L’excursió
que avui us proposo té una llargada de 14 quilòmetres i un desnivell positiu de
1022 metres. Aquesta és la tercera etapa del GR-6 que surt de Barcelona i
arriba al Monestir de Montserrat. En aquest sentit, nosaltres en els darrers
dos quilòmetres fem una variant i enlloc de pujar per l’ermita de Sant Miquel,
anem per la Santa Cova seguint una variant del GR-5.
Per
tant, l’itinerari d’avui enllaça a Olesa amb la ruta “De la Riera de Rubí a la
Vall del Llobregat. De les Fonts de Terrassa a Olesa de Montserrat que us vaig
presentar en el blog el juliol del 2024 i també enllaça a Montserrat, amb el
Camí de Sant Jaume de Montserrat a Igualada que vaig publicar el novembre del
2018.
Veure que no faig cap descripció ni de la Santa Cova, ni del Monestir de Montserrat, doncs trobareu una extensa informació a www.montserratvisita.com
Per últim, si voleu fer un mos i evitar les
aglomeracions de Montserrat, malgrat
que sigui ben entrada la tarda, a Olesa
us recomanem que aneu als Salistes,
doncs molt possiblement us donaran de dinar o berenar a hores intempestives.
Nosaltres a mitjans d’octubre de 2024
vam dinar a les 4 tocades.
L’ITINERARI
0,000Qm.
0,000Qm. Sortim de l’estació dels FFCC
i pugem pel carrer dels Ferrocarrils
Catalans.
0,200Qm.
0,200Qm. Cantonada Carrer Ferrocarrils Catalans/Francesc Macià. Continuem a
l’esquerra seguint les marques del GR-6 que ja no abandonarem fins al Coll de
Fita per accedir a la Santa Cova de Montserrat.
Entrem a Esparreguera pel
carrer de Les Hortes i uns metres
més endavant el GR-6 ens porta pel
Carrer de Sant Jaume.
2.405Qm.
2,605Qm. Plaça
de Santa Eulàlia. Font d’en Cristòfol Vidal.
El 1861 en Cristòfol Vidal tot i les reticències d’alguns esparreguerins que
tenien por que assequès les déus d’aigua que hi havia en el subsòl d’Esparreguera,
va fundar una societat la qüal va construir un aqüeducte subterrani de gairebé 2 quilòmetres. Això va fer, que tres
anys més tard, l’aigua ja brollés en una font al costat de l’esglèsia.
El 1925, durant la festa
major, s’inaugurà aquesta font de Cristòfol
Vidal d’Esparreguera, en
homenatge a qui va portar les aigües a la vila. El projecte va anar a
càrrec d’en Josep Domènech i Mansana
que va ser arquitecte municipal d’Esparreguera.
La font,
que s’inscriu dins l’estil noucentista. Està coronada per un conjunt escultòric
realitzat per Frederic
Marès. A cada cantonada del pilar central, quatre nenes
en una postura poc decorosa custodien una gerra de pedra. Una
garlanda farcida de fruites, símbol de prosperitat, els hi passa entre les
cames.
Adossats a cada costat del pilar, hi ha un parell de treballats
fanals de forja, rematats amb un parell de dracs.
Al centre del conjunt destaca una placa amb el rostre del
senyor Vidal i un text de reconeixement.
Sortim de la plaça
de Santa Eulàlia per la seva part
baixa i a l’esquerra continuem pel carrer del Beat Domènec Castellet.
4,895Qm.
7,500Qm. Forns
de Calç de Cal Rogent. Van ser construïts en un indret molt adequat, tant per
la proximitat de la carretera com per l'accessibilitat de matèria primera
(roques calcàries) i de combustible (llenya) per l'hisendat local Joan Rogent per a l'obtenció de calç
viva a gran escala, que era un producte molt utilitzat a l'agricultura, la
ramaderia, la medicina i la construcció.
Per fer-la s'utilitzava pedra calcària que era
extreta dels tossals propers, en aquest cas de les pedreres de la serra del Rogent i del Castell, amb parpals i altres eines, i transportada fins als forns
per ser cuita. Els fogainers agafaven els feixos de llenya, que havien estat
tallats als boscos de la serra de cal Rogent,
i els ficaven a l'interior del forn per la boca inferior, mentre que la pedra
calcària esmicolada era col·locada per les boques superiors, damunt d'una volta
molt artesana que s'havia de construir cada vegada. La combustió durava de tres
a cinc jornades. Després s'havia de deixar refredar i ja es podia fer la
descàrrega del producte. Finalment, la calç era transportada amb carros fins al
seus punts de venda o consum. Aquests forns van estar en actiu fins als anys de
1950-1960, quan la calç va ser
desplaçada pel ciment, les pintures i els productes químics.
Ara
amb molt de compte creuem la carretera B-112
(Monistrol –Collbató)
0,420Qm. 7,920Qm. Nucli urbà de Collbató. Val la pena fer una
passejada pels seus carrers i observar Montserrat
des d’algun dels seus miradors. Això sí, cal anar en compte de no
equivocar-nos, doncs Collbató és una
cruïlla de camins i nosaltres ara hem d’anar cap a les Coves de Salnitre.
0,930Qm. 8,850Qm. Coves de Salnitre de Collbató. Montserrat amaga en el seu interior un món subterrani quasi
desconegut. Una variada gamma d'avencs i coves foraden l'aparentment compacte
massís conglomeràtic.
L'acció de l'aigua de la pluja sobre el conglomerat i el material
calcari durant milers d'anys i les múltiples esquerdes generades per diversos
moviments orogènics han deixat com a llegat un paisatge càrstic impressionant
que la visita a la Cova de Salnitre permet
observar de prop. Actualment es fa un recorregut d’uns 500 metres per la cavitat.
Continuem amunt
seguint les marques del GR.
2,825Qm. 11,675Qm. Coll de la Fita. Cruïlla. Deixem el GR-6
que marxa a l’esquerra cap a Sant Miquel i nosaltres continuem recte pel GR 5.1 cap a la Santa Cova.
0.825Qm. 12,500Qm. La Santa Cova. Lloc on diu
la llegenda que es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat l’any 880. Seguim amunt cap al Monestir.
0,975Qm. 13,475Qm. Connexió amb el
GR-5. Nosaltres continuem a l’esquerra en sentit ascendent.
0,525Qm. 14.000Qm. Monestir de Montserrat. Final de l’etapa d’avui.
La descripció de la font d’en Cristòfol Vidal l’he extret de www.rondaller.cat
Properament voltant per Osona ens acostarem fins a Roda de Ter.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada