LA PLANA VALLESANA IV. CAMINANT PER GALLECS.

                                   La Font de la Torre d'en Malla      
                                                     

Si en lloc de pensar en Mollet com una vila, pensem en Mollet com una llar, podem dir que aquesta casa té jardí a la part de llevant, format pels boscos i les muntanyes de les serralades Litoral i Marina i a la part de ponent, hi té un pati força gran, on després de treballar, molta gent d’aquestes contrades surt a prendre la fresca, a córrer, a anar amb bicicleta, a passejar el gos… en definitiva a fugir del brogit de la ciutat i a respirar l’aire de Gallecs.

A la sortida d’avui enllaçarem les estacions de Mollet- Santa Rosa i Parets del Vallès tot travessant l’espai rural de Gallecs. La ruta té una mica més de 6 quilòmetres, 100 metres de desnivell positiu i es pot fer durant tot l’any, excepte a les hores centrals dels dies més calurosos de l’any.

L'ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de la Santa Rosa i girem a la dreta (direcció Puigcerdà) pel carrer Joan Maragall.

0,100Qm. 0,100Qm. Creuem el pas a nivell i caminem uns metres pel carrer de Rafael de Casanoves fins que a la dreta entrem en el Parc de la Farinera. Creuem el parc.

0,250Qm. 0,350Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Santiago Tiffon.

0,180Qm. 0,530Qm. Girem a la dreta pel carrer d’Alvarez de Castro.

0,175Qm. 0,705Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Santa Perpétua. A la dreta ens queda l’Hospital de Mollet.

0,125Qm. 0,830Qm. Creuem la ronda dels Pinetons i continuem pel camí de terra que puja lleugerament.

0,100Qm.  0,930Qm. Obviem un camí que marxa a la dreta. Nosaltres continuem recte.

0,110Qm. 1,040Qm. Continuem a la dreta pel camí principal, obviant un altre camí que ens arriba per l’esquerra.

0,125Qm. 1,165Qm. Font dels Pinetons. El frontal d’aquesta font està fet de pedra I ciment i té forma semicircular. A banda I banda hi ha un pedrís per seure  fet amb la mateixa pedra. L’aigua és de la xarxa i el broc és una aixeta amb polsador. La font desguassa en un albelló amb una reixa de ferro quadrada d’uns 50cm. per costat.

Cal esmentar que uns metres més amunt d’aquesta font, hi ha els dipòsits d’aigua potable de Mollet.

Ara continuem per la pista i cent setanta cinc metres més endavant arribarem al pont que creua l’autopista AP-7. Creuem el pont.

0,075Qm. 1,415Qm. Cruïlla. Continuem recte pel Camí dels Bandolers per anar carenejant, direcció a la gran antena que tenim davant nostre. Des d’aquí dalt tenim molt bones panoràmiques de Gallecs, la plana vallesana i les muntanyes que la limiten.

0,925Qm. 2,340Qm. Deixem a l’esquerra uns dipòsits d’aigua. Continuem recte.

0,235Qm. 2,575Qm. Girem a la dreta cap a Santa María de Gallecs.

0,710Qm. 3,285Qm. Trobem una pista que ens creua. Girem a la dreta.

0.250Qm .3,535Qm. Santa María de Gallecs. Església d’estil romànic, amb vestigis preromànics i paleocristians, consagrada el 1007. Té planta de creu llatina, absis rectangular i orientat a llevant i campanar d’espadanya. Cal parar atenció a la finestra geminada de la façana, amb la columna central invertida. A l’interior s’observen unes sitges on es guardava el blat sagrat. La restauració es va fer els anys 1967 i 1968.

Ara continuem pel camí que marxa a llevant de l’ermita, entre plataners i paral.lel al torrent Caganell.

0.280Qm. 3,615Qm. Deixem a la dreta els aiguamolls de Can Salvi. Aquesta zona humida assegura un mosaic de microhàbitats que permet un increment de la diversitat biológica. També actua com a depuradora biológica de les aigües del torrent Caganell. La tanca és permeable i permet l’accés dels animals des de l’exterior a l’aigua.

