GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXX. MONTNEGRE-CORREDOR I. PARAULES A GAVADALS.

   Un boixet

Amb l’inici d’any, en aquest blog sempre iniciem un cicle de dotze entrades dedicades a un indret de la geografia catalana. Enguany parlarem de les muntanyes del Montnegre-Corredor, passejarem per les seves fonts, anirem als naixements dels seus rius, repassarem com parlen, veurem que cuinen, quins animals viuen en aquelles contrades, participarem en alguna caminada o cursa organitzada per les entitats de la zona…

Per començar, aquest mes de gener li dedicarem una gramàtica del caminant al parlar de les serralades del Montnegre i del Corredor.

Fa una mica més d'un any que li dedicàvem una gramàtica a Salvador Espriu, allà també podem trobar paraules molt representatives d'aquestes contrades i és que en els dos Arenys on hi hauria d'haver-hi carrers a vegades hi ha rials.

Per fer aquesta entrada he buscat el significat de paraules molt arrelades a aquestes muntanyes, com buac, fondo, pila i sútia, però per altra banda, he extret molta informació de les dues edicions de “Paraules en ruta” d’en Marius Serra fetes a Arenys de Munt i Tordera.

Els 23 mots i expressions d’avui són els següents.

A gavadals: Caure una gran quantitat. Ex: Ploure a gavadals.

Boia: Ovella.

Boixet:  Pal petit tornejat, de fusta de boix, emprat per fer puntes de coixí.

Buac: Dèbil i malaltís.

Buscall:  Tros de soca o de branca gruixuda, almenys de mig pam de gruix. 

Cabot: Cap gros.

Eixamenar: Sembrar a mà.

Engafitar: Enganxifar.

Entatxonar: Entaforar.

Fer cocous: Fer castells de sorra.

Fondo: Fondal.  Terra profunda. La part més baixa d'una terra que fa costa o depressió. 

Fullac: Tot tipus de fulles que cauen dels arbres i que queden dipositades a terra.

Ganganàs: Adolescent.

La Tordera baixa ensembra: Que la Tordera baixa plena.

Mot: Marge o relleu de terra, de canyes i de buscalls, que serveix per a deturar o desviar l'aigua d'un rec.

Mollera: Aiguamoll.

Patacot: Persona mal vestida, apedaçada, malgirbada.

Pila (de carbó): Carbonera.

Podaix: A Tordera, falç grossa.

Regastinyós: Que fa desprecís.

Sútia: Clot fet a terra on cremen la llenya per a fer carbó.

Viti: Dolç típic d'Arenys de Munt.

Xurmer: Vedell petit.

Properament parlarem del moviment excursionista vallesà.

CAMINS DE VALLROMANES XXI. LA TRINXACAMES 2014. L'ITINERARI LLARG.

Avui us presentem el recorregut llarg de la Trinxacames 2014 que va organitzar el Club BTT Trinxacadenes el passat 4 de maig.  La sortida d’avui té una distància d’uns 17 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 600 metres. Per tant, portant aigua i evitant les hores més caluroses dels mesos d’estiu, pot fer-se en qualsevol moment de l’any.

Aquest itinerari té la característica de passar per bons miradors cap al Montseny, Sant Llorenç de Munt, Montserrat, el Maresme, la ciutat de Barcelona...

Esmentar també, que aquesta ruta presenta gairebè 7 quilòmetres inèdits de corriols i camins que no s'han fet abans ni a la Trinxacames, ni a la Vallromanes Camina per la Salut.

L’ITINERARI

0,000Qm 0,000Qm. Sortim de la pista poliesportiva coberta i després de creuar la plaça Lluís Companys i la plaça de l’Esglèsia arribem a la Rambla de Vallromanes.

0,100Qm. 0,100Qm. Rambla de Vallromanes. Girem a l’esquerra  i després d’uns 150 metres asfaltats, seguim paral.lels a la riera, ara per una pista de terra.

0,825Qm. 0,925Qm. Deixem la riera i ara seguim per un camí que durant els primers metres  deixa a l’esquerra el mur d’una finca, per posteriorment passar entre canyes i finalment enfilar-se fins la urbanització de Cal Tàvec.

