ELS DOMINIS DE BURRIAC

 

Avui farem una excursió pels dominis de Burriac i per tant sortint de Cabrera passarem per Cabrils i pujarem al Turó de l’Infern, al Montcabrer i al Castell de Burriac.

La ruta d’avui té dos inicis un a la platja de Cabrera a l’alçada de l’estació de tren que conecta amb l’itinerari “De l’obaga a la solana, del Vallès al Maresme, de Vallromanes a Mataró” que vaig publicar en el blog l’agost de 2023 i que té una aproximació fins l’inici del segon inici en el Clos de Ca l’Arnau de 2,685 quilòmetres que després haurem de desfer per retornar a la platja.

L’APROXIMACIÓ

0,000Qm. 0,000Qm. Comencem a la platja de Cabrera i girem a l’esquerra tot passant per un pas inferior sota la via del tren i la NII.

0,150Qm. 0,150Qm. Seguim amunt pel Torrent d’en Vinyals.

0,600Qm. 0,750Qm. Continuem recte pels Hortets de Cabrera.

0,500Qm. 1,250Qm. AMB MOLT DE COMPTE!!! Creuem la carretera d’Argentona (B-502) i continuem recte per una riera asfaltada.

0,200Qm. 1,450Qm. Creuem l’Antic Camí del Mig i seguim recte.

0,070Qm. 1,520Qm. El vial asfaltat es converteix en un corriol.

0,100Qm. 1,620Qm. Creuem l’autopista per un pas inferior.

0,125Qm. 1,745Qm. Mirador de Cabrera. Som a un carrer asfaltat que encara és el Carrer Torrent d’en Vinyals. Seguim amunt cap al nucli urbà.

0,700Qm. 2,445Qm. Riera de Cabrera. Continuem a l’esquerra en sentit lleugerament ascendent.

0,100Qm. 2,545Qm. Cruïlla. Continuem a l’esquerra pel carrer de la Riera.

0,080Qm. 2,625Qm. Continuem a l’esquerra pel carrer Girona.

0,060Qm. 2,685Qm. Deixem a la dreta el Clos de Ca l’Arnau. Els edificis més rellevants i millor conservats trobats a Ca l’Arnau són les termes romanes més antigues de la península Ibèrica i el forn romà conservat en molt bon estat. Hi trobem restes romanes de dos períodes diferents: les termes romanes de finals de segle II aC, de quan Ilturo era un centre polític i administratiu; i l'espai de producció d'àmfores amb un forn del segle I aC en molt bon estat, que evidencia l’abandonament d’Ilturo com a espai residencial, per passar a ser un centre de producció.

L’itinerari principal de la sortida d’avui té una distància de 15,155 quilòmetres i un desnivell positiu de 534 metres. La nostra proposta surt i arriba a Cabrera, però com és una ruta circular també podiem iniciar i acabar a Cabrils.

Combinarem trams d’asfalt, amb pistes i corriols i només cal evitar les hores més caluroses de l’estiu. Malgrat que podem carregar aigua durant l’excursió, millor portar-ne força, doncs depèn el dia ens en farà falta.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0.000Qm. Seguim pel carrer Girona.

0,250Qm. 0,250Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer Barcelona i de seguida es converteix en el Camí de Cabrils.

0,550Qm. 0,800Qm. Cruïlla de camins. Seguim a la dreta pel camí en sentit  lleugerament ascendent.

0,615Qm. 1,415Qm. Cruïlla de carrers. Continuem recte pel Camí de Cabrera. Uns metres més endavant, obviem a la dreta el carrer Pau Casals i a l’esquerra el carrer Maresme.

0,600Qm. 2,015Qm. Camí de la Punta. Continuem a l’esquerra en sentit descendent.

0,450Qm. 2,465Qm. El Carrer de la Punta enllaça amb el Carrer de l’Era Vella.

0,150Qm. 2,615Qm. Plaça de l’Era Vella. Continuem pel Carrer de l’Era Vella en sentit descendent.

0,175Qm. 2,790Qm. Tombem a la dreta pel Camí de Baix.

0,080Qm. 2,870Qm. Girem a l’esquerra pel Camí de Muntanya.

0,125Qm. 2,995Qm. Continuem a la dreta pel Passeig de Cabrils.

0,650Qm. 3,645Qm. Tombem a la dreta pel carrer Màquina d’en Mas.

0,060Qm. 3,705Qm. Girem a la dreta pel carrer Comú també anomenat Manuel Jaume Tobella.

