Més fotos de la Caminada pels voltants de Vallromanes

Fotos cedides per l'Aurora Arcos

Caminada Setmana Europea de la Mobilitat

Com us vàrem anunciar, el passat 20 de setembre vam realitzar una Caminada pels voltants de Vallromanes, els 130 participants vam pujar fins a Sant Mateu tot passant per la Font de Sant Mateu, Font de Can Riera, Font de la Cornisa, Font de Can Gurgui, Font de Santa Anna i Font de Sant Joaquím.

L'home escombra.

L'esmorzar el van fer a la Font de Sant Mateu, meitat del recorregut, i malgrat que cadascú anava al seu pas vam esmorzar tots junts. A l'iniciar de nou la marxa, vam pujar a l'ermita on hi havia un aplec sardanista i algun caminant va fer alguna ballada.

En tot moment vam comptar amb la col.laboració de l'ADF (Associació de Defensa Forestal) de Vallromanes, que ens van ajudar en tota la logísitca de l'esmorzar, en els controls de pas i a pujar algun caminant que s'havia quedat sense benzina o que ja anava en reserva.

Finalment, esmentar que aquesta caminada ja està penjada al blog com "3a Passejada pels voltants de Vallromanes", però a més a més l' Ajuntament de Vallromanes va editar un díptic i tots els participants van rebre el rutòmetre de l'excursió en paper, per sí qualsevol día volen repetir l'itinerari.

Si algú està interessat en tenir-lo, en van sobrar uns quants que estan a l'ajuntament.

El mes d'octubre entre altres coses, parlarem de la Font de Can Camp i d'on era la Font de Can Puig, dos fonts de Martorelles.

Excursió "tranquila" a Sant Mateu

La Font de Can Riera

Tot coincidint amb la Setmana de la Mobilitat, pel proper diumenge 20 de setembre a Vallromanes estem preparant una excursió que ens portarà fins a Sant Mateu, intentant evitar les pistes i els camins més concorreguts. Per això l'anomenem "l'excursió tranquila a Sant Mateu".

Sortirem des de la Plaça de l'Esglèsia a les 8:30 del matí i passant majoritàriament per corriols, ens acostarem a les fonts de Sant Mateu, de la Cornisa, de Can Gurgui, de Santa Anna, Sant Joaquím i a la Font de Can Riera.

Aquesta font, en aquests moments molt abandonada i eixuta, fa pocs dies que la conec, i mai n'havia sentit, ni vist cap referència enlloc. De fet, el nom de Can Riera, és de collita pròpia, perquè es troba prop de les feixes de la casa de Can Riera i escasament a 50 metres de la font de Sant Mateu.

Tal vegada, la fisonomía de la font m'evoca al modernisme, a finals del segle XIX, principis del segle XX i amb totes les diferències que vulgueu, em recordaria a la Font Picant d'Argentona.

L'excursió serà circular amb un recorregut de 9 quilòmetres i 300 metres de desnivell positiu i 300 metres de desnivell negatiu

Si voleu consultar el recorregut sencer, el trobareu al blog sota el nom "3ª Passejada pels voltants de Vallromanes" publicat el maig de 2008. En aquest cas, recuperem aquest itinerari perquè en aquell moment no es va poder fer la pluja.

Per altra banda per apuntar-vos teniu temps fins el divendres 18 de setembre, els matins a l'Ajuntament (telèfon 93 572 91 59) i per les tardes al Casal (telèfon 93 572 81 74) la inscripció és gratuïta i a dalt a Sant Mateu hi haurà esmorzar per tothom.

El Meridià Verd

El Meridià Verd tot pujant cap a Sant Bartomeu de Cabanyes.

