MONTNEGRE-CORREDOR VIII. LA MARXASSA. SANT MARTÍ DE MONTSENY - MATARÓ

Enllaçant amb l'entrada Montseny IV. GR-5 Montseny - Aiguafreda, publicada l'abril del 2013, dissabte passat vam participar a la 22a edició de la Marxassa, una caminada de resistència organitzada per l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró. Aquesta marxa que uneix Sant Martí de Montseny i Mataró després de caminar 62,5 quilòmetres, baixant del Montseny i creuant les serres del Montnegre i del Corredor, destaca per la qualitat dels seus avituallaments, doncs malgrat ser una prova per gent molt avesada a caminar, durant tot el recorregut vas trobant punts on poder beure i menjar, des d'una llaminadura, a fer un dinar entaulat, tot passant per un vermut o un got de garnatxa.


Seguir les fites és molt fàcil, doncs majoritàriament es segueixen els GR's 5, 83 i 92 i per posar dos punts negres a aquesta travessa, un, seria la travessia de la C-35 a Sant Celoni que es força perillosa i per altre banda els primers quilòmetres de pista de pujada cap a Sant Martí de Montnegre. En aquest sentit, sense allargar gaire,  la sortida de Sant Celoni, es podia fer pel Pont Trencat i Can Draper i així evitar aquests punts conflictius.


Pel que fa al temps, per fer la marxa, les 16 hores i mitja que dóna la organització són més que suficients i els 4200 metres de desnivell acumulat es reparteixen en 1800 metres de pujada i 2400 de baixada.


En definitiva, una travessa molt recomanable per aquells que voleu tastar els 60 quilòmetres.


Properament, farem pomes de "relleno" d'Arenys de Munt.

FONTS D'ARREU XV. LA FONT GRAN DE MONISTROL DE MONTSERRAT

 

Aquest és el primer llibre que trobo dedicat a una font. Publicat per en Josep Galobart i Soler i editat per l’Aixernador Edicions el gener de 1994, l’autor ens explica la importància que ha tingut aquesta font per la vil.la de Monistrol des de finals del segle XVI. Anomenada en altres époques font de la Reclosella o Font Gran el cabal d’aquesta font ha servit per abastar d’aigua potable a Monistrol, per rentar-hi la roba, per regar els horts, per moure petits molins…

En aquest llibre trobarem els fets i els personatges que han anat fent la història d’aquesta deu i les seves aigües; el doctor Joan Carles i Amat, el promotor Josep Salamanca, el constructor, Bartomeu Rius, el cronista Josep Salamanca i Aguilar, la sequera de 1691, les tandes de reg, les Ordinacions dels Veedors de les Hortes…

Finalment, a les últimes fulles del llibre trobem fotografies dels últims 100 anys que reflecteixen els canvis que ha tingut la font i el seu entorn aquesta última centúria.

Properament, pujarem cims i buscarem fonts pel Montseny.

LA FONT DEL ROSSINYOL

                          La Font del Rossinyol                                             

Avui fem l’entrada 300 i amb un número tan rodó havia de fer una entrada especial. Anem camí dels vuit anys de blog i en els inicis totes les entrades giràven al voltant d’ anar a buscar fonts dels Parcs de la Serralada Litoral i Marina, per tant, recordant aquells inicis,  avui us presentaré la Font del Rossinyol, una humíl font boscana que trobem enmig del garbuix de carrers, torres i parcel.les de la Conreria a Sant Fost de Campsentelles.

En aquest sentit, us presentaré dos itineraris, un per fer a peu i un altre per acostar-nos amb cotxe fins a pocs metres de la Font.

L’opció a peu, és una passejada que ens portarà a la Font del Rossinyol des de la Font Better. De la Font Better ja en vam parlar el novembre de 2010.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la Font Better i pugem per un corriol que surt al final del carrer, marxa en direcció sud i cent cinquanta metres més enllà ens porta a un carrer cimentat que ens creua.

0,150Qm. 0,150Qm. Carrer Bosc. Girem a la dreta.

0,100Qm. 0,250Qm. A la dreta ens queda el carrer de la Pineda. Nosaltres continuem pel carrer del Bosc.

0,150Qm. 0,400Qm. Girem a l’esquerra pel camí de la Font Better.

