dissabte, 7 de setembre del 2013

MONTSENY IX. L'ESPAI MONTSENY


La setmana passada aprofitant que estava a Viladrau vaig visitar aquest nou Centre d'Interpretació del bandolerisme i la bruixeria  inaugurat el passat mes de maig dins la nova marca turística Boscos de Bruixes i Bandolers.

En aquest sentit, Viladrau té una relació molt íntima amb els fenòmens de la bruixeria i el bandolerisme. A començaments del segle XVII, el poble va viure de prop l’onada de repressió de la bruixeria que va tenir lloc a la Catalunya interior: catorze dones van ser acusades de bruixeria i ajusticiades i per altra banda,  al terme de Viladrau es troba el mas la Sala, casa natal d’un dels bandolers més famosos del país, Joan Sala, Serrallonga.


L’Espai Montseny compta amb tècniques museogràfiques que inclouen audiovisuals de gran format disponibles en quatre idiomes, hologrames i multiprojeccions en una iniciativa inèdita fins ara al país. En concret, hi ha dos muntatges audiovisuals (l'Espai Bandolers i l'Espai Bruixes) amb efectes d’imatge i so, que s'endinsen en les atmosferes màgiques dels boscos del Montseny. El públic hi veu aparèixer i desaparèixer hologrames de bandolers i de dones d’aigua i assisteix també a rituals de bruixes. 

Tanmateix, també neix també amb vocació de ser un pol de dinamització turística de la zona i inclou un punt d’informació turística sobre el Parc Natural del Montseny i propostes d'excursions i activitats lúdiques i culturals.

Una vegada us he presentat l'espai, permeteu-me fer un parell d'apunts sobre aquest nou equipament.

1. Certament la tecnologia i l'ambientació són molt bones, però els continguts penso que són fluixos i no atrapen al visitant. En aquest sentit, passen els anys i encara em quedo amb l'audiovisual Les estacions del Montseny que fan a Can Casades, Santa Fe del Montseny.

2. L'Espai Montseny està mal ubicat, lluny del centre del poble i de l'inici de la majoria de les excursions, si ha d'anar expressament i això fa que la tarda de divendres que vaig anar-hi, jo era l'únic visitant.
Suposo, espero i desitjo que dissabte i diumenge l'afluència de públic puja una mica.

Per fer aquesta entrada, he extret informació de l'edició digital del diari Ara del 24 de maig de 2013.

La propera setmana enllaçarem el blog per la Independència.

diumenge, 1 de setembre del 2013

CAMINS DE VALLROMANES XVII. TRINXACAMES 2013. L'ITINERARI.




                                   Font del Vedat

Si fa uns dies us anunciàvem que d'aquí poques setmanes es farà la X edició de la TRINXACADENES, l'entrada d'avui la dediquem a l'itinerari de la 3a TRINXACAMES que vam portar a terme aquest darrer mes de maig.

El recorregut que us presentem és el llarg amb 14,6 quilòmetres i 600 metres de desnivell positiu.
Aquesta sortida la podeu fer a qualsevol època de l'any, evitant les hores més caluroses de l'estiu.
Malgrat que trobareu tres fonts, cal portar aigua, doncs desconeixem la salubritat de l'aigua d'aquestes fonts.

L'ITINERARI 

0,000Qm 0,000Qm. Sortim de la pista poliesportiva coberta i després de creuar la plaça Lluís Companys i la plaça de l’Esglèsia arribem a la Rambla de Vallromanes.

0,100Qm. 0,100Qm. Rambla de Vallromanes. Girem a l’esquerra  i després d’uns 150 metres asfaltats, seguim paral.lels a la riera, ara per una pista de terra.

0,825Qm. 0,925Qm. Deixem la riera i ara seguim per un camí que durant els primers metres  deixa a l’esquerra el mur d’una finca, per posteriorment passar entre canyes i finalment enfilar-se fins la urbanització de Cal Tàvec.