Seguim pel camí principal fins que trobem el segon aguait dels aiguamolls de Can Salvi. En aquest punt, girem a l’esquerra i continuem per un corriol entre horts.

0,100Qm. 3,715Qm. El corriol es converteix en camí i nosaltres continuem recte.

0,100Qm. 3,815Qm. El nostre camí gira a l’esquerra.

0,100Qm. 3,915Qm. Creuem la carretera i continuem amunt. A la dreta ens queda Can Jornet Xic.

0,750Qm. 4,665Qm. Cruïlla de camins. Deixem a la dreta Can Cònsol i nosaltres continuem recte per la pista que davalla cap a la Torre d’en Malla.

0,150Qm. 4,815Qm. Deixem a l’esquerra la torre d’en Malla. Aquesta  masia fortificada  està ja documentada el 904. L’edifici actual correspon a l’època gòtica, amb dues torres de defensa i planta quadrangular. Conserva una finestra gòtica bifurcada.

Continuem avall.

0,100Qm. 4,915Qm. Font-Safareig de la Torre d’en Malla. Aquest safareig de l’època romana  conserva dos rentadors i quatre piques de punt rodó i utilitza aigua de la mina que hi circula subterràniament. L’aigua brolla d’un frontal de pedra i el broc és un tub de ferro que tot just sobresurt un parell de centímetres. L’aigua cau en una pica gairebé quadrada i aquesta desguassa en el safareig.

L’aigua no és potable pel consum humà perquè està molt carregada de nitrats. És una llàstima perquè a finals de març de 2014 raja 240 litres a l’hora.

Actualment, és difícil trobar anfibis autòctons en aquest safareig, tanmateix s’han alliberat peixos alotòctons, fet que ha fet desaparèixer la fauna autóctona.

L’entorn està ben conservat i és un bon lloc per seure, refrescant-se i fer un mos.

Ara continuem per la pista cap a Parets.

0,120Qm. 5,035Qm. Abans de creuar a gual la Riera Seca, girem a la dreta.

0,250Qm. 5,285Qm. Creuem la riera per un pont i continuem a la dreta per entrar a l’Eixample de Parets.

0,040Qm. 5,325Qm. Enllacem amb el Passeig de la Ribera.

0,580Qm. 5,905Qm. Girem a l’esquerra pel Passeig Ronda. Si anem per la vorera de llevant estarem a Mollet, si anem per la vorera de ponent estarem a Parets.

0,480Qm. 6,385Qm. Estació de Parets. Punt final de la sortida d’avui.

Per fer aquesta entrada, he extret informació de www.espairuralgallecs.cat.

Per últim, avui també us vull anunciar que qui no tingui encara el llibre Parc de la Serralada Litoral. Història i Itineraris d’Adrià Triquell, sens dubte l’obra més ferma que s’ha fet fins ara al voltant del patrimoni històric del Parc, ara el pot adquirir a www.llibreserraladalitoral.info/ per només 15 Euros, 3 Euros més barat que a les llibreries.  

Un bon llibre per regalar per Sant Jordi.

 

 

 

 

 

TRINXACAMES 2014

El proper diumenge 4 de maig el Club BTT Trinxacadenes portarà a terne la IV edició de la Trinxacames. La sortida será a les 9:00h des de la pista poliesportiva coberta de Vallromanes.

Aquesta caminada és una prova no competitiva que dóna a conèixer indrets poc coneguts de l’entorn de Vallromanes, tanmateix podeu fer-la caminant o corrent.

Aquest any ens presenten dos recorreguts inèdits, un de 10 quilòmetres i 500 metres de desnivell positiu i un altre d’uns 15 quilòmetres amb 800 metres de desnivell positiu. En aquest sentit, gran part del recorregut passa per corriols i camins carreters.