Per la nostra serralada passen diferents grans recorreguts, el GR-92 que creua Catalunya de nord a sud (Port Bou- Ulldecona) i que travessa els parcs de la Serralada Litoral i Marina, des del coll de Can Bordoi fins a Montcada. Per altra banda, dues variants GR97 tambè fan les seves incursions. El GR 97-1 va des de Marata fins el Pla de l'Espinal a La Roca del Vallès on es troba el GR-92 i el GR 97-3 arrenca des de Gallecs i desprès de travessar Mollet i enfilar-se cap a Martorelles arriba al coll de Can Gurri on tambè connecta amb el GR-92.

Malgrat no passar directament per la serralada, tambè cal assenyalar el GR-83 que neix a Mataró, a la platja del Callao i desprès de passar pel Maresme, el Vallès Oriental, La Selva, la Garrotxa, El Ripollès, el Vallespir i el Conflent, arriba a Prada, desprès d'haver pujat al Canigó.

Avui dia, d'aquests itineraris és molt fàcil trobar guies a llibreries, però quan parlem del Meridià Verd, la cosa canvïa una mica.

A efectes pràctics el Meridià Verd entra al Parc per La Roca del Vallès puja cap a Sant Bartomeu de Cabanyes, passa per la Roca d'en Toni i l'ermita de Sant Mateu i a partir d'aquí, ja comença a davallar cap a Teià per acabar finalment a El Masnou, a la platja d'Ocata.

Però que és això del Meridià Verd?

Fins el 1799 hi havia un gran desordre al voltant de les unitats de mesura de la longitud, així podíem mesurar amb peus, canes, vares, colzes, quarteres, passos... i segons el lloc, cadascuna d'aquestes unitats tenia un valor diferent.

Per tant, era necessari una unitat de mesura universal i s'escollí una mesura que aleshores es creia invariable com és la deumilionèsima pat del quadrant del meridià terrestre i se la bateja amb el nom de metre. A més, s'escollí el número 10 per establir-ne les mesures derivades.

Finalment, per mesurar exactament el meridià terrestre, es va triar aquell que s'estén de Dunkerque a Barcelona i que passa per París.

Amb motiu del 200 aniversari d'aquesta efemèride, es rebatejà aquest meridià amb el nom de Meridià Verd i es va condicionar i senyalitzar una ruta, a manera de sender excursionista i ciclista.

En territori català aquesta ruta consta de 12 etapes que de nord a sud travessa El Ripollès, Osona, El Vallès Oriental i El Maresme, tot acabant a la platja d'Ocata desprès de 216 quilòmetres.

En principi, tant la guía sencera, com els diferents trams no els he vist a cap llibreria, nomès es poden comprar via internet a L'ASSOCIACIÓ CATALANA DE SENDERISME, i malgrat que ho he intentat els darrers dies varies vegades, encara no he pogut.

Per altra banda, hi ha dues entitats que han realitzat activitats en el meridià verd. El CENTRE EXCURSIONISTA DEL PENEDÈS va fer 180 quilòmetres de la ruta amb BTT entre Ribes de Fresser i El Masnou en 4 etapes. Trobareu més informació a la pàgina web del centre.

I l'Associaciò Esportiva Intempèrie cada mes de maig organitza una caminada de resistència des de Viladrau fins a Ocata per completar els últims 72 quilòmetres de l'itinerari. Trobareu la crònica de l'edició del 2009 a la pàgina de la FEEC, dins l'apartat de Competicions - Caminades de Resistència.

A finals de setembre, organitzarem una excursió pels voltants de Vallromanes. Ja us donaré més informació la setmana vinent.

Grans arbres pels voltants de Sant Bartomeu de Cabanyes

Els castanyers de Ca l'Argent

L'agost passat, ja us vaig fer un primer tast de Sant Bartomeu de Cabanyes i els seus voltants, però tanmateix nomès va ser això un tast. Com avui veureu, aquest entorn ens ofereix molt més.

