LA SELVA XI. CAMINANT PEL MASSÍS D'ARDENYA. DE TOSSA DE MAR A SANT FELIU DE GUÍXOLS

 

                                El Puig de Ses Cadiretes

La ruta que us presento avui ens porta des de Tossa fins a Sant Feliu, des de la Selva al Baix Empordà. Té una distància de 21,65 Quilòmetres i un desnivell positiu de 813 metres, per tant és un itinerari força dur adreçat sobretot a persones avessades a caminar per mitja muntanya. Els primers 13,6 quilòmetres seguirem les marques del GR-92 i els darrers 8 les marques del PR-101. Per fer aquesta ruta, eviteu les hores centrals dels dies més calurosos de l’estiu, doncs el Massís d’Ardenya a l’estiu i a ple sol és un forn.

El punt culminant de l’excursió és la pujada al Puig de Ses Cadiretes que amb els seus 519 metres és una bona talaia sobre el Gironès i la Selva.

La ruta que us presento avui enllaça amb l’itinerari “La Selva VI. La Selva Marítima de Lloret a Tossa” publicada en aquest blog el novembre de 2021.

Malgrat que hi ha combinació per tornar al punt d’inici (Tossa) si que recomano que tingueu ben clars els horaris de tornada, doncs hi ha poca freqüència i si teniu un parell de dies, fer el tram Lloret – Sant Feliu de Guíxols fent nit a Tossa no és mala opció.

Degut a la llargada i duresa del recorregut i la manca de serveis durant la jornada, cal portar menjar i aigua per fer una ruta d’unes 5 o 6 hores.

Per últim, esmentar que cal estar molt atents al rutómetre que us detallo a continuació, doncs hi ha trams on el marcatge del GR-92 i el PR-C101 són molt precaris.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació d’autobusos de Tossa, creuem la plaça de les Nacions Sense Estat i continuem per l’avinguda de Ferran Agulló.

0,200Qm. 0,200Qm. Girem a l’esquerra paral.lels a la riera de Tossa, deixant la riera a l’esquerra. En aquest primer tram, trobem marques del GR-92 que marxa cap a Sant Feliu de Guíxols.

1,000Qm. 1,200Qm. Ara hem de continuar recte seguint les marques del GR-92 cap a Sant Feliu de Guíxols pel Puig de Cadiretes.

1,200Qm. 2,400Qm. Coll de Sastre. Continuem recte i en sentit ascendent cap al Puig de Ses Cadiretes.

1,450Qm. 3,850Qm. Mare de Deu de Gràcia. L'origen d’aquesta capella en ruïnes no està clar, podria tractar-se d'una ermita de bosc de principis del segle XVII de tipus popular. Fa uns quants anys es va trobar una pedra de la porta amb una data corresponent a principis del segle XVII.

Hi ha hipòtesis que argumenten que podria ser molt més antiga, dels segles X-XI i tractar-se de Sant Llionç, una església misteriosa de la qual encara no se n'ha aclarit la localització.

L'exèrcit francès va destruir-la durant la seva retirada, cap al 1808.

 Continuem amunt seguint les marques del GR-92

1,750Qm. 5,600Qm. Passem a tocar del menhir de Montllor. És uns roca granítica d’aproximadament 2,5 metres d’alçada que no ha estat mai excavada. Pel tipus arquitectònic es data aproximadament entre el 3000 i el 2500 a.C. Continuem amunt per la pista.

0,330Qm. 5,930Qm. Passem pel costat del paradolmen d’en Garcia. Quina diferència hi ha entre un dolmen i un paradolmen?

El paradolmen a diferència del dolmen no és propiament una construcció humana. En aquest sentit, s’aprofiten cavitats naturals, blocs erràtics o la morfologia del terreny ja existent per construir-los, malgrat que en alguns casos la intervenció humana ha modificat l’estructura final.

0,620Qm. 6,550Qm. Cruïlla de camins. Continuem a l’esquerra per acabar de pujar al Puig de Ses Cadiretes.

0,300Qm. 6,850Qm. Tombem a l’esquerra.

0,200Qm. 7,050Qm. Ens ajudem de les mans per fer els últims 20 metres i fem cim. Puig de Ses Cadiretes (519 metres) amb unes espectaculars vistes de La Selva i el Gironès. Ara desfem aquests darrers 500 metres.

0,500Qm. 7,550Qm. Cruïlla de camins. Continuem a l’esquerra cap a Sant Feliu de Guíxols seguint les marques del GR-92.

1,200Qm. 8,750Qm. Arribem a la carretera GIP 6821. Tombem a l’esquerra, creuem la carretera i uns metres més enllà continuem per un camí que trobem a la dreta.

0,645Qm. 9,395Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta tot planejant.

0,400Qm. 9,795Qm. Arribem a l’entrada d’una finca en runes. Continuem recte en sentit descendent cap a llevant.

0,250Qm. 10,045Qm. Seguim per una pista que planeja a l’esquerra. (El mes de febrer de 2023 a l’entrada d’aquesta pista no hi ha cap marca i és molt fàcil perdre’s)

0,200Qm. 10,245Qm. Continuem per la pista principal obviant els camins que ens menen a banda i banda.