0,250Qm. 1,175Qm.  Arribem a l’avinguda Vilassar i girem a l’esquerra (direcció Vallromanes)

0,200Qm. 1,375Qm. A l’alçada del sot de les Merles creuem el carrer, ¡¡¡Compte amb el trànsit!!! i pugem a la dreta per un camí de terra que s’enfila cap a la Roca Foradada.

0,200Qm. 1,575Qm. Obviem el camí de la dreta que va cap a Can Carabit i  el  nostre camí fa  un gir molt pronunciat a l’esquerra.

0,050Qm. 1,625Qm. Ens enfilem a la dreta per un camí força erosionat.

0,225Qm. 1,850Qm. Arribem a un espai obert.  Ara nosaltres continuem pel camí que planejant marxa davant nostre.

0,250Qm. 2,075Qm. Planell presidit per la codina de la Roca Foradada. Entenem per codina, una roca plana arran de terra que fa un clap un de vegetació.   Continuem  pel camí que s’endinsa en el bosc en lleugera baixada.

0,020Qm. 2,095Qm. El nostre camí s’enfila per un corriol, a l’inici una mica desdibuixat però mica a mica es va perfilant.

0,050Qm. 2,145Qm. Roca Foradada.  Bloc de granit de forma arrodonida però irregular, amb un forat al centre, no massa gran ni profund. Diuen que antigament la feien servir com a forn per coure-hi pa.  El corriol que seguim la deixa a l’esquerra i marxa cap a llevant  sense perdre alçada.

0,200Qm. 2,345Qm. Camí que ens creua. El seguim a l’esquerra en sentit descendent.

0,080Qm. 2,425Qm. Camí que ens creua. Girem a la dreta en sentit lleugerament ascendent.

0,700Qm. 3,125Qm. COMPTE!!! Arribem a una cruïlla. Nosaltres obvíem el camí que baixa a l’esquerra i continuem recte, direcció llevant.

0,350Qm. 3,475Qm. Pista que ens creua. Girem a la dreta en sentit ascendent.

0,080Qm. 3,555Qm. Cruïlla. Girem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,425Qm. 3,980Qm. Abandonem la pista i continuem recte per un corriol que s’endinsa en el bosc.

0,340Qm. 4,320Qm. Bifurcació. Continuem a l’esquerra tot planejant per una feixa. A la nostra esquerra tenim unes espectaculars vistes sobre el Montseny, Montserrat, Sant Llorenç de Munt… i en un dia clar d’hivern no és difícil veure la neu del Pirineu.

0,100Qm. 4,420Qm. Girem a la dreta. Tot seguint la pista en sentit ascendent.

0,475Qm. 4,695Qm. A la nostra esquerra deixem uns eucaliptus, nosaltres continuem recte per la pista.

0,190Qm. 4,885Qm. Desprès d’un pas particular,  trobem un corriol que s’enfila a l'esquerra. Nosaltres el seguim.

0,140Qm. 5,025Qm. Continuem pel corriol principal que puja de manera constant, obviant el corriol que planeja a l’esquerra.

0,180Qm. 5,205Qm. Obviem el corriol que ens mena a la dreta i continuem amunt caminant per aquest camí carreter trencat.

0,640Qm. 5,845Qm. Sortim a un camí que ens creua. Girem a l’esquerra.

0,350Qm. 6,195Qm. Arribem a un camí carreter que ens creua. Nosaltres girem a la dreta.

0,225Qm. 6,420Qm. Cruïlla de camins. El GR-92 ens arriba per la dreta. Nosaltres continuem recte, seguint una estona les marques del GR. Uns metres més endavant, deixem a la dreta Can Riera.

Can Riera. Aquesta masia d’estíl barroc va ser construïda durant el segle XVIII. Com era habitual a l’Edat Mitjana, el perímetre de l’habitatge, juntament amb les hortes més properes a la casa, la cort i l’era, es van tancar i es van envoltar amb un mur, amb la intenció de protegir aquest àmbit i diferenciar-lo clarament de la naturalesa incógnita.  A la part superior dels dos barris, d’accés a llevant i a ponent, les fornícules enrajolades amb les figures de Sant Josep i Sant Antoni garantien la protecció de la masia.