0,125Qm. 3,830Qm. Plaça de l’Esglèsia de Cabrils. Font de la Plaça. Situada davant l’Hostal de la Plaça, la paret de la font està feta d'obra arrebossada i pintada. El coronament té forma corbada. El frontal queda dins la paret i està enrajolat. El broc representa un animal, possiblement una mena de peix. El més destacable d'aquesta font és la pica, tota feta de pedra picada, de forma semi-circular i que descansa sobre un pedestal de la mateixa pedra i treballat. Actualment hi raja aigua de xarxa.

A partir d’aquest punt seguirem les marques del SL-116 (marques blanques i verdes) que ara s’enfila pel carrer Castell.

0,250Qm. 4,080Qm. Seguim a l’esquerra pel carrer Doctor Emili Masriera.

0,150Qm. 4,230Qm. Continuem a la dreta per un vial cimentat.

0,500Qm. 4,730Qm. Planell. Seguim recte pel carrer dels Melis.

0,350Qm. 5,080Qm. Cruïlla de camins. Seguim recte pel carrer dels Melis cap al Mirador de la Creu de Montcabrer.

0,500Qm. 5,580Qm. Tombem a l’esquerra pel Camí de la Font de Cabrera.

0,100Qm. 5,680Qm. Continuem a la dreta seguint les marques del SL-115 i SL-116 cap a la Creu de Montcabrer.

0.600Qm. 6,280Qm. Trobem a l’esquerra l’accés al Turó de l’Infern.

0,070Qm. 6,350Qm. Turó de l’Infern. 324 metres. Les restes de ceràmica trobades fan pensar que era un punt de guaita dels ibers i posteriorment dels romans. Hi ha dos elements interessants en aquest turó: un és una rosa dels vents formada per unes pedres clavades a terra apuntant als punts cardinals i l’altre element són tres forats rectangulars a la roca que servien per encaixar els pals de les forques  on, durant els segles xiv i xv es penjaven els malfactors del terme. El fet de fer-ho en aquest turó (que es veu perfectament des de la plana de Cabrera) era per exemplificar el càstig i dissuadir possibles delinqüents o malfactors de cometre delictes.

Ara desfem els darrers 70 metres i seguim cap a Montcabrer.

0,800Qm. 7,150Qm. Creu de Montcabrer. 311 metres. La creu actual és la darrera d’un seguit de creus que ha hagut al cim de la muntanya de Montcabrer. Es col.locà el 21 de desembre de 1982. La referència documental més antiga on es parla d’una creu en aquest indret data de 1565. El motiu pel qual s’instal.len aquestes creu sembla ser que és per evitar les malediccions diabòliques i les tempestes que es formaven en aquest cim.

Ara desfem els darrers 800 metres fins el desviament cap al Turó de l’Infern i arribats a aquest punt, seguim recte per la pista.

0,475Qm. 8,425Qm. Ens enfilem per un corriol que trobem a la dreta.

0,100Qm. 8,525Qm. Tombem a la dreta i uns metres més endavant recuperem les marques blanques i verdes del SL- 115 i SL-116 que ara seguim avall.

0,300Qm. 8,825Qm. Arribem a una pista que ens creua (En aquest punt hem iniciat l’ascensió al Turó de l’Infern i al Montcabrer). Ara continuem a la dreta per la pista.

0,100Qm. 8,925Qm. Continuem a l’esquerra per un corriol seguint les marques del SL-115.

0,400Qm. 9,325Qm. Quan arribem a un turonet seguim recte.

0,175Qm. 9,500Qm. Creu de l’Avellà. Cruïlla de camins. Seguim a la dreta cap al Castell de Burriac.

0,335Qm. 9,835Qm. Continuem recte per un corriol que ens enllaça amb una altra pista.

0,100Qm. 9,935Qm. Pista. Continuem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,500Qm. 10,435Qm. Seguim per un corriol que trobem a l’esquerra.

0,260Qm. 10,695Qm. Creuem el camí i continuem amunt per una pista cimentada cap al castell.

0,500Qm. 11,195Qm. Castell de Burriac. Bastit al segle XI al cim d’un turó esquerp, el senyor feudal exercia des d’allí el seu domini sobre els pobles de la rodalia: Mataró, Argentona, Cabrera, Cabrils, Vilassar i Premià.
La seva alçada (401 m.) i l’empleçament el fan un punt inmillorable de guaita i control. Per això, ja els ibers i després els romans, van utilizar el seu cim com a lloc de guaita.
La torre de l’homenatge i els murs que avui coronen la muntanya, són les restes del castell medieval.
Per més informació sobre el Castell de Burriac, us recomano un passeig virtual pel castell des de www.cabrerademarpatrimoni.cat des de l’apartat Medievals.