0,800Qm. 1,200Qm. Cruïlla de pistes. Obviem la pista que ens mena de l’esquerra i nosaltres continuem recte.

0,340Qm. 1,540Qm. Plaça de la Creu. Girem a l’esquerra pel Camí Antic de Sant Fost.

0,150Qm. 1,690Qm. El Camí Antic de Sant Fost marxa avall. Nosaltres continuem recte pel carrer de la Font del Rossinyol.

0,200Qm. 1,890Qm. En un revolt travessat per una línea eléctrica, abandonem el carrer i seguim pel corriol que puja per una embardissada torrentera i a uns 50 metres s’arriba a la Font.

0,050Qm. 1,940Qm. Font del Rossinyol. Petita font boscana. L’aigua raja d’un tub de plastic clavat a una petita paret d’obra a baixa alçada i cau directament a terra formant un petit basal i desprès aquesta aigua s’escola entre les bardisses.

Damunt la font hi ha una placa amb el nom i la data de restauració efectuada pels veïns de la zona. Malgrat que la font es troba en força bon estat, cal fer una neteja de l’entorn, doncs està molt embardissat i a més a més hi ha força deixalles.

Per tornar a la Font Better desfem el camí que hem fet.

Opció en cotxe:

Sortim de la plaça de la Vila de Sant Fost de Campsentelles, agafem la B-500 en direcció a Badalona fins al cim de la Conreria. Girem a la dreta, passant per davant de l’antic Seminari, per l’avinguda de la Font de les Monges, que ens portarà al camí Antic de Sant Fost fins a la plaça de la Creu. En aquest punt, hem de prendre el camí de la dreta (l’antic camí de Sant Fost), que baixa i que deixem poc després per agafar el de la dreta, que és el carrer de la font del Rossinyol. Dos-cents metres més endavant, aparquem el cotxe i enllacem amb l’opció a peu.

En un revolt travessat per una línea eléctrica, abandonem el carrer i seguim pel corriol que puja per una embardissada torrentera i a uns 50 metres s’arriba a la Font.

Per fer aquesta entrada he extret informació del llibret Fem Memòria Sant Fost de Campsentelles Segle XX. Núm 2. Les fonts. Escrit i editat per en Jaume Rifà i Solé, Amadeu Rovira i Boix i en Josep Gurri i Cañameras l’any 2009.

Per altra banda, també he extret informació de la pàgina web www.encos.cat

Properament també parlarem d’altres dues fonts de Sant Fost, la font del Porró i la font dels Castanyers.

    

 

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXXIV. JOAN COROMINES.

Aquest darrer Sant Jordi em van regalar "ITINERARIS DE JOAN COROMINES. Excursions a la recerca del mot, de la paraula viva" i efectivament a la descripció de les més de 200 excursions que va fer en Coromines entre els 18 i 29 anys és molt fàcil trobar paraules.
Pràcticament totes aquestes sortides van ser per Catalunya, a excepció de quatre sortides que fa durant el primer semestre de 1928 a la serra madrilenya i d'una sortida pels voltants de Zurich el desembre de 1928.

El filòleg tresquejava carreranys, peixia ganyips i amb el seu espèrit ardit, tramuntava portells.
En aquell recull nomès hi ha mots dels 36 primers itineraris, per tant de ben segur aquesta gramàtica del caminant dedicada a en Coromines tindrà seqüeles,
Les 23 paraules d'avui són les següents,

Afrau: A Ripoll, Olot, la Pobla de Lillet, Solsona i Cardona, fondalada o pas estret i no gaire llarg, entre dues muntanyes o penyals.

Andà: A la Cerdanya, a Ripoll i a la Vall d’Aneu, barrera de quatre o cinc metres de llarg, formada de tres barres horitzontals unides per barrerons verticals, i que, posada al costat d'altres barreres semblants, serveix per formar la pleta.

Ardit: Atrevit, que no té por.

Carrerany:  1. A Barcelona, Solsona, Cardona, Gironella, Vilafranca del Penedès i Santa Coloma de Queralt, caminoi per dins el camp.

                      2. A la Plana de Vic, solc que fan pels camins les rodes dels carros.

Catau:  1. Amagatall d’animals.

