2ona TRAVESSA VALLROMANES- MONTSERRAT

Els propers 2 i 3 de juliol el Club BTT Trinxacadenes, organitza la Vallromanes - Montserrat a peu.
Es sortirà de Vallromanes de davant El Casal, el dissabte a les 6 de la tarda i l'arribada a Montserrat serà aproximadament a les 10 del matí del diumenge.
El recorregut de 61 quilòmetres passa per Montornès, Mollet, Santa Perpètua, Santiga, Sabadell, Matadepera, la Casa Nova de l'Obac, Vacarisses i Monistrol de Montserrat, abans de la última pujada fins la plaça de la Basílica.

Les inscripcions ja estan obertes i les podeu fer al Bar de La Plaça o bé mitjançant el correu electrònic toni@trinxacadenes.com. El preu de la inscripció serà de 12 Euros pels socis del club i de 25 Euros pels no socis. La inscripció dóna dret a 4 avituallaments i l'autocar de tornada. A més a més, hi haurà un vehicle de suport per cobrir les circumstàncies que puguin passar durant la caminada.

La inscripció està limitada a 55 caminaires i el grup sempre caminarà junt. En aquest sentit, aproximadament cada 5 quilòmetres s'aniran fent reagrupaments.

Finalment, l'autocar de tornada sortirà de Montserrat entre les 11 i 12h de diumenge.

Properament, també us presentarem la TrinxaCerdanya.

LA PLANA VALLESANA VII/2. 9 PUNTS D'INTERÈS DE LA VALLROMANES - MONTSERRAT

Font Gran de Monistrol

 

Ara fa un any, vam començar a publicar l'itinerari de la Vallromanes - Montserrat. Avui us presentem 9 elements de patrimoni natural o bé arquitectònic que anem trobant durant els 61 quilòmetres d'aquesta travessa.
Per fer aquesta entrada he extret informació de l'Associació Amics del Ripoll i del Servei General d'Informació de Muntanya.
Els 9 elements són els següents,

1.    Font de Santa Caterina: Font molt austera, actualment la font raja bastant. Malauradament, ja no hi ha la rajola mig trencada, on la primavera del 2011 es podía llegir el nom de la déu.

L’aigua que desguassa la font, forma un petit torrent que de seguida va a parar al Mogent.

2.    Font de Ca L’Escanilla: D’aquesta font només podem dir que una font a la que veiem ara, que deu tenir 20 o 25 anys, ja ocupava aquest espai com amínim a principis de la década dels 50.
 

El seu nom ha arribat a nosaltres per tradició oral, per tant inclús la denominació pot estar mal escrita. Els Escanilla són la familia que vivía a la torre que hi ha al davant fa molts anys.

Quant a la seva estructura, recordaría una torre d’escacs feta d’obra vista. És una font amb pulsador i com la resta de fonts de Mollet l’aigua és de xarxa.

3.    Molí d’en Torrella: És un dels molins més representatius del riu Ripoll, ja que les seves restes exemplifiquen perfectament les transformacions successives que han protagonitzat aquestes edificacions amb el pas dels anys. L'edifici està articulat a partir de la superposició de diversos cossos situats a diferents cotes i amb funcionalitats i períodes constructius diferents.  La façana nord conserva encara les traces de diversos salts d’aigua, les rodes verticals i les turbines modernes per generar electricitat.

 

      L'edifici actual correspon bàsicament a les intervencions del primer quart del segle XIX, amb les quals s'aconseguí optimitzar al màxim els saltants. En aquell moment es convertí en un dels molins de la industria textil més grans del Ripoll gràcies al fort pendent que aconseguia l'aigua. Tanmateix, mantenía els batans1 i el casal del molí fariner, que encara es pot veure avui.

Però el molí venia d’antic. L’any 999 es documenta en aquest indret el molí de la Garriga, que formava part del mas del mateix nom. Entre els segles XIII i XVI, havia estat un molí fariner amb dos parells de moles que rebien l’aigua de la mateixa sèquia que regava l’horta de la Garriga.

Des del 1527 foren possessors del molí membres de la família Torrella, que li van donar el nom actual i que, a l’inici del segle XVII, hi instal·laren un giny draper que coexistí amb les moles farineres.

1.Batà:    Màquina que serveix per netejar o consolidar la tela teixida, per mitjà de la pressió de grans martells o de dos cilindres quasi tangents.

4.    Sant Vicenç de Jonqueres:   L’antiga església parroquial de Jonqueres presenta una planta rectangular, amb dues capelles laterals de planta quadrada situades a cada costat i al centre de la nau. L’edifici ha sofert, en el transcurs del temps, importants transformacions, en diverses etapes constructives:
1ª Segle X: construcció a la qual actualment correspon el mur de ponent i el de tramuntana.
2ª Segle XIII: afecta el mur de migdia, en donar amplada a la nau principal.
3ª Segle XVI: corresponent a l’ampliació pel costat de llevant.