Amb l’objectiu que hi participi tota la familia, al marge d’oferir dos propostes, una pels més avesats a caminar i un altre més asequible, també han ajustat els preus i així us poden oferir unes inscripcions a 8 Euros pels adults i a 5 Euros pels nens fins a 12 anys. Tanmateix, les inscripcions d’adults a partir del 11 d’abril passaran a valer 10 Euros.

Amb el preu d’aquesta inscripció tindreu dret a un o dos avituallaments (segons el recorregut que trieu), una botifarrada a l’arribada i l’obsequi d’una samarreta commemorativa.

La inscripció estarà limitada a 500 participants i el límit de temps será de 4h 30min.

Trobareu més informació a www.trinxacadenes.com

Properament anirem d'excursió per Gallecs.

LA PLANA VALLESANA III. FONTS D'ARREU VIII. ELS NAIXEMENTS DELS RIUS DE CATALUNYA.

 

Avui parlarem d’un llibre que va guanyar els XII Premi Vèrtex a un Recull d’Itineraris de Muntanya.  Excursions als naixements dels rius de Catalunya d’Albert Vicens Llauradó i editat per Cossetània Edicions el gener de 2013 ens acosta fins les fonts d’un bon grapat dels rius catalans.

Tanmateix, en aquest llibre trobarem els naixements dels rius de la conca del Besòs que formen la plana vallesana i que haurem d'anar a buscar les seves capçaleres a les serralades que envolten aquesta plana.

És ben sabut que el Besós el formen l'aiguabarreig del Mogent i el Congost a l'alçada de Montmeló i més avall pel marge dret li van arribant altres tributaris com el Tenes, la Riera de Caldes i el Ripoll, Però on neixen aquests cinc rius.

    1. El Mogent.   Té un  naixement doble, a la riera de Ca l’Arenes a Dosrius (Maresme) i a la Riera de l’Illa a (Vilalba Sassera. (Vallès Oriental).

 2. El Congost.      Neix a la font del Regàs. (Collsuspina. Osona). Aquest naixement també es considera el naixement del Besòs.

3. El Tenes. Té tres punts d'inici, relativament a prop els uns amb els altres, la font de la Sauva Negra, el pantà de Santa María i el Torrent de Rocallisa. (Centelles i Balenyà.Osona.)

4. La Riera de Caldes.  Neix a les canals del vessant est de Sant Sadurní de Gallifa. (Gallifa. Vallès Oriental).

5. El Ripoll. Neix a la font de Cal Llogari. (Sant Llorenç Savall. Vallès Occidental).

Entre les 20 rutes que ens presenta aquesta guía, dues ens portaran fins els naixements del Tenes i del Ripoll i les restants caminaran per les capçaleres del Llobregat, Ter, Segre, Cardener, Flúvia...

Tanmateix, també ens fa una breu descripció de 10 naixements més, entre ells el Congost i ens anomena els inicis de 37 rius mes, repartits per tota la geografía catalana.

Al marge d'aquesta guía, actualment Club Muntanyenc Mollet http://www.cmmollet.cat/activitat.php?id=1058    i el Club Muntanyenc Sant Cugat, http://cmscsm.wordpress.com/grup-de-muntanya/ estan fent un cicle de sortides a aquests naixements.

 Properament us passarem el llistat de les fonts que ens presenta aquest llibre classificades segons la seva conca.

 

 

 

 

 

 

 

LES 25 PRIMERES GRAMÀTIQUES DEL CAMINANT

           Alguns li diuen marraixa, altres càntir i fins i tot poal.

Ja fa gairebé 5 anys que vam fer la primera gramática del caminant. Les dues primeres entregues eren una miscelània de mots que utilitzem els caminaires quan ens atansem a la muntanya, a partir de la tercera gramática el tema de casdascuna ja ha sigut molt més acotat i el gener vam arribar a la vint-i-cinquena, havent definit 600 paraules.
Avui no us presentem cap mot nou, tanmateix aprofitem per fer un esment de cadascuna d'ella, indicant la data de publicació i el tema.
El mes de maig definirem mots relacionats amb els animals i el bestiar que trobem en aquestes contrades.

