LA PLANA VALLESANA II. DEL CONGOST A LA SERRA DE PONENT

                      Font del carrer de la Verneda del Congost

Avui caminarem des de l’estació de Montmeló, fins l’estació de Granollers-Canovelles. Començarem passejant pel Carrer Major fins el Pou de l'Hostal. Tot seguit, continuarem per la riba del Congost, passant pels aiguamolls de Can Cabanyes. Posteriorment ens enfilarem cap a la serra de ponent on anirem buscant el recorregut entre camins carreters, miradors i polígons. Coneixerem la font del Ràdium i finalment tresquejarem fins la verneda de Can Gili.

Sens dubte, la serra de ponent de Granollers és una gran desconeguda i malgrat tenir que caminar 1,5 quilòmetres per polígons, repartits en diferents trams, val la pena fer aquest itinerari per les panoràmiques que ens regala aquesta excursió i pel fet que passem per indrets que eren abocadors les últimes dècades del segle XX i que avui són espais periurbans amb un aspecte molt digne.

El recorregut d’avui té una llargada de 8,5 quilòmetres, un desnivell d’uns 100 metres positius i es pot fer a qualsevol època de l’any, tanmateix cal evitar les hores centrals dels dies més calurosos de l’any. Durant l’itinerari trobem dues fonts, de les quals podem beure sense problema perquè l’aigua és de xarxa.

Aquesta ruta d’avui enllaça amb el punt quilomètric 2,970 (el pont de Santiago Rusiñol a Montmeló) de l’itinerari Caminant entre el Mogent i el Congost publicat el novembre de 2012.

EL CAMÍ PAS A PAS.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de tren de Montmeló i girem a l’esquerra pel carrer Lluís Companys, cap al nucli urbà de Montmeló.

0,070Qm. 0,070Qm. Girem a la dreta pel Carrer Major.

0,325Qm. 0,395Qm. Arribem al Pou de l'Hostal. Al capdamunt del carrer Major, i gairebé tocant a la cruïlla, existia un pou que l'any 1923, aprofitant les obres del nou consistori, escoles i plaça es decideix adaptar-lo, mitjançant una bomba, a font pública. Es tracta de la font que actualment es troba davant de l'Hostal Serra, anomenada popularment com “la bomba” pel sistema emprat per treure'n l'aigua. Aquesta font, cap els anys setanta del segle XX es remodelarà donant-li l'aspecte actual (El lloc on hi havia el pou encara es pot veure sobre la vorera, a tocar de la bomba, on actualment hi ha una tapa metàl·lica)

Avui dia, la font està feta de pedra, l'aigua és de xarxa i raja quan apretem el pulsador. A banda esquerra, sota la roda de la bomba hi ha un petit banc on seure. L'aigua desguassa en una pica quadrangular cap al clavegueram. Creuem la carretera i continuem a la dreta. 

0,100Qm. 0,495Qm. Seguim pel carrer Santiago Rusiñol

0,100Qm. 0,595Qm. Contineum  pel carrer Santiago Rusiñol que fa un gir a l’esquerra de pràcticament 90 graus.

0,125Qm. 0,720Qm. Arribem a una rotonda que creuem i ja som a la riba esquerra del riu Congost. Ara girem a l’esquerra pel carrer Verneda del Congost.

0,250Qm. 0,970Qm. Passem per sota les vies del tren. Uns metres més endavant s’acaba el camí de grava i continuem per un camí de terra.

0,330Qm. 1,300Qm. Font del carrer de la Verneda del Congost. És una font feta amb obra i amb còdols de riu. El broc és una aixeta amb polsador i l’aigua que és de xarxa, cau en una pica en forma de trapezi. Curiosament, sota la pica, adosat al frontal de la font, hi ha un banc per seure-hi  fins a tres persones. Per últim, la font desguassa per la seva part posterior, amb una canonada, directament al llit del Congost.     

Continuem endavant. En aquest tram, a  la banda esquerra tenim un polígon industrial.

0,225Qm. 1,525Qm. Creuem la ronda del Pedregal. Continuem recte.

0,100Qm. 1,625Qm. Passem per sota l’autopista. Uns metres més endavant deixem el carrer i continuem pel camí de terra que ens queda a la dreta. Això si, sempre paral.lels al Congost.

