dimecres, 25 de novembre del 2009

Del Torrent de les Bruixes a la Font de l'Alzina

La font de l'Alzina



Desprès de completar totes les fonts de Santa María de Martorelles, aquest mes de novembre marxem cap a Santa Coloma de Gramenet per fer la ruta més al sud que es pot fer a la Serralada de Marina. Per arribar al punt d'inici i final d'aquesta sortida podem arribar-hi amb una combinació de metro i bus. Això ens indica que estarem a tocar d'una gran urbe, fet que com veureu no farà l'excursió ni menys interessant i seguirem trobant racons de gran bellesa.

A més a més a l'excursió d'avui gaudirem d'unes grans vistes sobre el Barcelonès que s'estendrà sota els nostres peus.

La sortida la farem en la seva totalitat dins el terme de Santa Coloma de Gramenet i malgrat que centenars de milers de persones viuen a tocar d'aquest entorn, comprovarem que els boscos, els camins, les fonts... es troben en força bon estat.
El recorregut serà circular tindrà una llargada de 4 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 325 metres.

Sortirem del barri de Can Franquesa de dalt de tot de l'Avinguda Ramon Berenguer IV, on hi ha una plaça i és inici i final de les línies de bus B-21 i B-30 i d'on surt el camí que ens pujarà pel Torrent de les Bruixes, així ho veurem en un pal indicador a peu de carrer.

Per aquest camí quan portem uns 50 metres caminant, arribem a la Font de Sant Roc o del Drapet.

Font del Drapet o Sant Roc. Malgrat que l'entorn de la font a vegades no està massa net, aquesta raja amb abundància durant tot l'any. A més a més cal esmentar que per netejar els carrers de Santa Coloma s'utilitza la surgència d'aquesta font.

Contínuem amunt pel camí cimentat que s'enfila, pocs metres més endavant aquest camí es converteix en un corriol, i que posteriorment es bifurca i nosaltres agafarem el trencall que ens queda més a l'esquerra.

La vegetació d'aquest bosc de ribera per on ara passem, està formada per oms, freixes, rubinies, desmais, salzes, lledoners... i si ens fixem bé i tenim una mica de sort fins i tot podrem veure el niu d'alguna mallerenga blava.

Tres-cents metres més amunt arribem a un parell de figueres força grans i a una petita font que goteja. Aquesta deu, segurament és un sobrant de la Font de la Bota que la tenim deu metres sobre nostre.

Font de la Bóta. De la font com a mínim sempre raja un rajolí. Recull en una mina el fil d'aigua que brolla de la terra. El nom li vé de la bóta que hi havia per recollir l'aigua. Probablement era una de les fonts d'abastament d'aigua de l'antic poblat ibèric.

Ara ens situem davant de la font i marxem pel corriol de l'esquerra que primer i planeja, però de seguida, quan passem pel costat d'uns cactus comença a pujar i ens porta fins una pista carenera.

D'aquí estant, tenim unes magnífiques vistes del Barcelonès Nord.

Ja a la pista, girem a la dreta sentit ascendent i 700 metres més endavant arribem a una cruïlla de camins i girem a l'esquerra tot seguint el GR-92 en direcció el Puig Castellar, dos-cents metres més endavant obvíem el camí que marxa a la dreta i nosaltres seguim pel GR, tot entrant al poblat ibèric del Puig Castellar, tambè conegut com a Turó del Pollo.


Poblat ibèric del Puig Castellar
Desprès d'acostar-nos al mirador i gaudir de nou amb les vistes que hi ha des d'aquí dalt, pujarem fins la part alta del poblat ibèric.
Del Puig Castellar, de tota la gent que ha passat per aquí al llarg de la història, dels laietans, de Màrius Sampere, de Llibert Carulla... cal parlant-ne amb més tranquilitat i així ho aniré fent en succesius articles. Però ja que sou aquí dalt, aprofiteu i dediqueu un quart d'hora o vint minuts a viatjar dos mil cinc-cents anys enrrera. Val la pena.


