El Puigcastellar
La
proposta que us faig avui és una excursió d’una mica més de 13 quilòmetres i un desnivell de 300 metres entre la plaça de la Vila de
Santa Coloma de Gramenet i l’estació
de tren de Montgat.
Quan
redacto aquestes entrades, una de les coses que em costa més és trobar un títol
adient. En aquest sentit, ha de ser prou clar però alhora ha de tenir algun
element que aporti novetat, coneixement, curiositat…
Durant
molts anys en aquest blog he anat publicant gramàtiques del caminant, que no
eren res més que un recull de mots i expressions, d’un indret, d’un ofici, d’un
llibre… El març del 2011 vaig fer una gramàtica del caminant sota el títol
“Mots i noms de Badalona” i definia VARAL com Indret, contrada, extensió de terra o de poble,
distinta de les inmediates, però alhora propera.
El tram
central de l’itinerari d’avui creua Badalona
des de la muntanya fins el mar, però també és ben cert que comencem i acabem
pel seu varal.
Per arribar al punt d’inici
de la sortida d’avui és molt fàcil amb la L1
del metro i tornar des del punt final també serà senzill amb la R1 de Rodalies.
L’ITINERARI
0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la plaça
de la Vila pel carrer Sant Carles.
0,100Qm. 0,100Qm. Plaça
Manent. Seguim a la dreta pel carrer Sant
Jeroni.
0,330Qm. 0,430Qm. Arribem al
carrer Balears que ens creua i
continuem a l’esquerra.
0,090Qm. 0,520Qm. Creuem
l’avinguda Pallaresa i seguim recte
pel carrer Balears.
0,160Qm. 0,680Qm. Seguim a la
dreta pel carrer Aragó.
0.050Qm. 0,730Qm. Continuem a
l’esquerra per l’avinguda de Ramon
Berenguer IV.
0,840Qm. 1,570Qm. Arribem a
l’inici del Torrent de les Bruixes.
Continuem recte.
0,100Qm. 1,670Qm. Font de
Sant Roc o del Drapet. Font del Drapet
o Sant Roc. Un mur de pedres coronat per obra vista fan de paret a la
font,
al mig dels quals hi ha un broc de ferro per on raja l'aigua que cau a un
enreixat de ferro.
A banda i banda de la font hi han disposats dos bancals de pedra. A la dreta
una pica de marbre (característic de les fonts arranjades pel Centre Excursionista Puig Castellar)
amb el nom de la font gravat.
Malgrat que
l'entorn de la font a vegades no està massa net, aquesta raja amb abundància
durant tot l'any. A més a més cal esmentar que per netejar els carrers de Santa Coloma s'utilitza la surgència
d'aquesta font.
Continuem amunt pel Torrent de les Bruixes.
0,520Qm. 2,190Qm. Font de la Bòta. L'aigua raja per un broc d'acer
inoxidable encastat a les pedres i cau a una pica de pedra. De la font com a
mínim sempre raja un rajolí. Recull en una mina el fil d'aigua que brolla de la
terra. La mina està barrada amb una porta de ferro pintada de verd. L'esplanada
on hi ha la font disposa d'un banc corregut de pedra on poder reposar o fer un
mos.
Probablement va ser una de
les fonts d'abastament d'aigües del poblat ibèric de Puig Castellar.
L'any 1987, membres del Centre
Excursionista Puig Castellar la van començar a arranjar, tal com es pot
veure en una pica de marbre damunt de la porta de la mina. Una auca en un
cartell de la Diputació simbolitza el compromís d'una generació amb el medi
ambient.
Ara ens situem davant de la font i marxem pel corriol de l'esquerra que
primer i planeja, però de seguida comença a pujar i ens porta fins una pista
carenera.
0,100Qm. 2,290Qm. Pista carenera. D'aquí estant, tenim unes magnífiques vistes del Barcelonès Nord. Continuem a la
dreta en sentit ascendent.
0,625Qm. 2,915Qm. Cruïlla de pistes. Girem a l'esquerra tot seguint el GR-92 en direcció el Puig Castellar,
uns metres més endavant obvíem el camí que marxa a la dreta i nosaltres seguim
pel GR.
0,350Qm. 3,215Qm. Entrada del Poblat Ibèric del Puig Castellar, també
conegut com a Turó del Pollo. Obviem el GR-92
que marxa cap a Montcada i nosaltres
entrem al recinte del Puig Castellar
i seguim pujant.
El poblat constituïa un agrupament de tipus mitjà, dedicat a l’agricultura i la ramaderia i, secundàriament, a la metal·lúrgica i el teixit.
Ara desfem aquests darrers 825metres fins la cruïlla de pistes. Arribats a aquesta cruïlla seguim recte i ascendint seguint les marques del GR-92.
0,290Qm. 4,805Qm. Ermita de
Sant Climent. Petit
edifici de planta rectangular amb capçalera semicircular, volta arrodonida per
l'exterior i coberta de rajoles de terrat. A la façana principal té la porta
d'entrada, rectangular amb pedres d'emmarcament lateral i llinda de fusta.
Damunt hi ha una petita obertura rectangular quasi d'espitllera.
Aquesta ermita fou erigida com oratori pels monjos de Sant Jeroni l’any 1673.
Ara seguim pel corriol que marxa davant nostre en sentit clarament descendent. Compte no rellisquem.
