EMBOSCATS

 

Emboscats. Sergi Monrabà Net. Cossetània Edicions. Juny 2023.

En plena pandèmia de la covid 19 i enmig d’una crisi ecològica sense precedents, quatre amics decideixen sortir temporalment de la roda productiva de consum per endinsar-se al bosc per experimentar què es viure de manera sostenible. Per fer-ho passaran mesos estudiant a fons la fauna i la flora de l’entorn,al mateix temps que construiran una cabana de fusta en un racó amagat del massís del Montseny que els servirá com a refugi. El seu objectiu és subsistir servint-se únicament dels recursos alimentaris que el bosc els posa a disposició: plantes, arrels, fruits…

Sens dubte una molt grata sorpresa, doncs ens trobem davant una lectura que no cau en la superficialitat ecopolítica, ni en el neohippisme naïf, doncs lluny d’idealitzar l’esfera rural, mostra la rigorositat i la duresa de la vida salvatge. A més, a més és un relat molt pedagògic, doncs a mesura que ens explica les vicissituds d’aquest 25 dies al cor del Montseny, ens posa en coneixement de tot el repertori de plantes, fruits, arrels i bolets que utilitzen en la seva dieta, al mateix temps de com solucionen els inesperats, la trobada amb un escurçó, les tensions entre el grup, una tempesta, com intenten solucionar la manca de proteïna…

És ben palesa la formació sociològica de l’autor i a l’epílep defineix clarament la seva manera d’entendre el món i cap a on hauríem d’anar per no arribar al punt de no retorn. Proper a les idees d’Henry David Thoreau, Aldous Huxley i d’Erling Kagge, l’autor creu en la desobediència i en la revolta pacífica i silenciosa per fer front al model capitalista. La nostra força de treball és productiva quan treballem, però sobretot quan consumim, per tant si fem un consum responsable, posem a dieta a la bèstia, perquè si no la posem a dieta, al final se’ns menjarà a nosaltres. Per tant, ens convida a plantejar-nos que potser són més efectives les vagues de consum que no pas les vagues de treball.

Properament, anirem de Vallromanes a La Roca del Vallès per la Ruta Prehistòrica.

 

D'HORTA A LES FONTS DE TERRASSA. AQUELL CAMÍ DE SANT JAUME QUE COMENÇA A BARCELONA

 

                                    La font dels Tres Amics

La ruta que us proposo avui, és la primera etapa del Camí de Sant Jaume des de Barcelona. Avui farem 27,16 quilòmetres i 562 metres de desnivell positiu per creuar Collserola, travessar Sant Cugat i per Can Camps arribar fins Les Fonts de Terrassa.

La ruta d’avui és distreta doncs començarem pujant i suant la cansalada, però a partir del Turó de Valldaura els desnivells gairebé seran inapreciables i per pistes amples i entorn boscòs arribarem a la Vall de Gausac i posteriorment a Sant Cugat.

Aquí tindrem un bon tram urbà d’uns 8 quilòmetres on els alicients seran el Monestir de Sant Cugat i el Mercantic.

Finalment, tornarem al bosc i a les pistes amples per acabar a Les Fonts de Terrassa on en l’últim quilòmetre trobarem 4 fonts.

L’excursió d’avui enllaça amb l’itinerari “Descobrir Barcelona III. Camins de Turistes i Esvorancs” que vaig publicar a inicis d’aquest març del 2024 i que uneix Plaça Catalunya amb el Laberint d’Horta i que acaba a l’estació de metro de Mundet (L-3) on comença el nostre recorregut d’avui. Per tant podríem dir que enllaça amb l’etapa 0 del Camí de Sant Jaume que surt de Barcelona.

Per últim, l’arribada a l’inici i final de la sortida d’avui és molt senzill, doncs tant de metro com de FGC hi ha molta freqüència horària qualsevol dia de la setmana.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de metro de Mundet i tombem a la dreta.

0,200Qm. 0,200Qm. Continuem a la dreta pel Passeig de la Vall d’Hebron.

0,770Qm. 0,970Qm. Girem a l’esquerra pel carrer dels Germans Desvalls i des d’aquest punt ja seguim les marques del GR-6 i el Camí de Sant Jaume. Uns centenars de metres més endavant el carrer es converteix en un camí de terra. Malgrat que el camí està fressat, fa estona que no trobem cap marca vermella i blanca de GR, tanmateix seguim endavant, doncs sense fer gairebé marrada més endavant recuperarem les marques del GR-6.