1,450Qm. 11,695Qm. Camí que ens creua i on s’ajunten el GR-92 i el PR-110. Continuem a l’esquerra seguint les marques del PR-101 i del GR-92.

0,350Qm. 12,045Qm. La Trencada. Continuem recte cap a Can Codolar.

0,750Qm. 12,795Qm. Deixem can Codolar a la dreta. Nosaltres continuem recte.

0,830Qm. 13,625Qm. Coll de la Creu d’en Barraquer. Obviem les marques del GR-92 i ara seguim el PR-101 cap a Sant Benet.

0,750Qm. 14,375Qm. Arribem a un pla amb un dipòsit davant nostre. Continuem pel PR-101 que ara continua a l’esquerra en sentit descendent.

0,100Qm. 14,475Qm. Pista que ens creua on antigament hi havia l’ermita de Sant Benet del Bosc. Seguim per la pista a l’esquerra en sentit descendent cap al coll de la Mare de Déu i el Coll de Portes.

0,330Qm. 14,805Qm. El nostre camí fa un gir de pràcticament 180 graus a la dreta (En aquest tram del camí a mitjans de febrer del 2023, les marques del PR C-101 brillen per la seva absència)

0,165Qm. 14,970Qm. Tornem a trobar marques del PR C-101 quan anem per un corriol força trencat en sentit descendent.

0,050Qm. 15,020Qm. Camí que ens creua. Tombem a l’esquerra.

1,000Qm. 16,020Qm. Collet de la Mare de Déu. Continuem a l’esquerra cap al Pla de Ses Mòdegues i el Coll de Portes.

0,240Qm. 16,260Qm. A l’esquerra trobem un corriol que ens porta fins Les 3 fonts.

0,060Qm. 16,320Qm. Les 3 fonts. Construïda per Albert Gironès el 1992 i restaurada per ell mateix el 2001. Una petita mina recollia l’aigua que es feia sortir per tres brocs situats a diferents nivells. A la font del mig sobre un frontal de pedra, el nom de la font està fet amb ferro i el broc és de cerámica. L’aigua queia direcatment a terra i s’escolava cap al torrent de les Mànegues que tenim uns metres més avall. A l’esquerra de la font hi ha una taula i un banc per seure Cada vegada costa més trobar-la que ragi a causa dels llargs períodes de sequera que patim. En aquest sentit, a principis de juliol del 2023 és ben eixuta.

L’entorn és molt ombrívol amb exemplars d’alzines sureres, falgueres arreu i un grèvol que centra l’espai.

Sens dubte, cal fer una actuació en aquesta font, doncs del contrari ben aviat quedarà ben perduda.

Ara desfem aquests darrers 60 metres i continuem avall pel PR C-101 cap a Sant Feliu de Guíxols.

0,200Qm. 16,580Qm. Placeta. Força exemplars d’alzina surera. Continuem recte avall.

0.070Qm. 16,650Qm. Continuem per un corriol que trobem a la dreta i que planeja. Posteriorment el nostre camí passa per un tram de via romana.

0,875Qm. 17,525Qm. Plà de Ses Mòdegues. Continuem a l’esquerra cap al coll de Portes i Sant Feliu de Guíxols.

0,180Qm. 17,705Qm. Camí que ens creua. Continuem a la dreta cap al Coll de Portes.

0,200Qm. 17,905Qm. Coll de Portes. Ara caminem 50 metres a l’esquerra i de seguida continuem per un camí que trobem a la dreta cap a Sant Telm.

0,900Qm. 18,805Qm. Carretera GI-682. Creuem la carretera i continuem recte cap a Sant Telm per un vial asfaltat.

1,300Qm. 20,105Qm. Cruïlla. Continuem amunt per l’avinguda de Sant Telm.

0,150Qm. 20,255Qm. Ermita de Sant Telm. A mitjans del segle XIV hi ha documentada l’existència al cim de la muntanya de Sant Elm d’una talaia, anomenada la torre de la guardia, des de la qual es vigilava la presència de naus enemigues al litoral. En cas d’avistar algun indici de perill, es comunicava a la població i als punts de guaita propers mitjançant senyals de fum (fumades) o fogueres (farons) segons fos de dia o de nit. La muntanya es coneixia aleshores com el Castellar, denominació que faria pensar en l’existència  en aquell indret d’un element fortificat.

L’any 1452 l’ermità Jaume Corbera, obtingué permís per erigir de nou la torre de guardia –que aleshores ja era enrunada des de feia molt temps- i per construir al mateix lloc una capella dedicada a Sant Elm, protector dels mariners i navegants.

Des de principis del segle XVI s’anaren bastint noves estructures de caràcter defensiu a la capella i torre, fins configurar una imponent fortificació. En arribar el segle XVII, el castell de Sant Elm comptava amb quatre torres –una a cada angle- lligades per una muralla i una cinquena torre central a mode de torre d’homenatge. Tanmateix, el castell i la capella del sant foren destruïdes entre 1695 i 1696 per l’exèrcit francés, que ocupà Sant Feliu amb motiu de les guerres que mantenien les monarquies de França i Espanya.