0,175Qm. 6,595Qm. Girem a la dreta en sentit ascendent.

0,040Qm. 6,635Qm. Girem a l’esquerra per dirigir-nos cap a l’ermita de Sant Mateu.  Des d’aquí dalt, hi ha unes magnifiques vistes de la ciutat de Barcelona.

0,330Qm. 6,965Qm. Ermita de Sant Mateu. La capella està documentada al segle X. És un edifici romànic d’una sola nau. Tanmateix, el més curiós és la disposició del campanaret d’espadanya, perpendicular a la façana. Segurament, això és així per tal d’augmentar notablement el radi des d’on eren perceptibles els tocs de la seva campana.   

Els dies propers a Nadal, és habitual que l’ermita estigui oberta, doncs aquests dies, dins l’ermita hi ha el pessebre que pugen des de Premià de Mar cada any pels volts de Santa Llúcia.

 Ara continuem pel GR-92, per baixar cap a la font de Sant Mateu. En aquest tram, cal anar en compte doncs és un terreny una mica relliscós.

0,365Qm. 7, 330Qm. Pista que ens creua. Tot just a l’altra banda de la pista tenim la font de Sant Mateu.

0,050Qm. 7,380Qm. Font de Sant Mateu. Desprès d’estar eixuta entre el 2007 I el 2009, ara ja fa gairbé 6 anys que raja, encara que nomès sigui un minso rajolí. Al seu davant una gran bassa ara en desús en sil.lustra sobre el concepte d’economia d’aigua que tenia la vida a les masies, en una época en que no hi havia aigua corrent.

 Ara tornem a pujar a la pista I continuem a l’esquerra.

0,220Qm. 7,600Qm.  Abandonem el GR-92 i baixem a l’esquerra per un camí carreter que davalla.

0,200Qm. 7,800Qm. Pista que ens creua. Girem a la dreta. Uns metres més endavant passem per sota un cadenat i continuem recte pel camí que planeja.

0,160Qm. 7,960Qm. Uns metres després d’un revolt a l’esquerra, deixem la pista i baixem per un corriol bastant fressat.

0,300Qm. 8,260Qm. Bifurcació. Girem a la dreta, tot davallant cap al fons del torrent de la Molinera. Uns metres més endavant deixem a la dreta una mina.

0,100Qm. 8,360Qm. Creuem el torrent i nosaltres camí s’enfila una mica.

0,060Qm. 8,420Qm. Bifurcació. Continuem pel camí que planeja a l’esquerra, obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,900Qm. 9,320Qm. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra i cinquanta metres més endavant som a la cruïlla de la Creu d’en Boquet. En aquest punt, tornem a enllaçar amb el GR-92, tanmateix ara nomès el seguim uns metres.

0,100Qm. 9,470Qm.  Deixem la pista principal i girem a l’esquerra, per un camí en sentit ascendent.

0,300Qm. 9,770Qm. Trobem construccions disseminades a banda i banda del camí.

0,400Qm. 10,170Qm. Bifurcació. Continuem pel camí de l’esquerra en sentit descendent.

0,100Qm. 10,270Qm. Creuem el torrent i el camí s’enfila per anar a buscar l’entrada principal de la masia de Cal Senyor, obviem la primera entrada a la dreta, passem el parquing del restaurant i tot seguit fem un revolt per deixar l’entrada al restaurant a l’esquerra i sortir a la pista (Can Maimó – Roca d’en Toni) que ens creua.

0,230Qm. 10,500Qm. Girem a l’esquerra en sentit descendent.

0,550Qm. 11,050Qm. Cruïlla de camins. Continuem pel camí que marxa recte i en sentit lleugerament ascendent, tot seguint la dirección del Refugi Municipal d’Animals. En aquest tram, sempre anirem per la pista principal, obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,780Qm. 11,830Qm. Cruïlla. Girem a l’esquerra per un camí que uns metres més endavant es converteix en un corriol.

0,160Qm. 11,990Qm. Tornem a enllaçar amb la pista. Continuem recte i uns metres més endavant creuem un cadenat del Parc.

