Caminant per la plana o bé per la muntanya és fàcil trobar masies o finques dedicades a la ramaderia.
Aquells que no tenim dia a dia contacte amb els animals, simplement veurem un porc, un ase, una cabra o una gallina, però darrera aquest bestiar hi ha molt vocabulari que ens ajuda a filar prim amb l'espècie i la característica propia d'un individu.
Un altre apartat són les bèsties que viuen al voltant d'aquestes masies i que sovint els hi fan la guitza.
Finalment, segurament arribarà el dia que podrem fer una gramàtica al voltant del gat, doncs arreu dels Païssos Catalans rep noms diversos, sense cap esforç, avui en presentem tres.
Les 29 paraules d'avui són les següents,
Acomboiar: Acompanyar. Anar amb un altre.
Àdena: Ànec
Bofiot: Rata d’aigua que viu a les síquies i basals d’aigua i
que s’alimenta d’arrels vegetals. A la Gramàtica del Caminant XVI, es defineix bofiot com un forat produit per l'aigua de pluja als conreus, als peus dels marges o parets.
Bolboreta: Papallona.
Bover: Caragol de terra, més gran que els
ordinaris i de color fosc.
Capó: Pollastre, mascle de
la gallina que, una vegada castrat, es desenvolupa molt més del normal. Menjar
típic de Nadal.
Catxapó:
Conillet
molt jove.
Cordera: Cria d’ovella jove amb què l’amo del ramat
del poble obsequiava els terratinents per la festa patronal o festa major i que
feien servir com a trofeu pels diferents jocs o competicions que es disputaven
entre solters i casats o entre pobles veïns amb certa rivalitat.
Crestó:
Mascle de la cabra de més d’un any d’edat.
Cabrit de dos o tres anys, capat.
Escaler: Animal enganxat entre els braços del
carro.
Garrí:
Porc que encara mama fins a set o vuit setmanes de vida.
Guita:
Bèstia de peu rodó amb tendència a donar coces.
Jou:
Peça de ferro o fusta corbada on queden unides les
bèsties per estirar o llaurar.
Junyir: Posar els coixins amb el jou a un parell d’animals per treballar junts i
fer més força.
Lloca:
Gallina que cova els ous fecundats pel gall fins que
neixen els pollets i els acomboia durant les primeres setmanes.
Llorigada:
Conjunt d’animals, especialment conillets, nats d’un
part.
Matacà: Llebre petita i molt corredora, que
cansa molt els gossos que la persegueixen.
Mixona: Gata
Morica: Nom que es dóna a un animal que té
tot el cap amb el pelatge negre.
Mosset: Gat.
Mostela: Mamífer
carnisser de la família dels mustèlids, d'uns 25 cm. de llargària, cos llarguer,
potes curtes, pel bru rogenc amb les parts inferiors blanques. És un animal molt
viu i lleuger i s'alimenta de mamífers i aus casolanes
Paniquella: Mostela.
Parell: Conjunt de dos bous, mules o altres
bèsties similars, junyides, per treballar.
Porcell: Porc, mascle o famella, des que neix
fins que el desmamen o fins que és a mig fer, de quatre o cinc mesos.
Regaló: Cavall o mul de luxe, ben alimentat,
destinat només a la sella. A la Gramàtica del Caminant XXI. ens referim al regaló, com el lloc on trenquen les ones.
Segalla: Cria femella de la cabra que es
guarda com a reproductora.
Somera: Femella de l’ase.
Verra: Truja, femella del porc.
Xibeca: Òliba.
I a més a més a gramàtiques anteriors ja han aparegut unes quantes besties.
Borrec: Animal de llana d'un o dos anys.
Escabotell: Estol, grup més o menys nombrós d'animals.
Galamons: Capgrossos. En castellà "Renacuajos".
Moix: A Els Ports, gat.
Moltó: Mascle de l'ovella castrat.
Rabosa: A l'Alt Maestrat, guineu.
Tropell: Ramat. Conjunt de caps de bestiar.
Voram: Medusa.
Per fer aquesta entrada he consultat la versió digital del Diccionari Català-Valencià-Balear Alcover-Moll i el llibre "Vocabulari del pagès" de Miquel Pont i editat per Pòrtic l'any 2009.
Properament creuarem la plana vallesana per arribar fins a Montserrat.