Quan preparava aquesta sortida, vaig adonar-me que calia fer un especial emfàsis en els arbres, , en els 7 quilòmetres i els 150 metres de desnivell positiu que té la sortida d'avui veurem arbres singulars, bé per la seva grandària o tanmateix perquè no són arbres habituals a la nostra serralada.

D'altra banda, avui pasarem per dues fonts, la font de Sant Bartomeu, que ja la vam descobrir l'any passat, i la font de la Mansa que és inédita en aquestes rutes.

Finalment, acabaré aquesta introducció assenyalant que l'itinerari és circular i evitant les hores més caluroses dels mesos d'estiu, es pot fer durant tot l'any.
L'excursió d'avui comença a Sant Bartomeu de Cabanyes, prop de l'ermita és fàcil trobar aparcament per algun cotxe.

Situats al costat de l'ermita, ens dirigim en direcció nord, cap a la carretera BV5106 (que va de La Roca a Òrrius) que la creuem desprès d'haver caminat uns 150 metres. Ara durant uns 350 metres seguirem el GR-92, el Meridià Verd i el PR-36. Arribats en aquest punt el GR-92 segueix el seu camí cap al nord i nosaltres a partir d'aquí girarem a l'esquerra i seguirem el Meridià Verd i el PR-36.

Aquests itineraris en aquest tram estan molt ben senyalitzats, per tant no hi ha perill de perdre'ns.

Tanmateix, aprofitant l'excusa de la sortida d'avui, abans d'acabar el mes faré una article sobre El Meridià Verd, un gran recorregut força desconegut.
Des del barri de Can Pahissa fins la Font de la Mansa veurem uns bons exemplars d'alzines sureres. Aquest arbre és poc freqüent a la Serralada Litoral i guanya protagonisme uns quilometres més al nord a la Serralada del Montnegre-Corredor.Quan fa uns 1700 metres que seguim el PR-36 i el Meridià Verd arribem a la cruïlla de la Font de la Mansa, girem a la dreta per un corriol i 200 metres més endavant arribarem a la font.

En époques de pluja la font té un petit rajolí, ara a ple estiu nomès goteja. Aquí cal destacar l'entorn, la vegetació exhuberant del torrent que hi ha sota la font, així com dos pins blancs i un roure de grans dimensions.

Desfem el corriol i tornem a la pista principal, tot girant a la dreta, quan portem uns 200 metres caminant passem per sota una línea eléctrica, contínuem i cent cinquanta metres més avall girem a l'esquerra per un camí carreter més ombrívol.

De seguida tornem a passar per sota la línea eléctrica que hem creuat fa uns minuts. Ara arribem a un corriol que un principi és una mica desdibuixat però mica a mica es va marcant, tot deixant a la dreta una masia derruida.

Quan portem uns 250 metres caminant, obvíem un camí que marxa a ma dreta, i nosaltres contínuem amunt entre unes pedres.

Aquest tros de l'itinerari és molt fresc. Cent metres més endavant arribem a una cruïlla, nosaltres girem a la dreta tot seguint el camí pel qual vením. Aquest corriol mica a mica ens va endinsant a la finca de Ca l'Argent.

Quan portem uns 500 metres des de l'última cruïlla, ens trobem uns magnífics castanyers.

Aquests són dels pocs castanyers que he vist en aquesta serralada, sens dubte el castanyer és molt més comú a les serralades prelitorals i alçades una mica més altes. Per exemple al Montseny.

Quan els passem contínuem pel camí de baix i cent metres més endavant ens trobem l'alzina de Ca l'Argent. Aquesta magnífica alzina te una edat aproximada de 200 anys. El diàmetre del tronc és de 0,89 metres i fa una alçada de 12 metres. El tronc està extraordinàriament ramificat, els extrems de les llargues branques toquen pràcticament el terra.  L'ombra d'aquest arbre té un diametre de 28 metres. L'alzina de Ca l'Argent està inclosa en el Catàleg d'Arbres i Arbredes Monumentals de la Roca del Vallès.