2. A la Pobla de Lillet, fondal o comellar molt fondo i fosc.

Comellar:  Al Priorat i Mallorca, espai de terra ample i pregon, de sòl inclinat per la depressió del terreny, que està entre terres més elevades.

Enasprar: Pujar.

Esquenada: Carena i pendís de muntanya.

Faldejar: Recórrer vorejant la falda d'una muntanya.

Flectir: Doblegar.

Frau: Afrau. Fondalada o pas estret i no gaire llarg entre dues muntanyes o penyals.

Mener: Mina, lloc d’on s’extreu mineral.

Peixir: Alimentar.

Pitrada: Espai de camí molt llarg o difícil.

Pleta: Lloc tancat, generalment amb andans, on es recull el bestiar que pastura al camp o a la muntanya.

Portell: 1. A Girona, l’Empordà i el Priorat, pas molt estret entre dues muntanyes o altres elevacions del terreny.

                 2. A la Cerdanya, el Ripollès, els Pallars, Gandesa…, obertura estreta deixada en una paret o marge per a permetre el pas a homes o a bestiar.

Redol: Porció de superfície que hi ha al volt d’un punt determinat.

Relleix: Replà que surt cap a fora de la superfície més o menys vertical d'un cingle o penya-segat.

Timbera: Precipici, timba.

Tramuntar: Passar a l'altra banda d'una muntanya o d'una serra.

Trescar: Caminar amb energia i relativament de pressa.

Tresquera: Lloc per on cal trescar; camí que cal seguir.

Trifurcar: Dividir en tres branques, ramals o camins.

Les definicions d'aquesta entrada les he extret de l'edició digital del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll.

La setmana vinent l'entrada 300.

MONTNEGRE-CORREDOR VII. DE LA VALL DE LA RIERA DE PINEDA A PALAFOLLS.

                                                                                                                                                  Aqüeducte de Can Cua

Fa temps que volem arribar a Blanes des d’un poble costaner del Maresme. En aquest sentit, el mes d’abril vam sortir d’Arenys i reseguint la costa, una Tordera crescuda ens va impedir passar a Blanes i arribar fins la Palomera, porta de la Costa Brava.

Enguany, pujant per la vall de la riera de Pineda, ens voliem enfilar fins a Sant Pere del Riu i d’aquí a Palafolls anar tresquejant. Tanmateix, no comptavem que els alicients d’aquesta sortida pràcticament acaben abans d’arribar al quilòmetre 4 i fins a Palafolls hi ha gairebé 13 quilòmetres de pista i tobogans, sense fonts i amb algun pas certament perillòs com la cruïlla de la NII, entre Sant Genís i Palafolls.

Però no defallim un altra dia ho intentarem des de Santa Susanna, ens dirigirem cap a Sant Genís de Palafolls, d’aquí al Castell de Palafolls, Palafolls i cap a Blanes.

Referent a la sortida d’avui, realment val la pena conèixer la Vall de la Riera de Pineda, doncs en poc tros hi ha molt patrimoni. Tanmateix, abans de fer la pallissa que hem fet avui, us recomanem fer el Sender Local C-101 que sortint de l’esglèsia de Pineda, passa pels indrets que hem fet en els primers quilòmetres de la sortida i a més a més pel molí i el forn de calç de Can Marquès i després s’enfila cap al Coll dels Altars, amb la possibilitat de fer el cim del Montpalau des d’aquí.

Posteriorment, davalla cap a l’ermita de Sant Rafael, el conjunt patrimonial de Sant Jaume i desfent part del camí que hem fet a l’inici de l’excursió, retornem a Pineda.

Per tant, aquest Sender Local C-101 queda pendent i no creiem que tardem molt a fer-lo. Malgrat, que no us aconsellem de fer aquesta excursió fins a Palafolls, com hi hem arribat us pengem la descripció de l’itinerari.

0,000 Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de Pineda i ens enfilem pel carrer de l’Esglèsia que ens queda una mica a la dreta.

0,750Qm. 0,750Qm. Santa María de Pineda. L'església parroquial de Santa Maria de Pineda de Mar fou consagrada pel Berenguer Guifré l'any 1079. De l'antiga església romànica no en queda res, ja que al segle XVI fou bastida una nova esglèsia enderrocant la vella. Aquest nou temple fou fortificat després del saqueig del corsari Dragut de l'any 1545. Record d'aquest saqueig n'és la llinda de la portalada on hi ha una inscripció que recorda aquest fet.^.

