i el plàtan segueixen impertorbables al pas del temps. Aquesta deu es troba a 181 metres d’alçada.

Font Margarida: Més o menys igual. Només una mica més bruta la part més baixa de les escales,  amb força fang. Per altra banda a l’entrada del camí, al costat del camp de fútbol hi ha una fita blava que indica l’inici del corriol per baixar a la font. Passa el temps i aquesta font només té una entrada, fet que impossibilita que pugui ser punt de pas de qualsevol caminada.  El camí per arribar-hi, costarut i asfaltat no acompayen a fer-hi una excursió. La font està eixuta i es troba a una altitud aproximada d’uns 300 metres sobre el nivell del mar.

Abans d’acabar l’any, farem balanç de les fonts que vam trobar aquell segon semestre de 2008.

 

 

ESTELS I ESTELADES

Falten cinc nits perquè l'espectacle de les Perseides, també conegudes com les Llàgrimes de Sant Llorenç arribi a la seva plenitud. De fet, aquet fenòmen no és una pluja d'estels sinò una pluja de meteors d'alta activitat.
Aquesta pluja, no és la més forta, però si que és la més popular, per produir-se a l'hemisferi nord durant el mes d'agost.

Malgrat que la pluja de meteors es pot veure des de mitjans de
juliol, sempre assoleix la màxima intensitat al voltant del 10 d'agost, per Sant Llorenç.
En aquest sentit, aquest any es preveu la màxima intensitat la nit del 12 al 13 d'agost.

Des de la nostra serralada no és difícil poder-ne gaudir, només cal tenir en compte, allunyant-se d'espais amb llums i buscar indrets foscos i des d'on tinguem una bona visió del cel.
I a partir d'aquí no tenir pressa i gaudir de la nit.

Avui he començat el post parlant d'estels i acabaré l'entrada parlant d'estelades.
La Brolla d'en Toni es un blog enllaçat per la Independència.
Trobareu més informació a http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com

ELS PRIMERS 20 ARBRES SINGULARS DE LA BROLLA.

                              

 L'arbre de la Llibertat d'Arbúcies, ben despullat a ple hivern

Aquest darrer mes de juny l'alzina d'en Pierrot, també coneguda com l'alzina de la Torre Tavernera, al capdavall de la Rambla de Vallromanes va tenir que ser tallada perquè degut al seu precari estat,  hi havia un perill real que caiguès i provoquès una desgràcia.

Malauradament, no és un fet excepcional que de tant en tant hi hagi alguna baixa d'aquests arbres singulars, que tenen una edat o unes mides per damunt de la mitja.
En aquest sentit, l'alzina d'en Pierrot és la tercera baixa que tenim a les nostres contrades els últims tres darrers anys. El 2011 va tenir que ser tallat un dels dos lledoners centenaris que hi havia a Can Puig (Martorelles) també per malaltia i el gener del 2010, les fortes ventades de principi d'any van tumbar un dos dels dos àlbers de la Font de Can Gurri a Santa María de Martorelles.

Per tant, la desaparició d'aquests especímens és trist perquè en molts casos són els últims testimonis que resten en els paisatges des de fa més de cent anys.
Mirant fotografies antigues, alguna vegada us trobareu que l'únic que reconeixereu respecte a una fotografia actual, serà una alzina, un roure, un lledoner... però ells també són éssers vius i tampoc viuen per sempre.

Però lluny de melangies, avui us vull presentar una llista de 20 arbres o arbreres que hem vist a les excursions que hem publicat al blog i que a dia d'avui en la majoria dels casos encara els podem veure esplendorosos.

    A LA SERRALADA DE MARINA

     Sant Fost.

1.       El lledoner de l’Esglèsia Vella de Sant Fost a La Vall de Cabanyes. El Bressol de l’Avi Ton. Agost de 2011.

 

A LA SERRALADA LITORAL

Alella.

7.        Pi bord dels torrents del Fonoll i del Sarau. a Les fonts d’Alella. Els torrents del Fonoll i del Sarau. Gener de 2010.

 

Argentona

14.        Les sureres de la Font de les Sureres a La Ruta Espinàs. Setembre 2011 i a l’Etapa 0 del Camí del Nord (Mollet – Mataró). Setembre 2011.

 

La Roca del Vallès.

8. .       L’alzina de ca l’Argent a Grans arbres pels voltants de Sant Bartomeu de Cabanyes. Agost de 2009.

9.       Els avets de ca l’Argent a Grans arbres pels voltants de Sant Bartomeu de Cabanyes.

Agost de 2009.