0,250Qm. 1,175Qm. Arribem a l’avinguda Vilassar i girem a l’esquerra (direcció Vallromanes)

0,200Qm. 1,375Qm. A l’alçada del sot de les Merles creuem el carrer, ¡¡¡Compte amb el trànsit!!! i pugem a la dreta per un camí de terra que s’enfila cap a la Roca Foradada.

0,200Qm. 1,575Qm. Obvíem el camí de la dreta que va cap a Can Carabit i  el  nostre camí fa  un gir molt pronunciat a l’esquerra.

0,050Qm. 1,625Qm. Ens enfilem a la dreta per un camí força erosionat.

0,225Qm. 1,850Qm. Arribem a un espai obert.  Ara nosaltres continuem pel camí que planejant marxa davant nostre.

0,250Qm. 2,075Qm. Planell presidit per la codina de la Roca Foradada. Entenem per codina, una roca plana arran de terra que fa un clap un de vegetació.   Continuem  pel camí que s’endinsa en el bosc en lleugera baixada.

0,020Qm. 2,095Qm. El nostre camí s’enfila per un corriol, a l’inici una mica desdibuixat però mica a mica es va perfilant.

0,050Qm. 2,145Qm. Roca Foradada.  Bloc de granit de forma arrodonida però irregular, amb un forat al centre, no massa gran ni profund. Diuen que antigament la feien servir com a forn per coure-hi pa.  El corriol que seguim la deixa a l’esquerra i marxa cap a llevant  sense perdre alçada.

0,200Qm. 2,345Qm. Camí que ens creua. El seguim a l’esquerra en sentit descendent.

0,080Qm. 2,425Qm. Camí que ens creua. Girem a la dreta en sentit lleugerament ascendent.

0,700Qm. 3,125Qm. COMPTE!!! Arribem a una cruïlla. Nosaltres obvíem el camí que baixa a l’esquerra i continuem recte, direcció llevant.

0,350Qm. 3,475Qm. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra en sentit descendent.

0,250Qm. 3,725Qm. Pista (Can Maimó-Creu d’en Bouquet). Girem a la dreta.

0,700Qm. 4,425Qm. A la dreta trobem un corriol entre un tancat delimitat amb filat elèctric i un torrent. Nosaltres el seguim.

0,200Qm. 4,625Qm. Seguim un camí a l’esquerra que cinquanta metres més endavant troba una bifurcació. Ara nosaltres seguim el corriol de l’esquerra, (marcat amb taques blanques). Ens estem endinsant en el corriol del Diable.

0,700Qm. 5,325Qm. Arribem a un camí carreter que ens creua (Pedra del Diable- El Tub). Girem a l’esquerra.

0,400Qm. 5,725Qm. Girem a la dreta per un camí que puja bruscament.

0,450Qm. 6,175Qm. Arribem a una pista. Girem a l’esquerra, tot seguint-la en sentit descendent.

0,250Qm. 6,425Qm. Creuem un petit torrent i continuem per la pista obviant el camí que puja sobtadament a la dreta.

0,400Qm. 6,825Qm. Obvíem un camí que ens arriba per la dreta. Seguim per la pista principal.

0,060Qm. 6,885Qm. Després d’un revolt, passem per sota un cadenat fet amb un fil de ferro gruixut i un tub de plàstic. Quan passem la cruïlla, continuem recte.

0,375Qm. 7,260Qm. Obviant els camins que ens menen a banda i banda arribem a la pista carenera que ens creua. Girem a la dreta en sentit ascendent.

0,225Qm. 7,485Qm. Obvíem el camí que marxa cap a la font de Sant Mateu i nosaltres continuem amunt, direcció Coll de Font de Cera.

1,000Qm. 7,585Qm. Obviant els camins que ens menen a banda i banda, arribem al Mirador de la Cornisa. Si la contaminació i la boirina ens ho permet, podrem fer una visita virtual pel Maresme, el Vallès i sobretot pel Barcelonès.
Ara continuem  per un camí carreter que trobem a l’esquerra, uns 20 metres abans d’arribar al Mirador i que amb un fort pendent descendent baixa cap a Teià.