1,500Qm. 2,470Qm. Font de Can Gras. Construcció formada per dues parets de pedra vista formant un angle recte que sosté el marge de la muntanya, amb un banc ampli per asseure-s'hi acabat amb rajoles blanques. Al costat esquerra hi ha el frontal de la font rematat per un arc de volta; al capdamunt hi trobem l'any de la seva última restauració, 1988, al mig una llosa blanca amb dos dels noms d'aquesta font pintats de vermell, finalment, a la part baixa hi tenim la sortida d'aigües per mitjà d'un tub de ferro encastat i a sota una pica rectangular d'obra que descansa directament al terra. A principis de febrer del 2024 cau un rajolí d’aigua.

Uns metres a l'esquerra queda la porteta enreixada que dóna accés a la mina que està excavada al terra i davant una taula de fusta.

Per sota de la font hi trobem un petit replà amb una bassa rectangular de pedra lligada que s'alimenta del desguàs de la font i al seu costat una altra taula i bancs de fusta. La bassa fou construïda l'any 2012 per l'entitat Galanthus amb l'objectiu de conservar la fauna de la zona.

Ara continuem planejant pel camí que marxa a l’esquerra.

1,000Qm. 3,470Qm. Carretera de les Aigües a l’alçada de la carretera de Cerdanyola a Horta. Creuem la pista i continuem per un corriol que tenim davant fitat amb les marques del PR-35.

0,500Qm. 3,970Qm. Turó de Valldaura. (421 metres) Deixem a l’esquerra la torre de vigilància. Continuem recte seguint el PR-35.

0,250Qm. 4,220Qm. Tornem a recuperar el GR-6 que marxa avall a la dreta

0,575Qm. 4,795Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte seguint les marques del GR-6 i del Camí de Sant Jaume.

0,100Qm. 4,895Qm. El nostre camí fa un revolt força pronunciat a l’esquerra.

2,300Qm. 7,195Qm. A la dreta trobem la Font de Sant Medir Manyo. La font és un petit mur de pedra adossat al marge de la muntanya d'on surten 2 brocs de ferro disposats longitudinalment, gairebé a tocar l'un de l'altre i a un pam del terra. Pel broc de la dreta, el més gruixut, acostuma a rajar-hi un filet d'aigua que cau en un bassal per sota del nivell del terra i desguassa directament a la riera de Sant Medir. A la part de dalt del frontal podem veure una de pedra on se li ha esculpit el nom de la font i l'any de la seva construcció 1964. El sòl de l'espai immediat a la font és una gran plataforma feta amb plaques quadrades de fusta perforada col·locades per damunt del torrent; un parell d'elles enlairades que serveixen de bancs per seure. De la dreta de la font surten unes escales de fusta que ens permeten pujar a una gran esplanada arbrada ubicada uns metres més amunt, amb diferents taules i bancs de fusta preparats per fer-hi un mos. A principis de febrer de 2024 tot l’entorn està bastant perdut i ens hem donat que hi havia la font perquè sobresortia una mica la plataforma de plaques quadrades, doncs la resta està colgat.

Continuem endavant.

0,220Qm. 7,415Qm. Ermita de Sant Medir. Al terme municipal de Sant Cugat del Vallès, es troba a prop de l’antic camí romà d’Egara (Terrassa) a Barcino (Barcelona) que -passant per Castrum Octavianum (Sant Cugat) entrava a la serra de Collserola per la vall de Gausac (o vall de Sant Medir).

Es tracta d’una construcció romànica de caire tradicional. S’alça una planta rectangular de 8,8 x 7,3 metres i la sagristia es troba en un annex a l’ala esquerra. Coronant l’entrada de l’ermita es troba un campanar d’espadanya amb dues campanes. El seu interior és format per una volta de canó i compta amb un cor al qual s’hi accedeix per una escala de cargol. Hi destaca el portal de punt rodó damunt el qual hi ha un relleu de la Santíssima Trinitat de l’any 1447. 