0,270Qm. 12,260Qm. Obviem un camí que davalla a l’esquerra. Nosaltres continuem recte per la pista principal.

 1,750Qm. 14,010Qm. Arribem a la pista que va de Can Maimó a la Creu d’en Bouquet a l’alçada del pitch and put. Girem a la dreta. Uns metres més endavant, tot just quan deixem la masia de Can Maimó a l’esquerra, la pista es torna asfaltada.

0,475Qm. 14,485Qm  Girem a l’esquerra. Els primers metres encara estan asfaltats, però de seguida creuem un cadenat i anem a parar a un descampat. El nostre camí s’endinsa en el bosc passat un camp que deixem a la dreta.

0,150Qm. 14,635Qm. Deixem a l’esquerra un corriol que baixaria cap a la pista de Can Maimó. Nosaltres girem a la dreta en sentit ascendent.

0,320Qm. 14,955Qm. Cruïlla de camins. Girem a la dreta pel camí que mica a mica va perdent alçada.

0,650Qm. 15,605Qm. En un revolt tancat, trobem a l’esquerra un corriol que es va enfilant. Nosaltres el seguim.

0,250Qm. 15,855Qm. Can Rabassa. Límit de terme entre Vilanova i Vallromanes. Girem a la dreta i 30 metres més endavant girem a l’esquerra i baixem pel carrer Santa Quitèria.

0,150Qm. 16,005Qm. Creuem el carrer Antoni Gaudí i continuem per un corriol que en els primers metres va paral.lel al carrer Joan Miró.

0,425Qm. 16,430Qm. Tot passant per darrera l’escola arribem al carril bici. Continuem recte.

0,190Qm. 16,620Qm. Rambla de Vallromanes. Girem a l’esquerra.

0,300Qm. 16,920Qm. Rambla de Vallromanes, cantonada Avinguda Can Galvany. Girem a l’esquerra.

0,100Qm. 17,020Qm.  Pista poliesportiva coberta. Inici i final de l’itinerari d’avui.

Per fer aquesta entrada, hem extret informació de l’opuscle “Masies i capelles de Premià de Dalt”. Un recorregut per la vila, editat per l’Ajuntament de Premià de Dalt.

Properament parlarem de l'excursionisme al Vallès.

LA PLANA VALLESANA XII. FONTS D'ARREU XI. LES FONTS DE LA GARRIGA

                            Font de Can Santa Digna

Amb tres dies de retard, avui acabem aquesta sèrie dedicada a la Plana Vallesana que hem fet durant el 2014.

En aquest sentit, tot aprofitant que fa unes setmanes vam arribar caminant a La Garriga i tot passant pel carrer Calàbria, van passar a tocar de la Font de Can Santa Digna, avui l' entrada la dedicarem a les fonts de la Garriga, una vila amb fonts de muntanya, modernistes i termals, una vila on durant les primeres dècades del segle XX,  encara s'aprofitaven els recursos que donava la muntanya i per tant, les fonts d'aquells indrets, era quelcom molt important pel dia a dia de carboners, llenyataires, boscaters... alhora que hi havia la Garriga dels estiuejants, on es trobaven fonts que s'adornaven amb una construcció artística amb relleus i imatges al.legòriques i que eren llocs de repòs, festeig i berenars.

Així , fa 100 anys, el 1915, en Manuel Raspall, que llavors era arquitecte municipal va dissenyar les fonts modernistes de Can Santa Digna i del Passeig, amb una finalitat molt clara, que era facilitar l'accès a l'aigua potable a tots els veïns de la vila, però sense oblidar la vessant artística d'aquests elements del mobiliari urbà. 

Si a tot això, li afegim que a La Garriga també hi ha fonts termals que brollen a 60º, ens trobem amb una llista de 33 fonts de diferent tipologia.

Per fer aquesta entrada he extret la informació del número 22 de Monografies del Montseny editat per Amics del Montseny, el juny de 2007. L'article "Les Fonts de la Garriga, escrit per l'Hermínia Escolà, l'Esteve Noguera i en Josep M. Panadera el trobareu a les pàgines 163-177.