1.     La gramática del caminant. Publicada l’abril de 2009

 

2.     Gramàtica del Caminant II. Publicada el gener de 2010.

3.     Gramàtica del Caminant III. Antigues mides de mesura. Publicada l’abril de 2010.

4.     Gràmatica del Caminant IV. Eines del camp i de la cuina.  Publicada l’agost de 2010.

5.     Gramàtica del Caminant V. Noms de Vallromanes. Publicada el novembre de 2010.

6.     Gramàtica del Caminant VI. Noms de Vilanova del Vallès I. Publicada el desembre de 2010.

7.     Gramàtica del Caminant VII. Noms de Vilanova del Vallès II. Publicada el desembre de 2010.

8.     Gramàtica del Caminant VIII. Robes i indumentàries. Publicada el febrer de 2011.

9.     Gramàtica del Caminant IX. Mots i noms de Badalona. Publicada el març de 2011.

10.  Gramàtica del Caminant X. Màrius Serra I. Publicada el juliol de 2011.

11. 100 anys de Valor. Publicada l’agost de 2011.

12.  Gramàtica del Caminant XII. Màrius Serra II. Publicada l’octubre de 2011.

13. Gramàtica del Caminant XIII. Els oficis dels nostres avis. Publicada el gener de 2012.

14.  Gramàtica del Caminant XIV. Feines de la pagesia I. Publicada el març de 2012.

15.  Gramàtica del Caminant XV. Enric Valor. Publicada el maig de 2012.

16.  Gramàtica del Caminant XVI. Mots sobre el terreny. Publicada el juliol de 2012.

17. Gramàtica del Caminant XVII. La Verema I. Publicada el setembre de 2012.

18. Gramàtica del Caminant XVIII. Els noms de les muntanyes. Publicada el novembre de 2012.

19.  Gramàtica del Caminant XIX: Mossèn Cinto Verdaguer. Publicada el gener de 2013.

20. Gramàtica del Caminant XX. Paraules de l’aigua I. Publicada el març de 2013.

21. Gramàtica del Caminant XXI. Paraules de Vilassar. Publicada el maig de 2013.

22. Gramàtica del Caminant XXII. Paraules del Montseny. Publicada el juliol de 2013.

23. Gràmatica del Caminant XXIII. La Verema II. Publicada el setembre de 2013.

24. Gramàtica del Caminant XXIV. Paraules d’Espriu. Publicada el novembre de 2013.

25.  Gramàtica del Caminant XXV. Paraules de l’aigua II. Publicada el gener de 2014.

LA PLANA VALLESANA II. DEL CONGOST A LA SERRA DE PONENT

                      Font del carrer de la Verneda del Congost

Avui caminarem des de l’estació de Montmeló, fins l’estació de Granollers-Canovelles. Començarem passejant pel Carrer Major fins el Pou de l'Hostal. Tot seguit, continuarem per la riba del Congost, passant pels aiguamolls de Can Cabanyes. Posteriorment ens enfilarem cap a la serra de ponent on anirem buscant el recorregut entre camins carreters, miradors i polígons. Coneixerem la font del Ràdium i finalment tresquejarem fins la verneda de Can Gili.

Sens dubte, la serra de ponent de Granollers és una gran desconeguda i malgrat tenir que caminar 1,5 quilòmetres per polígons, repartits en diferents trams, val la pena fer aquest itinerari per les panoràmiques que ens regala aquesta excursió i pel fet que passem per indrets que eren abocadors les últimes dècades del segle XX i que avui són espais periurbans amb un aspecte molt digne.

El recorregut d’avui té una llargada de 8,5 quilòmetres, un desnivell d’uns 100 metres positius i es pot fer a qualsevol època de l’any, tanmateix cal evitar les hores centrals dels dies més calurosos de l’any. Durant l’itinerari trobem dues fonts, de les quals podem beure sense problema perquè l’aigua és de xarxa.