L’aplec de Sant Medir és una celebració que té lloc a Barcelona i Sant Cugat del Vallès. Aquesta festa és coneguda per les tones de caramels i llaminadures que es llancen al públic des de cavalls, carrosses i camions. Al matí es fa una desfilada de colles pel barri i comença un romiatge fins a l'ermita de Sant Medir, a Collserola, on hi ha un aplec per a homenatjar el sant. En tornant, les mateixes colles encapçalen una gran cercavila pels carrers principals del barri i reparteixen els dolços entre el públic, que es prepara amb bosses, galledes i paraigües per recollir-ne tants com pugui

 La tradició és que Sant Medir se celebri un dia feiner, tant a Gràcia com a Sarrià - Sant Gervasi, per la qual cosa si el dia 3 de març s'escau en diumenge, la festa es trasllada al dia 4.

Setanta metres més enllà a l’altra banda de la plaça del Camp del Miracle, hi ha la font del Camp del Miracle.

Font del Camp del Miracle. Es tracta d'una font mural de construcció moderna, feta amb pedra vista per l'A.P.A.C. i la penya La Regalèssia i inaugurada durant l'Aplec de Sant Medir del març de 2003. A la part frontal hi destaquen les quatre aixetes de polsador disposades transversalment i a diferents alçades que menen aigua tractada a una llarga bassa de pedra i forma semicircular arran de terra; per atansar-s'hi cal pujar un parell d'esglaons. A la part superior dreta, enlairat respecte el mur frontal, podem veure un bonic mosaic de rajoles, elaborat pels ceramistes Tres al Taller, representant Sant Medir sembrant el camp. El nom de la font el trobem inserit dins el frontal, al capdamunt, fet amb rajoles blanques i lletres negres. A banda i banda de la font hi ha dos llargs bancals de pedra que ens conviden a reposar abans de continuar la ruta.

Continuem per la pista seguint les marques del GR-6 i del Camí de Sant Jaume

4,500Qm. 11,985Qm. Pi d’en Xandri. És un dels pins més vells de Catalunya i tot un símbol ecològic, cultural i històric de Sant Cugat. Es calcula que va nèixer per allà l’any 1774, a l’època de Mozart, Kant i Napoleó, ara fa uns 250 anys.

Es tracta d’un pi pinyoner, té una alçada d’uns 23 metres i un tronc de 3,20 metres de diàmetre. La seva capçada fa 21 metres d’ample i té una forma peculiar, com de para-sol, amb una branca díscola mig nua. El pi d’en Xandri va perdre part del seu brancam a causa de la neu que s’hi va acumular la nit de Nadal de l’any 62, quan una formidable nevada encatifà Catalunya de blanc. L’any 1997 uns vàndals intentaren serrar-lo i calar-li foc. Va ser empeltar-li un tros de tronc viu per que la sàvia tornés a circular i va ser subjectat amb els troncs que avui l’envolten per facilitar la seva curació.

Ara continuem per la pista i entrem a Sant Cugat per l’avinguda del Pla del Vinyet, a continuació tombem a la dreta per l’avinguda de la Torre Blanca, enllacem a l’esquerra per la Rambla del Celler i per arribar al Monestir de Sant Cugat, només ens caldrà tombar a la dreta pel Passeig de Francesc Macià.

1,660Qm. 13,645Qm. Monestir de Sant Cugat. És una antiga abadia benedictina.  Durant els segles X i XI la comunitat de Sant Cugat va experimentar un gran creixement i va tenir força influència política i espiritual dins la diòcesi i el comtat de Barcelona. L’any 1931 va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

El claustre del Monestir conté un dels conjunts d’escultura romànica més remarcables de Catalunya i del romànic en general.

El conjunt d'edificacions del Reial Monestir està format per l'esglèsia que té adossat el campanar, el claustre i les seves construccions annexes. Al davant de l'esglèsia es troba l'edifici del Palau Abacial. Altres elements del conjunt són el Portal Major i la Creu de Terme. Envolta el recinte, cap al sud i l'est, el mur de l'antiga muralla exterior.

Sortim del Monestir de Sant Cugat, creuant la Plaça Octavià i seguint pel carrer Major fins la Plaça de Sant Pere on enllacem amb el carrer Sant Domènech i a continuació seguir pel Passeig de la Creu, tombar a l’esquerra pel carrer del Montseny i després girar a la dreta per l’avinguda  de Rius i Taulet.