Quan abandonem el poblat ibèric, ho farem per la vessant vallès, buscant la pista que passa pel costat d'un dipòsit d'aigua descobert, que veurem perfectament des de la part alta del poblat.

Uns metres abans d'arribar a aquest dipòsit recuperem el GR-92, baixarem per un corriol, per anar a buscar la pista que passa per sota nostra. Quan arribem a aquesta pista, abandonem el GR-92, tot girant a l'esquerra en sentit lleugerament descendent. En aquests moments passem per sota el dipòsit que vèiem des de dalt. Obvíem tots els camins que ens creuen i quan portem 500 metres caminant arribem a una tanca, la creuem i seguim pel camí descendent i a la següent cantonada girem a la dreta i hem de passar per la porta d'un institut de secundària.


Ara girem a la dreta i tot seguint un PR (marques grogues i blanques) travessem un parc que s'anomena Placeta dels Llops i pocs metres més endavant el camí ens fa passar tot just per sota d'una torre elèctrica. Pocs metres enllà el camí s'estreny i es converteix en un corriol que baixa molt pronunciadament durant 350 metres, fins que arribem de nou a una pista ampla, per la qual girarem a l'esquerra i desprès de 200 metres arribarem a la Font de l'Alzina.

Font de l'Alzina. Sens dubte la font més concorreguda de Santa Coloma. Aquesta font raja tot l'any i aquest és un espai recuperat els últims anys. El boc està situat sota una bòveda de teula i l'aigua va a parar a una altra bòveda invertida. L'entorn és molt espaiós i ombrívol, per tant ideal per fer-hi fontades.
Ara hem de tornar a la Placeta dels Llops. Tenim dues opcions, la més aconsellable és desfer els últims 600 metres del camí i l'altra és seguir el corriol que puja per mig del torrent, tot just darrera la font. Aconsello nomès seguir la segona opció si anem amb nois i noies a partir de 10-12 anys, tanmateix el corriol és intermitent, hi ha trams força plens de bardisses i a més a més és molt costerut.
Ja situats a la Placeta dels Llops, anem a buscar al carrer Menorca (el carrer de l'institut) i a continuació ens dirigim cap al carrer de Formentera que està tallat al pas de tots els vehicles excepte els dels veïns. Cent metres més endavant, baixem per unes escales que ens duen al carrer de sota i girem a l'esquerra per anar a buscar 100 metres més enllà el carrer Garcilaso de la Vega i nomès dos-cents metres més endavant trobarem la Font del Drapet, punt d'inici i final de la sortida d'avui.







dimecres, 11 de novembre del 2009

Les receptes de la brolla. La melmelada de cirera d'arboç.

Cireres d'arboç

De tant en tant, a part de parlar de fonts, corriols, camins, dreceres... m'agrada parlar de la Serralada des d'una altra perspectiva, així durant el darrer any hem encetat vàries temàtiques.

Els escriptors i el Parc, la gramàtica del caminant, Nyaps... i avui vull començar un receptari amb productes que trobarem a les nostres muntanyes.

L'ingredient principal de la primera recepta fa molt temps que el tinc clar. La cirera d'arboç, tambè coneguda com cirera de pastor.

Trobar aquest fruita a la Serralada entre finals d'octubre i mitjans de novembre és molt fàcil, a tall d'exemple dir-vos que en trobareu força pels voltants del Castell de Sant Miquel, de Sant Bartomeu de Cabanyes i Sant Pere de Reixach.

En un blog anomenat la Maleta de Boston he trobat una recepta de melmelada de cirera d'arboç que m'ha fet el pes, i diu així.


Ingredients:


1 Kg de cireres d'arboç

75 ml. de suc de llimona

500 grs de sucre.

200ml. d'aigua mineral.


Primer netejarem les cireres d'arboç.

A continuació en un bol de vidre, barregem les cireres amb 125 grams de sucre i el suc de llimona. Ho deixem macerar 8 hores tapant-ho amb paper "film" i ho posem a la nevera.

