COLLSEROLA III. FONTS D'ARREU XXV: RIERA, TORRENTS I FONTS ALS BARRIS D'HORTA-GUINARDÓ

Avui us parlaré d'aquest llibre de la Carlota Giménez i Compte, editat per l'Ajuntament de Barcelona l'any 2009. L'autora divideix el llibre en sis capítols, precedits d'una breu introducció i acabant amb un epíleg on esmenta la percepció, consums, ús i tractament de l'aigua en l'actualitat.
En els diferents capítols ens mostra la configuració del relleu del Pla de Barcelona, de la necessitat d'aigua per beure que la ciutat ha tingut sempre, dels elements tecnològics que s'han utilitzat per buscar i dur aquesta aigua fins la ciutat, dels oficis i indústries que al llarg del temps han necessitat l'aigua i dels elements culturals, lúdics i estètics de l'aigua, antics i moderns. 

En el capítol 2. Relleu del nostre territori. Economia i importància dels recursos naturals d'obtenció d'aigua: riera, torrents, fonts naturals, trobem la descripció de les fonts que us enumerem a continuació.

L'any 2009 a Barcelona hi hava 1.547 fonts públiques i 206 fonts ornamentals i làmines d'aigua. Concretament, al districte d'Horta-Guinardó n'hi havia 153. Cal dir que la majoria són fonts més o menys modernes que segueixen el patró de set models diferents, però n'hi ha 46 que algunes encara hi són i d'altres han desaparegut, però totes, han sigut part de la història d'aquests barris.

Fonts històriques del Districte d'Horta-Guinardó

Fonts dels turons de la Rovira, el Carmel i la Creueta del Coll

A la Rovira

1. Font del Panorama
2. Font d'en Fargues
3. Font Hortina.
4. Font de la Mulassa.
5. Font de la Plaça Catalana.
6. Font del "Cuento"
7. Font dels Bessons o de la Mina.
8. Font de Can Baró
9. Font dels Petons.

Al Carmel

10. Font del Carmel.
11. Font d'en Xirot.
12. Font del Carbó.
13. Font de can Muntaner.

A la Creueta del Coll

14. Font-rúbia o del Coll.
15. Font del Remei.
16. Font del Casal Montserrat o de Can Marsans.
17. Font de Can Turull.
18. Font de Sant Salvador d'Horta.
19. Font del Paradís.

Fonts del vessant barceloní de Collserola.

Fonts del torrent de Can Gomís o de Penitents

20. Font de Vall Parc (l'antiga font d'en Falcó).
21. Font del Cigró o d'en Gomis.
22. Font de l'Avi.

Fonts del torrent de la Font del Bacallà o dels Agudells

23. Font de Can Borni.
24. Font del Bacallà.
25. Font dels Pins.
26. Font de Can Soler.

Fonts del torrent de Sant Genís

27. Font del Roure
28. Font de la Tenebrosa.
29. Font de Sant Genís.

Font del torrent d'en Generet.

30. Font de la Cabra.

Fonts del torrent d'en Duran.

31. Font de la Llet.
32. Font de Sant Cebrià.
33. Font de Can Llong.
34. Font de la Meca.
35. Font de can Barret.

Fonts del torrent de Fondenills, torrent del Notari.

36. Font de la Poca Aigua o de la Paciència.
37. Font de la Marquesa o font de la Senyora.
38. Font de Can Gras i la Font del Gos.
39. Font de Can Baliarda.
40. Font de Can Quintana.

Fonts del torrent de can Santgenís, torrent de Canyelles.

41. Font de Santa Eulàlia.
42. Font de Can Masdeu.
43. Font de Can Santgenís.
44. Font vella de Canyelles.
45. Font de Canyelles.
46. Font d'en Marcel.lí.

Si voleu consultar aquest llibre, en trobareu un parell d'exemplars a la Biblioteca Juan Marsé del barri del Carmel.

La setmana vinent, us faré una proposta per fer amb canalla aquesta propera Setmana Santa

PALS I BOTES.

Avui us parlo d'un espai radiofònic que el Club Muntanyec Mollet mitjançant en Manel Domènech fa a Ràdio Mollet.
Cada programa només té una durada d'uns 5 minuts, on en Manel Domènech, informa, opina, reflexiona... sobre un tema. Aquesta primera part, dura al voltant d'uns 3 minuts i a continuació s'informa de l'agenda d'activitats del Club del següent cap de setmana.