1,250Qm. 14,895Qm. Mercantic. Si hi passem de divendres a diumenge aquest és un bon lloc per fer-hi una volta i badar, doncs el Mercantic, amb un toc “chic”,  barreja el mercat de brocanters i antiquaris, amb mercat d’artesania, roba, llibre vell, discos… i una amplia oferta cultural i gastronómica.

Ara deixant el Mercantic a l’esquerra, seguim per l’avinguda de Can Graells.

0,250Qm. 15,145Qm.  A la cantonada del carrer Victor Català, obviem el Camí de Sant Jaume que marxa recte i nosaltres continuem a la dreta pel GR-6 pel Turó de Can Camps.

0,300Qm. 15,445Qm. Estació FGC Volpelleres. Seguim a l’esquerra pel carrer de la Mare de Déu del Roser.

0,100Qm. 15.545Qm. Creuem a la dreta les vies del tren per un pas superior i a continuació seguim a l’esquerra pel carrer d’Alfons d’Aragó.

A partir d’aquí, fora del nucli urbà, les marques del GR-6 són més fàcils de seguir.

5,500Qm. 21,045Qm. Can Camps. Pista que ens creua. Seguim a l’esquerra cap a Sant Quirze i Les Fonts de Terrassa les indicacions de Camí dels Monjos.

5,200Qm. 26,245Qm. Font del Cano. El frontal d’aquesta senzilla font natural està fet de maons d’on en surt un broc de ferro i just al damunt un pulsador per fer caure l’aigua que desguassa en una pica rectangular. A banda i banda de la font, la mateixa estructura de la font proporciona dos espais per seure.

Just 10 metres abans d’arribar a la font, el GR s’enfila amunt per anar a buscar les primeres cases de Les Fonts de Terrassa.

0,315Qm. 26,560Qm. Font de la Verge de Montserrat. A l’esquerra, en un racó, trobem aquesta font feta de pedres i maons. Del ben mig del frontal hi surt una aixeta amb pulsador i al damunt fet amb rajola el nom de la font. En un lateral també hi ha una cerámica amb la imatge de la Moreneta i una placa amb la data de la inauguració de la font, el 13 d’octubre de 2001.

Ara seguim baixant pel carrer Verge de Montserrat.

0,250Qm. 26,810Qm. Font de Can Grau i Can Falguera. Aquesta font de cinc brocs està reconstruïda amb pedra de riera. És un dels elements que va donar nom al sector i una de les més famoses. Es trobava a sota de la masia de Can Falguera, tocant el Quiosc d’En Grau, que després es va convertir en el Merendero de Can Grau i més tard en el restaurant Ca l’Eduard.

La familia Grau va ser una de les primeres a instalar-se a les Fonts i en aquest sentit, van ajudar a la seva urbanització. La zona era visitada per molta gent, doncs gaudia d’un paisatge idíl.lic per fer les tradicionals costellades i d’una aigua que no s’acabava.

Seguim avall.

0,100Qm. 26,910Qm. La font dels Tres Amics. Aquesta font inaugurada l’octubre del 2022 és molt xula, doncs està dedicada a tres amics que sempre van estar molt vinculats al barri de Les Fonts, en Serafí Gázquez, l’Eduard Montserrat i l’Artur Travesa.

Amb un cos de maons, el frontal i la pica de la font, són aigüeres procedents de l’antiga cuina del Merendero de Les Fonts i del frontal surten tres aixetes amb polsador.

Tot el conjunt està coronat per tres mans que es toquen per les puntes dels dits.

Ara creuem la Carretera de Rubí (BP-1503) i continuem pel carrer de Mossèn Perramon fins l’estació dels FGC.

0,250Qm. 27,160Qm. Estació dels FGC de Les Fonts. Final de la sortida d’avui.

Properament, tornarem a caminar per Collserola, aquesta vegada per l’extrem més nord-occidental, tot pujant al Puig Madrona i a cavall entre el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.

 

DESCOBRIR BARCELONA III. CAMINS DE TURISTES I ESVORANCS

 

                    Magnífiques vistes des del Turó de la Rovira

Si també hi sumem la volta per dins el Parc del Laberint d’Horta, avui us presento una excursió d’uns 16 quilòmetres i uns 300 metres de desnivell positiu.

A Madrid el quilòmetre 0 de totes les carreteres nacionals el trobem a la Puerta del Sol, doncs si féssim el símil català, on creiem que hauria de ser el quilòmetre 0 de les carreteres i camins dels país?