0,350Qm. 7935Qm. Trobem un petit mirador. Nosaltres seguim avall gaudint d’unes espectaculars vistes.

0,070Qm. 8,005Qm. A l’esquerra trobem l’entrada a la font del Vedat. És una font moderna construïda per l’ADF de Teià a l’extrem d’una terrassa que dóna a la riera de Teià. L’aigua arriba des de la mina del Vedat, uns 200 metres a l’Est.

Trobem alguna cosa estranya en veure-la i que de moment no ens sabem explicar: la font està disposada a l’inrevés del que és normal. El darrere de la font mira al buit i el broc mira cap a la banda de muntanya.

L’estructura està feta de pedra i l’aigua desguassa a una petita bassa, amb forma de ronyó de 80cm de llargada per 50cm d’amplada. A diferència del desembre de 2008, quan vam fer l’entrada Les Fonts de Teià que aquesta font no rajava, actualment, el mes d’agost de 2013 raja un filet d’aigua.
Sortim del recinte de la font i continuem avall per la pista.

0,140Qm. 8,145Qm.  Seguim per un corriol que trobem a mà dreta i que puja entre unes pedres.

0,080Qm. 8,225Qm. Arribem a la font del Dragó o dels Ajupits II.  Aquesta font és una de les menys conegudes i més encantadores del Parc pel seu entorn net i tranquil. Té un broc molt divertit, que s’assembla a un gripau, però qui el va fer diu que és un dragó. L’aigua baixa per canonada des d’una font natural, la fonts dels Ajupits.
Al seu voltant, quan la van construir els ADF de Teià, hi van plantar tot un jardí botànic, amb arbres que tenia en testos un dels membres. Hi ha dos roures, un cirerer d’arboç, alzines, pins i una olivera. Es van plantar allà, prop de l’aigua, per poder-los regar amb facilitat mentre fossin joves.
El 8 d’agost de 2013 la font raja 41 litres a l’hora.

Ara seguim amunt seguint el camí fins la font dels Ajupits I.

0,040Qm. 8,265Qm. Font dels Ajupits I. El nom li van donar els caçadors de la zona, ja que el galet quedava molt baix i calia ajupir-se per accedir a l’aigua. És una deu natural de la llera del torrent del Molí que es va utilizar molt durant l’explotació de les pedreres de la zona. En una construcció més avall hi havia la farga que emprava aquesta aigua per trempar el ferro.

Va estar colgada de sauló molts anys, fins que el 2003 l’ADF de Teià hi va fer uns murets de contenció i la va recuperar. L’aigua s’esmuny entre les escletxes dels murets i es recull en un petit bassal que serveix d’abeurador per la fauna.

El 8 d’agost de 2013 aquesta font no raja i l’aigua del bassal sembla que porti força temps estancada i el corriol està molt poc definit, senyal que és poc transitada.
Ara desfem els últims 120 metres, fins sortir a la pista que segueix davallant.

0,160Qm. 8,545Qm. Obvíem el camí que marxa cap a Teià i nosaltres girem a la dreta per un camí que planeja.

0,350Qm. 8,895Qm. El camí passa a prop d’uns ruscos d’abella. Nosaltres continuem en sentit contrari als ruscos.

0,425Qm. 9,320Qm. Trobem un camí que ens creua. Girem a la dreta en sentit descendent.

0,040Qm. 9,360Qm. Passem per sota d’una tanca metal.lica. Tot seguit, 20 metres més endavant, hem de continuar per un corriol que puja a la dreta, entre unes canyes i els murs exteriors d’unes cases. Mica a mica el corriol es va definit,  quan deixem enrrere les cases, obvíem un corriol poc definit a l’esquerra que puja bruscament, nosaltres seguim recte.

1,000Qm. 10,360Qm. Coll de Can Gurgui. Girem a l’esquerra, seguint ara les marques del GR-92 en sentit sud.

0,550Qm. 10,910Qm. Cruïlla. Deixem el GR-92 que marxa a l’esquerra i nosaltres continuem recte per un corriol.

0,100Qm. 11,010Qm. Clariana. El nostre corriol baixa a l’esquerra.