Trobo que aquestes píndoles radiofòniques estan molt ben fetes, les trobareu si copieu la següent adreça en el buscador de google https//goo.gl/N6dcae 

 Aquest és l'enllaç de Ràdio Mollet "A la Carta", i és una llàstima que al costat del número del programa no hi figuri el tema, doncs segurament això facilitaria que tinguèssin més audiència.

Com a exemple de la qualitat de l'espai, us recomano el programa número 312 que parla de la Via Romana del Capsacosta.

Si algú s'anima caminar per aquesta via, en aquel blog trobareu el rutómetre (Via Romana del Capsacosta. Octubre 2012). La proposta que us faig, és un itinerari lineal de 20 quilòmetres i 700 metres de desnivell positiu entre Olot i Sant Pau de Seguries i 8 quilòmetres del tram central pertanyen a aquesta Via Romana.

Per tornar a Olot, hi ha bona combinació d'autobusos fent transbordament a Ripoll.

Properament, us parlaré del llibre "Riera, torrents i fonts als barris d'Horta-Guinardó".

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XLIX. RAMON SOLSONA

                              Ramon Solsona

Un dels llibres que us recomanaré aquest proper Sant Jordi, és L'home de la Maleta d'en Ramon Solsona. Premi Sant Jordi 2010 i editat per Proa el febrer de 2011. Quan arribi el moment ja us faré cinc cèntims de la novel.la, però avui vull destacar la figura de l'autor.

 Llicenciat en Filologia Romànica Hispànica, en Ramon Solsona és conegut per la tasca de divulgació de la filologia i la lingüistica catalana, en programes com "La paraula del dia" a Rac 1 i "Entre paraules" a Catalunya Ràdio i evidentment, com no podia ser d'una altra manera, en aquesta novel.la trobem prou mots per fer dues gramàtiques. Avui us presentem les primeres 23 paraules i el mes de de maig una altra tongada amb 22 mots més.

Les paraules d'avui,

Aporrinar: Tocar qualsevol instrument de percussió, sense cap tipus de ritme.

Barbamec: Jove, lleuger i pretensiós.

Barrila: A Barcelona i a L’Empordà, conversa alegre i sorollosa.

Brega: Discòrdia manifestada violentament.

Camàndules: Raons fütils, coses insignificants.

Carallotada: Acció atribuible a un home curt d’enteniment.

Carraca: Vehicle dolent, que es mou amb molta lentitud.

Catarines: Malnom que se li dóna als pits de les dones.

Confondre el cul amb les tèmpores: No tindre idees clares.

Desarroentar: Fer perdre la roentor.

Desembotigar: A l’Empordà i La Garrotxa, evacuar abundosament el ventre.

Embosta: Quantitat que cap dins les dues mans juntes.

Empapussar: Fer empassar aliment ( a un infant o a un animal, generalment nats de poc) ficant-los-en a la boca. En castellà: Cebar.

Errabund: Errant sense guía.

Esca: Incentiu, causa o ocasió, especialment de malifetes, burles, accions dolentes, etc…

Esgarrapacristos: Home molt afectat a l’església.

Espellifar: Esquinçar, malmetre roba, paper o cosa semblant.

Estar a les tres pedretes: Estar perdut, sense esperança de salvació.

Estragar: Corrompre, malmetre els sentiments, el cor, etc…

Fardell: Al Rosselló, a Girona, Barcelona, El Penedès, Tarragona, el Maestrat, Castelló i València,  objecte o objectes col.locats ben estrets i embolicats dins roba, paper o altre embalatge, de manera convenient per a esser transportats.

Filípica: Discurs violent, reprensió dura.

Fotre-se’n de la virolla: Prendre un assumpte amb despreocupació.

Gallimarsot: Al Vallès i Tarragona, dona d’aspecte masculí.

Les definicions les he extret de les edicions electròniques del diccionari català-valencia-balear Alcover Moll i del diccionari de l'Enciclopèdia Catalana.

Properament, us presentaré una Ruta Prehistòrica per fer amb canalla.