L’antiga capella de Sant Elm  fou reedificada el 1723 dins els canòns arquitectònics del barroc popular. L’aspecte que té ara l’ermita data d’una restauració feta el 1929.

Es diu que fou des del cim de la muntanya de Sant Elm que l’any 1908, el periodista i escriptor Ferran Agulló Vidal batejà el litoral gironí amb la denominació Costa Brava. Allò indubtable és que des de la terrassa de l’ermita hi ha unes espectaculars vistes d’aquest sector de la Costa Brava.

Ara desfem aquests darrers 150 metres i continuem pel PR C-101 a l’esquerra.

0,100Qm. 20,505Qm. Ara continuem baixant per unes escales que trobem a la dreta.

0,570Qm. 21,075Qm. Entrem a Sant Feliu de Guíxols per l’avinguda del President Irla i passem a tocar de la font de Sant Elm. Situem aquesta font de Sant Elm a la paret exterior d’allò que fa 100 anys eren els Banys de Sant Elm. El turisme local va començar a ser important els anys vint i trenta i per això el 1922 es varen construir aquests banys que comprenien uns banys de mar freds o calents i un club esportiu. Va estar en ús fins a mitjans dels anys 40.

Era una construcció de dues plantes en forma horitzontal, totalment estucada de blanc. La brillant solució arquitectònica de galeries, porxos, espigons i rotondes li proporcionàven una singular imatge, avui desapareguda.

Actualment, de l’antic edifici només es manté una part com a restaurant. Els Banys de Sant Elm, són un edifici de Sant Feliu de Guíxols protegit com a bé cultural d’interès local.

Ara seguim pel Passeig Rius i Calvet arran de mar.

0,200Qm. 21,275Qm. Tombem a l’esquerra per l’avinguda de Juli Garreta.

0,175Qm. 21,450Qm. Monestir de Sant Feliu de Guíxols. El conjunt monàstic de Sant Feliu de Guíxols és fruit de diversos moments constructius i de restauracions. La Porta Ferrada constitueix l'element més emblemàtic del conjunt monàstic. L'adjectiu -Ferrada- que determina el nom comú de "porta" no procedeix pas de la forma de ferradura d'alguns dels seus arcs, sinó més aviat d'una antiquíssima porta amb els batents proveïts d'un aparatós forrellat.

Així doncs, es dona el nom de Porta Ferrada al mur paral·lel del frontís o façana de l'església romànica. És un element solt que forma part d'una edificació més àmplia ja desapareguda, no posterior a la primera meitat del segle X

La Porta Ferrada també és força coneguda pel festival musical que se celebra cada any amb motiu de la festa major. Aquest festival va adoptar el nom de Festival de la Porta Ferrada, doncs antigament les actuacions es feien a la plaça del monestir al davant de la Porta Ferrada.

Continuem amunt per l’avinguda Juli Garreta.

0,200Qm. 21,650Qm. Estació d’autobusos de Sant Feliu de Guíxols. Final de l’excursió d’avui.

Properament caminarem per l’Alta Vall del Segre.

 

 

 

LA SELVA X. ELS CAMINS D'EN SERRALLONGA. DE SANTA COLOMA DE FARNERS A ANGLÈS

 

                                           Font del Roure

L’excursió que us presentem avui té una llargada d’uns 19,5 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 980 metres i per tant exigeix una bona forma física i per les pujades i baixades recomanem bastons.

Avui trepitjarem els boscos i els corriols d’en Serrallonga, passarem per 7 fonts, però la gran sorpresa de l’excursió és Santa Bàrbara, doncs des del 1995 l’associació Amics de Santa Bàrbara va iniciar una fantástica restauració de l’ermitatge i avui dia aquest indret presenta un aspecte fantàstic i des d’on també podem gaudir d’uns vistes esplèndides de la plana selvatana i gironina.

El camí d’avui no té cap tipus de pèrdua, doncs gairebé durant tot el trajecte seguirem les marques blanques i vermelles del GR-178.

Cal dir que aquest itinerari enllaça amb l’excursió. Per la Via Augusta i Camí dels Segadors: De Caldes de Malavella a Santa Coloma de Farners, publicada en aquest blog el febrer de 2023

Finalment, esmentar que hi ha connexió d’autobús entre Anglès i Santa Coloma de Farners, però cal mirar horaris, doncs aquests són força escadussers.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació d’autobusos de Santa Coloma de Farners i girem a la dreta pel carrer Girona.

0,200Qm. 0,200Qm. Creuem la plaça del Firal.

0,100Qm. 0,300Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer Noguer i vuitanta metres més enllà continuem a la dreta pel carrer del pare Lluís Rodés

0,175Qm. 0,475Qm. Esglèsia Parroquial de Santa Coloma. Està ubicada al centre neuràlgic de la ciutat, a la part més antiga, al costat mateix de la plaça Farners i a un extrem de l’eix comercial. És el punt amb més moviment del municipi i espai imprescindible en esdeveniments tan destacats com la Festa de la Ratafia, el Mercat de les Herbes de la Ratafia o la Festa de la Revolta dels Segadors, entre d’altres. Aquí mateix, tot al volt del peu de l’església i a la plaça Farners, també hi té lloc el mercat dels dilluns.