Al segle XVIII s'amplia amb les naus laterals i amb el campanar octogonal i desapareixen les restes fortificades. De la façana cal destacar els interessants esgrafiats geomètrics de mitjans de segle XX.
Com a curiositat, podem explicar quines són les campanes d’aquest campanar octogonal, la Joana és la més gran, l’Assumpta la més petita,  la Montserrat i la Neus són les mitjanes.  Ara seguim les marques verdes i blanques del SL- C101 que ens ha de dur fins la Font del Ferro. Creuem la NII pel pas soterrani que tenim davant nostre i seguim amunt per un tram d’escales pel carrer Joan Josep Tharrats.

0,060Qm. 0,910Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Eugeni d’Ors.
0,060Qm. 0,970Qm. El nostre camí segueix per una pista cimentada que mica a mica va guanyant alçada.
0,100Qm. 1,070Qm. La pista cimentada es converteix en un camí de terra i deixa a banda i banda petites explotacions agrícoles.
0,775Qm. 1,845Qm. Ens creua la carretera d’Hortsavinyà. Nosaltres girem a la dreta per un corriol enlairat respecte la calçada, uns metres més endavant seguim pel voral de la carretera. Si anem amb canalla, en aquest tram s’ha d’anar amb compte, malgrat no hi ha gaire trànsit.
0,700Qm. 2,545Qm. A la dreta trobem un corriol que s’enfila entre vegetació força espesa.

0,100Qm. 2,645Qm. Aqüeducte romà de Can Cua. Actualment, podem veure quatre arcades que corresponien a un aqüeducte que desembocava a la vil.la de Can Roig (segles I-V dC). L’aqüeducte fou construït a base de pedres granítiques o calcàries, irregulars en mides i colors, lligades amb morter de calç i sorra i disposades en fileres d’altures diferents.

Recollia les aigües d’un petit congost de la vall de Riu, a l’altura de Can Bufí, tenia una llargada de 3,5 Qm i durant el seu recorregut amb un desnivell de 40 metres salvava quatre torrenteres.

A dia, d’avui, juntament amb l’arc de Sant Pere de Riu  estan catalogats de bé cultural d’interès nacional.  Ara refem aquests 100 metres i continuem amunt per la carretera d’Hortsavinyà.

0,275Qm. 3,020Qm. Abans de passar per sota l’autopista C-32 a mà esquerra trobem el Pont del Diable. L’origen d’aquesta construcció és del tot incert. Malgrat que la coneixem amb el nom popular de “Pont del Diable”, realment és el suport d’un canal que facilitava el pas de les aigües des d’una banda de la riera a l’altra. La finalitat d’aquesta canalització és probable que fos el reg agrícola, no obstant hi ha qui pensa que l’aigua que hi passava arribava fins el molí de Sant Jaume o inclús en époques anteriors als molins de Can Marquès i Can Bauveta.En aquest sentit, en la construcció es superposen restes de dues èpoques diferents.  
Continuem amunt per la carretera.
0,300Qm. 3,320Qm. Deixem la carretera d’Hortsavinyà i girem a la dreta per una pista cimentada cap a la font del Ferro.
0,050Qm. 3,370Qm. Trobem a la dreta un corriol que ens porta fins la font del Ferro i l’Arc de Sant Pere. L’arc de San Pere és una estructura de 15 metres de longitud i poc més d’un metre d’amplada amb una arcada de 3 metres de diàmetre. Es va construir amb la finalitat de salvar el desnivell del terreny i la torrentera procedent de la Font del Ferro. L’arc de Sant Pere de Riu i l’aqüeducte de Can Cua van formar part de la mateixa obra hidràulica.

0,100Qm. 3,470Qm. Font del Ferro. Al començament del anys noranta, arran de la construcció de l´autopista Barcelona- Palafolls, l´antiga font va quedar ensorrada i la sortida d´aigua desplaçada uns metres i acabada en un pericó. A més a més, es va construir una ampla canalització de ciment per a les aigües pluvials. El resultat va ser la degradació de l´entorn i l´oblit de l´indret.