Ara contínuem pel camí que deixa la masia a mà esquerra, si ens fixem, potser en el voral ens trobarem algun animaló petrificat. Tres-cents metres més endavant arribem a la carretera BV5106. Abans de creuar-la ens fixem en els grans cedres que hi ha just a la porta d'entrada de la finca que acabem de travessar.

Aquests cedres són els únics que recordo haver vist al Parc, aquest és un arbre que el seu habitat òptim el trobem entre els 1300 i els 1800 metres sobre el nivell del mar.

Tot girant a la dreta, ara baixem uns 50 metres per la carretera (Si aneu amb canalla MOLT DE COMPTE en aquest punt) i de seguida girem a l'esquerra per un camí de terra. Ara nomès trenta metres enllà girem a la dreta i desprès de caminar unes poques passes hem de ser capaços de veure la cara d'un indi.

Quan ho hem aconseguit girem a l'esquerra i cinquanta metres més endavant hem de ser capaços de veure un elefant.

Malgrat que algun programa de televisió diu que no se sap qui, ni quan es van fer aquestes figures, sembla ser que una versió lluny de la ciencia ficció diria que cap a finals de la dècada dels 50 uns escultors picapedrers van esculpir aquestes figures, inclús en una roca al costat de l'elefant, hi ha gravada aquesta inscripció FECIT I FOSSAS A GÓMEZ.

Ara retrocedim fins el camí de terra que venia de la carretera i girem a la dreta. Quan portem uns 250 metres ens trobem un parell de xiprers i contínuem pel camí que tot just passa pel seu costat i que en un centenar de metres ens durà fins la piscina de Ca l'Argent.

Malgrat que desconec la data de construcció d'aquesta piscina, segurament té més anys que qualsevol de nosaltres que l'anem a visitar.

Un día m'haig de capbussar a l'arxiu municipal de la Roca, tanmateix sembla ser que aquesta piscina la va fer construïr un metge que vivia a la masia i la rumorologia popular explica que quant les noies del servei de la casa a l'estiu tenien dia lliure, anaven a la piscina a banyar-se i els nois roquerols pujaven a veure que podien "pescar".

Per altra banda, hi ha qui diu que aquesta piscina s'omple amb l'aigua que aboca al torrent la font de Sant Bartomeu. Podria ser. De totes maneres uns metres més amunt, al costat del camí que a continuació seguirem hi ha un pou.

Si coneixeu més històries al voltant d'aquesta piscina us agraïria molt que m'ho fèssiu saber.

Ara sortim del recinte de la piscina i a l'alçada dels xiprers, trobem a la dreta un camí que comença a pujar. Cent cinquanta metres més endavant, obvíem el camí que puja a l'esquerra i nosaltres contínuem recte. Ens trobem un gran plàtan i el camí fa un revolt a la dreta, a partir d'aquí el pendent es fa més acusat.

Tres-cents metres més endavant trobem una cruïlla, girem a l'esquerra i seguim pujant. Sis-cents metres més enllà tornem a trobar una altra cruïlla i seguim pel camí que ens queda més a la dreta que segueix ascendint.

A 200 metres, trobem una tercera cruïlla i seguim recte. En aquests moments estem fent el tram més costerut, però de seguida planejarà i nomès 350 metres enllà arribarem a la font de Sant Bartomeu.

Aquesta font sempre l'he vist rajar. El lloc és perfecte per parar a fer un mos. Aquí destacarem els platans que ombrejen l'entorn, així com l'alzina situada gairebè al capdamunt de la font.

Seguim pel camí pel qual venim, en sentit nord i a 200 metres trobem un bon exemplar de pi pinyer aïllat en una petit planell, ara nomès ens resten 100 metres per arribar de nou al coll de Sant Bartomeu punt d'inici i final de la excursió d'avui.