Sense pensar-ho gaire el primer punt que em vé al cap, és el ben mig de Plaça Catalunya, doncs d’aquí trobem carrers per anar cap al sud, el nord, l’est i l’oest des del centre de Barcelona, cap i casal.

A més a més, vinguis d’on vinguis arribaràs fàcilment a Plaça Catalunya, doncs segurament és el punt més ben comunicat, per tren, autobús, metro i FGC.

Avui anirem cap a l’oest, l’itinerari d’avui va a buscar l’inici del GR-6 que comença al costat del Parc del Laberint d’Horta, per tant per arribar-hi haurem de passar per l’Eixample i creuar el districte d’Horta-Guinardó passant per la Sagrada Familia i pujant i baixant el Turó de la Rovira.

La ruta que us proposo avui enllaça amb l’itinerari “Descobrir Barcelona II. Les fonts de Pedralbes a Plaça Catalunya” que vaig publicar en el blog el febrer de 2024.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm.Sortim de Plaça Catalunya i anem cap al nord per la Ronda Sant Pere.

0,400Qm. 0,400Qm. Plaça Urquinaona. A la part muntanya trobem la Font del Nen dels Càntirs. Sobre un bloc de pedra amb dos brocs de ferro en forma de L i uns polsadors laterals, hi ha una escultura de bronze instal.lada el 1912, obra de Josep Campeny. L’escultura mostra la figura d’un noi descalç bevent d’un càntir, amb un altre càntir tombat a terra.

El noi dels càntirs, conjuntament amb la granota que hi ha davant el Palau Robert i de la qual vam parlar el mes de febrer del 2024 i el Trinxa que hi ha a Ronda Universitat amb Pelai formen part de la mateixa col.lecció de l’escultor sabadellenc.

Ara continuem pel carrer Ausiàs March que ens queda lleugerament a l’esquerra.

0,600Qm. 1,000Qm. Tombem a l’esquerra pel Passeig de Sant Joan.

0,300Qm. 1,300Qm. Plaça Tetuan. Al centre de la plaça tenim la font del Doctor Robert. El monument amb la font es van ubicar inicialment el 1910 a la Plaça Universitat. La ciutat retia així, un homenatge a un dels seus alcaldes més estimats i els barcelonins hi anàven a buscar aigua perquè deien que tenia propietats curatives i miraculoses ple simple fet d’estar dedicat al doctor Robert.

L’any 1940, després de la Guerra Civil, les autoritats franquistes van ordenar desmuntar el monument del doctor Robert i qualsevol altre que pogués remetre a una certa catalanitat, a la República o altres valors contraris al règim.

Amb la democràcia es va restituir el monument i el 14 de maig del 1985, es va inaugurar a la ubicació actual.

Aquest monument es va encarregar a l’escultor Josep Llimona, però en el seu disseny també hi va participar Lluís Domènech i Muntaner. Les fonts les trobem a la part baixa del conjunt escultòric aprofitant les concavitats que hi ha a la part inferior. L’aigua brolla d’uns brocs metàl.lics que tenen la forma de diferents animals i que s’accionen amb un polsador.

Darrera el monument del Doctor Robert, trobem la font de la Sardana.

Aquesta font d’estil noucentista obra de Frederic Marés i construïda el 1921 té una sola aixeta i està engaltada en un monòlit prismàtic de pedra. Sota el relleu frontal que representa uns balladors, la frase d’en Joan Maragall “la sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan”

Ara seguim amunt pel Passeig de Sant Joan.

0,650Qm. 1,650Qm. Tombem a la dreta pel carrer Mallorca.

0,650Qm. 2,300Qm. Sagrada Familia. Segurament el monument més icònic de Barcelona i l’obra mestra de Gaudí reclama una visita com a mínim un cop a la vida i encara més si la tenim a poc quilòmetres de casa. Trobareu tota la informació que us calgui a la pàgina web de la Sagrada Familia

Ara continuem cap al nord pel carrer Provença.

0,200Qm. 2,500Qm. Enllacem a l’esquerra amb l’Avinguda Gaudí.

0,250Qm. 2,750Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer Padilla.

1,250Qm. 4,000Qm. Plaça d’Alfons X El Savi. Seguim pels Jardins d’Hiroshima i per la Plaça de la font Castellana.

0,350Qm. 4,350Qm. Enllacem amb el carrer Tenerife.