1,100Qm. 2,725Qm. Arribem als aiguamolls de Can Cabanyes. Les actuacions que s’han fet els darrers anys de millora paisatgística i de restauració ambiental, com ara la recuperació dels marges fluvials, la regeneració del bosc existent i la creació d’un aiguamoll artificial, han permès augmentar la naturalització i la diversitat d’ambients de l’espai de ribera.  En aquest sentit, l’espai de Can Cabanyes constitueix un refugi per a la fauna d’ocells del riu Congost. Té un gran valor biològic en una zona periurbana i ja hi han estat detectades 86 espècies vegetals i 35 espècies d’ocells. Ara ens endinsem pel bosc de Can Cabanyes, per un corriol que trobem a l’esquerra.

0,100Qm. 2,825Qm. Arribem a l’aguait. Després d’observar l’aiguamoll i els seus habitants, continuem endavant.

0,160Qm. 2,985Qm. Tornem a enllaçar amb el camí del Congost. Girem a l’esquerra, obviant la passera que hi ha davant nostre.

0,150Qm. 3,135Qm. Passem per sota una carretera.

0,520Qm. 3,655Qm. Deixem el camí del Congost i girem a l’esquerra per un camí entre horts.

0,060Qm. 3,715Qm. Creuem un vial. Continuem recte.

0,070Qm. 3,785Qm. Som al polígon industrial del Congost. Tornem a creuar un altre vial i continuem recte.

0,100Qm. 3,885Qm. Girem a l’esquerra i 50 metres més enllà continuem per un camí que puja per creuar la via de tren Barcelona- Puigcerdà.

0,080Qm. 3,965Qm. MOLT DE COMPTE!!! Hem de creuar la via. Continuem pel camí cimentat que puja bruscament i 15 metres més endavant girem a la dreta per un camí.

0,180Qm. 4,145Qm. Obviem el camí que ens arriba per l’esquerra. Continuem amunt. Des d’aquí dalt, tenim unes vistes magnifiques de la plana que dibuixa el Congost.

0,275Qm. 4,420Qm. Tot anant pel camí de la serra, deixem a l’esquerra una alzina.

0,430Qm. 4,850Qm. Polígon industrial del Coll de la Manya. Arribem a un carrer que ens creua. Girem a la dreta, tot planejant pel carrer Camí de la Serra.

0,125Qm. 4,975Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Leonard Torres Quevedo.

0,275Qm. 5,250Qm. Girem a la dreta pel carrer de Cal Ros dels Ocells.

0,585Qm. 5,835Qm. Creuem el pont que travessa per sobre la N-152A. Seguim endavant.

0,100Qm. 5,935Qm. Pas de peatons. Creuem i girem a la dreta, per la vorera del davant, per la qual hem baixat.

0,050Qm. 5,985Qm. Girem a l’esquerra per un camí de terra en sentit ascendent.

0,350Qm. 6,335Qm. Cruïlla de camins. Girem a l’esquerra, direcció la Font del Ràdium.

0,230Qm. 6,565Qm. Arribem al final d’un carrer asfaltat. Davant nostre hi ha un centre d’acollida d’animals i a l’esquerra un camí que ens durà directament a la font.

0,150Qm. 6,715Qm Entorn de la font del Ràdium. Son tres fonts de nova construcció, a tocar una amb les altres, d'aigua provinent de la xarxa municipal, emplaçades en el lloc on havia estat la desapareguda font del Ràdium.
La primera d'elles es va construir de manera semblant a l'original; dos bancals de pedra en forma de semi-cercle amb una obertura per accedir a l'interior i entre ells una gran llosa allargada, disposada en vertical, a la part baixa de la qual una aixeta de polsador deixa rajar l'aigua que cau a un llarg enreixat que circula perpendicular a la font, al mig del terra empedrat.

La segona font queda a només tres metres a l'esquerra de la primera, formada per una llosa allargada disposada en vertical, clavada directament al terra, amb una aixeta de polsador a la part alta per on brolla l'aigua i cau en un bassal rodó arran de terra.

L'última font es troba a uns 20 metres al nord-oest de les altres, a peu de camí. És una font singular, feta amb travesses de tren. Dues travesses unides i clavades al terra li fan de frontal, amb una aixeta de polsador per on raja l'aigua que cau en un bassal quadrat, fet també amb travesses, i que envolta el frontal.

L'aigua que antigament rajava de la font tenia un gust singular i característic. Davant d'aquestes qualitats organolèptiques, els anys vint i trenta del segle XX es va difondre la idea d'una possible presència de radi en les aigües, com ho demostren escrits i anuncis de l'època que exaltaven les propietats radioactives de l'aigua. D'aquesta característica poc usual va derivar el nom de la font, Ràdium.