0,225Qm. 11,235Qm. Camí que ens creua. Girem a l’esquerra.

0,160Qm. 11,395Qm. Coll de Clau. Tornem a enllaçar amb el GR-92 sud cap al coll de Font de Cera.

0,150Qm. 11,545Qm. Obvíem una pista que ens mena a l’esquerra. Continuem recte.

0,350Qm. 11,895Qm. Girem per un camí carreter que trobem a la dreta. Deu metres més endavant obvíem uns camins que ens creuen. Una mica més enllà el nostre camí queda molt més definit, marxant direcció nord-est.
Uns metres més enllà, obvíem el camí que ens mena per la dreta. Continuem recte.

0,350Qm. 12,245Qm. Obvíem un camí a la dreta. Continuem recte.

0,300Qm. 12,545Qm. Cruïlla de pistes. Girem  a l’esquerra per la pista que va de Vallromanes a Coll de Clau i que ara mateix la tenim davant, obviant la pista que baixa a la hípica.

0,100Qm. 12,645Qm. Deixem la pista principal i ara seguim pel camí de l’esquerra  que després de deixar l’entrada d’una propietat privada a l’esquerra, es converteix en un corriol.

0,475Qm. 13,120Qm. Obvíem un camí que mena a la dreta.

0,125Qm. 13,245Qm. Arribem a una bifurcació, nosaltres continuem pel camí que marxa recte.

0,300Qm. 13,545Qm. Obvíem un camí que ens mena a la dreta. Continuem recte.

0,050Qm. 13,595Qm. Bifurcació. Nosaltres continuem pel camí de la dreta, direcció Vallromanes.

0,225Qm. 13,820Qm. Bifurcació de corriols. Nosaltres continuem pel de l’esquerra.

0,275Qm. 14,095Qm. Arribem a la part de dalt de la urbanització de Can Vilaró, obvíem el carrer asfaltat que marxa davant nostre i nosaltres baixem per la pista que ens queda a la dreta.

0,300Qm. 14,395Qm. Carrer Alella. Girem a l’esquerra pel carrer Vista Alegre.

0,100Qm. 14,495Qm. Rambla de Vallromanes. Creuem el pont sobre la riera i després de travessar la Plaça de l’Esglèsia  i la Plaça Lluís Companys, arribem a la pista poliesportiva.

0,150Qm. 14,645Qm. Pista poliesportiva. Inici i final de la sortida d’avui.

Properament parlarem de l'Espai Montseny.






diumenge, 25 d’agost del 2013

TRINXACADENES 2013


La desena edició de la Trinxacadenes ja escalfa motors. Aquest any serà molt gran, amb actes durant tot el cap de setmana del 4 al 6 d'octubre.

Tanmateix, aprofitant l'esdeveniment des de fa uns dies els "Trinxa" tenen web nova on trobareu els detalls del "sarau" que es muntarà a Vallromanes la primera setmana d'octubre.
Per tant, tota la informació de la Trinxacadenes 2013 i molt més ho trobareu a www.trinxacadenes.com 

Properament una nova edició de la gramàtica del caminant amb la segona part de les paraules de la verema.

dijous, 22 d’agost del 2013

FONTS D'ARREU VI. L'AIGUA A LES GUILLERIES

                    El Pont de Malafogassa
Si fa gairebé tres mesos parlàvem de la web de l'Enric Costa, avui farem cinc cèntims del dossier central del número 184 de la revista Descobrir Catalunya del juliol de 2013.

Segons els experts a les Guilleries s'amaguen els aqüifers més importants de la Península Ibèrica. En aquest sentit, si les haguéssim de definir gràficament, aquestes muntanyes serien com una gran esponja ben xopa que una mà constantment la va prement i fa que l'aigua brolli per deus, fonts, salts, rieres i torrents.
Avui no farem una relació de les fonts de Sant Hilari, Osor o la Cellera de Ter, això ja ho farem un altre dia. Aquest dossier ens convida a conèixer les contrades d'en Serrallonga amb l'aigua com a eix central. Des del Pasteral, al pont de Malafogassa, des dels cingles de Savassona a l'aigua amb anissos de la font d'en Gurb, del pantà de Sau al saltant de Mas Clavé...