Al marge dels diferents llibres, guies i fonts que consulto per documentar-me, aquest mes he descobert un llibre molt interessant d'aquesta zona. " D'Òrrius estant. D' Enric Serras i Corominas.

Per fer aquesta entrada he extret informació del llibre Parc de la Serralada Litoral. Història i Itineraris de l'Adrià Triquell i Salomé i editat per Piolet l'abril de 2012.

Nyaps: 1. La Font de Sant Jaume

La font de Sant Jaume

De tant en tant, vaig afegint alguna secció al blog. Al marge d'indicar els camins i corriols per arribar a les fonts o parlar de tot allò que trobem pel camí, tambè m'agrada parlar de la serralada i del fet de caminar des d'altres vessants.

Tanmateix, aquest darrers mesos, hem parlat de Josep María de Sagarra i la Serralada de Marina, en un futur parlarem d'altres escriptors, pintors, escultors... i la seva relació amb aquestes muntanyes. Tambè hem iniciat una gramàtica del caminant, on de ben segur afegirem més paraules... i en un futur arribaran altres seccions.

De fet, avui n'encetarem una, els nyaps, allò que trobem al Parcs de la Serralada de Marina i Litoral, i no ens agrada, bé perquè estigui brut, deixat, perdut, mal arrenjat... i per començar parlarem de la Font de Sant Jaume ubicada a Vilanova del Vallès.

Per arribar a la Font de Sant Jaume, farem una aproximació en cotxe fins la casa de colònies de Can Rabassa, on hi ha un punt d'informació del Parc obert els caps de setmana o bé fora d'aquest horari i per evitar problemes d'aparcament recomanem deixar el cotxe al carrer Xaloc, cantonada amb el Camí de Can Nadal. ( no és difícil trobar-ho, nomès està a 200 metres de l'institut de Vilanova, direcció can Maymó).

Una vegada ubicats en aquest punt, travessem amb molt de compte el camí de Can Nadal i contínuem per l'esquerra paral.lels a la riera d'Ardenya que gairebè sempre baixa eixuta, direcció cap a Can Nadal i Can Maymó.

Tres-cents cinquanta metres més endavant, girem a l'esquerra tot creuant la riera i seguim recte pel camí de sorra uns 200 metres.

En aquest punt, ja trobem un pal indicador que senyala cap a la Font de Sant Jaume. Des d'aquest punt, davant nostre, a un centenar de metres, ja podem veure el trecadís que hi ha en el frontal de la font.

Girem a la dreta i desprès de caminar 100 metres, a l'alçada d'una caseta elèctrica, girem a l'esquerra i ens endinsem en un planell on trobem bons exemplars d'alzina surera.

La font la trobarem a la part baixa d'aquest planell a uns 50 metres de la caseta elèctrica.

Aquesta deu d'aigua no s'esgotava mai, avui la font no raja perquè varen ensorrar reiteradament la part de sobre i deixaren d'arranjar-la.

La font era construïda amb un banc de pedra semicircular de pedra i totxo i un davant de trencadís, d'on rajava l'aigua i el nom de la font i l'any 1668. Avui trobem part dels bancs gairebè coberts per sorra degut a petites esllavissades, un trencadís molt deteriorat i sense boc, una part davantera de la font plena de vidres i altre brutícia, però el que més em sobta a mí, són els rètols indicadors que indiquem que l'aigua de la font no està tractada, per tant suposo que quan es van fer aquests indicadors, no crec que faci més de 10 anys, la font encara rajava.

Llavors, en aquest cas trobem dos nyaps, un per l'estat de la font i un altre per la seva ràpida degradació.

Deixo preguntes obertes.

Quants anys fa que no raja aigua de la font?

Perquè es va deixar d'arranjar?

Bè, si algú té alguna resposta, us agraïria que m'ho diguèssiu, jo per la meva banda ho preguntaré a l'ajuntament de Vilanova.