Ara desfem aquests darrers 500 metres i continuem a l’esquerra per la pista en sentit ascendent.

0,050Qm. 11,745Qm. Arribem al Monòlit que commemora el V Centenari de la Baronia del Maresme. Seguim avall per aquesta pista.

0,250Qm. 11,995Qm. Continuem a l’esquerra per un corriol que queda tot just davant del corriol que hem seguit per pujar a Burriac.

0,080Qm. 12,075Qm. Seguim avall a l’esquerra per la pista.

0,500Qm. 12,575Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra, avall cap a Cabrera.

0,300Qm. 12,875Qm. Font Picant de Cabrera. Coneguda també com a manantial Modolell, sembla que va ser descoberta casualment l’any 1859, tot i que la seva aigua no es va començar a comercialitzar fins el 1889. 
L’entorn de la font, amb grans eucaliptus i plataners, era un berenador molt freqüentat amb barbacoes i servei de bar. Era molt típic d’aquella época degustar l’aigua gasosa de la font (que se servia en gots) i passar llargues estones amb la familia i els amics.
Cap al 2010 el seu estat era penós i ruinós, per tant que actualment funcioni  com espai per fer una barbacoa o prendre quelcom ho trobo encertat. Sens dubte, un bon punt d'inici i final per fer la pujada a Burriac.

Sortim del recinte de la font i nosaltres continuem avall pel Camí de la Font Picant.

1,330Qm. 14,205Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer de Sant Vicenç.

0,350Qm. 14,555Qm. Plaça de l’Esglèsia.  Deixem a la dreta l’esglèsia de Sant Feliu i tombem a l’esquerra pel carrer Anselm Clavé.

0,080Qm. 14,635Qm. Font de la Plaça. Es tracta d'una construcció integrada al mur de la plaça que hi ha al damunt. L'interior de la font està enrajolat, sostre i tot. L'aigua brolla de la boca d'un lleó situat a la paret de l'esquerra i cau en una pica plana de granit esculpit. Tot el marc de la font està rematat amb pedra lligada. Al mig del frontal hi ha un gravat ovalat, molt malmès i desdibuixat pel pas del temps, sembla la cara d'una persona. Una placa al frontal ens recorda l'antiguitat d'aquesta font, diu que començà a rajar el 22 de Juliol de 1747. Actualment aquesta font està ben eixuta.

Seguim baixant pel carrer Anselm Clavé.

0,060Qm. 14,795Qm. Tombem a la dreta pel carrer del Pare Jaume Català.

0,250Qm. 15,045Qm. Deixem a la dreta la masia de Can Rodón i seguim per un passatge que trobem a la dreta.

0,050Qm. 15,095Qm. Riera de Cabrera. Creuem i tombem a l’esquerra.

0,060Qm. 15,155Qm. Clos de Ca l’Arnau. Inici i final de la sortida d’avui.

La descripció de la font de la Plaça de Cabrera l’he extret d’Encos

Properament, pujarem al Puig Madrona.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

DESCOBRIR BARCELONA IV. DE PLAÇA CATALUNYA AL BAIXADOR DE VALLVIDRERA TOT PUJANT AL TIBIDABO

 

                                   La Font d'en Canet

La ruta que us proposo avui té una distància de 15,25 quilòmetres i un desnivell positiu de 514 metres. Aquest té una primera part molt urbana doncs, des de Plaça Catalunya fins que creuem la Ronda de Dalt són gairebé cinc quilòmetres molt urbans. Tanmateix Passeig de Gràcia i Gran de Gràcia no es fan gens pesats.

Una vegada creuem la ronda, comença el tram de pujada exigent fins el Tibidabo, però també de les millors vistes de Barcelona i finalment la tercera part és una excursió generalment de baixada per un entorn natural de bosc mediterrani, ombrívol i on en els fondals trobarem algunes de les fonts més emblemàtiques de Collserola.

Aquesta ruta pot fer-se a qualsevol época de l’any i podem fer-la sencera o escurçarla, doncs durant tot el recorregut està farcida de parades de metro i bus i per tornar del Baixador de Vallvidrera a Plaça Catalunya, els FGC tenen molta freqüència de pas.

Aquest itinerari conecta a Plaça Catalunya amb l’excursió Descobrir Barcelona II. De les Fonts de Pedralbes a Plaça Catalunya publicat en aquest blog el febrer de 2024.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de Plaça Catalunya i pujem per Passeig de Gràcia.