Aprofitant les paraules d'en Xavier Cortadellas, "l'aigua a les Guilleries vessa per tot arreu, s'expressa per tots els seus porus i ens promet un estiu refrescant". Per tant, us recomano moltíssim que assoliu la revista, trieu la proposta que més us agradi i sigui ara amb aquestes calorades o més endavant quan el bosc agafi tonalitats marronoses, cal tresquejar per les Guilleries.
La revista està disponible a moltes biblioteques de la Xarxa de la Diputació de Barcelona.

Per cert, a Mallorca segueixen imparables i Fonts de Tramuntana www.fontsdetramuntana.com ha augmentat 120 fonts els últims quatre mesos i mig i ja s'enfilen fins les 1003 fonts catalogades a tota la illa. Simplement fantàstic.
Per tant, la suma total de fonts d'arreu ja és de 2213 fonts.

La imatge l'he extret del blog Atlàntida d'en Ricard Torrents.

dilluns, 19 d’agost del 2013

MONTSENY VIII. EL TRITÓ DEL MONTSENY.

                      El tritó del Montseny

Sovint parlem d'aquells animals que habiten a la nostra serralada i dels quals podem trobar rastres quan sortim d'excursió i si tenim molta sort fins i tot en podem veure algun.
Si fa dos anys vam parlar del tritó verd, un amfibi gairebé inexistent al sud de la riera d'Argentona i sobre el qual s'estan fent actuacions per assegurar la seva supervivència a les nostres contrades,
avui parlarem del tritó del Montseny l'únic vertebrat i amfibi endèmic de Catalunya.

 Tanmateix, aquest petit amfibi que té un pes mitjà d'uns 4 o 5 grams i una llargària d'uns 11 centímetres, només viu a set petits torrents del Montseny en aigues fredes i ràpides i per sobre dels 600 metres d'altitud.
La seva longevitat és d'uns 10 anys i té unes habituds més aviat nocturnes i solitàries. S'alimenta d'invertebrats aquâtics i de larves de salamandra. La seva reproducció és ovípara incubant els ous 30 o 40 dies. Fent cada any uns 40 ous.
El tritó del Montseny presenta una coloració marronosa al dors, amb unes petites taques grogues als flancs de la cua, així com color crema a les parts ventrals.
Actualment, aquesta espècie està catalogada en perill d'extinció.

Per saber-ne més podeu consultar la Guia d'Amfibis i Rèptils de Catalunya, País Valencia i Balears, editada per Lynx Edicions i la Societat Catalana d'Herpetologia el març de 2011.
o visitar el Zoo de Barcelona on el podreu veure en captivitat.
En aquest sentit, el zoo des d'aquest mes de febrer està desenvolupant un programa per intentar que el tritó del Montseny criï en captivitat i d'aquí quatre anys poder començar a alliberar exemplars a rieres i torrents del Montseny per tal d'afavorir la seva conservació.

Properament, una nova entrega de fonts d'arreu.

dimarts, 13 d’agost del 2013

BALANÇ DE FONTS I: PRIMER SEMESTRE 2008

 
Amb l’entrada d’avui, volem veure en quin estat es troben aquelles fonts que descobriem el primer semestre del 2008, quan tot just iniciàvem aquest blog. Llavors l’activitat del blog era molt minsa i durant  aquells primers mesos del 2008 només vam parlar de 6 fonts.
Aquestes darreres setmanes hem tornat a visitar aquesta mitja dotzena de deus i el balanç és positiu perquè cap font ha empitjorat el seu estat i en algun cas hi ha hagut alguna millora.
Durant aquestes visites hem mesurat l’aigua que rajava de cada font. Tanmateix, les mesures estan fetes a principis del mes de juny de 2013, després d’un episodi de pluges.
Finalment, a les dades afegim l’altitud a la qual es troben les fonts. Aquesta informació l’hem extreta de la pàgina web de l’Enric Costa www.encos.cat (excepte en el cas de la Font Margarida que fem una estimació).
Els resultats han sigut els següents.
Font de Can Gurgui:   La font i el seu entorn estan pràcticament igual, potser ara no s’acumula tanta brutícia i escombraries al voltant com anys enrere. Per altra banda, l’any 2008, arran de la font encara restaven les despulles d’una alzina que actualment ja no hi és perquè va ser arranada. Desconec si es va treure l’octubre de 2011 quan es van fer treballs d’acondicionament de restauració i millora de la font i la bassa. La font està situada a 329 metres d’alçada i el 10 de juny de 2013 raja 51 litres cada hora.