CABRILENCA 2018

Ahir, diumenge 25 de febrer vaig anar a fer la Cabrilenca d'enguany, organitzada per la Secció Ciclista Cabrils La Concòrdia. Aquest any, em vaig decidir per l'itinerari llarg, que segons l'organització, tenia una distància d'uns 18 quilòmetres i un desnivell d'uns 930 metres de desnivell positiu.

 Desprès de buscar i rebuscar aparcament, sortia de l'aparcament de Can Botella a les 8 en punt del matí. En els primers quilòmetres vam alternar pista ampla, amb corriols i sens dubte allò que em va agradar més fa ser descobrir que la font Picant de Cabrera torna a lluir. 

La Font Picant de Cabrera. Coneguda també com a manantial Modolell, sembla que va ser descoberta casualment l’any 1859, tot i que la seva aigua no es va començar a comercialitzar fins el 1889. 
L’entorn de la font, amb grans eucaliptus i plataners, era un berenador molt freqüentat, amb barbacoes i servei de bar. Era molt típic d’aquella època degustar l’aigua gasosa de la Font (que se servia en gots) i passar llargues estones amb la família i els amics.
Fa set o vuit anys vaig passar-hi i realment el seu estat era penós i ruinós, per tant que actualment s'hagi arranjat com espai per fer una barbacoa o prendre quelcom desprès d'haver fet la caminadeta ho trobo molt encertat. Sens dubte, punt d'inici i final fantàstic per fer la pujada a Burriac.

D'aquesta primera part de La Cabrilenca, també  destacaria la volta sencera que hem fet al voltant del Castell de Burriac.

Quant a la segona part, des de la separació del recorregut llarg i curt, ha sigut una altra història, molt més corriols, alguns força tècnics i molt puja i baixa, ara encarats a llevant, ara encarats al Montseny, tot d'una crestejant, tot d'una al fons de la vall, ara prop d'Orrius, ara baixant ja cap a Cabrils. Tot i ser força coneixedor de la zona, m'heu sorprés amb camins pels quals mai havia passat.

Tanmateix, d'aquesta segona part, si que penso que hi ha un aspecte que és millorable, doncs crec que en el segon avituallament no poden faltar gots, quan encara falta força gent per passar. Malgrat que a la normativa l'organització recomanava de portar aigua, si no volen utilitzar gots d'un sól ús, crec que hauríen de demanar que tothom porti camtimplora o got, com es fa a latres caminades o marxes.

Però al marge, d'aquest aspecte, una caminada molt recomanable i l'arribada a Cabrils fantàstica, amb una botifarra boníssima i taules i cadires per fer-la petar amb els companys.

Després de veure i descobrir camins nous, els propers mesos us presentaré una ruta entre Cabrera i Argentona, passant pel Montcabrer i el Castell de Burriac.

La setmana vinent, una nova gramàtica del caminant.

CAMINANT PER LES FONTS DE CLARÀ

                                       Font d'en Quico     

Aquesta excursió que us presento avui pels voltants d'Argentona, és molt apte per fer amb canalla, doncs només té una llargada de 4,6 quilòmetres i un desnivell positiu de tan sols 50 metres. Per altra banda, és un itinerari molt entretingut doncs passarem per cinc fonts i malgrat que el paisatge tota l'estona és el característic d'un bosc de ribera, continuament anirem canviant de camí a corriol, de torrent a riera, de camí axaragallat, a camí fressat...

Per fer l'excursió he seguit les indicacions de la guia del Mapa Excursionista "Argentona i el seu entorn", editat per Alpina l'any 2006 i dotze anys més tard, hi ha nous corriols que eviten fer alguna marrada i escurcen una mica el recorregut.

Per tant, agafeu la motxilla amb l'esmorzar o el berenar i aneu amb la família a fer una caminadeta d'una hora i mitja o dues horetes.

L'ITINERARI. 

0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem la sortida des de l’aparcament del Cementiri Nou d’Argentona. Caminem amunt per la pista que marxa paral.lela a la tanca del cementiri.

0,200Qm. 0,200Qm. Cruïlla de pistes. Continuem recte per la pista que marxa lleugerament ascendent.

0,050Qm. 0,250Qm. Desprès de passar un tram cimentat, arribem a la riera de Clarà. Continuem amunt per la riera, obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,850Qm. 1,100Qm. A la dreta trobem un trencall amb una boca d’incendis a la seva entrada. Nosaltres continuem amunt per la riera.