Aquesta ruta d’avui enllaça amb el punt quilomètric 2,970 (el pont de Santiago Rusiñol a Montmeló) de l’itinerari Caminant entre el Mogent i el Congost publicat el novembre de 2012.

EL CAMÍ PAS A PAS.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de tren de Montmeló i girem a l’esquerra pel carrer Lluís Companys, cap al nucli urbà de Montmeló.

0,070Qm. 0,070Qm. Girem a la dreta pel Carrer Major.

0,325Qm. 0,395Qm. Arribem al Pou de l'Hostal. Al capdamunt del carrer Major, i gairebé tocant a la cruïlla, existia un pou que l'any 1923, aprofitant les obres del nou consistori, escoles i plaça es decideix adaptar-lo, mitjançant una bomba, a font pública. Es tracta de la font que actualment es troba davant de l'Hostal Serra, anomenada popularment com “la bomba” pel sistema emprat per treure'n l'aigua. Aquesta font, cap els anys setanta del segle XX es remodelarà donant-li l'aspecte actual (El lloc on hi havia el pou encara es pot veure sobre la vorera, a tocar de la bomba, on actualment hi ha una tapa metàl·lica)

Avui dia, la font està feta de pedra, l'aigua és de xarxa i raja quan apretem el pulsador. A banda esquerra, sota la roda de la bomba hi ha un petit banc on seure. L'aigua desguassa en una pica quadrangular cap al clavegueram. Creuem la carretera i continuem a la dreta. 

0,100Qm. 0,495Qm. Seguim pel carrer Santiago Rusiñol

0,100Qm. 0,595Qm. Contineum  pel carrer Santiago Rusiñol que fa un gir a l’esquerra de pràcticament 90 graus.

0,125Qm. 0,720Qm. Arribem a una rotonda que creuem i ja som a la riba esquerra del riu Congost. Ara girem a l’esquerra pel carrer Verneda del Congost.

0,250Qm. 0,970Qm. Passem per sota les vies del tren. Uns metres més endavant s’acaba el camí de grava i continuem per un camí de terra.

0,330Qm. 1,300Qm. Font del carrer de la Verneda del Congost. És una font feta amb obra i amb còdols de riu. El broc és una aixeta amb polsador i l’aigua que és de xarxa, cau en una pica en forma de trapezi. Curiosament, sota la pica, adosat al frontal de la font, hi ha un banc per seure-hi  fins a tres persones. Per últim, la font desguassa per la seva part posterior, amb una canonada, directament al llit del Congost.     

Continuem endavant. En aquest tram, a  la banda esquerra tenim un polígon industrial.

0,225Qm. 1,525Qm. Creuem la ronda del Pedregal. Continuem recte.

0,100Qm. 1,625Qm. Passem per sota l’autopista. Uns metres més endavant deixem el carrer i continuem pel camí de terra que ens queda a la dreta. Això si, sempre paral.lels al Congost.

1,100Qm. 2,725Qm. Arribem als aiguamolls de Can Cabanyes. Les actuacions que s’han fet els darrers anys de millora paisatgística i de restauració ambiental, com ara la recuperació dels marges fluvials, la regeneració del bosc existent i la creació d’un aiguamoll artificial, han permès augmentar la naturalització i la diversitat d’ambients de l’espai de ribera.  En aquest sentit, l’espai de Can Cabanyes constitueix un refugi per a la fauna d’ocells del riu Congost. Té un gran valor biològic en una zona periurbana i ja hi han estat detectades 86 espècies vegetals i 35 espècies d’ocells. Ara ens endinsem pel bosc de Can Cabanyes, per un corriol que trobem a l’esquerra.

0,100Qm. 2,825Qm. Arribem a l’aguait. Després d’observar l’aiguamoll i els seus habitants, continuem endavant.

0,160Qm. 2,985Qm. Tornem a enllaçar amb el camí del Congost. Girem a l’esquerra, obviant la passera que hi ha davant nostre.