Quan ha passat aquest temps ho posem en una cassola i afegim l'aigua.

Ho escalfem a una temperatura de 50º i ho anem removent amb una cullera de fusta, fins que veiem que s'estova i ens pugui ser fàcil passar pel tamís.

Una vegada obtinguda la polpa desprès de haver-lo passat pel tamís, la posem novament a la cassola amb la resta del sucre i ho portem a ebullició durant 4 minuts aproximadament fins que estigui a la textura desitjada.


El tamís que utilitzem caldrà que sigui molt fi, tanmateix el gra de la fruita és desagradable de trobar a la melmelada.


Aquest cap de setmana miraré de fer aquesta melmelada i en el proper article us parlaré d'un o altre extrem del Parc, o del Torrent de les Bruixes de Santa Coloma de Gramenet o viatjarem fins Argentona per parlar de la Plaça Ballot.

dimecres, 28 d’octubre del 2009

Les fonts de Can Camp i Can Puig

El safareig de la Font de Can Camp

Desprès de parlar varies vegades de les fonts de Martorelles de Dalt i de Baix, avui completarem la llista de les 15 + 1 fonts d'aquests "encontorns", així que a la Sunyera, Ca, Teula, Ferro, Gurri, Mercè, Llorer, Roda, Riulas o de Baix, Racó, Can Matons, Can Santpare, Can Ros i Beu-i-Tapa , avui afegirem la Font de Can Camp i la +1, la font de Can Puig.


Començarem parlant de la +1. La Font de Can Puig és una font totalment desapareguda, però no cal ser gaire gran per recordar-la. Fins fa uns 25 anys segurament per la seva ubicació era la font més freqüentada. A pocs metres de la carretera de La Roca a Santa Coloma a l'alçada de l'actual rotonda que dona accès a Martorelles pel camp de futbol; els caps de setmana es podien fer força cues de gent que anava a omplir garrafes.

Tal vegada molt molletans tambè la freqüentàvem per la seva proximitat. Sortint de l'estació de França, nomès calia travessar el pont peatonal i el polígon de la Derbi i en un quilòmetre i mig ja hi èrem.


La Font de Can Puig era una deu arterial d'aigua subterrània, que no se sap d'on arrencava.


Per altra banda, tenim la font de Can Camp, al fons del torrent de les Licorelles, per sota del Barri de la Bòbila.

Referent a aquesta font, cal dir que generalment té un bon doll d'aigua, tant és així que fins que no va quedar establert el servei municipal d'aigües potables a domicili, la font de Can Camp va ésser la proveidora habitual de tota l'aigua d'una barriada.

L'antiguitat d'aquesta font és cosa de segles, tanmateix a la casa de Can Camp, a més de fer de pagesos tenien una rajoleria.

Era un forn d'obra terrissa i per pastar el fang, els rajolers necessitàven aigua abundant que els hi proporcionava el doll de l'aigua.

A principis dels anys 80, la font va ser restaurada i embellida gràcies a la contribució del senyor Simeó Rabassa.

Avui dia, un quart de segle més tard, malgrat l'aigua segueix sortint en abundància, l'entorn de la font i el safareig fa pena. Com es pot deixar tant un entorn com aquest, ubicat pràcticament enmig del poble? No ho entenc. Hi ha brutícia per tot arreu.

Buscant fonts a banda i banda de les Serralades Litoral i Marina he visitat prop d'una vintena de pobles, i des del meu modest entendre el poble amb els entorns naturals més deixats és Martorelles. Nomès cal baixar de Can Roda a Can Sunyer pel torrent i desprès anar a la Font de Can Camp.


Per fer aquest article he tret força informació de "Martorelles. Històrica i llegendària" de Jaume Sindreu.


Finalment, vull fer tres anotacions.

1. Hi ha algun lloc que a la Bassasa, entre la Font de la Teula i del Ferro, se la considera font, jo la deixo en la categoría de bassa.