1,435Qm. 1,435Qm. Palau Robert. Quan Robert Robert i Surís va adquirir els xalets d'en Salamanca, a l'incipient cantonada del passeig de Gràcia amb la Diagonal, i els va enderrocar per construir-hi la seva residència familiar, la ciutat de Barcelona es trobava en un moment de grans transformacions. Un decret reial de 1859 havia aprovat el pla de reforma urbana i eixample d'Ildefons Cerdà i l'any 1888 va celebrar-se la primera Exposició Universal.

Aviat, el passeig de Gràcia i la rambla Catalunya van esdevenir els sectors preferits de la burgesia barcelonina. El Liceu, acabat d'inaugurar, era un centre de reunió de les classes benestants, però, a la fi del segle XIX la industrialització empenyia amb força i transformava l'economia i les mentalitats. Al 1902, a Barcelona esclatava la primera vaga obrera. El moviment artístic del Modernisme s'obria pas i Antoni Gaudí va iniciar la construcció de la Sagrada Família (vers 1893) i de la Pedrera (1906-1910). El passeig de Gràcia esdevindria el lloc de més interès dels arquitectes Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i del mateix Gaudí. Però, gràcies a l'enderrocament de les muralles, el 1854, aquesta artèria urbana es convertiria en un dels indrets d'esplai i de comerç més importants de la ciutat. L'hotel Colón (a la cantonada de la plaça de Catalunya), el jardí de les Delícies, els Camps Elisis, el Teatre Tívoli, el Teatre Novetats, la Pedrera, el Jardí d'Euterpe (que va ser la seu del primer cor de Clavé) i els edificis de la "Mançana" de la Discòrdia i el mateix Palau Robert donaven un relleu significatiu a la via que unia la ciutat vella i l'antic municipi de Gràcia.

El Palau Robert va projectar-se com a residència privada de l'aristòcrata gironí a l'estil de les mansions que es construïen al passeig de Gràcia. Després de diferents encàrrecs, el marquès de Robert va confiar el projecte a l'arquitecte francès Henry Grandpierre, que havia treballat a l'Exposició Universal de 1900 a París; i els treballs va dirigir-los Joan Martorell i Montells.

L'edifici, d'estil neoclàssic, i construït amb pedra de la muntanya del Montgrí, quedà enllestit el 1903. El jardí va ser dissenyat pel jardiner municipal Ramon Oliva que, més endavant, va construir els de la plaça de Catalunya. Les palmeres provenen de l'Exposició Universal de 1888. 

La Generalitat l’adquireix l’11 de maig de 1981 i actualment és un centre d’exposicions d’actes i activitats de temática diversa.

 Continuem amunt, enllacem amb els Jardinets de Gràcia i posteriorment amb el Carrer Gran de Gràcia.

1,100Qm. 2,535Qm. Plaça de Trilla (Metro Fontana)  Continuem amunt per Gran de Gràcia.

0,500Qm. 3,035Qm. Plaça Lesseps. Ara continuem per l’avinguda de Vallcarca.

1,500Qm. 4,535Qm. Cantonada Avinguda Vallcarca/Carrer Anna Piferrer. Tombem a l’esquerra pel carrer Anna Piferrer.

0,100Qm. 4,635Qm. Passeig de la Vall d’Hebron. Creuem la Ronda de Dalt per un pas superior i a continuació seguim a la dreta per la carretera de l’Arrabassada. A partir d’aquí seguim les marques del PR-38.

0,175Qm. 4,810Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer Gutenberg i comencem a pujar escales.

0,175Qm. 4,985Qm. Continuem a la dreta pel carrer Navata.

0,025Qm. 5,010Qm. Enllacem lleugerament a l’esquerra amb el Carrer de Trullols.

0,200Qm. 5,485Qm. Plaça. Seguim per un vial asfaltat que trobem a l’esquerra i que comença a enfilar-se cap al Tibidabo.

0,475Qm. 5,960Qm. Continuem a l’esquerra per un carrer que planeja.

0,225Qm. 6,185Qm. Ara comencem a pujar pel carrer Siurana que posteriorment enllaça amb el carrer Garriguella sempre seguint les marques del PR-38.

0,900Qm. 7,085Qm. Trobem unes escales a la dreta que accedeixen a la Font del Bacallà. Arribem a una placeta i continuem recte. Vint metres més enllà i desprès de pujar una mica, trobem una terrassa on hi ha la Font del Bacallà.