L’any 2008 es va arranjar tot aquest entorn, es va instal.lar un pont de fusta per evitar la degradació de l’arcada romanda de l’aqüeducte i es va bastir una nova font. Actualment la font del Ferro té un frontal de pedra i uns bancs de la mateixa pedra a banda i banda, el tub és metàl.lic.  El dia que vam fer l’excursió, a principis d’agost de 2015, hi havia gent omplin garrafes. La font desguassa en una pica rectangular i finalment l’aigua va a parar a una petita bassa desprès de passar per sota l’arcada.
Per últim, com a curiositat, esmentar que tot aquest entorn pertany al municipi de Tordera i no pas al de Pineda.
Continuem pel corriol que retorna a la pista cimentada i seguim amunt.

0,500Qm. 3,970Qm. Deixem a l’esquerra Sant Pere del Riu. Esglèsia romànica del segle XII. Actualment funciona com a casa de colònies, doncs el 1985 la rectoria va ser habilitada com a tal.
 Seguim amunt pel PR C-146, direcció Palafolls. Uns metres més amunt passem pel veïnat de Sant Pere del Riu amb cases a banda i banda. Més endavant la pista cimentada es converteix en pista de terra,  per la qual nosaltres continuem, obviant els camins i corriols que ens menen a banda i banda.
1,250Qm. 5,220Qm. La pista comença a descendir.
0,550Qm. 5,770Qm. Deixem a la dreta l’alzina alta de Can Buc de les Nogueres. La pista torna a pujar una mica.
0,500Qm. 6,270Qm. Cruïlla de camins. Seguim el PR-C-146, direcció Quatre Camins i Carretera de Miralles.
0,320Qm.6,590Qm. Quatre Camins. Seguim direcció Vallmanyà.
0,325Qm. 6,915Qm. Cruïlla de camins. Girem a la dreta direcció Palafolls. Uns metres més endavant a l’esquerra deixem una casa en runes.
0,330Qm.7,245Qm. Cruïlla. El nostre camí s’enfila a la dreta per una pista.
0,625Qm. 7,870Qm. Camí carreter que ens creua. Girem a l’esquerra en sentit ascendent.
0,100Qm. 7,970Qm. Arribem a un pla i baixem una mica.
0,200Qm. 8,170Qm. L’alegria dura poc i el camí torna a pujar.
0,275Qm. 8,445Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte per la pista principal que va fent algun tobogan. Sempre seguint les marques del PR-C-146.
1,500Qm. 9,945Qm. Vorejant el turó Gran de Miralles arribem a una cruïlla de camins. Nosaltres contínuem recte per la pista que planeja.
0,150Qm. 10,095Qm. Continuem pel camí que segueix en sentit ascendent a l’esquerra. Uns centenars de metres més endavant baixem per una pista cimentada. Nosaltres caminem per la pista principal, obviant els camins que ens menen a banda i banda.
2,750Qm. 12,845Qm. Cruïlla de camins amb dos bons exemplars de pi. Nosaltres contínuem pel PR que marxen recte.
0,750Qm. 13,595Qm. Sant Pere de Vivelles. Girem a la dreta per una pista asfaltada cap a Sant Genís de Palafolls. Uns metres més endavant creuem la C-32 per un pont. Més enllà la pista asfaltada es converteix en pista de terra.
1,000Qm. 14,595Qm. Sortim a una carretera asfaltada,  ara el camí continua per aquesta carretera en sentit ascendent.
0,175Qm. 14, 770Qm. Sant Genís de Palafolls. Carretera que ens creua. Girem a l’esquerra cap a Palafolls. Anem pel voral, malgrat no haver-hi gaire transit hem d’anar en compte.
0,500Qm. 15,270Qm. Rotonda. Pas perillòs. Molt, molt de compte!!!  Doncs hem de creuar la NII a nivell. Continuem per la pista que deixa a l’esquerra Fustes Esteba.
0,500Qm. 15,770Qm. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra.
0,070Qm. 15,840Qm. Girem a la dreta. Ja veiem clarament el punt final de l’excursió d’avui, doncs Palafolls ja queda davant nostre.
0,550Qm. 16,390Qm. Passem pel veïnat de Mas Prats. Continuem recte cap a Palafolls.
0,300Qm. 16,690Qm. Camí de Sant Genís. Deixem a l’esquerra una escola. Continuem amunt.
0,200Qm. 16,890Qm. Plaça Major. Final de la sortida d’avui.

