dimecres, 29 d’abril del 2009

La font de Sant Jordi

Font de Sant Jordi

Dies enrrera us vaig avisar que us faria cinc cèntims d'aquest indret, i la diada de Sant Jordi era l'excusa perfecta per conèixer aquesta font.


Avui farem una petita passejada pels voltants del Santuari de Santa Quitèria al terme municipal de Vilanova del Vallès. Cal dir que aquesta és una de les zones que menys conec i on encara cal fer moltes troballes.


El passeig d'avui entre anada i tornada tot just supera el quilòmetre de llargada sense cap tipus de dificultat tècnica.


Deixarem el cotxe a l'aparcament que hi ha tot just sota el santuari que correspon al restaurant El Paratge. Sortim del pàrquing i girem a mà dreta, tot just vint metres més endavant tenim l'accès a Santa Quitèria.


La parròquia de Sant Esteve de Vilanova del Vallès, (coneguda tambè pel Santuari de Santa Quitèria) és molt antiga. Els seus vestigis documentals es remunten al segle X.

L'esglèsia actual està conformada per tres estils arquitectònics, una part romànica ( base i campanar), una altra gótica (nau central i altar de Santa Quitèria) i una altra de renaixentista (façana i nau del Santíssim o altar del Roser).

L'aplec de Santa Quitèria es celebra per la Segona Pasqua.


Però al marge, d'aquestes dades és molt recomanable ara a la primavera badar a la balconada que hi ha davant el santuari, tot mirant els tapissos formats per tota l'escala dels verds que tenen els camps i els boscos d'aquesta part del Vallès.


Retornem a l'aparcament i baixem per la pista asfaltada que més endavant veurem que és el passeig de Santa Quitèria. Quan portem 250 metres caminant girem a l'esquerra pel carrer Maresme, que no és més que un camí de terra.


Dos-cents cinquanta metres més enllà trobem a la dreta un filat de color verd, quan s'acaba aquest tancat, nosaltres hem de baixar a la dreta. En un primer moment sense cap mena de camí, però de seguida trobarem un corriol que tot baixant pel bosc, en menys de cent metres ens durà fins la font de Sant Jordi.


Aquesta font de boca de mina que sempre raja amb una rajola de la imatge del sant a sobre, està en un fondal envoltada d'alts i corpulents plàtans i alzines de bona mida, on hi ha una taula i bancs de pedra, altra hora lloc de festa i gresca, avui solitaris, amb la bassa de can Bosc Nou a sota.


Per tornar a l'inici de l'itinerari nomès ens cal desfer el camí fet.







1 comentari:

francesc ha dit...

Gracies toni per situar la Font de Sant Jordi, en el meu missatge de 21 de novembre dedicat a la visita a santa Quiteria, ja deia que havia buscat la font sense trobarla, savia mes o menys on era, pero no vaig saber trobar, el corriol que hi mena