El campanar és un dels símbols més identificatius de Santa Coloma. Mesura 36 metres d’alt i va ser construït amb carreus de granit local. Té forma de torre quadrada i es troba adossat a l’església. 

Davant de l’esglèsia hi ha la confitería Trias on es fan galetes des de 1908 i de ben segur que algun dia n’heu menjat, doncs les “teules”,segurament són el producte més conegut de Santa Coloma.

Just a sota hi ha la font de la plaça Farners o de l’Esglèsia. La font queda aixoplugada sota la volta de granit de l'escalinata de l'església, construïda a mitjans del segle XIX i refeta el 1940. El seu frontal està presidit per l'escut de la ciutat esculpit en pedra i a sota seu hi ha el brollador, malgrat que actualment només és un forat per on no raja aigua.
Quan rajava aigua era recollida primer per una petita pica semicircular collada al frontal i després vessava a una altra d'allargada.

A l’altra banda, de la Plaça Farners, hi ha la font de la Colometa. Una font urbana de columna d’una sola aixeta i coronada per una escultura de ferro, és la Colometa, obra del reconegut artista local Jesús Carles de Vilallonga. L’artista l’any 1994 va donar aquesta escultura a la ciutat amb la condició que es recuperés una font que hi havia a la plaça Farners quan ell era petit. 

Ara continuem a l’esquerra pel carrer de la Calau.

0,050Qm. 0,615Qm. Entre el número 6 i el número 8 trobem la font de la Calau. La font queda inserida a la tanca d'una finca particular, dins una estreta obertura de forma rectangular rematada amb carreus de pedra ben escairats, de mig metre d'amplada per metre i mig d'alçada. L'aigua raja per un broc de ferro situat a la part baixa i també per una aixeta disposada al lateral esquerre. A sota recull l'aigua un bassal rectangular que sobresurt de la façana rematat amb llambordes.

Damunt del brollador principal hi ha el registre metàl·lic que dóna accés al dipòsit de reserva.
Al lateral dret hi tenim un cartell plastificat que ens recorda el nom de la font i que l'aigua no és apta per al consum, cosa que no se'n fa massa cas, doncs és habitual trobar-hi gent omplint garrafes.
L'aigua que en brolla és la mateixa que la de la font del Roure, aigua de la riera filtrada naturalment. A finals dels anys 90 es va netejar el conducte que porta l'aigua de la font del Roure fins  aquest sortidor.

Ara continuem recte en sentit lleugerament ascendent.

0,100Qm. 0,715Qm. Tombem a la dreta pel carrer Dr. Trueta.

0,030Qm. 0,745Qm.  Seguim a l’esquerra pel carrer de Les Argiles.

0,300Qm. 1,045Qm. Plaça de Santa Clara. La creuem i continuem recte cap a la residència geriátrica. Cinquanta metres més enllà, ja trobem a l’esquerra un corriol amb indicacions de, Ruta de Serrallonga, Coll de Ruscall, Anglès, Òsor. A partir d’aquest punt, comencem a trobar marques del GR-178.

0,400Qm. 1,495Qm. Cruïlla de camins. Al costat de la riera de Canadell. Nosaltres seguim a la dreta per anar cap a la Font del Roure.

0,060Qm. 1,555Qm. Font del Roure. Bonica font emplaçada en un agradable entorn frondós i humit. La font queda adossada al marge de la muntanya, consta d'un mur frontal convex obrat amb petits carreus de pedra, d'un metre i mig d'amplada pel mateix d'alçada i rematat amb forma arrodonida. A mitja alçada surten tres brocs d'acer inoxidable disposats l'un al costat de l'altre i a dos pams de distància. A sota recull l'aigua un bassal allargat de pedra que ressegueix el perímetre del mur.

A l'extrem superior dret del frontal tenim un cartell de plàstic que ens recorda el nom de la font i ens avisa que l'aigua no és apta pel consum.
Darrere la font, a només cinc metres, queda la porta que dóna accés a la mina. A finals de desembre de 2022 la font raja amb abundància.
L'aigua d'aquesta font és canalitzada fins el nucli urbà per alimentar la font del Carrer de la Calau.

Ara desfem aquests darrers 60 metres i continuem recte cap al Coll de Ruscall i Anglès.

0,200Qm. 1,815Qm. Creuem la riera de Canadell i nomès creuar-la trenta metres més enllà, tenim la font de Can Prat.

Font de Can Prat. La font es troba un xic enlairada respecte la riera i està obrada tota ella amb pedra del país lligada. Un llarg mur transversal reté les terres de la muntanya. El seu frontal està allisat amb ciment i adherit a un doble mur de pedra que sobresurt del mur principal. Aquí és on hi trobem la sortida de l'aigua a través d'un broc d'acer inoxidable a mitja alçada. L'aigua cau a un enreixat per on desguassa a la riera.