0,150Qm. 3,135Qm. Passem per sota una carretera.

0,520Qm. 3,655Qm. Deixem el camí del Congost i girem a l’esquerra per un camí entre horts.

0,060Qm. 3,715Qm. Creuem un vial. Continuem recte.

0,070Qm. 3,785Qm. Som al polígon industrial del Congost. Tornem a creuar un altre vial i continuem recte.

0,100Qm. 3,885Qm. Girem a l’esquerra i 50 metres més enllà continuem per un camí que puja per creuar la via de tren Barcelona- Puigcerdà.

0,080Qm. 3,965Qm. MOLT DE COMPTE!!! Hem de creuar la via. Continuem pel camí cimentat que puja bruscament i 15 metres més endavant girem a la dreta per un camí.

0,180Qm. 4,145Qm. Obviem el camí que ens arriba per l’esquerra. Continuem amunt. Des d’aquí dalt, tenim unes vistes magnifiques de la plana que dibuixa el Congost.

0,275Qm. 4,420Qm. Tot anant pel camí de la serra, deixem a l’esquerra una alzina.

0,430Qm. 4,850Qm. Polígon industrial del Coll de la Manya. Arribem a un carrer que ens creua. Girem a la dreta, tot planejant pel carrer Camí de la Serra.

0,125Qm. 4,975Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Leonard Torres Quevedo.

0,275Qm. 5,250Qm. Girem a la dreta pel carrer de Cal Ros dels Ocells.

0,585Qm. 5,835Qm. Creuem el pont que travessa per sobre la N-152A. Seguim endavant.

0,100Qm. 5,935Qm. Pas de peatons. Creuem i girem a la dreta, per la vorera del davant, per la qual hem baixat.

0,050Qm. 5,985Qm. Girem a l’esquerra per un camí de terra en sentit ascendent.

0,350Qm. 6,335Qm. Cruïlla de camins. Girem a l’esquerra, direcció la Font del Ràdium.

0,230Qm. 6,565Qm. Arribem al final d’un carrer asfaltat. Davant nostre hi ha un centre d’acollida d’animals i a l’esquerra un camí que ens durà directament a la font.

0,150Qm. 6,715Qm Entorn de la font del Ràdium. Son tres fonts de nova construcció, a tocar una amb les altres, d'aigua provinent de la xarxa municipal, emplaçades en el lloc on havia estat la desapareguda font del Ràdium.
La primera d'elles es va construir de manera semblant a l'original; dos bancals de pedra en forma de semi-cercle amb una obertura per accedir a l'interior i entre ells una gran llosa allargada, disposada en vertical, a la part baixa de la qual una aixeta de polsador deixa rajar l'aigua que cau a un llarg enreixat que circula perpendicular a la font, al mig del terra empedrat.

La segona font queda a només tres metres a l'esquerra de la primera, formada per una llosa allargada disposada en vertical, clavada directament al terra, amb una aixeta de polsador a la part alta per on brolla l'aigua i cau en un bassal rodó arran de terra.

L'última font es troba a uns 20 metres al nord-oest de les altres, a peu de camí. És una font singular, feta amb travesses de tren. Dues travesses unides i clavades al terra li fan de frontal, amb una aixeta de polsador per on raja l'aigua que cau en un bassal quadrat, fet també amb travesses, i que envolta el frontal.

L'aigua que antigament rajava de la font tenia un gust singular i característic. Davant d'aquestes qualitats organolèptiques, els anys vint i trenta del segle XX es va difondre la idea d'una possible presència de radi en les aigües, com ho demostren escrits i anuncis de l'època que exaltaven les propietats radioactives de l'aigua. D'aquesta característica poc usual va derivar el nom de la font, Ràdium.

A l’entorn hi ha unes quantes taules i bancs de fusta, perfectes per atansar-nos amb nens a fer un mos i poder jugar, doncs l’espai és força ample i agradable.