Per anar a buscar l’autobús que ens retorni a Pineda, hem de seguir les següents indicacions.

0,000Qm. 0,000Qm. Plaça Major. Sortim de la plaça pel carrer Sindicat.
0,075Qm. 0,075Qm. Girem a la dreta pel carrer Ramon Turró.
0,150Qm. 0,225Qm. Trobem l’avinguda Costa Brava que ens creua. Just a la cantonada hi ha una parada de bus i les línees 622 i 625 ens retornaran en menys de 20 minuts a Pineda. Cal consultar horaris perquè no hi ha gaire autobusos al dia.

Per fer l’entrada d’avui, hem extret la informació de la web salvemlarieradepineda.pangea.com de la PLATAFORMA SALVEM LA VALL DE LA RIERA DE PINEDA, que sens dubte fan molt bona feina per recuperar, preservar i donar a conèixer tot el patrimoni que hi ha en aquest territori.

Properament, anirem a buscar fonts gairebé perdudes per Sant Fost de Campsentelles.

TRINXATLÓ 2015

Enguany el Club BTT Trinxacadenes, organitza la II edició de la Trinxatló, una duatló de muntanya que es portarà a terme el proper diumenge 11 d'octubre.
Aquesta prova es pot realitzar individualment o bé per parelles, en aquest cas, un membre de l'equip corre i l'altre fa el tram de bicicleta. En aquest sentit, hi ha dues transicions, amb un primer tram de cursa a peu de 7,5 Qm, un segon tram de BTT de 18,5 Qm i l'últim tram de cursa a peu de 4,5Qm.

El recorregut transcorre per pistes i corriols al voltant de Vallromanes i el centre neuràlgic de la prova será la zona esportiva.
Les inscripcions ja estan obertes i fins el 31 d'agost trobareu preu reduïts.
Trobareu més informació a www.trinxacadenes.com

La setmana vinent caminarem entre Pineda i Palafolls.

JACIMENTS ARQUEOLÒGICS AL MARESME

                                      Via Ronana de Parpers

Recentment, el Consorci de Promoció Turística Costa de Maresme ha editat un llibret, (en el enllaç el teniu en PDF), sobre els jaciments arqueològics del Maresme. 
Precisament, el Maresme representa una part important de la Laietània, territori delimitat pel riu Llobregat al sud i la Tordera al nord i de fet en aquestes contrades no és difícil trobar poblats ibèrics,  o viles, cellers, aquëductes  i forns romans.

Des d'aquest blog, alguna vegada els hi hem dedicat alguna entrada a jaciments d'aquestes èpoques situats a la mateixa comarca del Maresme, com la Via Romana de Parpers, publicat el desembre de 2012 o de comarques veïnes, com al Poblat Ibèric de Castellruf, el desembre de 2010, a la Baetulo romana publicada el gener de 2011 o el Jaciment Romà de Cal Tacó, el novembre de 2012
Per altra banda, fent excursions ens hem acostat a poblats ibèrics de comarques veïnes i n'hem fet una breu descripció. En aquest sentit, l'agost de 2011 visitàvem el Poblat Ibèric de Les Maleses a l'itinerari "La Vall de Cabanyes, el bressol de l'avi Ton" i el febrer de 2012 pujàvem al Puigcastellar a l'excursió "Del Kalet a la línea 9 del metro".

Finalment, l'octubre de 2012 vam caminar per la Via Romana del Capsacosta, a cavall entre La Garrotxa i el Ripollès.

El treball que us presentem avui simplement vol ser una guia per dónar a conèixer tot aquest patrimoni que forma part de la història d'aquest territori i  que la majoria dels seus veïns no coneix.
Tanmateix, des del Consorci s'intenta adreçar al turisme i fer visible un dels atractius de la comarca.
L'enllaç és el següent,
http://www.costadebarcelonamaresme.cat/sites/default/files/publicacions/adjunt/jaciments_maresme_final_web_0.pdf

Properament, precisament parlarem de l'aqüeducte romà de Can Cua a Pineda de Mar.