Bonica font, més que centenària, doncs al damunt del frontal hi ha gravada una inscripció amb la data 1899, possiblement l'any de construcció de la font. A banda i banda disposem de dos bancs de pedra per seure amb respatllers que alhora delimiten l'espai, formant una terrassa ben acollidora.
A la dreta del mur principal hi ha el registre que dóna accés a la cisterna de captació. A finals de desembre del 2022 raja un bon doll d’aigua.

Ens crida l'atenció un cartell penjat per l'Ajuntament amb un seguit de normes per tal de recollir l'aigua, senyal del ben valorada que aquesta està pels veïns. Només es poden recollir 16 litres per persona, qui en vulgui més s'ha de posar de nou a la cua i esperar el seu torn. També prioritza qui vulgui beure per davant dels que omplen recipients.

Desfem aquests darrers 30 metres i continuem a l’esquerra per un camí de terra que puja lleugerament i que està molt ben senyalitzat amb marques del GR-178.

1,200Qm. 3,015Qm. Creuem la carretera GIP-5511 i fem un gir pronunciat a l’esquerra i ara seguim en sentit descendent per una pista ampla de terra.

0,350Qm. 3,365Qm. Creuem la C-25 per sota seguint les marques del GR-178.

1,875Qm. 5,240Qm. Pista que ens creua. Tombem a la dreta.

0,750Qm. 5,990Qm. Monestir Budista Tibetà. Ara el nostre camí fa un gir força pronunciat a l’esquerra en sentit ascendent.

0,650Qm. 6,640Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte en sentit ascendent.

2,660Qm. 9,300Qm. Masia del Suròs. Des d’aquí tenim una esplèndida vista de La Selva. Seguim les marques del GR.

1,625Qm. 10,925Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte en sentit ascendent.

1,375Qm. 12,300Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta.

0,150Qm. 12,450Qm. Coll de Ruscall. En aquest estratègic coll coincidien els camins rals de Girona a Vic i el de Santa Coloma a Osor, per tant era molt transitat per viatgers i traginers i darrera seus els bandolers. Tants devien ser els episodis de bandolerisme en el coll que va donar forma a la dita popular “A la Gironella i el Ruscall si pot ser no hi aneu mai”, evocant la perillositat del lloc. I si hi havia bandolers, no podia pas faltar-hi el rei de les Guilleries, en Serrallonga.

Continuem recte.

1,600Qm. 14,050Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte en sentit ascendent.

0,300Qm. 14,350Qm. Ermita de Santa Bàrbara. Alçada a 854 metres, aquesta ermita està al capdamunt d’un turó. L’ermita s’ha datat del segle XIII. Estructurada en dues parts, per una banda el que seria el refugi i per l’altre l’ermita pròpiament. Cal destacar especialment l’impressionant campanar d’espadanya d’un sol ull d’arc rebaixat.

La seva campana conté una llarga inscripció. A un costat hi diu: “Parròquia de Sant Martí Sapresa: Ermita de Santa Bàrbara 1952 Laus Deu” I a l’altre “Amics de Santa Bàrbara 2002: els amics de santa Bàrbara al poble d’Anglès i a tots els que veneren aquest indret”.

Sota l’ermita a llevant hi ha una font que per falta de dades anomenarem Font de Santa Bàrbara. El frontal de la font arrodonit i d’uns 4metres d’amplada està fet de pedra. Annex a l’aixeta hi ha una palanca per accionar-la i just a sobre una petxina feta de pedra per protegir-la de les inclemències del temps. L’aigua desguassa en una pica semicircular arran de terra.

La font a l’ombra d’una alzina està en una placeta des d’on tenim molt bones vistes i a més més amb el suport d’una taula d’orientació que tenim a tocar on s’ens indiquen els cims, valls i poblets que ens envolten.

Ara per seguir el nostre camí vorejem l’ermita per la façana nord, a tocar d’una torre de guaita, baixem per unes escales fetes de granit i anem a buscar un corriol que tot just tenim davant nostre i que es precipita cap a Anglès i que no és altre que el GR-178.

0,900Qm. 15,350Qm. Després del primer tram més tècnic, a partir d’ara anirem alternant trams de pista i corriol i això sí sempre avall.

1,100Qm. 16,450Qm. Font dels Gossos. És una font boscana amb frontal de pedra i amb un broc metàlic. Sobre el broc el nom posat sobre tres rajoles. La deu queda en un replà enmig d’un torrent i l’aigua desguassa en una pica semicircular que hi ha uns metres més avall. Al costat de la font hi ha una taula rodona amb bancs per seure. Darrerament aquesta font gairebé no raja mai.

A l’entorn de la font hi trobem plàtans i també un grèvol. L’ambient fresc i humit també afavoreix la presència d'avellaners i falgueres.

Nosaltres continuem avall cap a Anglès.

2,500Qm. 18,950Qm. Entrem a Anglès per la plaça Sant Jordi, un conjunt de blocs de pisos i després continuem recte pel carrer Santa Barbarà.

0,290Qm. 19,240Qm. Plaça del Remei. Tombem a la dreta pel carrer Sant Miquel.

0,200Qm. 19,440Qm. Girem a la dreta pel carrer Indústria.