10.       Els castanyers de ca l’Argent a Grans arbres pels voltants de Sant Bartomeu de Cabanyes. Agost de 2009.

 

Premià de Dalt.

15.    L’alzina de l’ermita de Sant Mateu a 3ª Passejada pels voltants de Vallromanes. Maig 2008.

 

Santa Maria de Martorelles.

11.      El plàtan de la font de Can Matons a Les fonts perdudes de Santa María de Martorelles. Febrer de 2009.

12      L’àlber de la font de Can Gurri a Camins de Vallromanes XIV. La Caminada de les 10 fonts. De Martorelles a Vallromanes. Maig 2012.

13.       El Lledoner de Santa María de Martorelles a Camins de Vallromanes XIV. La Caminada de les 10 fonts. De Martorelles a Vallromanes. Maig 2012.

 

Vallromanes.

 

2.       Platàn de Can Vilardell a Font de Can Vilardell. Febrer de 2008 i a Camins de Vallromanes XIV. La Caminada de les 10 fonts. De Martorelles a Vallromanes. Maig 2012.

 

3.       La Plataneda de la Riera de Vallromanes a Camins de Vallromanes XII. Els arbres singulars de Vallromanes. Desembre de 2011.

4.       Els cirerers de Can Barbeta a Camins de Vallromanes V-2. Els Dominis del Castell de Sant Miquel. Març 2013.

5.       Les alzines de Can Galvany  a Camins de Vallromanes XII. Els arbres singulars de Vallromanes. Desembre 2011.

6.       L’alzina de Can Morera a Camins de Vallromanes XII. Els arbres singulars de Vallromanes. Desembre de 2011.

 

Vilassar de Dalt.

16.        Les magnòlies del Castell de Vilassar a El Castell de Vilassar. Agost de 2012.

 

MONTNEGRE-CORREDOR.

Sant Celoni

17.     L’alzina grossa de Can Preses a 4 fonts del Montnegre. Novembre de 2011.

18.   El Roure de Santa María de Montnegre a 4 fonts del Montnegre. Novembre de 2011. (A dia d'avui només en resten les despulles).

MONTSENY.

Arbúcies.

19.     L’arbre de la Llibertat d’Arbúcies a Montseny I. Fontejant d’Arbúcies a Viladrau. Gener 2013.

 

Montseny.

20.     Boix de l’esglèsia de Sant Julià deMontseny a  Montseny III. GR-5 Sant Celoni – Montseny. Març 2013.

 

 

Evidentment, en un futur seguirem trobant arbres singulars.  Tanmateix,  segurament ben aviat parlarem de la murtra de Sant Jeroni, de la surera de la Molinera i del roure de les Tres Branques de Teià.

LA GEGANTADA DE LES SANTES

                                                  En Robafaves

Ja som de ple a l'estiu i és moment de Festes Majors. Aquesta setmana és el torn de Mataró, on la seva festa grossa és coneguda per les Santes. Però qui eren les Santes?
Les Santes són Juliana i Semproniana i cel.lebren el seu sant el 27 de juliol.

Casualment, en época romana Granollers era coneguda com Semproniana i a hores d'ara desconec si hi ha alguna relació entre la capital del Vallès Oriental a l'altra banda de la serralada litoral i la patrona mataronina.

Allò que si que podem assegurar és que la capital del Maresme és terra de gegants i capgrossos, tanmateix moltes associacions i sobretot les escoles participen a la Gegantada amb els seus gegantons, nans i capgrossos.

En aquest sentit, ahir dimecres vam participar per primera vegada a la Gegantada i al so dels tabals vam seguir la comitiva des de la plaça d'Occitània, en un de les tres cercaviles que es fan des de diferents punts de Mataró, per acabar tots els recorreguts a la plaça de Santa Anna.

Diu molt d'una ciutat, que les seves escoles s'impliquin d'aquesta manera en els actes de Festa Major. Tanmateix, això denota que a cada llar mataronina al marge de la familia Robafaves, tenen simpatia per algún altre gegantó.

Que la canalla "mami" la cultura tradicional, molt vinculada a un associacionisme, són ingredients dels quals es nodreixen i que afavoreixen que quan creixin vetllin per aquestes tradicions des de les diferents entitats.

Per tant, a dia d'avui la Festa Major de Mataró és molt jove, perquè com s'entèn ara, tindria els seus origens l'any 1979 i sobretot gaudeix d'una salut de ferro. 

Per més informació sobre la resta d'actes de les Santes  www.lessantes.cat.

Bones Festes Majors.