0,150Qm. 4,500Qm. Continuem a l’esquerra per les escales del carrer Tenerife i sempre amunt fàcilment trobarem el camí que ens portarà cap al Turó de la Rovira i els bunquers.

1,000Qm. 5,500Qm. Turó de la Rovira (262 metres). Des d’aquest mirador tenim unes magnifiques vistes de 360 graus de la ciutat de Barcelona.

Bunquers del Carmel. Tot i ser coneguts popularment com a bunquers, mai hi ha hagut un búnquer en aquest turó, tan sols una bateria antiaèria i les seves instal.lacions.

En aquest espai, també trobem les traces del nucli barraquista del barri dels Canons, que va perdurar fins l’any 1990, i que formava part d’aquella ciutat informal de barraques que al final dels anys 50 aixoplugava el 7% de la població barcelonina.

Ara baixem del turó per la banda del Carmel fins arribar al carrer de la Gran Vista.

0,300Qm. 5,800Qm. Carrer de la Gran Vista. Tombem a l’esquerra.

0,200Qm. 6,000Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Conca de Tremp.

1,120Qm. 7,120Qm. Continuem a la dreta pel carrer Llobregós.

0,560Qm. 7,680Qm. Seguim a l’esquerra per la Rambla del Carmel.

0,770Qm. 8,450Qm. Continuem a la dreta pel carrer de les Lletres i enllacem amb les escales del carrer de Tossa.

0,100Qm. 8,550Qm. Creuem el carrer de Lisboa i continuem per la Plaça de l’Estatut i el Parc de les Rieres d’Horta.

1,330Qm. 9,880Qm. Plaça Boticceli. Continuem per l’avinguda Marcet.

1,020Qm. 10,900Qm. Deixem a la dreta l’estació de metro Mundet (L-3). Seguim recte.

0,200Qm. 11,100Qm. Continuem a la dreta pel Passeig de la Vall d’Hebron.

0,770Qm. 11,870Qm. Girem a l’esquerra pel carrer dels Germans Desvalls.

0,490Qm. 12,360Qm. Tombem a l’esquerra pel Passeig dels Castanyers.

0,140Qm. 12,500Qm. A la dreta ja trobem les escales d’accés al Parc del Laberint d’Horta.

Parc del Laberint d’Horta.  Aquest parc per sí sol ja reclama una entrada, doncs ens trobem en un parc que inclou el jardí més antic conservat a la ciutat. Nascut com un jardí neoclàssic amb un toc de fisonomia italiana, es va acabar com a jardi romàntic i sense necessitat d’entrar al laberint ens hi podem perdre i trobar brolladors, fonts, cascades, canals… Per tant, properament li dedicarem una entrada a l’aigua en el Parc del Laberint d’Horta.

Ara per tornar a Plaça Catalunya, només cal desfer els darrers 1600 metres fins l’estació de metro de Mundet. Punt final de l’excursió d’avui.

MONTSENY XVI. TAGAMANEJANT

 

                                     Turó del Tagamanent

Avui us presento aquest itinerari circular que des d’El Figaró ens porta fins el cim del Turó del Tagamanent. L’excursió té una distància de 23,3 Quilòmetres i un desnivell positiu de 770 metres. Tanmateix, a la descripció que us faig afegim una mica més de 2 quilòmetres al recorregut original del PR C-213, que seguirem durant tota la jornada, doncs nosaltres ens atansem fins el Bellver, la font de Sant Joan i la font de la Coveta, fora de l’itinerari.

La primera part del recorregut fins el turó del Tagamanent no té pérdua, doncs a gener de 2024 està molt ben senyalitat, però la baixada a partir del Collet de la Creu de Can Coll té algun punt que si anem una mica distrets podem passar de llarg la fita a seguir i acabar fàcilment fent marrada.

Malgrat que l’excursió la podem fer a qualsevol época de l’any, el meu consell és evitar els mesos més calurosos de l’any i degut a la llargada i al desnivell cal portar aigua i una mica de menjar.

La ruta d'avui enllaça amb l'itinerari "La Plana Vallesana XI. De Sant Martí de Centelles a la Garriga", en el pas superior que creua la C-17 (Punt quilòmetric 0,200 de la ruta d'avui). L'excursió entre Sant Martí de Centelles i La Garriga la vaig publicar el desembre de 2014.