0,100Qm. 19,540Qm. A l’alçada del número 77 arribem a la parada del bus d’Anglès, final de l’etapa d’avui.

Les descripcions de les fonts de Farners, del carrer de la Calau, de la font del Roure i la font del Prat les he extret d’www.encos.cat

Properament, arribarem caminant a la ciutat de Girona.

 

 

LA SELVA IX. DE LA CATEDRAL DE LA SELVA AL CASTELL D'HOSTALRIC

 

L’excursió que us proposo avui és una ruta relativament senzilla, doncs l’única dificultat són els seus 19 quilòmetres. Majoritàriament caminarem per corriols, camins i vials molt còmodes i ben senyalitzats. Tanmateix, tot el recorregut està senyalitzat amb fites de la Tourdera.

L’itinerari només té un desnivell positiu d’uns 300 metres i únicament no és recomanable fer aquesta excursió després d’un episodi de fortes pluges, doncs abans d’arribar a Hostalric haurem de creuar la riera d’Arbúcies a gual.

Els primers quilòmetres fins a Breda són només un petit escalfament, doncs després dels primers tres quarts d’hora de camí, val la pena creuar Breda tranquilament i badar sobretot amb tot allò que trobem al voltant de la plaça de la vila.

Després mica a mica anirem guanyant alçada cap al Coll de l’Orri, sempre amb el Castell de Montsoriu a l’horitzó. A partir d’aquí, sempre avall, passant per Gaserans i caminant els darrers quilòmetres per la plana selvatana.

Només ens restarà un últim esforç per conquerir els darrers esglaons que ens portaran fins el Castell d’Hostalric.

Aquest excursió enllaça amb la segona etapa del GR 83 que acaba a l’estació de Breda, Riells i Viabrea.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de Breda, Riells i Viabrea i continuem a l’esquerra per l’aparcament de l’estació i després baixem cap a una zona industrial.

0,200Qm. 0,200Qm. Arribem a una carretera, tombem a l’esquerra per un pas per sota la via. Ara anem seguint les marques del GR-83.

0,060Qm. 0,260Qm. Passat aquest pas inferior, tombem a l’esquerra entrant al nucli urbà de Viabrea per l’avinguda d’Agustí Simón.

0,330Qm. 0,590Qm.Deixem el GR-83 i  enllacem amb el vial per ciclistes i vianants entre Riells i Viabrea i Breda. Paral.lels a la GI-552.

2,100Qm. 2,690Qm. Arribem a Breda. Davant la fonda de Santa Anna. Continuem a l’esquerra cap al carrer Barcelona.

0,100Qm. 2,790Qm. Font del carrer Barcelona. Reconstruïda per l’Associació de Veïns Vilatans de Breda el 1992, amb l’asessorament artístic de Maria Teresa Mas i Prieto Scremin i la participació de Gegants i Grallers de la Batllòria. Sobre el sortidor hi ha una representació dels quatre elements constituents fonamentals: foc purificador que impulsa l’energia i la força; aire invisible que augmenta els somnis i els anhels; terra sòlida que estimula els costums i les tradicions; i l’aigua refrescant que propulsa canvis i transformacions. El conjunt està enmarcat en obra a sardinell i un fris al.legòric amb estris ceràmics, signat pel ceramista Ramon Samon. Aquesta font agafa l’aigua de la xarxa.

Ara continuem amunt pel carrer Barcelona.

0,200Qm. 2,990Qm. Plaça del Dr.Rovira. Font del Novè Centenari. Aquesta font tindrà tres formes diferents al llarg de la història. Una primera quan es va inaugurar el 1917, i una segona quan es va reformar l’any 1927. Per commemorar els nou segles de la consagració del monestir de Sant Salvador, l’any 1968 es quan se li dóna la forma actual. La font sempre ha restat al mateix lloc, a la cantonada sud-est de la plaça. La primitiva font  era un senzill broc del que emanava aigua. Al 1927 l’obra va ser millorada amb unes pilastres laterals i coberta amb un frontis neoclàssic amb cerámica acolorida, coronat per dos grans gerros ceràmics

L’actual font del Novè Centenari és un gran roc de granit amb el nom i la data cisellats i pintats en negre. El broc de la font és el cap d’un animal fantàstic (potser un drac) situat sobre una gran pica de pedra rectangular a nivell de paviment. L’aixeta és de polsador i l’aigua de xarxa.

Com a curiositat, just davant de la Font del Novè Centenari hi ha el Bar Tramuntana de la sèrie de TV3 Ventdelplà.

Ara continuem pel carrer del Prat.

0,070Qm. 3,060Qm. Tombem a la dreta pel carrer del Convent.

0,075Qm. 3,135Qm. Font de la Plaça del Convent. Hi ha 2 fonts que s'obren a Breda amb l'arribada de l'aigua corrent al mu-nicipi el 1917. Una d’elles és la de la plaça del Dr. Rovira i l’altra és la de la plaça del Convent ( tot i que abans ja hi havia un pou en el mateix emplaçament). La font està situada annexa al pou original d’on es proveïa d’aigua Breda. Es tracta d’un senzill polsador encastat a la paret de prisma de base octogonal que mira cap a la plaça. Sota del polsador una vella pica de pedra rectangular recull l’aigua sobrant fins al drenatge. Tot el conunt de font i pou fou restaurat amb senzillesa la tardor del 2016 per recuperar la dignitat perduda, refent la cúpula que cobria el pou i arrebosant de nou l’obra amb acabat en color terròs.          