0,050Qm. 1,150Qm. Tombem a l’esquerra per un camí que s’endinsa en el bosc i només quinze metres més endavant, continuem a la dreta per un camí que segueix la línea eléctrica que passa per damunt els nostres caps.

0,200Qm. 1,350Qm. Arribem a la segona torre eléctrica i continuem a l’esquerra endinsant-nos en el bosc.

0,200Qm. 1,550Qm. Font del Gavatx. Dos murets de pedra disposats en angle recte acullen la font. La font amb broc d’alumini està construida entre els dos murets, sota una teulada de volta. L'aigua cauria en un bassal de pedra semi-circular de pedres situat per sota del nivell del terra. A banda i banda de la font hi ha un banc de pedra i una barana de fusta delimita l’espai. L'entorn és acollidor i ombrívol on destaca un bon exemplar de plataner. A mitjans de febrer de 2018 la font no raja. En el mur de la dreta hi ha una placa en memòria d'en Josep Vinyals.

Ara continuem amunt per aquest camí pel qual hem vingut.

0,200Qm. 1750Qm. Bifurcació. Continuem a l’esquerra.

0,025Qm. 1,775Qm. Camí que ens creua. Continuem a la dreta en sentit ascendent.

0,050Qm. 1,825Qm. Continuem a l’esquerra per un camí que en principi planeja i quinze metres més endavant, nosaltres continuem amunt i vint metres sobre nostre, ja tenim la Font del Castanyer.

Font del Castanyer. D’aquesta font sobta que estigui una mica alçada. El frontal és de pedra amb el broc d’alumini per on raja l’aigua. Desguassa directament a terra i l’aigua marxa muntanya avall. Dos murets de pedra, a banda i banda protegeixen la font. A més a més, a banda dreta hi ha un petit seient. Malgrat que la font està situada dins una pineda, a l’entrada del recinte de la font hi ha dos exemplars d’alzines. A mitjans de febrer de 2018, no raja.

Desfem els últims vint metres i continuem a la dreta pel camí més fressat que creua aquesta pineda.

0,200Qm. 2,025Qm. Pista que ens creua. Girem a la dreta en sentit lleugerament ascendent. En aquest tram, obviem els camins que ens menen a banda i banda.

0,350Qm. 2,375Qm. Bifurcació. Continuem recte i uns metres més enllà aquesta pista comença a baixar.

0,100Qm. 2,475Qm. Continuem a l’esquerra per un corriol que deixa a la dreta unes canyes.

0,070Qm. 2,545Qm. Font dels Castanyers d’en Cabot. Es tracta d'una petita font als peus d'un gran castanyer de diversos peus, envoltada d'alzines als vessants del torrent i de canyes a la llera del mateix. Hi ha una roca de granit de pedrera amb el rètol de la font i el càntir en baix relleu característic del Grup de Fonts d'Argentona. A mitjans de febrer de 2018, la font raja un fi rajolí.

Ara continuem pel camí que baixa pel torrent, paral.lel a la barana que delimita l’espai.

0,300Qm. 2,845Qm. Ens arriba un camí per la dreta que obviem. Nosaltres continuem avall.

0,150Qm. 2,995Qm. En un revolt, trobem a la dreta un corriol que marxa en sentit descendent.

0,100Qm. 3,095Qm. Corriol que ens creua. Continuem a l’esquerra en sentit descendent.

0,025Qm. 3,120Qm. Trobem un corriol a l’esquerra que baixa a la font d’en Quico.

0,020Qm. 3,140Qm. Font d’en Quico. La font té una paret de metre i mig d'alçada, tota de pedra, d'on brolla generosament l'aigua per un tub metàl·lic i cau en una pica d'obra rematada amb ciment. L’aigua desguassa per sota l’esplanada de la deu i va a parar a un torrent que hi ha uns metres més avall. A banda i banda de la font hi ha dos bancals de pedra. A la dreta de la font trobem un aflorament rocós de grans dimensions amb una taula de pedra. A mitjans de febrer de 2018 la font raja generosament.

Ara continuem pujant unes escales que hi ha darrera la font, per anar a parar a l’esplanada que hi ha davant la caseta d’en Quico. Una vegada som a dalt, tombem a l’esquerra.

0,070Qm. 3,210Qm. Bifurcació. Continuem pel que ens queda més a l’esquerra i mica a mica davalla i és més ample i fressat.