Ara continuem pel camí principal que marxa direcció nord, obviant els camins que pugen cap a dalt de la serra.

0,125Qm. 6,840Qm. El nostre camí gira a la dreta, uns metres més endavant es torna costerut.

0,300Qm. 7,140Qm. Camí que ens creua. Girem a la dreta.

0,180Qm.7,320Qm. Pista que ens creua. Girem a la dreta, en sentit descendent.

0,150Qm. 7,470Qm. Ens arriba un camí per la dreta, l’obvíem i continuem recte. Des d’aquí dalt tenim una magnífica perspectiva de Granollers i Canovelles.

0,150Qm. 7,620Qm. Camí carreter que ens creua. Continuem recte.

0,070Qm. 7,690Qm. Pista que ens creua. Girem a la dreta.

0,300Qm. 7,990Qm. Girem a la dreta per un vial asfaltat.

0,250Qm. 8,240Qm. Verneda de Can Gili. Ubicada als marges del tram sud del torrent d’en Gili, aquesta verneda està formada per àlbers, oms i plataners. Antigament, abans de la construcció de la carretera de Lliça, en aquest indret també hi havia la font d’en Gili i una bassa que es trobava al costat de la font. Malauradament, avui dia, aquest conjunt ha desaparegut.

Ara podem continuar pel mig de la verneda o bé continuar pel carrer de Sant Ferran.

0,150Qm. 8,390Qm. Carrer Sant Ferran. Continuem avall.

0,100Qm. 8,490Qm. Seguim a l’esquerra quan trobem la rampa d’accés a la carretera de Lliça, per posteriorment passar per sota la via del tren.

0,150Qm. 8,640Qm. A la dreta accés a l’estació de Granollers-Canovelles. Final de l’itinerari d’avui.

Si volem arribar-nos fins l’estació de Granollers Centre per agafar el tren fins a Montmeló  tenim dues opcions. Creuar Granollers caminant, en uns 25 minuts arribarem a l’altra estació o bé agafar la L1 del bus urbà.

Nosaltres hem fet aquesta segona opció, la parada del bus està 100 metres més avall a l’avinguda de l’Estació del Nord.

 La bona freqüència de pas, la durada del trajecte i la validesa de la T10 combinada amb el tren, ens han fet decidir. Trobareu informació sobre els horaris a www.busgranollers.cat.

Per fer aquesta entrada he consultat les pàgines web de l’Enric Costa www.encos.cat. i del Museu de Ciències Naturals de Granollers www.museugranollersciencies.org

La propera setmana farem balanç de les 25 primeres Gramàtiques del Caminant.

CAMINS DE VALLROMANES XVIII. VALLROMANES CAMINA PER LA MARATÓ 2013. L'ITINERARI.

                                      El Pedró

Fa poc mes de dos mesos unes dues-centes persones vam participar en una nova edició de la Vallromanes Camina per la Marató. Aquest any l’itinerari proposat tenia una distancia d’uns 7 quilòmetres i un desnivell positiu de 200 metres, per tant és possible fer-ho a qualsevol época de l’any.

Les novetats més importants que enguany presentava aquesta caminada, era el camí carener de la serra de Cal Ratat i la pujada al Pedró . En aquest sentit,  en altres èpoques el Pedró era lloc de peregrinatge des d’on els vallromanins i les vallromanines anaven a beneir el terme la diada dels Sants Martirs.
Aquesta diada dels Sants Martirs sembla ser que es celebrava a la primavera, més concretament a principis de maig.
Avui el Pedró, és un espai periurbà que val la pena redescobrir, doncs és una bona talaia, situada 50 metres per sobre del nucli urbà i des d'on tenim bones vistes del poble i des d'on també es pot copsar molt nítidament el so ambient de la vida quotidiana vallromanina.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la pista poliesportiva coberta i després de creuar la plaça Lluís Companys i la plaça de l’esglèsia, arribem a la Rambla de Vallromanes.