Per últim, cal dir que hi ha quatre fonts, Rovelló, Monjos, Ferreres i Pontet que pràcticament serien fora dels límits del municipi, però que l'estudi les considera garriguenques i nosaltres ho respectarem, faltaria més. 

Fonts que rajen o estan en més o menys bon estat

1-Font d'en Mau.
2-Font de Can Terrés.
3-Font de Ca l'Espargueró.
4-Font d'en Rovelló.
5-Font de la Fournier.
6-Font de Ca l'Oliveró.
7-Font dels Tremolencs.
8-Font Ibera.
9-Font de Santa Margarida.
10-Font de la Canyeta.
11-Font de l'Alegria.
12-Font de la Teula.
13-Font de Rupit.
14-Font de Ferreres.
15-Font del Pontet

Fonts seques, embardissades o destruïdes

16-Font de Can Illa de Dalt.
17-Font de Malhivern.
18-Font del Moro.
19-Font de les Roques.
20-Font de Can Rosselló d'Amunt.
21-Font dels Monjos.
22-Font Fonda o de la Conxita.
23-Font de Can Beia.
24-Font Fonollosa.
25-Font de Can Noguera.
26-Font d'en Torruella.
27-Font de la Noguera.
28-Font de l'Enrabiada.
29-Font de Cal Sunyer.
30-Font de la Passola.

Fonts Modernistes.

31-Font del Passeig.
32-Font de Can Santa Digna.

Fonts Termals.

33-Pou Calent.

Aquest 2015 li dedicarem una entrada mensual al Parc Natural del Montnegre-Corredor

FELIÇ 2015

Molt bona entrada d'any i que el 2015 gaudiu amb tot allò que feu.

Normalment pels voltants de Santa Cecilia uns recomanava una cançó, però aquest any no ho vaig fer. Ara amb unes setmanes de retard, però ideal per començar amb optmisme un nou any, us suggereixo aquesta cançoneta d' Els Catarres.

Enguany he triat la cançó "Invencibles" per dues raons, en primer lloc, el 2014, aquesta música ha sigut el fil conductor de la commemoració del Dia Internacional de les persones amb Discapacitat a Mollet del Vallès i sens dubte és una música alegre que enganxa, tot convidant a superar les dificultats i tirar endavant.  En segon lloc, el grup és d'Aiguafreda, contrades per les quals hem caminat força els dos darrers anys.

Properament, caminarem per Olzinelles.

LA PLANA VALLESANA XI. DE SANT MARTÍ DE CENTELLES A LA GARRIGA.

                                            El Sot del Bac

L’itinerari que us presentem avui és la continuació de l’etapa entre el poble de Montseny i Aiguafreda (Estació de Sant Martí de Centelles), que us vam presentar el mes d’abril de 2013.

El recorregut d’avui té una distancia de gairebé 17 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 450 metres. Pot fer-se a qualsevol época de l’any, això sí evitant les hores més caluroses de l’estiu i sobretot aneu en compte si ho feu en un dia de pluja, doncs cal creuar a gual el riu Congost.

Part de l’excursió d’avui transcorre pels cingles de Bertí, bressol de molts excursionistes per la proximitat i la bona conexió amb tren, i muntanyes inèdites en aquest blog fins ara.

Ja us avanço que segurament l’any 2016 dedicarem una entrada mensual a aquestes contrades.

Els punts més interessants de la ruta d’avui són, Sant Pere de Valldeneu,  La Trona, el Sot del Bac i el camí que paral.lel al Congost conecta El Figaró i la Garriga.

A continuació us descrivim l’itinerari fil per randa.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de Sant Martí de Centelles a 416 metres d’alçada i girem a l’esquerra, tot seguint el GR-5, direcció Sant Pere de Valldeneu. En un inici anem pel carrer Mas Oller, paral.lel a la via del tren.

0,370Qm. 0,370Qm. Mas Oller. Girem a la dreta per una pista de terra.