L’any 1982 es restaurà el conjunt arquitectònic, però en no donar-li cap utilitat, començà a caure en ruïnes altra vegada. L’última restauració de l’edifici (1993) va lligada a una continuïtat de conservació i manteniment. Des de llavors, és la seu del Servei General d’Informació de Muntanya. Una entitat que  cerca, classifica, arxiva i treballa amb tot tipus de documentació d’utilitat alpinística, amb la voluntat d’oferir-la a tothom.

5.    Turó de Roques Blanques. Aquest turó situat a les afores de Matadepera té una altitud de 587 metres sobre el nivell del mar.

Cal destacar que aquest turó, havia sigut un abocador i una vegada clausurat es va guanyar un espai natural. A hores d’ara,  desprès de pujar per les seves escales o pels seus revolts, és un molt bon mirador de la plana vallesana.

6.    Parc Agroforestal d’Egara. El Parc Agroforestal de Terrassa és un espai situat al Nord de la ciutat, just per sobre de la Ronda Vallès, que inclou zones de conreu, zones forestals i diferents torrents.
 

L’Ajuntament de Terrassa va promoure la creació del Parc Agroforestal de Terrassa  l’any 2006. La proposta volia dotar a la ciutat d'un gran espai natural i de lleure, conservar i millorar la riquesa i la biodiversitat d'aquests espais, així com millorar-ne l'accessibilitat i la difusió i el coneixement per part dels ciutadans.

Actualment, aquest parc agroforestal disposa d’una xarxa de camins d’uns 15 quilòmetres per fer a peu o en bicicleta.

7.    Casa Nova de l’Òbac: És un antic mas vitivinícola d’estil neoclàssic que data del 1786.  La casa dissenyada per l’arquitecte italià Domenico Baguti,  té planta rectangular i teulada a quatre aigües. Consta de quatre plantes, amb l'accés principal a nivell de primer pis, al qual s'hi arriba per mitjà d'una rampa empedrada. La façana està decorada amb plafons esgrafiats. Al costat de la casa hi ha la capella de Sant Antoni de Padua.

Actualment, és la seu d’un punt d’informació del Parc de Sant Llorenç de Munt i l’Obac.

8.    Font Gran de Monistrol. La font gran es troba en una plaça de grans dimensions, dita de la Font Gran, a un nivell una mica inferior del terra de la plaça i s'accedeix a ella a través d'unes escales. Està constituïda per un alt mur rematat en un frontó semicircular; una cornisa ressegueix la part superior, i els extrems estan rematats per una bola de pedra. Al l'interior del frontó hi ha l'escut de la vila. A la part baixa del mur hi ha la pila i els brocs per on raja l'aigua.
 

Rep el nom de la deu que subministra d’aigua tot el poble. La Font Gran s’anomenava fins el segle XVI Font de la Resclosella.
 La Font Gran és la principal sorgència del sistema aqüífer del massís de Montserrat.

La Plaça de la Font Gran va aixoplugar els establiments de l’antic i poderós gremi de paraires que utilitzaven l’aigua de la font per al rentat, perxat i tintat de la llana. Està bastida sobre el curs del torrent i és centre de vida social i administrativa.

9.    Monestir de Montserrat: És evident que al Monestir de Montserrat i al seu entorn li podíem dedicar 50 entrades i faríem curt, però a tall de petit apunt direm que Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, a una alçada de 720 m sobre el nivell del mar. És un símbol per a Catalunya i s'ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes.

El complex monàstic, juntament amb les dependències i els serveis annexos,  conforma un petit nucli de població que, segons el cens del 2006, comptava amb 68 habitants.

El conjunt d'edificis del monestir de Montserrat estan protegits com a bé cultural d'interès local. Principalment, són dos blocs d'edificis: per un costat, la basílica amb les dependències monacals, i, per l'altre, els edificis destinats a atendre els pelegrins i visitants. Altres elements que conformen el conjunt són les capelles que envolten el conjunt central, les ermites, les estacions del Viacrucis i els Misteris, les estàtues monumentals, els monuments a catalans il·lustres...

Finalment, esmentar que actualment conté una de les millors biblioteques del país, amb gairebé 300.000 volums i 400 incunables.
Properament, li dedicarem una entrada al lingüista Joan Coromines  

 

LA PLANA VALLESANA VII. CAMINS DE VALLROMANES XIX. VALLROMANES - MONTSERRAT A PEU. TERCER TRAM. ESTACIÓ DE VACARISSES - MONESTIR DE MONTSERRAT.

 

Avui us presentem el tercer tram. Malgrat la pujada a Montserrat, un tram força asequible, doncs nomès haurem de fer 9 quilòmetres, això sí amb 750 metres de desnivell positiu, però amb l’objectiu tan a l’abast, avui les cames i el cap avançaran rápida i lleugerament.