Font de Sant Mateu: El mes de maig de 2008 la font de Sant Mateu no rajava. De fet l’últim cop que l’havia vist rajar era el 19 d’agost de 2005. La sequera de la font va acabar-se el mes de maig de 2010 i des de llavors no ha deixat de rajar. Actualment té un cabal de 58 litres cada hora. Està a una altitud de 453 metres sobre el nivell del mar.  Pel que fa a l’entorn no sé trobar diferències respecte fa 5 anys.

 
                                   Font de Sant Mateu. Maig 2008

                                   Font de Sant Mateu. Juny 2013.

Font Sunyera: Fins ara és la font que més raja a la Serralada Litoral, brollant  720 litres cada hora. La font i l’entorn estan igual que fa 5 anys. Trobant-se a 224 metres d’alçada.
Font de Sant Domènec o del Ca:  Ha tingut un petit arranjament. En aquest sentit s’ha canviat el rètol de la font. La resta continua pràcticament igual que fa 5 anys. Tanmatex, la foto que adjunto és de finals del 2005. Actualment ragen  120 litres d’aigua cada hora. La font està situada a 251 metres sobre el nivell del mar.


                                  Font del Ca. Desembre 2005.
                                   Font del Ca. Juny 2013.

Font d’en Vilardell: Brolla de terra i és molt difícil mesurar la quantitat d’aigua que emana. L’entorn continua tan deixat com fa cinc anys. El pollacre i el plàtan segueixen impertorbables al pas del temps. Aquesta deu es troba a 181 metres d’alçada.

Font Margarida: Més o menys igual. Només una mica més bruta la part més baixa de les escales,  amb força fang. Per altra banda a l’entrada del camí, al costat del camp de fútbol hi ha una fita blava que indica l’inici del corriol per baixar a la font. Passa el temps i aquesta font només té una entrada, fet que impossibilita que pugui ser punt de pas de qualsevol caminada.  El camí per arribar-hi, costarut i asfaltat no acompayen a fer-hi una excursió. La font està eixuta i es troba a una altitud aproximada d’uns 300 metres sobre el nivell del mar.
Abans d’acabar l’any, farem balanç de les fonts que vam trobar aquell segon semestre de 2008.

 

 

dimarts, 6 d’agost del 2013

ESTELS I ESTELADES


Falten cinc nits perquè l'espectacle de les Perseides, també conegudes com les Llàgrimes de Sant Llorenç arribi a la seva plenitud. De fet, aquet fenòmen no és una pluja d'estels sinò una pluja de meteors d'alta activitat.
Aquesta pluja, no és la més forta, però si que és la més popular, per produir-se a l'hemisferi nord durant el mes d'agost.

Malgrat que la pluja de meteors es pot veure des de mitjans de
juliol, sempre assoleix la màxima intensitat al voltant del 10 d'agost, per Sant Llorenç.
En aquest sentit, aquest any es preveu la màxima intensitat la nit del 12 al 13 d'agost.

Des de la nostra serralada no és difícil poder-ne gaudir, només cal tenir en compte, allunyant-se d'espais amb llums i buscar indrets foscos i des d'on tinguem una bona visió del cel.
I a partir d'aquí no tenir pressa i gaudir de la nit.

Avui he començat el post parlant d'estels i acabaré l'entrada parlant d'estelades.
La Brolla d'en Toni es un blog enllaçat per la Independència.
Trobareu més informació a http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com