Des de la plaça del Convent, ja accedim a la plaça de la vila on trobem el Monestir de Sant Salvador, una de les imatges més icòniques de Breda.

  Els Vescomtes de Cabrera Guerau i Ermessenda fundaren, al segle XI, el monestir benedictí de Sant Salvador. A redòs seu, i al mateix temps que creixia el monestir, s’agombolà el poble de Breda. L’antiga esglèsia monacal serveix avui de temple parroquial, i ens mostra encara els testimonis del seu potent passat medieval, encarnat en el campanar, una torre romànica impressionant d’estil llombard  i en la gran nau gòtica, capçada per un bon absis poligonal.

Adossada a l’esglèsia es coserva l’ala nord del claustre, una de les quatre que conformàven la totalitat de l’antic claustre del monestir de Sant Salvador. Es considera la seva construcció de finals del segle XIII o principis del segle XIV. Aquesta part del claustre té set arcs de mig punt, recolzats cada un d’ells en dues columnes. Els capitells de totes les columnes són iguals: quatre grans fulles de lliri agrupades en cimerol.

Havent arribat a un gran estat de deteriorament a causa de la desamortització del monestir, l’any 1932 l’associació Amics de l’Art Vell es va encarregar de la restauració d’aquesta part del claustre.

Per altra banda, el patí de l’Abadia. Com el seu nom indica, era el pati que distribuïa l’accés al palau abacial.

S’hi pot veure l’escala per pujar a la residència de l’abat i el pou per abastir d’aigua al monestir. Destaquen les diverses finestres d’estil gòtic, els grans portals dovellats i la balconada de fusta. Sobre un dels portals s’hi pot veure l’escut de l’abat Miquel Samsó que, al segle XV, va ser qui va encarregar la construcció d’aquestes edificacions. Samsó va ser el 31è president de la Generalitat de Catalunya. 

 

A la Plaça de la Vila també hi ha l’ Esglèsia de Santa Maria. L’antiga esglèsia parroquial de la vila va ser construïda entre el 878 i el 1038. Actualment se’n conserva l’absís del segle XII i se’n poden observar part de les pintures murals originals situades al creuer.

Ara a l’esglèsia hi ha ubicats la Casa de la Vila i el Museu Municipal Josep Aragay.

Exteriorment en són visibles l’absís romànic, a la banda oriental, que havia estat molt malmés, restaurat i gairebé reconstruit el 1961 i el campanar vuitavat,d’un model molt freqüent a la diócesis de Girona durant els segles XV i XVI.

 

D’esquenes al monestir, ara continuem a la dreta pel Carrer Nou.

 

0,200Qm. 3,335Qm. Cantonada carrer Nou/carretera d’Arbúcies (GI-552). Font del Carrer Còdols.  També anomenada font de Sant  Jordi i font de la plaça Trunes. La font és encastada al  tester  d’una  casa  amb  façana  cap  a  la  plaça  Trunes, just  al  costat  de  la  finestra.  Està  presidida  pel  gran indicador  de la seva data  original  de  1926, tota  perimetrada amb motllures de ceràmica marró.  El  polsador  de  l’aigua  es  centrat  amb  una  representació  clàssica  del  mite  de  Sant Jordi matant el drac, ,tota ella de ceràmica policromada , original de la ceramista Anna Majó. La pica de pedra és l’original de 1926 i està a dos pams del nivell de terra.

 

Continuem a l’esquerra per la carretera d’Arbúcies, direcció Gaserans.

 

0,330Qm. 3,665Qm. Continuem a l’esquerra pel carrer Tarragona que una mica més enllà fa un revolt i enfilem amunt amb el castell de Montsoriu davant nostre. Enllacem amb el carrer Sant Hipòlit.

 

0,300Qm. 3,995Qm. Cruïlla. Obviem el carrer de la Selva que marxa a l’esquerra i nosaltres continuem recte pel camí de terra.

 

0,100Qm. 4,095Qm. Creuem la carretera GIV 5521 i continuem recte seguint les marques grogues del PR-201 cap a Montsoriu.

 

0,310Qm. 4,405Qm. Creuem la carretera que va de Breda a Arbúcies (GI-552) i seguim les marques del PR-201.

 

0,125Qm. 4,530Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte.

0,060Qm. 4,590Qm. Zona de darrera del pont del Mut. Seguim les marques del PR-201.

 

0,080Qm. 4,670Qm. Cruïlla de camins. Continuem a l’esquerra.

 

0,390Qm. 5,060Qm. El nostre camí tomba a la dreta.

 

0,415Qm. 5,475Qm. Coll de l’Orri.  Gir a la dreta de gairebé 180 graus i continuem per la pista en sentit ascendent. En aquest punt es separen el PR-201 que puja cap a Montsoriu i la Tourdera que marxa cap a Gaserans. Nosaltres seguim les fites de la Tourdera i del SL-88.