0,300Qm. 7,385Qm. Font del Bacallà. Es tracta d'una construcció el.laborada formada per un frontal de pedra vista encastat al marge. L'aigua raja per un tub de plàstic encastat al mig del frontal i cau a un bassal rectangular arran del sòl que està empedrat i de forma semicircular, després desguassa formant el torrent que porta el seu nom. El desguàs deu estar embossat, doncs l'aigua vessa del bassal i s'escola pel mig de l'esplanada buscant el torrent. A mitjans d’octubre de 2018, raja un modest rajolí.

Al capdamunt del frontal hi trobem una llosa de pedra amb un relleu que representa una penca de bacallà i la data de construcció, 1910, curiosament les dues últimes xifres ho són en lletres, no pas en números, "19 DEU"'. Al costat, una placa d'acer inoxidable ens recorda, a banda del nom de la font, que fou restaurada la primavera de l'any 1986 pel Col·lectiu Agudells de Sant Genís.

A banda i banda de la font i formant angle obert amb aquesta, arrenquen dos llargs seients de pedra amb respatllers que alhora retenen les terres. 

Ara desfem els últims 300 metres fins la pista superior, on girem a la dreta per anar cap al Tibidabo.

0,400Qm. 8,085Qm. Font de Can Borni. El frontal d’aquesta font està adossat al marge, format per una paret de pedra vista d'uns tres metres d'amplada per tres d'alçada que suporta un arc de totxo vist. El terra immediat està empedrat i enlairat dos esglaons respecte el camí. La paret de la dreta també és de pedra vista i rematada amb maons. A l'esquerra hi ha un bonic banc corregut de pedra i acabat en rajola blanca amb la tècnica del trencadís. 
A mitjans d’octubre de 2018, raja un bon doll d’aigua per la part baixa del frontal a través d'un tub d'acer inoxidable abonyegat i cau a una bassa rectangular arran del terra.

Aquesta font és de mina i alimenta continuament la cisterna del Viver de Can Borni amb la que es reguen les zones enjardinades.

Seguim endavant per la pista.

0,020Qm. 7,805Qm. A la dreta trobem l’entrada dels Jardins de Can Borni. Els jardins Viver de Can Borni estan oberts els dies de funcionament del Parc d’Atraccions del Tibidabo. El jardí està dividit per diferents terrasses on s’accedeix per un camí principal i diferents caminois. En una d’aquestes terrasses hi ha la font del Lleó de Can Borni que està situada dins d’una bassa semicircular. Aquesta font és ornamental i l’aigua mitjançant un canaló va caient a quatre basses situades a terrasses inferiors.

Aquest canaló fa un recorregut d’uns 80 metres i salva un desnivell d’uns 30 metres. Certament és una font molt xula que trobarem a tres minuts de l’entrada dels jardins, per tant, ara nomès ens queda desfer aquests dos-cents cinquanta metres i tornar a l’entrada d’aquest parc.

Ara seguim endavant per la pista.

0,450Qm. 8,505Qm. Aparcament dels Jardins de Can Borni. Continuem a l’esquerra paral.lels a la BV-1418.

0,550Qm. 9,055Qm. Creuem la carretera BV-1418 i continuem a la dreta.

0,550Qm. 9,605Qm. Deixem el Gran Hotel La Florida a l’esquerra i continuem cap al parc d’atraccions.

0,550Qm. 10,155Qm. Abans d’arribar a la plaça del Tibidabo deixem a l’esquerra el Temple Expiatori del Sagrat Cor. Continuem el nostre camí per unes escales que trobem a mà dreta al costat del restaurant El Club dels Aventurers.

0,100Qm. 10,255Qm. Enllacem amb el carrer Colònia del Tibidabo.

0,090Qm. 10,345Qm. Seguim a la dreta pel carrer Camí de Vallvidrera al Tibidabo.

0,080Qm. 10,425Qm. Girem a la dreta pel carrer  Camí de Cal Totxo.

0,250Qm. 10,675Qm. Continuem a la dreta pel Camí de Sant Cugat.

0,580Qm. 11,255Qm. Placeta. A partir d’aquí seguim les marques del GR-92 en sentit sud. Continuem a l’esquerra cap al Turó del Puig. No us estrany si en aquests primers metres no trobeu marques vermelles i blanques del GR.

0,230Qm. 11,485Qm. Sempre seguint el GR-92, continuem per un caminoi que davalla a l’esquerra.

0,290Qm. 11,775Qm. Cruïlla de camins. Continuem per un camí que baixa a l’esquerra.

0,060Qm. 11,835Qm. Tombem a l’esquerra cap a la font d’en Canet.