A l’entorn hi ha unes quantes taules i bancs de fusta, perfectes per atansar-nos amb nens a fer un mos i poder jugar, doncs l’espai és força ample i agradable.

Ara continuem pel camí principal que marxa direcció nord, obviant els camins que pugen cap a dalt de la serra.

0,125Qm. 6,840Qm. El nostre camí gira a la dreta, uns metres més endavant es torna costerut.

0,300Qm. 7,140Qm. Camí que ens creua. Girem a la dreta.

0,180Qm.7,320Qm. Pista que ens creua. Girem a la dreta, en sentit descendent.

0,150Qm. 7,470Qm. Ens arriba un camí per la dreta, l’obvíem i continuem recte. Des d’aquí dalt tenim una magnífica perspectiva de Granollers i Canovelles.

0,150Qm. 7,620Qm. Camí carreter que ens creua. Continuem recte.

0,070Qm. 7,690Qm. Pista que ens creua. Girem a la dreta.

0,300Qm. 7,990Qm. Girem a la dreta per un vial asfaltat.

0,250Qm. 8,240Qm. Verneda de Can Gili. Ubicada als marges del tram sud del torrent d’en Gili, aquesta verneda està formada per àlbers, oms i plataners. Antigament, abans de la construcció de la carretera de Lliça, en aquest indret també hi havia la font d’en Gili i una bassa que es trobava al costat de la font. Malauradament, avui dia, aquest conjunt ha desaparegut.

Ara podem continuar pel mig de la verneda o bé continuar pel carrer de Sant Ferran.

0,150Qm. 8,390Qm. Carrer Sant Ferran. Continuem avall.

0,100Qm. 8,490Qm. Seguim a l’esquerra quan trobem la rampa d’accés a la carretera de Lliça, per posteriorment passar per sota la via del tren.

0,150Qm. 8,640Qm. A la dreta accés a l’estació de Granollers-Canovelles. Final de l’itinerari d’avui.

Si volem arribar-nos fins l’estació de Granollers Centre per agafar el tren fins a Montmeló  tenim dues opcions. Creuar Granollers caminant, en uns 25 minuts arribarem a l’altra estació o bé agafar la L1 del bus urbà.

Nosaltres hem fet aquesta segona opció, la parada del bus està 100 metres més avall a l’avinguda de l’Estació del Nord.

 La bona freqüència de pas, la durada del trajecte i la validesa de la T10 combinada amb el tren, ens han fet decidir. Trobareu informació sobre els horaris a www.busgranollers.cat.

Per fer aquesta entrada he consultat les pàgines web de l’Enric Costa www.encos.cat. i del Museu de Ciències Naturals de Granollers www.museugranollersciencies.org

La propera setmana farem balanç de les 25 primeres Gramàtiques del Caminant.

CAMINS DE VALLROMANES XVIII. VALLROMANES CAMINA PER LA MARATÓ 2013. L'ITINERARI.

                                      El Pedró

Fa poc mes de dos mesos unes dues-centes persones vam participar en una nova edició de la Vallromanes Camina per la Marató. Aquest any l’itinerari proposat tenia una distancia d’uns 7 quilòmetres i un desnivell positiu de 200 metres, per tant és possible fer-ho a qualsevol época de l’any.

Les novetats més importants que enguany presentava aquesta caminada, era el camí carener de la serra de Cal Ratat i la pujada al Pedró . En aquest sentit,  en altres èpoques el Pedró era lloc de peregrinatge des d’on els vallromanins i les vallromanines anaven a beneir el terme la diada dels Sants Martirs.
Aquesta diada dels Sants Martirs sembla ser que es celebrava a la primavera, més concretament a principis de maig.
Avui el Pedró, és un espai periurbà que val la pena redescobrir, doncs és una bona talaia, situada 50 metres per sobre del nucli urbà i des d'on tenim bones vistes del poble i des d'on també es pot copsar molt nítidament el so ambient de la vida quotidiana vallromanina.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la pista poliesportiva coberta i després de creuar la plaça Lluís Companys i la plaça de l’esglèsia, arribem a la Rambla de Vallromanes.

0,100Qm. 0,100Qm. Rambla de Vallromanes. Girem a l’esquerra i després d’uns 175  metres asfaltats, seguim paral.lels a la riera, ara per una pista de terra i anant sempre per la pista principal i no fent cas al camins que ens menen a banda i banda.

1,300Qm. 1,400Qm. Girem a la dreta per un camí carreter que puja. Uns metres més endavant, trobem uns rètols de Finca Particular, Prohibit El Pas. Tranquilament en podem fer cas omís perquè aquest camí, conegut com el Camí de Can Ratat, és un camí històric i per tant es permesa la servidumbre de pas.