Quant a la possibilitat de poder utilitzar transport públic, avui és una mica complicat. Tanmateix, existeix una possibilitat que rau en baixar de Montserrat a Monistrol en cremallera i enllaçant amb els FGC anar fins a Castellbell i el Vilar (direcció Manresa), no “gaire” lluny d’aquesta estació, (1,5/2 quilòmetres)  hi ha l’estació de Castellbell i el Vilar- Monistrol de Montserrat de RENFE i d’aquí a Vacarisses nomès hi ha cinc minuts de tren.

Per tant, coneixent bé el camí d’estació a estació de Castellbell i el Vilar, hi hauria la possibilitat d’anar de Montserrat a Vacarisses en 1 hora i 5 minuts, però cal conèixer els horaris i les freqüències de pas per no quedar penjats dues hores a Castellbell. Per facilitar les coses, properament mirarem de penjar l’itinerari entre aquestes dues estacions.

Una altra opció gens despreciable és anar amb dos cotxes i deixant-ne un a Monistrol i l’altra a l’estació Vacarisses, no hi ha més de 5 quilòmetres i en pocs minuts tenim el tema resolt.  

L’itinerari d’avui és el següent,

0,000Qm. 50,785Qm. Estació de Vacarisses.  Creuem les vies i baixem pel carrer camí del Palà.

0,500Qm. 51,285Qm. Sortim de la urbanització. Ara el camí continua asfaltat, però d’un to vermellòs i en aquest punt s’anomena camí de l’estació.

0,900Qm. 52,185Qm. Tornem a entrar en una urbanització.

0,500Qm. 52,685Qm. Girem a l’esquerra per un vial cimentat per pasar per sota la carretera nacional que va de Barcelona a Manresa, tot creuant un torrent per unes pilones.

0,100Qm. 52,785Qm. Tornem  a sortir a un carrer asfaltat, el carrer dels Torrents.

0,150Qm  52,935Qm. Girem a l’esquerra pel carrer de la Creu.

0,275Qm. 53,210Qm. Cruïlla de carrers. Continuem recte. Una vegada comença el camí de terra 40 metres més enllà ens enfilem a l’esquerra per un corriol, al principi poc definit. (Aquí no tinc especificat quan caminem per asfaltat, abans del camí de terra, jo penso que son 200 o 300 metres.), però no patiu, tanmateix, seguint les marques de la Matagalls - Montserrat no hi ha pèrdua.

0,060Qm. 53,270Qm. Arribem al capdamunt d’un turonet. Ens creua una pista. Girem a l’esquerra, tot baixant cap a Monistrol.

0,400Qm. 53,670Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte, cap avall, seguint les marques de la Matagalls-Montserrat i dels GR-5  i 96, tot precipitant-se cap a Monistrol. En el primer tram hem d’anar amb molt de compte perquè rellisca bastant.

1,000Qm. 54,670Qm. Pista que ens creua. Girem a la dreta per entrar en el nucli urbà de Monistrol.

0,400Qm. 55,070Qm. Girem a la dreta pel carrer de la Pujada de l’Estació.

0,050Qm. 55,120Qm. Punt d’aigua. Continuem recte tot creuant el Llobregat per sobre un pont.

0,100Qm. 55,220Qm. Creuem la carretera nacional pel pas soterrani.

0,080Qm. 55,300Qm. Girem a l’esquerra pel carrer del Pont.

0,125Qm. 55,425Qm. Plaça del Bo Bo. Pugem 10 metres pel carrer de Manresa i de seguida girem a l’esquerra pel carrer de Sant Pere.

0,125Qm. 55,550Qm. Plaça de la Font Gran de Monistrol. Des d’aquí iniciem l’ascensió final a Montserrat. En aquest sentit, a partir d’aquí , pujarem 659 metres de desnivell en només uns 4 quilòmetres. Comencem a pujar per les escales que tenim al davant. A continuació sortim a la carretera, que en aquest tramé s carrer Trinitat, girem a l’esquerra en sentit descendent i creuem el carrer per enfilar el camí que ens mena a la dreta i ja sortir definitivament del nucli urbà.

1,000Qm. 56,550Qm. Drecera dels Tres Quarts. Girem a la dreta.

2,000Qm. 58,550Qm. El nostre camí gira a la dreta tot seguint una canalització l’aigua.

0,600Qm. 59,150Qm. Arribem al cimentat i això vol dir que ja tenim el Monestir a tocar. A partir d’aquest moment, segons a l’hora que arribem ens començarem a barrejar amb els turistes.

0,400Qm. 59,550Qm. Estació del Cremallera. Creuem l’accés principal a Montserrat i a sobre a l’esquerra ja tenim el Monestir.

0,150Qm. 59,700Qm. Monestir de Montserrat.

Properament, us farem cinc cèntims de cada indret d’interès que hem trobat des de Vallromanes, fins arribar a Montserrat.