0,100Qm. 3,310Qm. Ens arriba un camí per la dreta. Nosaltres seguim recte  avall.

0,040Qm. 3,350Qm. Obviem un corriol que marxa a la dreta i continuem avall.

0,250Qm. 3,600Qm. Font del Roure. La font queda sota una teuladeta de troncs. L'aigua raja per una pedra que surt de la paret de la font i cau en una pica rodona de pedra situada arran de terra i desguassa en un torrent que hi ha a l’altra banda del camí. A ambdós costats de la font hi ha disposats dos bancals de pedra. A mitjans de febrer de 2018, la font degota.

Ara continuem avall pel camí que està una mica axaragallat. Uns metres més endavant, obviem un corriol que trobem a la dreta.

0,200Qm. 3,800Qm. Cruïlla. Continuem a la dreta per un camí que en principi és ple de xaragalls, però mica a mica es va tornant més fressat.

0,165Qm. 3,965Qm. Pista que ens creua. Continuem recte, avall.

0,500Qm. 4,465Qm. Riera de Clarà. Continuem a la dreta per la pista cimentada.

0,200Qm. 4,665Qm. Cementiri Nou d’Argentona. Inici i final de la sortida d’avui.

Per acostar-nos al Cementiri Nou d'Argentona, podem anar-hi en transport particular, o bé arribar-hi amb la línea de bus 551 de l'empresa Sagalés que uneix Mataró- Argentona- Dosrius i Canyamars.

Bona part de les descripcions de les fonts del Gavatx, dels Castanyers d’en Cabot, d’en Quico i del Roure, les he extret de la página web Encos

A la propera entrada parlarem de La Cabrilenca.

37 EXCURSIONS MÉS ENLLÀ DE LA SERRALADA LITORAL.

Fa 10 anys quan vaig començar el blog, les sortides eren pel voltant de Vallromanes, més endavant vaig ampliar una mica el cercle i tanmateix sempre caminava entre el Besòs i la riera d'Argentona i entre la Mediterrània i la Plana Vallesana, és a dir tresquejava per la Serralada de Marina i per la Serralada Litoral.

A partir de la tardor del 2011, que vaig començar a sortir tot seguint les fites del GR-83 (Camí del Nord), m'he anat  acostant a altres contrades, el Montnegre, el Montseny, els Cingles de Bertí, el Moianès, la Garrotxa, el Ripollès... i pas a pas, ja són 37 els itineraris que ja us he presentat. 

Hi ha itineraris llargs, curts, plans i costeruts, d'altres que són molt rodons i d'altres que clarament són millorables. En aquest sentit, us recomano que si us animeu a fer algun d'aquests itineraris, abans de fer-lo  llegiu la breu introducció que faig de cada recorregut i així ja us podreu fer una idea del tipus d'excursió que aneu a fer.

ELS 37 ITINERARIS.

MONTNEGRE CORREDOR

1     4 Fonts de Montnegre. 13 quilòmetres. 200 metres de desnivell positiu. Novembre 2011.

      Voltant pel Dolmen de la Pedra Gentil. 7 quilòmetres. 200 metres de desnivell positiu. Febrer 2016.

      La Vall d’Olzinelles. 11 quilòmetres. 200 metres de desnivell positiu. Febrer 2015. 

       Torres de Guaita i Miradors a l’Alt Maresme. 14,3 quilòmetres. 350 metres de desnivell positiu. Novembre 2015.

       Ruta Espriu. 12,5 quilòmetres. 300 metres de desnivell positiu. Novembre 2013.

MONTSENY

         Mossèn Pere Ribot i  el Camí de les Cascades. 4 quilòmetres. 150 metres de desnivell positiu. Desembre 2011.

         Fontejant d’Arbúcies a Viladrau. 15 quilòmetres. 600 metres de desnivell positiu. Gener de 2013.

         Gr- 5 Sant Celoni - Montseny.. 22 quilòmetres. 1.100 metres de desnivell positiu. Març de 2013.

    Gr-5 Montseny- Aiguafreda. 26 quilòmetres. 850 metres de desnivell positiu. Abril 2013.

      Viladrau – Sant Miquel de Barretons. 14 quilòmetres. 500 metres de desnivell positiu. Octubre 2013.