0,300Qm. 1,700Qm. Trobem dos camins separats per una tanca, nosaltres continuem pel de l’esquerra.

1,050Qm. 2,750Qm. Ens trobem una pista que ens arriba per l’esquerra. Nosaltres continuem endavant.

0,260Qm. 3,010Qm. Coll de Clau. Ara continuem pel GR-92 cap al sud, direcció Coll de Font de Cera.

0,250Qm. 3,260Qm. Cruïlla. Continuem recte, direcció Coll de Font de Cera.

0,400Qm. 3,660Qm. Girem a la dreta per un camí que puja lleugerament. Deu metres més endavant trobem una cruïlla, nosaltres continuem pel camí del mig que marxa direcció nord.

0,340Qm. 4,000Qm. Cruïlla de camins. Seguim pel de l’esquerra en sentit descendent.

0,290Qm. 4,290Qm. Cruïlla. Girem a l’esquerra per la pista que ens creua davant nostre en sentit descendent.

0,100Qm. 4,390Qm. Cruïlla. Continuem per la pista de la dreta.

0,325Qm. 4,715Qm. Girem a l’esquerra per un camí carreter.

0,275Qm. 4,990Qm. Cruïlla. Continuem a l’esquerra pel camí que puja lleugerament.

0,140Qm. 5,130Qm. Arribem a un camí que ens creua, nosaltres girem a la dreta, deixant una construcció prefabricada també a la dreta.

0,160Qm. 5,290Qm. Cruïlla. Seguim el camí de l’esquerra que marxa recte.

0,325Qm. 5,615Qm. Obvíem un camí que ens arriba per la dreta, nosaltres continuem avall.

0,070Qm. 5,685Qm. Cruïlla. Seguim pel camí carreter de la dreta que descendeix.

0,240Qm. 5,925Qm. Cruïlla. Continuem pel camí de l’esquerra.

0,250Qm. 6,175Qm. Carrer asfaltat. Seguim recte, tot deixant a la dreta una pista que baixa a Vallromanes.  Quan s’acaba l’asfaltat,  seguim pel corriol que s’enfila, tot fent una petita diagonal a l’esquerra. De seguida el viarany es va definint i queda orientat direcció suroest.

0,220Qm. 6,395Qm. El camí fa un gir a la dreta per anar a buscar el cim del Pedró i canviar de vessant.

0,200Qm. 6,595Qm. El Pedró. A Aquest turó situat a 230 metres d’alçada, esta coronat per una petita creu metàl.lica. Des d’aquí dalt es veu una vista magnífica de la major part del terme de Vallromanes.

Ara continuem avall pel camí pel qual veníem, direcció nord, cap al nucli urbà. Fort pendent, compte no relliscar!!!.

0,275Qm. 6,870Qm. Un corriol ens creua. El seguim girant a l’esquerra, en sentit descendent.

0,250Qm. 7,120Qm. Arribem a la carretera. Malgrat no passen gaire cotxes ¡¡¡COMPTE AMB EL TRÀNSIT!!!. Girem a la dreta, tot caminant pel voral.

0,100Qm. 7,220Qm. Pas de peatons. Creuem la riera per la passera i després de travessar la Plaça de l’Esglèsia, anem cap a la pista poliesportiva.

0,125Qm. 7,345Qm. Pista poliesportiva coberta. Plaça Lluís  Companys. Inici i final de la sortida d’avui.

300 DITES QUE FARAN HISTÒRIA

-Tant va el càntir a a la font que al final es trenca.

-D'on no n'hi ha, no en raja.

-Una gota fa vessar un got.

-No diguis mai d'aquesta aigua no en beure, per tèrbola que sigui.

-Cadascú porta l'aigua al seu molí i deixa sec el seu veí.

-Qui no adoba la gotera, ha d'adobar la casa.

 Amb aquestes sis dites que tenen com a denominador comú l'aigua, avui us podia començar a presentar un seguit de parèmies al voltant de l'aigua i segurament no seria gaire complicat trobar-ne una bona colla.

Però en realitat, aquestes sis dites ens expliquen quin és el moment actual de la relació Catalunya-Espanya, perquè aquest és l'objectiu que vol aconseguir en Victor Pàmies, paremìòleg afincat a Vallromanes, amb aquestes 300 dites que faran història www.300.dites.cat , tot resseguir el procès d'autodeterminació a través del comentari cada dia d'una dita catalana, des del 13 de gener fins el 9 de novembre.