0,080Qm. 0,450Qm. Font de les Alzines de Can Oller.Construïda o remodelada el 1997. Font segurament amb aigua de xarxa, l’estructura de la qual és un cilindre fet de pedra i teula, l’aixeta està dins aquest cilindre i desguassa en una pica circular d’uns  60 cm. de diàmetre. Al voltant de la font hi ha una semicircunferència que fins i tot podía fer de banc. L’entorn ha estat habilitat com a parc on predominen les alzines i també hi ha la presencia d’algun pi. Continuem per la pista cap a Sant Pere de Valldeneu.

0,100Qm. 0,550Qm. Continuem per un carrer asfaltat en sentit descendent (Aquí el novembre de 2014, hi ha manca de fites blanques i vermelles).

0,060Qm. 0,610Qm. Descendeix a l’esquerra i va a parar a la colònia Oller, que ara és una zona esportiva. Per darrera la zona esportiva surt un camí carreter que seguim.

0,125Qm. 0,735Qm. Carrer asfaltat. El creuem i continuem pel corriol que marxa davant nostre, més endavant desemboca en una pista i nosaltres la seguim.

1,000Qm. 1,735Qm. Sant Pere de Valldeneu.  Es una esglèsia coneguda ja al 1007 i era una de les set parròquies que formava part del terme del castell de Centelles, primer baronia i que, posteriorment, va esdevenir comtat.  L'esglèsia consta d'una nau capçada per un absis semicircular, mentre que en èpoques posteriors van afegir-s'hi tota una sèrie de capelles laterals.

Un dels elements destacats és el campanar de torre que es troba a ponent de l'edificació, al costat de la façana d'entrada, de planta quadrada i força rabassut.  Continuem per la pista que marxa per darrera el cementiri.

0,175Qm. 1,910Qm. Continuem per un corriol que trobem a la dreta, tot pujant per unes arrels i continuar endavant per un pas que hi ha per entrar en un finca on hi ha bestiar.

0,275Qm. 2,185Qm. Sortim de la finca, creuem un camí carreter i continuem amunt a l’esquerra per un corriol. Uns metres més endavant el nostre camí passa entre unes feixes.

0,150Qm. 2,335Qm. Creuem un vailet i continuem endavant.

0,225Qm. 2,560Qm. Tornem a creuar un altra vailet I ara baixem al fons d’un torrent.

0,025Qm. 2,585Qm. Font de Valldeneu. L’aigua de la font segurament s’aprofita per regar les feixes per les quals hem passat fa una estona, doncs una mànega conectada al que seria el broc de la font així ens ho indica. Creuem el torrent i seguim amunt.

0,030Qm. 2,615Qm. El corriol desemboca en una pista més ampla. Ara girem a la dreta pel camí que va en sentit ascendent.

0,530Qm. 3,145Qm. Deixem la pista i girem a la dreta per un corriol que puja sobtadament.

0,475Qm. 3,620Qm. Arribem a una pista que ens creua. Continuem pel corriol que marxa amunt a l’altra banda de la pista. (Aquí també mancaria una mica de marcatge). Uns metres més endavant trobem un corriol que marxa a l’esquerra. Nosaltres l’obviem i continuem amunt.

0,825Qm. 4,445Qm. Arribem a un planell amb bones vistes sobre el Matagalls i el Pla de la Calma. Girem a l’esquerra per una pista.

0,075Qm. 4,520Qm. Bifurcació de camins. Continuem a l’esquerra. En un principi el camí és força desdibuixat.

0,125Qm. 4,645Qm. Continuem per un corriol molt més fressat.

0,125Qm. 4,770Qm. La Trona. (806 metres) Des d’aquí hi ha molt bones vistes de la Serralada Litoral.  Deixem el GR.5 que marxa cap a Sant Feliu de Codines i ara nosaltres seguirem les marques grogues i blanques del PR-33. (Sender Garriguenc) fins  El Figaró. Anem avall.

0,500Qm. 5,270Qm. Creuem un vailet. En aquest tram hem d’anar en compte, doncs si el terra està mullat podem relliscar. Continuem avall.

0,500Qm. 5,770Qm. Sortim a una pista. Continuem a l’esquerra.

0,350Qm. 6,120Qm. Girem a la dreta per un corriol que davalla.