0,390Qm. 12,225Qm. Font d’en Canet.  És una construcció sòbria, formada per un mur de pedra lligada adossat al marge, al mig del qual un frontal de totxo vist cobert de molsa per on brolla l'aigua a través d'un tub d'acer inoxidable encastat que cau a una pica rectangular de maó vist. A sobre del frontal hi ha una xapa de ferro amb el nom de la font gravat en relleu. La vegetació que hi ha al voltant bàsicament són alzines, amb algun bon exemplar de pi i fins i tot una alzina surera. A principis d’agost de 2018, raja un bon doll d’aigua.
Fou reconstruïda durant el mes de maig de 2008.
Anys enrere les seves aigües eren molt apreciades pels mals del fetge i de l'estómac.

Continuem avall.

 

0,465Qm. 12,690Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra en sentit lleugerament ascendent.

0,050Qm. 12,740Qm. Abandonem el GR-92 i continuem a la dreta pel Camí de Baix de la Font de la Budellera.

0,200Qm. 12,940Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra, en sentit lleugerament ascendent.

0,125Qm. 13,065Qm. Cruïlla de camins. Continuem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,200Qm. 13,265Qm. Font de la Budellera. La font queda a la terrassa superior, sota un embigat de fusta sustentat per uns pilars i voltes de pedra i maó vist, recobertes de vegetació. El frontal queda endarrerit un pam respecte el mur principal mitjançant un arc de mig punt, tot de pedra vista. L'aigua raja per la boca d'una cara esculpida, cau a una pica semicircular de pedra i s'escola avall per un caneló que s'obre a altres basses que queden a les terrasses inferiors. A banda i banda de la font hi ha dos bancals de pedra adossats al mur que li fa de respatller.

 

L'entorn és espectacular, format per tres terrasses molt amples, comunicades per escales de pedra vista. Destaca la terrassa inferior amb una renglera d'escales amples i ben conservades on l'aigua canalitzada circula pel mig. El projecte original de la font fou encarregat a l'arquitecte paisatgista francès Jean Claude Nicholas Forestier. L'obra va ser realitzada el 1918. El 1988 va ser restaurada inspirant-se amb el projecte original, afegint-hi també una obra d'en Tàpies que representa l'escut de Barcelona. A la tardor del 2007 va ser arranjada degut a greus desperfectes per culpa de les pluges de la tardor anterior. 

 

El nom de la font podria fer referència a una feina tan singular com la fabricació de les cordes de guitarra. Antigament les cordes es feien amb budells d'animals assecats o salats, que les budelleres havien d'estovar amb aigua abans de trenar-los. La font, amb el seu raig constant, podria haver estat un lloc ideal per aquesta tasca, doncs es veu que anys enrere hi havia una casa al peu de la font on es fabricaven cordes per guitarres. També hi ha qui diu que les seves aigües eren beneficioses per guarir problemes estomacals (budells). Altres afirmen que el nom pot ser atribuït a l'aspecte del seu broc, semblant a un petit buda per les seves formes arrodonides.

A principis d’agost del 2018, raja un bon doll d’aigua.

Baixem cap a les terrasses inferiors.

 

0,100Qm. 13,365Qm. Placeta. Continuem a la dreta.

0,040Qm. 13,405Qm. Cruïlla de camins. (Abans també hem passat per aquesta cruïlla). Continuem recte.

0,125Qm. 13,530Qm. Cruïlla. Continuem recte pel camí de l’esquerra. Sembla ser que aquest tram de camí que farem ara, és conegut com el Revolt de Les Monges.

0,200Qm. 13,730Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra.

0,175Qm. 13,905Qm. Baixem per unes escales que trobem a la dreta cap al Fondal de la Budellera.

0,150Qm. 14,055Qm. Carretera de Vallvidrera (BV-1462). Amb MOLT DE COMPTE CREUEM LA CARRETERA i a l’altra banda, baixem per unes escales. A continuació seguim pel corriol que tenim davant nostre, entre la carretera (a la dreta) i el torrent a (l’esquerra).

0,515Qm. 14,570Qm. Cruïlla. Continuem pel camí que lleugerament a l’esquerra, passa per sota un pont.

0,050Qm. 14,620Qm. Obviem l’escales que trobem a l’esquerra i nosaltres continuem recte.

0,100Qm. 14,720Qm. Trobem a la dreta, la Font de Santa Bàrbara.Construcció de formes simples, formada per dues parets molt grans de pedra vista que s'ajunten en angle recte. Una de les parets fa de frontal i acull la sortida d'aigües mitjançant un forat practicat a la part baixa. L'aigua cau a un gran enreixat metàl·lic per on desguassa. A la dreta hi ha una allargada planxa de ferro amb el nom de la font gravat i l'any de la seva restauració, 1993. 