Sens dubte un espai molt recomanable ple de saviesa popular.

NOU MAPA DE LA SERRALADA DE MARINA.

Per fi ha arribat a les llibreries la nova edició del mapa de la Serralada de Marina de l'editorial Alpina, que engloba el Parc de la Serralada Litoral i el Parc de la Serralada de Marina. Aquesta era una demanda que feia temps que es feia, doncs l'última edició era del 2005 i ja feia anys que s'havia esgotat a les llibreries.

Segurament no van fer una nova edició del mapa del 2005 perquè tenia moltíssimes mancances. Per exemple, a Santa María de Martorelles no hi figuraven les fonts de Can Roda, Can Matons, Beu-i-Tapa, Santpare, Llorer, Racó, del Ca i de Can Riulas o de Baix.

En aquest sentit, l'edició del 2014 és molt més acurada i només hi trobem alguna mancança de relativa importancia, quant a fonts, les absències més destacades són la Font d'en Mora a Badalona, la Font de la Mare de Déu de l'Alegria a Tiana , la Font del Santuari de la Cisa a Premià de Dalt i les fonts Margarida i Sant Jordi a Vilanova del Vallès  però en termes generals és un bon mapa.

Quant als 19 itineraris que proposa el llibret que acompanya al mapa, costa d'entendre que no hi hagi cap recorregut que s'acosti a Santa María de Martorelles,  Alella o a Vallromanes i si veiem el quilòmetratge i el desnivell la majoria són passejades de menys de 2 hores.

Per tant, en el sector del Parc de la Serralada de Marina, ara tenim dos mapes, aquest de l'editorial Alpina (1:25000) i el que va sortir l'any passat de l'editorial Piolet (1:20000).

Quin és millor? No ho sé. Aixó sí, destacaré els punts forts de cada cartografia.

EDITORIAL ALPINA: El format del mapa, colors, tipografía, mides, ens és molt familiar perquè fa molts anys que els utilitzem.
                                       Des de Santa Coloma de Gramenet a Mataró i del Mogent a la Mediterrània en un sol mapa.

EDITORIAL PIOLET: Els itineraris que hi ha a la part posterior del mapa están molt treballats i són excursions de tot un matí.
                                       Pràcticament hi és tot, és molt difícil de trobar absències.

En definitiva, jo tinc els dos.

Properament parlarem de ratpenats.

LA PLANA VALLESANA I: LES FONTS DE MOLLET

La Font del Parc de Can Mulà

Des de fa un parell de cursos a Mollet hi ha un quart institut, aquest de moment s’ha instalat a l’edifici del GIRÓ a la Rambla Balmes i casualment l’han batejat com Institut Aiguaviva.  Aquest nom no li escauria gens si aquesta fos la seva ubicació definitiva, però segurament si li han posat aquest nom és perquè en els terrenys on va, en el barri de la Vinyota, fins a principis de la década dels anys 80 hi havia la font de l’Aiguaviva.

En aquest sentit, avui farem una petita ruta per les fonts de Mollet i també parlarem de les fonts que van ser i d’aquells elements hidrològics que podem trobar a diferents espais de la ciutat.

0,000Qm. 0,000 Començarem el nostre passeig a la plaça Prat de la Riba on tenim la font modernista.

Aquesta font fou construida el 1921 per Domènec Sugrañes, deixeble de Gaudí i que durant uns anys va treballar a l’Ajuntament de Mollet com arquitecte municipal. En aquella època, els veïns i veïnes, com que no tenien aigua corrent, hi anaven a omplir garrafes d’aigua.

Aquesta font fanal d’estructura modernista està formada per quatre piques d’on raja l’aigua després d’apretar un pulsador. Per accedir-hi  s’han de pujar un parell de petits graons. Els frontals on están col.locades les aixetes són d’obra vista, per sobre hi ha uns mosaics amb la inscripció de l’any que es va fer, així com l’escut de Mollet i la senyera. A partir d’aquí la font fa un gir que culmina amb els quatre fanals que la il.luminen. 

L’any 1961 l’ajuntament de l’època va  enderrocar la font i va reurbanitzar la plaça; al seu lloc hi van col·locar un sortidor. L’any 1983, l’Associació de Veïns del Centre va fer una subscripció popular i la font es va reconstruir.

Continuem el nostre passeig pel carrer Barcelona.

0,080Qm. 0,080Qm. Plaça Catalunya. Girem a l’esquerra per la Rambla Balmes.