Aquest magnífic entorn, es completava amb les dues grans alzines sureres ran del banc del costat de migdia, i la bassa, rodona de 9 metres de diàmetres que es troba situada a la feixa de sota la font. Per tant, anys enrerra s'havien fet moltes fontades en aquest indret.

Per tornar al cotxe, nomès cal desfer el camí.

Caminar i...........còrrer per Vallromanes

L'any passat corrent la Burriac Atac!

Al marge de tot caminant, anar trobant fonts i racons de tota la serralada, ubicar-los, parlant-ne i si s'escau arranjar-los una mica, la meva altre afició és còrrer.

Malgrat, que actualment la majoria de curses que faig són de 10 quilòmetres sobre asfalt, encara en vaig fent alguna de muntanya, i això sí, gairebè sempre entreno pels voltants de Vallromanes, és a dir pistes, corriols, pujades i baixades.

El recorregut que us explicarè avui fa uns 8 quilòmetres, però en temps equival a una cursa de 10 quilòmetres en asfalt i planera.

L'he fet dotzenes de vegades i quan algun día feia un test per provar-me i el feia en menys de 41:15 minuts, volia dir que podia acostar-me al 40:00 en els 10 quilòmetres i ara quan baixo de 46:30, sè que estic en disposició de baixar de 45:00.

Desprès d'escalfar una mica, sortirem de davant del casal i enfilarem la riera, quan passem Can Sala Gros, el camí comença a pujar. Abans de la Torre Sant Isidre trobarem la pujada més forta i malgrat que posteriorment afluixa una mica, no pararem d'ascendir fins la font de Can Gurgui. Fins aquí tenim uns 2,5 quilòmetres. Si ens volem acostar als 40', hem de passar per aquest punt per sota de 15'40". Sí per altra banda, volem fer 45' hem de passar per sota dels 17'05"

Aquí, paro el crono 2' bec aigua, recupero una mica la respiració i giro a l'esquerra passant per davant del restaurant Can Gurgui i seguint la pista principal fins a Can Fuster. Aquesta part del recorregut és força còmode. Quan arribo a Can Fuster giro gairebè 180 graus per anar buscar el Coll de Forn, tot passant per Can Prades. A Can Prades tinc la segona referència, per fer 40', s'ha de passar per sota de 22'50" i per fer 45' hem de baixar de 25'20"

Quan arribem al Coll de Forn, girem a la dreta tot baixant cap al torrent d'en Molí d'en Cuquet. Quan arribem a la pista principal, girem a l'esquerra cap a Can Maymó. El tercer punt de referència, el prenem davant el restaurant de Can Maymó, aquí, sí volem baixar de 40', hem de baixar de 30'40" i si volem baixar de 45', hem de passar per sota de 35'40".

Ara nomès ens queda corre paral.lels al pitch and put, vigilant no ens caigui una bola al cap i girar a l'esquerra quan arribem a la urbanització de Can Rabassa. Ara tenim una rampa d'uns 700 metres,(el carrer Sant Ramón) l'últim esforç abans de começar a baixar de nou cap a Vallromanes, pel carrer Santa Quitèria, que es converteix en camí de terra en el seu segon tram, i finalment desprès de fer una curva en forma de paella a la dreta, afrontar els últims 200 metres pel carrer Joan Carsi, passant per davant l'escola vella i les piscines i acabar a la cantonada amb l'avinguda Can Galbany.

Si acabeu el recorregut i esteu per sota del 41' esteu en disposició de baixar de 40'. Tanmateix, si esteu per sota de 46' estareu en disposició de baixar de 45'.

És a dir, tots els test que he fet, m'indiquen la següent fòrmula.

Temps en cursa de 10 quilòmetres planera = Temps d'aquest recorregut - 1 minut.

Tres curses on provar-ho. A principis de primavera als 10 de la La Llagosta.

A finals de primavera a la Cursa de Pineda.

Per cap d'any, a la cursa dels nassos de Barcelona