2. Hi ha fonts que tenen varis noms, a Santa María de Martorelles, n'hi ha una que en té tres, la font de Baix, font de Can Riulas i segons en Jaume Sindreu, font del Viver.


3. I per últim, dir-vos que el mes de novembre entre d'altres coses, parlarem del Torrent de les Bruixes a Santa Coloma de Gramenet


dimecres, 14 d’octubre del 2009

La Trinxacadenes

La sortida de la "Trinxa"

Arreu de Catalunya hi ha una sèrie de pobles i localitats que de seguida els assocíem amb un esport. Tanmateix tenim a Badalona el bàsquet, a Granollers el handbol, a Terrassa l'hoquei herba, a Igualada i Reus l'hoquei patins, a Viladecans el beísbol, a Sant Boi el rugby i encara trobaríem algun exemple més.


Si algú em preguntés quin és l'esport "rei" a Vallromanes, no dubtaria ni un moment en donar la meva resposta; la bicicleta tot terreny.


Per comprovar-ho nomès cal seure al matí 10 minuts en un banc de la Rambla (sobretot els caps de setmana) i comptar la gent que passa, no crec que m'equivoqui si afirmo que passaran més ciclistes que vianants.


Aquest darrer diumenge es va portar a terme a Vallromanes la VI Trinxacadenes, és a dir la constatació que això és així.


600 ciclistes van voltar per tota la Serralada, fent un circuit curt de 15 quilòmetres o bé un circuit llarg de 34 quilòmetres i a les 9 del matí, a l'hora de la sortida, Vallromanes va augmentar la població un 27%. Segurament cap esdeveniment al poble aplega tants visitants com aquesta prova esportiva.


I perquè passa això?


Perquè tenim un entorn privilegiat i a més a més amb nomès sis edicions és una cursa amb prestigi, per la seva duresa, bellesa i bona organització.


Que sorprenguin certs indrets al forani es força normal. Costa imaginar que tan a prop de grans ciutats hom es pugui trobar qulòmetres i quilòmetres de corriols, camins, pujades, baixades, bardisses, rocallams, fonts, alzinars, pinedes...


Però sorprendre a veïns de Vallromanes que correm, caminem i anem en bicicleta un o dos cops a la setmana per aquestes muntanyes, això sí que té mèrit.


Com jo sòc molt patòs amb la bici i la Trinxacadenes és molt tècnica, en principi volia fer corrent el recorregut curt, però finalment em vaig animar i trossos caminant i d'altres corrent vaig fer el recorregut llarg. (Ara estic fet un nyap, amb mig cos contracturat). I entre d'altres coses, ho vaig fer perquè m'havien fet molt bona premsa del circuit.


I en absolut em va decebre. Per sobre de tot jo destacaria tres trams, aquell conegut com "El Vietnam" entre els voltants de la font de Sant Mateu i la pista d'accès a la Creu de Can Boquet abans d'arribar a Ca l'Escombriaire (restaurant Sant Salvador)


Per cert, en aquest tram desprès d'un revolt molt pronunciat, hi ha una mina. A quina font deu pertànyer?


El segon tram, seria el corriol que evita la pista de Can Maymó a la font Freda. I el tercer tram ja és de traca i mocador, quin tros d'ascensió a la Roca Foradada, sobretot el primers dos quilòmetres, que jo crec que menys per l'organització eren desconeguts per tothom. Gràcies per obrir aquest corriol i fent-nos xalar d'aquesta manera.


Als propers mesos miraré d'incloure aquests trams en els diferents itineraris que vagi presentant.


Definitivament, nomès em queda felicitar a l'organització per la bona feina. Jo no crec que la torni a fer corrents, aquest ha sigut el segon cop que ho he fet i té un punt de risc massa important. No tinc ganes que m'atropellin.


Això sí, els corredors de muntanya tambè podríem tenir la nostra cursa. Aquí de terreny i d'entorn ens en sobra.