0,500Qm. 5,305Qm. Pista que ens
creua. La creuem i deu metres més enllà enllacem amb un corriol que segueix
baixant. Malgrat que és evident que hem de seguir baixant cap a Sant Jeroni que està sota els nostres
peus, en aquest tram el juliol de 2025 hi
ha una manca de marques del GR-92.
0,500Qm. 5,805Qm. Pista que ens
creua. Continuem a l’esquerra planejant.
0,100Qm. 5,905Qm. Font de Sant Jeroni
o del Lleó. La font queda enlairada mig
metre respecte del camí, adossada a un mur davant del monestir.
El cap d'un lleó fa de broc a aquesta font que raja després d'activar un
polsador situat al damunt, aixoplugat per una teula. L'aigua cau en una pica
rodona de pedra situada damunt d'un pedestal fet amb petits còdols i desguassa
per sota del camí abastint una bassa de reg.
Al capdamunt del frontal hi ha tres mosaics fets amb rajoles; els dos dels
extrems, amb rajoles verdes i blanques, porten les inscripcions "Senyor el
nostre cor té set de Vos" i "Deu-nos l'aigua de la vida"
respectivament, el central és una imatge de Sant Jeroni.
Aquests darrers anys, s'ha arrebossat i pintat la paret frontal, s'ha col·locat
una teula com a bisera del polsador i s'hi han afegit els tres mosaics
enrajolats.
Seguim per la pista i uns metres més endavant ja arribem a Sant Jeroni de la Murtra.
0,025Qm. 5,930Qm. Sant Jeroni de la
Murtra. Aquest
antic monestir jèrònim del segle XV
és una joia del gòtic català. La mutra per la seva abundància, va donar nom a
la vall i al mateix monestir.
En aquest sentit, va ser el Papa Benet
XIII des d'Avinyó, que va donar
autorització per fundar el monestir. Les obres van començar el 1416 i van continuar fins a finals del
segle XVI, que s'edifica la torre de
defensa per interceptar les incursions serraïnes.
L' Esglèsia sufragà una bona part de l'edifici, però tambe la realesa va
contribuir-hi abastament. El rei Carles
I va pagar una part del cor, els Reis
Catòlics van sufragar la construcció de l'ala meridional del claustre,
tanmateix en Joan II pare de Ferran
ja havia fet construir anteriorment el refetor l'any 1483 com agraïment per les seves estades al monestir.
En aquest sentit, va ser aquí on els Reis
Catòlics van rebre a Cristobal Colón
l'abril de 1493 a la tornada del seu
primer viatge a Amèrica.
Actualment l'edifici està declarat monument històric artístic. Per visitar tot
aquest conjunt arquitectònic trobareu més informació a:
Ara
continuem seguint les marques del GR-92 cap al nord.
1,250Qm. 7,180Qm. Desemboquem a
la riera de Canyet i seguim a la dreta cap a Badalona.
0,800Qm. 7,980Qm. Enllacem amb
l’avinguda Martí i Pujol i continuem
avall.
1,300Qm. 9,280Qm. Tombem a
l’esquerra pel passatge del Pas de la
Guineu.
0,060Qm. 9,340Qm. Seguim a la
dreta pel carrer de la Quintana Alta.
0,060Qm. 9,400Qm. Tombem a
l’esquerra pel carrer Lladó.
0,120Qm. 9,520Qm. Casa
dels Dofins. La Casa dels Dofins és
una domus o
casa benestant romana de finals del segle I
aC, situada a la part alta de l’antiga ciutat de Baetulo. És un clar exemple d’arquitectura domèstica d’època romana
en la qual destaquen els mosaics, les restes de pintures murals i les
recreacions audiovisuals i de mobiliari.
Ara seguim baixant pel carrer de l’Oli.
0,125Qm. 9,645Qm. Plaça de Barberà. Deixem a la dreta
l’esglèsia de Santa Maria. Seguim
avall pel carrer del Temple.
0,110Qm. 9,755Qm. Via Augusta. Tombem a l’esquerra i uns metres
més enllà arribem al Museu de Badalona.
0,050Qm. 9,805Qm. Museu de Badalona. Actualment al subsòl de l’edifici del Museu, es poden
visitar les restes de les Termes i del Decumanus maximus,
un dels conjunts arqueològics d’època romana més importants de Catalunya. També s’hi pot veure
l’exposició permanent, que mostra sobretot peces de la Baetulo romana,
entre les quals destaquen la Venus de
Badalona, les pollegueres de la porta de la muralla de la ciutat o la tabula hospitalis.
Ara desfem aquests darrers 50 metres, creuem la Via Augusta i seguim pel Carrer del Temple que més enllà enllaça amb el
carrer Sant Francesc d’Assís.
0,350Qm. 10,205Qm. Carrer Canonge Baranera. Tombem a la dreta.
0,125Qm. 10,330Qm. Girem a
l’esquerra pel carrer de Mar.
0,185Qm. 10,515Qm. La Rambla. Ja som al front marítim. Ara seguim
a l’esquerra cap a Montgat.
1,050Qm. 11,565Qm. Creuem a
l’altra banda de les vies del tren per un pas soterrani i seguim a l’esquerra
cap a Montgat.
1,000Qm. 12,565Qm. S’acaba el
passeig Marítim i seguim per un
descampat entre les vies del tren i el mar cap a la xemeneia que tenim al
davant.
0,450Qm. 13,015Qm. Creuem les vies
del tren per un pas inferior que trobem a l’esquerra.
0,200Qm. 13,215Qm. Estació de tren
de Mongat. Final de l’excursió
d’avui.
Properament, anirem de Pineda a Tordera.
.jpg)