La font antigament havia tingut varis noms, era molt senzilla, feta de totxanes i un tub per on brollava l'aigua que anava a parar a una pica quadrada. Era de molt abundant cabal i es formaven cues per agafar l'aigua amb garrafes, per que es considerava que tenia propietats medicinals i de qualitat excel·lent. A l'esplanada propera i abans que fora una àrea de lleure, hi havia una teularia i durant els anys 60 del segle XX es varen construir unes casetes per als treballadors de les primeres obres dels túnels de Vallvidrera, aquest espai se'l coneixia per "Poblado de Santa Bárbara". Durant uns anys, algunes persones van creure haver vist una verge; aquesta creença va fer que s'instal·lés una petita imatge de la verge a la qual la gent oferia flors, plantes i ciris. Per aquest motiu, el nom popularment de la font va quedar com la font de Santa Bàrbara, i fins i tot, l'aigua es deia que era miraculosa. A finals de juliol del 2018, hi raja un bon doll d’aigua.

Creuem l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera.

0,080Qm. 14,800Qm. Continuem recte pel camí asfaltat.

0,200Qm. 15,000Qm. Deixem a la dreta Santa Maria de Vallvidrera. Encara que el temple està documentat des del 987, l'església actual es construí entre 1540 i el 1587, essent, tot i les modificacions del segle XVII, una clara mostra de la pervivència de la tradició gòtica en l'arquitectura catalana de tot el segle XVI. És de nau única i absis poligonal, i deu ser contemporani al campanar de planta quadrada que flanqueja el temple.

 S'hi accedeix a través d'un pati on es conserva encara el cementiri parroquial encerclat per un mur de tancament de pedra.

A principis d’agost de 2018, tot el conjunt està tancat i nomès puntualment, es pot accedir al cementiri.

 Continuem recte.

0.070Qm. 15,070Qm. Girem a l’esquerra.

0,060Qm. 15,130Qm. Cruïlla de carrers. Tombem a la dreta pel carrer Camí del Pantà.

0,100Qm. 15,230Qm. Creuem la carretera BV-1462 (Barcelona – Sant Cugat del Vallès)

0,025Qm. 15,255Qm. Estació FGC. Baixador de Vallvidrera. Punt final de l’excursió d’avui.

Les descripcions de les fonts les he extret d’www.encos.cat

Properament, pujarem al Montcabrer.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

EL GR-6 D'OLESA DE MONTSERRAT A MONTSERRAT

 

                              La Font d'en Cristòfol Vidal

L’excursió que avui us proposo té una llargada de 14 quilòmetres i un desnivell positiu de 1022 metres. Aquesta és la tercera etapa del GR-6 que surt de Barcelona i arriba al Monestir de Montserrat. En aquest sentit, nosaltres en els darrers dos quilòmetres fem una variant i enlloc de pujar per l’ermita de Sant Miquel, anem per la Santa Cova seguint una variant del GR-5.

Per tant, l’itinerari d’avui enllaça a Olesa amb la ruta “De la Riera de Rubí a la Vall del Llobregat. De les Fonts de Terrassa a Olesa de Montserrat que us vaig presentar en el blog el juliol del 2024 i també enllaça a Montserrat, amb el Camí de Sant Jaume de Montserrat a Igualada que vaig publicar el novembre del 2018.

Veure que no faig cap descripció ni de la Santa Cova, ni del Monestir de Montserrat, doncs trobareu una extensa informació a www.montserratvisita.com

 

Per últim, si voleu fer un mos i evitar les aglomeracions de Montserrat, malgrat que sigui ben entrada la tarda, a Olesa us recomanem que aneu als Salistes, doncs molt possiblement us donaran de dinar o berenar a hores intempestives. Nosaltres a mitjans d’octubre de 2024 vam dinar a les 4 tocades.

 

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació dels FFCC i pugem pel carrer dels Ferrocarrils Catalans.

0,200Qm. 0,200Qm. Cantonada Carrer Ferrocarrils Catalans/Francesc Macià. Continuem a l’esquerra seguint les marques del GR-6 que ja no abandonarem fins al Coll de Fita per accedir a la Santa Cova de Montserrat.

Entrem a Esparreguera pel carrer de Les Hortes i uns metres més endavant el GR-6 ens porta pel Carrer de Sant Jaume.