0,125Qm.  0,205Qm. Casal dels Avis. Continuem pel carrer Berenguer III, direcció l’estació de França.

0,150Qm. 0,355Qm. Font de Ca L’Escanilla. Berenguer III cantonada Jacint Verdaguer. Tret de la font modernista, de la resta de fonts no hi ha informació.  Tanmateix, algun dia visitarem l’Arxiu Municipal a veure si trobem alguna cosa més. D’aquesta només podem dir que una font idèntica a la que veiem ara, que deu tenir 20 o 25 anys, ja ocupava aquest espai com a mínim a principis de la dècada dels 50.

El seu nom ha arribat a nosaltres per tradició oral, per tant inclús la denominació pot estar mal escrita. Els Escanilla són la familia que vivia a la torre que hi ha al davant fa molts anys.

Quant a la seva estructura recordaria una torre d’escacs feta d’obra vista. És una font amb pulsador i com la resta de fonts de Mollet l’aigua és de la xarxa.

Continuem avall pel carrer Berenguer III.

0,100Qm. 0,455Qm. Museu Abelló. Situat en un edifici modernista de principis del segle XX, com a mínim és visita obligada per tots aquells molletans, que després quan viatgem fora, visitem qualsevol exposició o museu d’un artista que mai hem sentit anomenar.

Però, en els que passem sovint per aquests carrers sempre s’ens en va la mirada cap a l’Aparador, situat a la façana del carrer Angel Guimerà, aquest aparador vol infiltrar-se en el camí dels vianants i en aquest sentit, els artistes utilitzen tots els recursos imaginables per donar a conèixer les seves propostes i integrar-les en la vida quotidiana de la gent que passa pel carrer.

Ara baixem pel carrer Angel Guimerà.

0,050Qm. 0,505Qm. Girem a la dreta pel carrer Lluís Duran.

0,400Qm. 0,905Qm. Arribem a l’avinguda Llibertat. Creuem al carrer i girem a l’esquerra.

0,080Qm. 0,985Qm. Girem a la dreta pel carrer del Mercat, on trobem la Garriganga.

La Garriganga és una figura en bronze d'una marmanyera, (persona que revén la verdura, la fruita, els ous, etc..., que porten els pagesos de fora).

Nascuda els anys vint, sembla que l’anomenaven així perquè la seva família havia vingut de la Garriga. Vivia a Sant Fost, tenia un hort i baixava a vendre les verdures i fruites de l’època a Mollet. Es va fer un carro al seu aire, per baixar a Mollet a vendre a la plaça, amb una plataforma i dues rodes petites. No tenia bèstia per tirar i ho feia ella mateixa. Sembla que portava pantalons.

Durant els anys quaranta va fer de model de l’artista Joan Abelló, que la va immortalitzar en nombroses pintures. La gran il·lusió de la Garriganga —molt independent i liberal— era ser artista. Aquesta dona era popularment coneguda i estimada pels molletans i molletanes. Amb la inauguració del Mercat Municipal, també es va inaugurar aquesta escultura.

Ara continuem amunt fins l’avinguda Burgos.

0,080Qm. 1,065Qm. Avinguda Burgos. Creuem la carretera i entrem al parc de Can Mulà, tot dirigint-nos cap a la biblioteca municipal.

0,100Qm. 1,165Qm. Font del Parc de Can Mulà. Antigament els terrenys de Can Mulà, eren l’horta i el jardí de la masia de Can Mulà, construïda l’any 1911 com a residencia de la familia Ros, propietaris de la fàbrica textil, ja desapareguda, que ocupava els terrenys on s’ubica actualment l’Illa de Mollet.

Per tant, podem suposar que aquesta font ubicada dins una glorieta, culminada amb una cúpula fent trencadís amb rajola blanca i blava i que també forma aquest trencadís en el frontal on s’ubica l’aixeta, era un dels elements arquitectònics del jardí de la masia de Can Mulà.

Ara sortim per l’accés que tenim a tocar, que ens mena al carrer Alsina. Girem a la dreta.

0,040Qm. 1,205Qm. Carrer Rafael Casanoves. Girem a la dreta, tot creuant a la vorera del davant.

0,170Qm. 1,375Qm. Quatre Cantons. En aquest punt, el 8 de gener de 1938, van morir 15 persones , en el primer bombardeig que patia el Vallès Oriental durant la Guerra Cívil. A l’entrada del parc de Can Mulà que hi ha a la vorera del davant hi ha un monument que ens recorda aquests fets que mai més haurien de passar i que malauradament a altres indrets del planeta,  avui dia encara formen part de la seva vida quotidiana.