Finalment, i canviant totalment de tema, tambè vull felicitar a la gent de Sant Fost de Campsentelles per l'excel.lent recull que han fet de les fonts del municipi en el número de la col.lecció Fem memòria. Gran treball d'en Jaume Rifà, Amadeu Rovira i Josep Gurri que ens ensenyen algunes fonts conegudes i d'altres totalment desconegudes que properament seran protagonistes al blog.

diumenge, 4 d’octubre del 2009

Més fotos de la Caminada pels voltants de Vallromanes

Fotos cedides per l'Aurora Arcos

































dilluns, 28 de setembre del 2009

Caminada Setmana Europea de la Mobilitat

Com us vàrem anunciar, el passat 20 de setembre vam realitzar una Caminada pels voltants de Vallromanes, els 130 participants vam pujar fins a Sant Mateu tot passant per la Font de Sant Mateu, Font de Can Riera, Font de la Cornisa, Font de Can Gurgui, Font de Santa Anna i Font de Sant Joaquím.





L'home escombra.









L'esmorzar el van fer a la Font de Sant Mateu, meitat del recorregut, i malgrat que cadascú anava al seu pas vam esmorzar tots junts. A l'iniciar de nou la marxa, vam pujar a l'ermita on hi havia un aplec sardanista i algun caminant va fer alguna ballada.









En tot moment vam comptar amb la col.laboració de l'ADF (Associació de Defensa Forestal) de Vallromanes, que ens van ajudar en tota la logísitca de l'esmorzar, en els controls de pas i a pujar algun caminant que s'havia quedat sense benzina o que ja anava en reserva.
Finalment, esmentar que aquesta caminada ja està penjada al blog com "3a Passejada pels voltants de Vallromanes", però a més a més l' Ajuntament de Vallromanes va editar un díptic i tots els participants van rebre el rutòmetre de l'excursió en paper, per sí qualsevol día volen repetir l'itinerari.
Si algú està interessat en tenir-lo, en van sobrar uns quants que estan a l'ajuntament.
El mes d'octubre entre altres coses, parlarem de la Font de Can Camp i d'on era la Font de Can Puig, dos fonts de Martorelles.
















dimarts, 8 de setembre del 2009

Excursió "tranquila" a Sant Mateu

La Font de Can Riera

Tot coincidint amb la Setmana de la Mobilitat, pel proper diumenge 20 de setembre a Vallromanes estem preparant una excursió que ens portarà fins a Sant Mateu, intentant evitar les pistes i els camins més concorreguts. Per això l'anomenem "l'excursió tranquila a Sant Mateu".


Sortirem des de la Plaça de l'Esglèsia a les 8:30 del matí i passant majoritàriament per corriols, ens acostarem a les fonts de Sant Mateu, de la Cornisa, de Can Gurgui, de Santa Anna, Sant Joaquím i a la Font de Can Riera.


Aquesta font, en aquests moments molt abandonada i eixuta, fa pocs dies que la conec, i mai n'havia sentit, ni vist cap referència enlloc. De fet, el nom de Can Riera, és de collita pròpia, perquè es troba prop de les feixes de la casa de Can Riera i escasament a 50 metres de la font de Sant Mateu.


Tal vegada, la fisonomía de la font m'evoca al modernisme, a finals del segle XIX, principis del segle XX i amb totes les diferències que vulgueu, em recordaria a la Font Picant d'Argentona.

L'excursió serà circular amb un recorregut de 9 quilòmetres i 300 metres de desnivell positiu i 300 metres de desnivell negatiu

Si voleu consultar el recorregut sencer, el trobareu al blog sota el nom "3ª Passejada pels voltants de Vallromanes" publicat el maig de 2008. En aquest cas, recuperem aquest itinerari perquè en aquell moment no es va poder fer la pluja.

Per altra banda per apuntar-vos teniu temps fins el divendres 18 de setembre, els matins a l'Ajuntament (telèfon 93 572 91 59) i per les tardes al Casal (telèfon 93 572 81 74) la inscripció és gratuïta i a dalt a Sant Mateu hi haurà esmorzar per tothom.