    Fontejant de Viladrau a Coll de Bordoriol. 12 quilòmetres. 350 metres de desnivell positiu. Novembre 2014.

     Fontejant per la Vall de Santa Fe. 14 quilòmetres. 770 metres de desnivell positiu. Octubre 2015.

PLANA VALLESANA

      Caminant entre el Mogent i el Congost. 5 quilòmetres. 100 metres de desnivell positiu. Novembre 2012.

   Del Congost a la Serra de Ponent. 8,5 quilòmetres i 100 metres de desnivell positiu. Febrer 2014.

    Caminant per Gallecs. 6 quilòmetres. 100 metres de desnivell positiu. Abril 2014.

    Segon Tram. Vallromanes - Montserrat. Molí de l'Amat (Sabadell) - Estació de Vacarisses. 29 quilòmetres. 350 metres de desnivell positiu. Agost 2014.

1

MOIANÈS

     De la Font del Cingle a la Bauma de l’Espluga. 2,7 quilòmetres. 100 metres de desnivell positiu. Març 2017.

      Camins de Terregada. 21 Quilòmetres. 300 metres de desnivell positiu. Juliol 2017.

      Arribar-nos a Collsuspina des de les Coves del Toll. 8,7 quilòmetres. 100 metres de desnivell positiu. Agost 2017.

      Caminant per les terres altes del Congost. 13 quilòmetres. 600 metres de desnivell positiu. Octubre 2017.

      Moià - Alpens. 42 quilòmetres. 300 metres de desnivell positiu. Novembre 2017.

      Ruta Màrius Torres. 10 quilòmetres. 270 metres de desnivell positiu. Desembre 2017.

CINGLES DE BERTÍ

De Sant Martí de Centelles a La Garriga. 17 quilòmetres. 450 metres de desnivell positiu. Desembre 2014.

    Caminant per l’extrem occidental dels Cingles de Bertí. 17 quilòmetres. 500 metres de desnivell positiu. Agost 2016.

    Ascensió al Turó de les Onze Hores. 11,5 quilòmetres. 530 metres de desnivell positiu. Setembre 2016.

     Caminant pels Sots Ferèstecs. 15 quilòmetres. 500 metres de desnivell positiu. Febrer 2017.

MONTSERRAT

Tercer Tram. Vallromanes - Montserrat. Estació de Vacarisses. Monestir de Montserrat. 9 quilòmetres. 750 metres de desnivell positiu. Agost 2014.

   Monestir de Montserrat – Sant Jeroni. 10 quilòmetres. 565 metres de desnivell positiu. Juliol 2015.

 GARROTXA / RIPOLLÈS

      La Via Romana del Capsacosta. 20 quilòmetres. 700 metres de desnivell positiu. Octubre 2012.

l     LLUÇANÈS - ALT BERGUEDÀ

      Alpens - Castellar de N' Hug. 32 quilòmetres. 1300 metres de desnivell positiu. Novembre 2017.

      ALT BERGUEDÀ - CERDANYA FRANCESA

     Castellar de N'Hug - Ossèja.  25,7 quilòmetres. 1000 metres de desnivell positiu. Novembre 2017.

   COLLSEROLA

      De Cerdanyola a Sant Cugat. 9 quilòmetres.200 metres de desnivell positiu. Gener 2018.

RECORREGUTS URBANS

      Les fonts urbanes de Badalona. 6,2 quilòmetres. Desnivell inapreciable. Agost 2012.

      Les fonts de Mollet. 2,3 quilòmetres. Desnivell inapreciable. Gener 2014.

       El Turó de Montgat. 4,7 quilòmetres. 40 metres. Març 2015.

.       Arenys de Mar - Punta de la Tordera. 26 quilòmetres. Desnivell inapreciable.Abril 2015. 

       Les fonts urbanes de Cabrils. 1,3 quilòmetres. Desnivell inapreciable. Desembre 2016.

  

    Properament una nova gramàtica del caminant.