Ara creuem la carretera i girem a l’esquerra tot pujant per Jaume I.

0,500Qm. 1,875Qm. Girem a la dreta pel carrer del Sol.

0,070Qm. 1,945Qm. Font del carrer dels Fems. Ubicada a la cantonada del carrer del Sol amb el carrer Portugal, antigament carrer dels Fems.  Font molt modesta, d’aixeta de cop, situada al xamfrà.  Feta amb totxo d’obra vista,  el contorn de la font té forma de petxina. Actualment no raja aigua.

Ara girem a la dreta pel carrer Portugal.

0,250Qm. 2,195Qm. Baixada Can Rota. Girem a l’esquerra.

0,030Qm. 2,225Qm. Gaieta Ventallò. Girem a la dreta.

0,120Qm. 2,345Qm. Plaça Prat de la Riba. Inici i final del passeig d’avui.

Altres elements hidrològics de Mollet fora d’aquesta ruta que són visibles avui dia.

1.     Llac del parc de la Plana Lledó.

2.     Fonts ondulants de rajoles blaves i illes d’aigua al Parc dels Colors.

3.     Sortidors a la confluència de la Rambla Balmes amb la Rambla Pompeu Fabra.

4.     L’arc font del Parc de les Pruneres d’11 metres d’alçada, recordaria l’Arc de la Defense de París.

5.     La font del Parc dels Pinetons, moderna, d’aigua de xarxa i sense gaire alicients més, però de la qual en parlarem una mica més el proper mes de febrer quan anem de Mollet a Parets tot creuant Mollet.

Altres elements hidrològics de Mollet que van ser.

1.     Font, Safareig i Pou de l’Aiguaviva.  Ubicada on ara hi ha rotunda de Can Flequer confluència amb la Rambla Pompeu Fabra, allà es va fer el primer pou que subministrava l’aigua que necessitava el poble. Actualment encara s’utilitza aquesta aigua per regar la zona ajardinada de la Rambla Pompeu Fabra.

2.     Font del Pillo. Estava situada a la plaça de Catalunya, antigament també coneguda com la plaça de l’Ateneu. Feta amb pedra de riu, tenia unes paneres que recollien l’aigua del brollador superior i així l’aigua anava saltant per les vores. Dintre de la font hi havia peixos.

En podeu veure una fotografía a l’article de la Montserrat Tura “Al voltant de 1913, a Mollet” en el número 5 de la revista Vallesos.

3.     Font de Can Pere Gil. Font ubicada en el límit termenal entre Mollet i La Llagosta, avui aquest entorn està ocupat per noves vies i serveis i aquelles antigues deus d’aigua han desaparegut completament amb les zones i espais de circulació.

4.     Font de Can Torres. A Gallecs, pels verals del bosc de Can Torres, pel qual avui dia encara podem passejar. La font ha desaparegut, la mina, que venia plana, acabava en un tancat amb una gran bassa i un safareig per rentar, a la seva vora hi rajava l’aigua de la font.

5.     Font de Cal Forner. Font d’aigua pública, situada davant de Cal Forner, a la cantonada del carrer del Sol amb el carrer Valentí Almirall. Tanmateix, per la descripció que es fa tinc dubtes que no sigui la font del carrer del Sol, cantonada amb el carrer dels Fems.

I a més a més també hi havia les mines de Baix, del Pont Xuclador, de Can Besora, de Can Cruz, de Can Magre, de Can Mulà, del Rec del Trenc…

els safaretjos de Can Lledó, de Can Filosa, de Can Flequer, de Can Mulà, de Can Pantiquet, de Can Boter, de Can Salvi, de Can Tanos, de Can Vila… i innumerables pous.

El subsòl de Mollet està ple d’aigua i en aquest sentit, un bon exemple va ser la urbanització de la Illa de Mollet ara fa uns quinze anys i els problemes que van tenir per assecar el terreny, perquè sortia aigua de tot arreu.

Per fer aquesta entrada he extret informació del llibres Els noms de lloc i de persona de Mollet del Vallès, d’Enric García-Pey i editat pel Centre d’Estudis Molletans, l'any 2001, La Segona República i la Guerra Civil a Mollet del Vallès d'Àngels Suárez i González i editat pel Centre d'Estudis Molletans l'any 2000 

La setmana vinent parlarem de la nova edició del mapa de la Serralada de Marina de l’editorial Alpina.