0,100Qm. 0,100Qm. Rambla de Vallromanes. Girem a l’esquerra i després d’uns 175  metres asfaltats, seguim paral.lels a la riera, ara per una pista de terra i anant sempre per la pista principal i no fent cas al camins que ens menen a banda i banda.

1,300Qm. 1,400Qm. Girem a la dreta per un camí carreter que puja. Uns metres més endavant, trobem uns rètols de Finca Particular, Prohibit El Pas. Tranquilament en podem fer cas omís perquè aquest camí, conegut com el Camí de Can Ratat, és un camí històric i per tant es permesa la servidumbre de pas.

0,300Qm. 1,700Qm. Trobem dos camins separats per una tanca, nosaltres continuem pel de l’esquerra.

1,050Qm. 2,750Qm. Ens trobem una pista que ens arriba per l’esquerra. Nosaltres continuem endavant.

0,260Qm. 3,010Qm. Coll de Clau. Ara continuem pel GR-92 cap al sud, direcció Coll de Font de Cera.

0,250Qm. 3,260Qm. Cruïlla. Continuem recte, direcció Coll de Font de Cera.

0,400Qm. 3,660Qm. Girem a la dreta per un camí que puja lleugerament. Deu metres més endavant trobem una cruïlla, nosaltres continuem pel camí del mig que marxa direcció nord.

0,340Qm. 4,000Qm. Cruïlla de camins. Seguim pel de l’esquerra en sentit descendent.

0,290Qm. 4,290Qm. Cruïlla. Girem a l’esquerra per la pista que ens creua davant nostre en sentit descendent.

0,100Qm. 4,390Qm. Cruïlla. Continuem per la pista de la dreta.

0,325Qm. 4,715Qm. Girem a l’esquerra per un camí carreter.

0,275Qm. 4,990Qm. Cruïlla. Continuem a l’esquerra pel camí que puja lleugerament.

0,140Qm. 5,130Qm. Arribem a un camí que ens creua, nosaltres girem a la dreta, deixant una construcció prefabricada també a la dreta.

0,160Qm. 5,290Qm. Cruïlla. Seguim el camí de l’esquerra que marxa recte.

0,325Qm. 5,615Qm. Obvíem un camí que ens arriba per la dreta, nosaltres continuem avall.

0,070Qm. 5,685Qm. Cruïlla. Seguim pel camí carreter de la dreta que descendeix.

0,240Qm. 5,925Qm. Cruïlla. Continuem pel camí de l’esquerra.

0,250Qm. 6,175Qm. Carrer asfaltat. Seguim recte, tot deixant a la dreta una pista que baixa a Vallromanes.  Quan s’acaba l’asfaltat,  seguim pel corriol que s’enfila, tot fent una petita diagonal a l’esquerra. De seguida el viarany es va definint i queda orientat direcció suroest.

0,220Qm. 6,395Qm. El camí fa un gir a la dreta per anar a buscar el cim del Pedró i canviar de vessant.

0,200Qm. 6,595Qm. El Pedró. A Aquest turó situat a 230 metres d’alçada, esta coronat per una petita creu metàl.lica. Des d’aquí dalt es veu una vista magnífica de la major part del terme de Vallromanes.

Ara continuem avall pel camí pel qual veníem, direcció nord, cap al nucli urbà. Fort pendent, compte no relliscar!!!.

0,275Qm. 6,870Qm. Un corriol ens creua. El seguim girant a l’esquerra, en sentit descendent.

0,250Qm. 7,120Qm. Arribem a la carretera. Malgrat no passen gaire cotxes ¡¡¡COMPTE AMB EL TRÀNSIT!!!. Girem a la dreta, tot caminant pel voral.

0,100Qm. 7,220Qm. Pas de peatons. Creuem la riera per la passera i després de travessar la Plaça de l’Esglèsia, anem cap a la pista poliesportiva.

0,125Qm. 7,345Qm. Pista poliesportiva coberta. Plaça Lluís  Companys. Inici i final de la sortida d’avui.