0,300Qm. 6,420Qm. Tornem a creuar un vailet. Cruïlla de camins. Continuem avall.

0,850Qm. 7,270Qm. Creuem una pista. Continuem recte pel corriol que davalla.

0,100Qm. 7,370Qm. Creuem un torrent, ja estem entrant en el Sot del Bac.

0,125Qm. 7,495Qm. El Sot del Bac. Aquesta vall estreta i ferèstega que tenim sota el nostres peus, sens dubte ha sigut un dels bressols de l’escalada a Catalunya. De fet, davant nostre en aquest moment tenim les agulles de les Dues Germanes. Nosaltres continuem pel camí descendent.

0,250Qm. 7,745Qm. Deixem a la dreta una bauma. Continuem avall.

1,650Qm. 9,395Qm. Arribem a una bifurcació. Continuem pel camí que baixa a l’esquerra.

0,100Qm. 9,495Qm. Girem a la dreta per una pista que ens creua. Continuem avall, tot obviant els camins que menen a la dreta, fins que arribem a la via del tren.

0,400Qm. 9,895Qm. Amb MOLT DE COMPTE!!! Creuem la via i continuem recte per la pista que segueix davallant.

0,125Qm. 10,020Qm. Passem per una zona industrial.

0,100Qm. 10,120Qm. Cruïlla. Continuem recte pel carrer Ramon Mestre.

0,350Qm. 10,470Qm. Creuem l’autovia tot passant per la passera que la travessa per dalt. En aquest moment, abandonem el PR-33 que s’enfila cap a Sant Pere de Vallcàrquera.

0,200Qm. 10,670Qm. Girem a la dreta per l’antiga carretera de Ribes.

0,200Qm. 10,870Qm. Pont del Montmany. Continuem recte per l’antiga carretera de Ribes.

0,200Qm. 11,070Qm. Rotonda. Seguim recte, com si ens anèssim a incorporar a l’autovia. Uns metres més enllà trobem la font dels Gitanos.

Font dels Gitanos:  És un petit oasis format entre la carretera de Vic, el riu Congost i les primeres cases del Figaró. Fa pocs anys va ser restaurada i té un doll d’aigua molt abundant.

Amb frontal de pedra i broc de ferro, l’aigua cau en una pica quadrada. Malgrat tenir un banc per seure, el brogit de l’autovia no conviden a seure-hi i relaxar-te.

Continuem direcció Puiggraciós, tot passant per sota el pont de l’autovia.

0,450Qm. 11,520Qm. Passem per sota el viaducte Sant Jordi.

0,200Qm. 11,720Qm. Creuem el Congost per sobre un pont  i girem a l’esquerra, tot seguint les indicacions de la ruta dels Cingles de Bertí. Deixem a la dreta una zona industrial.

0,300Qm. 12,020Qm. Desemboquem en un camí de terra, paral.lel al riu Congost.

0,250Qm. 12,270Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte, en sentit descendent. Uns metres més endavant creuem el torrent de les Oliveres.

0,100Qm. 12,370Qm. Cruïlla de camins. Continuem pel camí que planeja a l’esquerra.

0,150Qm. 12,520Qm. Deixem una masia a l’esquerra.

0,300Qm. 12,820Qm. Passem per sota la via del tren.

0,400Qm. 13,220Qm. Deixem a la dreta un camp d’oliveres. Ben passat el camp, baixem a l’esquerra  cap al riu Congost i segons l'època de l’any, ens haurem de descalçar per creuar el riu.

0,350Qm. 13,570Qm. Passem a tocar de l’autovia C-17. Malgrat tot, no hi ha perill, perquè ens separa del trànsit rodat una doble tanca de protecció. Tot just passem aquest tram, deixem a l’esquerra el rec Monar.

El rec Monar, que agafa l’aigua del Congost sota la casa de Can Mas, molt a prop del terme del Figaró, al segle XV ja creuava tota la Garriga i va servir per regar una extensa zona d’horta, amb una comunitat de regants que havia arribat a agrupar 300 pagesos. Però el rec va néixer i va prendre el nom, de fet, d’una altra necessitat vinculada, paradoxalment, als conreus de secà: l’aigua del rec servia per fer funcionar els molins (molinar > monar) i del gra fer-ne farina. Només en segon terme, cap al segle XVI, va començar a servir per al regadiu i per a tantes d’altres activitats que es van generar al seu voltant.