 

3,730Qm. 9,205Qm. Cruïlla de camins a l’alçada de Cal Banyut. Continuem a l’esquerra en sentit descendent.

 

1,470Qm. 10,675Qm. Parròquia de Gaserans. Situada al sud i al marge dret de la riera d’Arbúcies és la zona més rica agricolament i industrialment del terme de Sant Feliu de Buixalleu.

 

L’edifici més significatiu és l’esglèsia de Sant LLorenç de Gaserans. Té una sola nau i està capçada amb un absís semicircular. La façana principal té un coronament d’estil barroc. La porta d’entrada és quadrangular amb una llinda monolítica. Sobre la porta d’entrada hi ha una fornícula amb Sant Llorenç i un ull de bou amb vitralls. Al costat dret dela porta, hi ha unes rajoles vidriades amb la inscripció “ON SANT LLORENÇ HA PASSAT BENEEIX EL QUE HA SEMBRAT”.

 

A llevant i sota l’esglèsia trobem una sala polivalent i just darrera hi ha la Font de les Escoles de Gaserans. La font és ubicada a una zona d’esbarjo endreçada, amb un sorral i una tanca de fusta que protegeix de la caiguda al camí, i ombrejada per dos plataners ben formats. Un gran pedró de granit, amb alguna clapa més fosca, és enclavat al terra amb l’aixeta fixada al bell mig. Quan premem el polsador, l’aigua en brolla amb força, i desguassa per un petit forat al terra, amb paviment de formigó perimetrat per totxanes a sardinell.

Cinquanta metres més avall de l’esglèsia, trobem una cruïlla de carreteres. Nosaltres tombem a l’esquerra direcció Hostalric.

 

0,600Qm. 11,275Qm. El paisatge s’obre i ja comencem a veure Hostalric davant nostre.

0,100Qm. 11,375Qm. Girem a l’esquerra per una carretera inicialment descendent.

 

0,400Qm. 11,775Qm. Tombem a la dreta per un camí de terra cap a Hostalric.

 

2,000Qm. 13,775Qm. Creuem la riera d’Arbúcies i una vegada a l’altra banda caminem uns 100 metres paral.lels a les vies de l’AVE que passen sobre nostre i posteriorment girem a la dreta per un corriol.

 

0,250Qm. 14,125Qm. Caminem uns cinquanta metres per la riba de la riera d’Arbúcies i després ja enllacem amb el camí que ens porta cap al Parc de la Riera.

 

0,460Qm. 14,635Qm. Creuem un vial asfaltat i continuem recte.

 

2,900Qm. 17,535Qm. Girem a l’esquerra amb l’objectiu de pujar cap al nucli urbà.

 

0,210Qm. 17,745Qm. Tombem a la dreta cap a la plaça dels Bous.

 

0,270Qm. 18,015Qm. Plaça dels Bous. Continuem a l’esquerra pel Carrer Major.

 

0,250Qm. 18,265Qm. Plaça de la Vila. Seguim pel carrer Major.

 

0,125Qm. 18,390Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Nou i arribem a l’esglèsia parroquial de Santa Maria dels Socors. És esmentada per primer cop l'any 1217. No queda rastre del primitiu temple, que s'amplià a finals del segle XIV i mitjans del XV. L'edifici actual és una edificació encara d'aspecte gòtic, obrada entre la fi del segle XVI i el primer quart del XVII, d'una sola nau i capçalera poligonal, capelles entre els contraforts i volta de creueria. Per l'exterior destaquen les decoracions renaixentistes i barroques de la façana i el campanar, de planta quadrada. L’esglèsia fou saquejada i incendiada l’any 1809 durant la Guerra del Francès i el 1936 a l’inici de la Guerra Cívil Espanyola. Continuem amunt fins el capdamunt de la fortalesa.

 

0,400Qm. 18,790Qm. Castell d’Hostalric. Està construit sobre un turó de pedra d’orígen basáltica. Es té constància que al 1145 ja hi existía una fortificació, però el castell que ha arribat fins als nostres dies va ser construit al segle XVIII. Una de les principals causes de la seva construcció fou per mantenir el control sobre una gran via de comunicació com el Camí Ral.

 

A través del Centre d'Interpretació del Castell es pot fer un viatge en el temps per conèixer les funcions i transformacions al llarg de la història de l’antic castell medieval dels Cabrera. 

 

Per sortir del recinte del castell i anar cap a l’estació de tren, baixem pel corriol que trobem davant de la porta principal d’accés al castell.

 

0,125Qm. 18,515Qm. Plaça de la Mare de Déu dels Socors. Continuem avall cap a ponent per un passeig que va fent ziga-zagues.

 

0,450Qm. 18,965Qm. Estació de tren d’Hostalric. Final de l’itinerari d’avui.

 

La descripció de les fonts les he extret del treball “Fonts de Breda i Sant Feliu de Buixalleu” realitzat per l’Oscar Farrerons i l’Adrià Corella.

 

Properament, anirem de Santa Coloma de Farners a Anglès passant per Santa Bàrbara.