2.405Qm. 2,605Qm. Plaça de Santa Eulàlia. Font d’en Cristòfol Vidal. El 1861 en Cristòfol Vidal tot i les reticències d’alguns esparreguerins que tenien por que assequès les déus d’aigua que hi havia en el subsòl d’Esparreguera, va fundar una societat la qüal va construir un aqüeducte subterrani de gairebé 2 quilòmetres. Això va fer, que tres anys més tard, l’aigua ja brollés en una font al costat de l’esglèsia.

El 1925, durant la festa major, s’inaugurà aquesta font de Cristòfol Vidal d’Esparreguera, en homenatge a qui va portar les aigües a la vila. El projecte va anar a càrrec d’en Josep Domènech i Mansana que va ser arquitecte municipal d’Esparreguera.

La font, que s’inscriu dins l’estil noucentista. Està coronada per un conjunt escultòric realitzat per Frederic Marès. A cada cantonada del pilar central, quatre nenes en una postura poc decorosa custodien una gerra de pedra. Una garlanda farcida de fruites, símbol de prosperitat, els hi passa entre les cames.

Adossats a cada costat del pilar, hi ha un parell de treballats fanals de forja, rematats amb un parell de dracs.

Al centre del conjunt destaca una placa amb el rostre del senyor Vidal i un text de reconeixement.

 

Sortim de la plaça de Santa Eulàlia per la seva part baixa i a l’esquerra continuem pel carrer del Beat Domènec Castellet.

 

4,895Qm. 7,500Qm. Forns de Calç de Cal Rogent. Van ser construïts en un indret molt adequat, tant per la proximitat de la carretera com per l'accessibilitat de matèria primera (roques calcàries) i de combustible (llenya) per l'hisendat local Joan Rogent per a l'obtenció de calç viva a gran escala, que era un producte molt utilitzat a l'agricultura, la ramaderia, la medicina i la construcció.
Per fer-la s'utilitzava pedra calcària que era extreta dels tossals propers, en aquest cas de les pedreres de la serra del Rogent i del Castell, amb parpals i altres eines, i transportada fins als forns per ser cuita. Els fogainers agafaven els feixos de llenya, que havien estat tallats als boscos de la serra de cal Rogent, i els ficaven a l'interior del forn per la boca inferior, mentre que la pedra calcària esmicolada era col·locada per les boques superiors, damunt d'una volta molt artesana que s'havia de construir cada vegada. La combustió durava de tres a cinc jornades. Després s'havia de deixar refredar i ja es podia fer la descàrrega del producte. Finalment, la calç era transportada amb carros fins al seus punts de venda o consum. Aquests forns van estar en actiu fins als anys de 1950-1960, quan la calç va ser desplaçada pel ciment, les pintures i els productes químics.

Ara amb molt de compte creuem la carretera B-112 (Monistrol –Collbató)

 

0,420Qm. 7,920Qm. Nucli urbà de Collbató. Val la pena fer una passejada pels seus carrers i observar Montserrat des d’algun dels seus miradors. Això sí, cal anar en compte de no equivocar-nos, doncs Collbató és una cruïlla de camins i nosaltres ara hem d’anar cap a les Coves de Salnitre.

 

0,930Qm. 8,850Qm. Coves de Salnitre de Collbató. Montserrat amaga en el seu interior un món subterrani quasi desconegut. Una variada gamma d'avencs i coves foraden l'aparentment compacte massís conglomeràtic.

L'acció de l'aigua de la pluja sobre el conglomerat i el material calcari durant milers d'anys i les múltiples esquerdes generades per diversos moviments orogènics han deixat com a llegat un paisatge càrstic impressionant que la visita a la Cova de Salnitre permet observar de prop. Actualment es fa un recorregut d’uns 500 metres per la cavitat.

Continuem amunt seguint les marques del GR.

 

2,825Qm. 11,675Qm.  Coll de la Fita. Cruïlla. Deixem el GR-6 que marxa a l’esquerra cap a Sant Miquel i nosaltres continuem recte pel GR 5.1 cap a la Santa Cova.

0.825Qm. 12,500Qm. La Santa Cova. Lloc on diu la llegenda que es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat l’any 880. Seguim amunt cap al Monestir.

0,975Qm. 13,475Qm. Connexió amb el GR-5. Nosaltres continuem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,525Qm. 14.000Qm. Monestir de Montserrat. Final de l’etapa d’avui.

 

La descripció de la font d’en Cristòfol Vidal l’he extret de www.rondaller.cat

Properament voltant per Osona ens acostarem fins a Roda de Ter.