0,350Qm. 13,920Qm. Desemboquem a una pista ampla.

0,100Qm. 14,020Qm. Girem a l’esquerra per un corriol i tornem a deixar les vies a sobre nostre.

0,850Qm. 14,870Qm. Deixem a l’esquerra un imponent arbre. Continuem recte.

0,150Qm. 15,020Qm. Passem pel tunel de la Moranta. Una vegada sortim del tunel, podem dir que acabem d’entrar a la plana vallesana, doncs el paisatge s’obre moltíssim.

0,300Qm. 15,320Qm. Deixem a l’esquerra el pont del Querol.  Continuem recte, ara per un vial asfaltat.

0,550Qm. 15,870Qm. Girem a l’esquerra per un pont que creua el riu Congost.

0,125Qm. 15,995Qm. Girem a la dreta pel carrer Calàbria.

0,325Qm. 16,320Qm. A l’esquerra, a l’alçada del número 104 trobem la font de Can Santa Digna que fa cantonada.  S'anomena popularment font de Can Santa Digna perquè es trobava davant de la casa que porta aquest nom, però s'en sap que al principi es deia la font Vilanova.  Aquesta font va ser construïda l'any 1915, amb l'objectiu de facilitar l'accés i el repartiment de l'aigua potable a la Garriga. El seu arquitecte va ser Manuel Raspall.

Aquesta és una font d'estil modernista, i juga principalment amb els colors blanc i blau. A la part superior hi podem observar un llum de ferro forjat treballat a cop de fuet. A ambdós laterals hi podem observar una jardinera.
Al centre de la font hi ha representat geomètricament un rostre, amb dos ulls en forma de botons ceràmics. La seva forma és sinuosa i bella. 

Uns metres més endavant,  girem a l’esquerra pel carrer Torrent de la Cova.

0,060Qm. 16,380Qm. Girem a la dreta pel carrer de Cardedeu.

0,200Qm. 16,580Qm. Girem a l’esquerra per carrer de la Font del Nen.

0,100Qm. 16,680Qm. Girem a la dreta per la Ronda Carril.

0,100Qm. 16,780Qm. Estació de la Garriga. Final de l’itinerari d’avui.

La descripció de la font de Can Santa Digna l’he extret de www. lagarriga.proxarxa.net.

La propera setmana, aprofitant que avui hem arribat a La Garriga, us enumerarem totes les seves fonts.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

VALLROMANES CAMINA PER LA SALUT 2014

    

Com cada any a mitjans de desembre, centenars d’activitats es realitzen arreu de Catalunya per recaptar fons per la Marató de TV3.

Aquest any els diners recaptats s’utilitzaran per lluitar contra les malalties del cor.

Enguany el Club BTT Trinxacadenes organitza una caminada de 7,5 quilòmetres pels voltants de Vallromanes. L’itinerari en la seva totalitat transcorre per pistes i corriols.

L’activitat que començarà a les 9:30h des de la pista poliesportiva coberta esta adreçada a caminaires de totes les edats, doncs és apte per nens a partir de 4 o 5 anys. Tanmateix la caminada nomès té un desnivell positiu d’uns 150 metres i a mig recorregut hi haurà un avituallament amb fruits secs i aigua.

Les inscripcions es podran fer des d’una hora abans de l’inici de la caminada i el preu d’inscripció serà de 5 Euros. En aquest sentit, els primers inscrits tindreu d’obsequi un ecogot.

A la pista poliesportiva també hi haurà un punt de venda de samarretes Trinxes, aquests diners també aniran destinats a la Marató.

La caminada acabarà a la plaça de l’Esglèsia on hi haurà més activitats organitzades per la Comissió de la Marató de Vallromanes.

Si teniu algun dubte o pregunta sobre la caminada us podeu adreçar a info@trinxacadenes.com o toni@trinxacadenes.com

Properament parlarem de les fonts de La Garriga.