PLANA VALLESANA XIV. COLLSEROLA II. DE CERDANYOLA A SANT CUGAT PER LA FONT DE SANT PAU

                                          La Font de Sant Pau

Aquesta excursió entre Cerdanyola i Sant Cugat té uns 9 quilòmetres de llargada i un desnivell positiu d'uns 200 metres. Malgrat estar a tocar de nuclis urbans importants, els corriols fressats i l'ambient humit de torrents i rieres són freqüents.
Cal destacar, la font de Sant Pau, recuperada a finals del segle XX, indret fantàstic per passar-hi a l'estiu, doncs l'entorn de la font és un recer perfecte per fugir de la calor.
Malgrat ser un itinerari lineal, no tindrem cap mena de problema per tornar al punt d'inici de l'excursió, doncs hi ha un servei d'autobusos amb molta freqüència entre les dues ciutats.

L'ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de RENFE de l’estació de Cerdanyola del Vallès. Girem a l’esquerra per l’Avinguda Primavera.

0,150Qm. 0,150Qm. Creuem el riu Sec i continuem endavant per l’Avinguda Primavera.

0,275Qm. 0,425Qm. Ronda de Cerdanyola. Continuem recte pel Passeig d’Horta, deixant a l’esquerra el Parc del Turonet.

0,800Qm. 1,225Qm.  Creuem la riera de Sant Cugat i entrem en el Parc de Collserola. Continuem recte.

0,100Qm. 1,325Qm. Passem per sota de l’Aqüeducte de Sant Iscle.  Construit el 1826 per transportar l’aigua del riu Ripoll fins a Barcelona tenia una llargada de 18 quilòmetres.  Actualment en queden sis trossos visibles a Collserola: aquest al torrent de Sant Iscle, dos al torrent de Tapioles, dos més a la Ciutat Meridiana i un altre a Torre Baró. Nosaltres continuem amunt per la pista.

0,125Qm. 1,450Qm. Entrada de la finca de Santa Maria de les Feixes. Santa María de les Feixes és una ermita barroca. documentada des de principis del segle XIV i sempre ha format part de la parròquia de les Feixes i ha estat vinculada a la Masia de Can Canaletes

L’ermita està envoltada de camps de conreu i s’aixeca sobre les restes d’una vila romana del segle I dC visibles a l’interior del temple.

Dins d’una propietat privada només es pot visitar el dia Internacional dels Museus, el diumenge més proper al 18 de maig, el tercer diumenge de novembre, que es fa l’Aplec de Sant Iscle i  el diumenge de les Jornades Europees de Patrimoni, que sempre es celebren entre setembre i octubre.

Continuem amunt per la pista. Ara estem seguint les marques del GR-173.

0,075Qm. 1,525Qm. Deixem el GR-173 i continuem per un corriol que trobem a la dreta i s’endinsa per una zona boscosa.

0,100Qm. 1,625Qm. Bosc d’alzines. Continuem a la dreta per un camí que planeja.

0,200Qm. 1,825Qm. Fem un revolt molt pronunciat a l’esquerra.

0,200Qm.2,025Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta en sentit ascedent.

0,150Qm. 2,175Qm. Cruïlla de camins. Obviem el que marxa a l’esquerra i continuem recte pel que planeja, uns metres més endavant, el camí torna a pujar. En aquest tram, sempre seguim les marques de color verd.

0,300Qm. 2,475Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta en diagonal pel camí erosionat que continua pujant.

0,225Qm.2,700Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta en sentit descendent. Des d’aquí tenim molt bones vistes de Cerdanyola, Sabadell, La Mola…

0,070Qm. 2,770Qm. Contiuem a l’esquerra per un corriol cap a l’àrea de Can Coll. Ara en aquest tram, seguim les marques de color vermell.

0,500Qm. 3,220Qm. Cruïlla. Continuem a la dreta per un camí que planeja.

0,350Qm. 3,570Qm. Camí que ens creua. Continuem a la dreta.

0,050Qm. 3,620Qm. Cruïlla de camins. Continuem pel de l’esquerra.

0,080Qm. 3,700Qm. Cruïlla. Continuem pel camí ascendent que marxa lleugerament en diagonal a la dreta.

0,225Qm. 3,925Qm. Pista que ens creua. En aquest tram, tornem a recuperar el GR-173.

0,100Qm. 4,025Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta.

0,075Qm. 4,100Qm. A l’esquerra ens queda l’Àrea de Lleure de Can Coll. Creuem l' àrea de lleure i anem a buscar el punt per on accedeixen els vehicles. Amb molt de compte, creuem la carretera BV1415 (Horta-Cerdanyola) i continuem a l’esquerra per un corriol que va paral.lel a la carretera.