 

 

 

UN CAFÈ A LA RIERA

Divendres passat ens vam llevar amb la riera de Vallromanes invaïda per càmeres, focus, boira artificial, tècnics que anàven movent les fulles de la riera amunt i avall, controladors que regulàven el trànsit perquè els veïns no sortíssim en els plànols... i tot perquè estàven rodant un anunci de cafè.

Aquí us deixo quatre imatges del rodatge

 

 

 

 

 

 Ja penjarem l'anunci quan surti a la tele, de moment la setmana vinent, tot coincidint amb Sant Vicenç, parlarem de les fonts de Mollet.

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXV. PARAULES DE L'AIGUA II

                                            Una marraixa

Primera entrada l'any i vint-i-cinquena gramàtica del caminant. Avui farem la segona part de les paraules de l'aigua. En aquest sentit el mes de març de l'any passat ja us vam presentar la primera tongada amb 22 paraules noves i 28 mots que ja havíen sortit en una de les primeres dinou gramàtiques. Enguany brollaran 27 paraules noves i 5 mots que han sortit en una de les últimes quatre gramàtiques.
Les paraules d'avui són:

Aigualòs: Saturat d'aigua

Coster: Mesura d'aigua de rec una mica més gran que la mola.

Degotall: Indret per on l'aigua cau gotejant.

Degotim: Degotall.

Embornal: Cadascun dels forats per s'on s'evacua l'aigua d'un carrer o camí.

Gebre: Aigualera glaçada.

Gorg: Clot pregon en el llit d’un corrent d’aigua, on aquesta s’entolla o alenteix el seu curs.

Gorja: Gorg.

Gual: Indret d'un riu en què l'aigua és prou baixa i el fons prou bo perquè hom hi pugui passar caminant.

Marjal: Terreny d'aiguamolls vora la mar.

Marraixa: Recipient de terrissa o de metall, de forma aproximadament cilíndrica, amb dos brocs i una ansa a la part superior, que serveix per a tenir aigua fresca.

Mola: Mesura d'aigua, variable segons les contrades. Generalment s'entén que equival a quatre regadores. En el Pla de Bages la mola són 7.439 metres cúbics en vint-i-quatre hores. En el Camp de Tarragona ens diuen que equival a 1.280 plomes i en els Pirineus equival a 57 litres per segon. A la Gramàtica del Caminant XVIII, la paraula mola fa referència a un tossal o penyalar elevat i de cim planer.

Molleric: Terreny molt moll, on hi ha permanentment excés d'humitat

Mulladiu: Lloc aigualós, molt saturat d'humitat.

Pèlag: Toll, massa d'aigua embassada.

Ploma: Mesura de l'aigua dels molins o del reguiu, l'equivalència de la qual és variable segons les comarques: a Barcelona i Girona és de 2.200 litres cada vint-i-quatre hores; a Lleida és de 2.160 litres; a Tarragona, 3.279 litres; a Mataró, 7.405 litres, i a Reus i Valls, de 2.459 litres.

Ram d’aigua: Ruixat. Pluja curta però abundant. En castellà: Chaparrón.

Rec: Sèquia, cavitat oberta en terra per a conduir l'aigua per a regar.

Reguera: Sèquia per on corre l'aigua per a regar o per a eixugar un terreny.

Reixiu: Rosada.

Rigola: A Montcada sèquia.

Safareig: Dipòsit quadrangular, fet de parets d'obra, dins el qual es posa l'aigua per a rentar la roba.

Sardinell: Conducte fet d'obra per a passar l'aigua d'un rec, d'un costat a l'altre del camí.

Sínia: Màquina per a treure aigua d'un pou, formada per unes rodes accionades per la força d'un animal que gira al voltant. Una de les rodes té una sèrie de recipients (anomenats catúfols) que van baixant buits dins del pou i van pujant plens d'aigua.

Soplujar: Aixoplugar, posar a cobert de la pluja.

Toll: Clot natural o artificial, fet a terra, dins el qual hi ha aigua de pluja o d'altra procedencia.

Tolla: Toll.

A més a més, a les últimes quatre gramàtiques han sortit 5 paraules relacionades amb l'aigua.

Curull: Ple a vessar.

Naiada: Dona d'aigua. Personatge místic femení. Propera al Montseny hi ha la font de les Naiades. 

Paitida: Dona d'aigua. A Viladrau trobem la font de les Paitides.

Regaló: A Vilassar,  allà on trenquen les onades.

Rial: Riera petita.

Per fer aquesta entrada he extret información de l'edició digital del Diccionari Català-Valencià-Balear Alcover Moll.

El mes de març farem balanç d'aquestes 25 primeres gramàtiques del caminant.