0,100Qm. 4,300Qm. Tombem a la dreta pel mig d’una antiga bòvila, tot buscant un camí que s’enfila per darrera d’aquesta.

0,525Qm. 4,825Qm. Obviem un camí que ens arriba per la dreta. Nosaltres continuem recte.

0,200Qm. 5,025Qm. Escales a l’esquerra que donen accés a la Font de Sant Pau.

0,040Qm. 5,065Qm. Font de Sant Pau. Bonica font situada a la llera dreta d'un rierol i envoltada d'una abundant vegetació de la qual en destaquen uns gran plàtans que protegeixen l'indret de l'escalfor del sol.

     El doll i la pica estan dins una construcció ornamental feta de pedra vista en forma de cova. L'aigua raja per un forat practicat al frontal,el broc és un tub de plàstic, i cau a una petita pica a mitja alçada, després passa a un bassal de forma semicircular situat a sota i finalment desguassa al rierol per sota del terra que té el sòl enreixat amb fusta. L'entorn és ampli i molt ben conservat, format per una ampla vorera que per un costat té una gran bancada de 12 metres de llargada i per l'altre el rierol. A finals de desembre de l’any 2017, la font goteja.

La font va ser retrobada per Miquel Tormos i en Domènec Solé cap a l'any 1993, després de més de cinquanta anys d'haver estat perduda i soterrada per esllavissades. Estava mig metre per sota del sòl. Un cop ubicada va ser notificada al Patronat de Collserola el qual es va posar d'acord amb l'Ajuntament de Cerdanyola per recuperar-la totalment l'any 1996.

Ara desfem els últims quaranta metres tornant a la pista i continuem a l’esquerra.

0,200Qm. 5, 305Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta cap a Can Borrell.

0,150Qm.  5,455Qm.Obviem un camí que ens arriba per la dreta i nosaltres continuem recte paral.lels  a la tanca del Patronat Flor de Maig.

1,000Qm. 6,455Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta en sentit descendent. En aquest tram, sempre seguim la pista principal, obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,600Qm. 7,055Qm. Continuem  per un camí que trobem a l’esquerra. Ara el nostre cami davalla.

0,250Qm. 7,305Qm. Sortim a uns camps, davant nostre ja veiem Sant Cugat amb Montserrat al fons. Continuem recte cap a Sant Cugat per la pista que marxa paral.lela als camps.

0,125Qm. 7,430Qm. Continuem a l’esquerra, tot creuant un camp.

0,400Qm. 7,830Qm. Bifurcació. Continuem a la dreta pel camí que deixa a la dreta una hípica.

0,200Qm. 8,030Qm. Avinguda de les Corts Catalanes. Continuem a l’esquerra.

0,050Qm. 8,080Qm. Continuem a la dreta pel carrer Pau Casals.

0,250Qm. 8,330Qm. Continuem a la dreta pel carrer de Domènech i Muntaner.

0,075Qm. 8,405Qm. Continuem a l’esquerra per l’avinguda de Puig i Cadafalch.

0,450Qm. 8,855Qm. Continuem a la dreta tot creuant un pas de vianants i seguim pel passeig de Francesc Macià.

0,200Qm. 9,055Qm. Monestir de Sant Cugat. És una antiga abadia benedictina.  Durant els segles X i XI la comunitat de Sant Cugat experimentarà un gran creixement i tindrà força influència política i espiritual dins la diòcesi i el comtat de Barcelona. L’any 1931 va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

El claustre del Monestir conté un dels conjunts d’escultura romànica més remarcables de Catalunya i del romànic en general.

El conjunt d'edificacions del Reial Monestir està format per l'esglèsia que té adossat el campanar, el claustre i les seves construccions annexes. Al davant de l'esglèsia es troba l'edifici del Palau Abacial. Altres elements del conjunt són el Portal Major i la Creu de Terme. Envolta el recinte, cap al sud i l'est, el mur de l'antiga muralla exterior.

Ara per tornar a Cerdanyola cal tornar a l'avinguda Puig i Cadafalch a l'alçada de Ferran Romeu, a uns 500 metres del Monestir trobem una parada de bus on passen l'A4 i el B7 que ens retornaran a l'inici de l'excursió.

La informació de la font de Sant Pau l'he extret d' Encos

Properament, anirem d'excursió a la font dels Albers d'en Javà d'Argentona.