Finalment, tant de bo que quan ho feu tingueu un dia de cel clar i ras, doncs les vistes des del Tagamanent són espectaculars.

L’ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació del Figaró i doscents metres més endavant creuem la C-17 per un pas superior. Des d’aquest punt fins al capdamunt del Tagamanent no tindrem cap dificultat per seguir el PR-213, doncs està molt ben senyalitzat.

0,700Qm. 0,700Qm. Font de la Noguera Punxeguda. La font es troba en un petit replà a la mateixa llera esquerra. Consisteix en un llarg mur de contenció cobert d'heures i un bancal a cada banda resseguint el mur que alhora li fa de respatller, tot de pedra lligada. Al mig, entre els dos bancs, hi trobem la sortida d'aigües per mitjà de dos tubs de ferro encastats al frontal, a un pam d'alçada l'un de l'altre i de gruixos diferents. L'aigua cau a terra formant un bassal i desguassa a través d'una canal oberta de pedra a la riera.
Al capdamunt del frontal hi ha collada una placa quadrada de pedra amb el nom de la font.

Hi ha una passera de fusta que ens permet creuar la riera amb comoditat.

1,400Qm. 2,100Qm. Font del Molí. Es tracta d'una roda de molí disposada en vertical i clavada al terra que fa de frontal a la font. A la part baixa hi trobem un tub de plàstic encastat per on raja l'aigua que cau a un bassal rectangular arran de terra. Gravat al frontal podem veure-hi gravat el nom de la font i la inscripció 1927, possiblement l'any de la seva construcció.

La font del Molí explica l'origen de la petita edificació mig colgada per la vegetació que podem veure en aquest mateix indret, a l'altre costat de la carretera; un antic molí hidràulic que bellugava les seves moles mercès a la força proporcionada per l'aigua. A la part del darrera encara s'observen l'antiga bassa del molí, on es recull l'aigua de la riera per mitjà d'una resclosa i a traves d'una canal es condueix fins la bassa i desprès entrava al molí. Els anys vint de segle passat, un veí del Figaró produí per primer cop electricitat en aquest molí.

0,300Qm. 2,400Qm. Sant Pere de Vallcàrquera. Està documentada la seva existència des del segle X. És un edifici romànic, al qual es va afegir una nau l'any 1679, dins del marc d'una reforma de l'església que va suposar també la construcció de l'actual campanar i de la porta. La nau romànica està coberta amb volta de canó apuntada, pròpia de finals del romànic, cap a les acaballes del segle XII. Conserva d'època romànica les dues finestres de l'absis i la finestra geminada del frontis. La nau afegida al segle XVII està separada de l'antiga per grans columnes cilíndriques o quadrades d'on neixen arcs de mig punt. 

0,575Qm. 2,975Qm. Deixem a l’esquerra la rectoria de Vallcàrquera.

4,250Qm. 7,225Qm. Collet de la Creu de Can Coll. Continuem a la dreta en sentit ascendent.

1,700Qm. 8,925Qm. Coll de Sant Martí. Si volem fer un mos, el Bellver és una bona opció. Tanmateix, abans d’anar-hi hem d’assegurar-nos que estigui obert.

0.625Qm. 9,550Qm. El Bellver. Per retornar al Coll de Sant Martí nomès cal desfer els darrers 625 metres.

0,625Qm. 10,175Qm. Coll de Sant Martí. Iniciem la pujada cap al cim del Tagamanent per les escales que trobem en el coll.

1,000Qm. 11,175Qm. Turó del Tagamanent (1056 metres). Santa Maria de Tagamanent. L'església de Santa Maria és esmentada al segle X, però no hi ha vestigis d'aquest primitiu temple. L'edifici actual és fruit de reformes i reconstruccions tardanes. Es va refer després de resultar molt afectada pel terratrèmol de 1448 i es van fer reformes importants entre els anys 1578 i 1619, moment en el qual es van afegir les naus laterals, la capella del Roser i es va construir el campanar de planta rectangular. Al costat de l'església hi ha les restes de la rectoria, que té una llinda inscrita amb la data de 1736.

1,000Qm. 12,175Qm. Coll de Sant Martí. Desfem el camí fins el Collet de la Creu de Can Coll.

1,700Qm. 13,875Qm. Collet de la Creu de Can Coll. A partir d’aquest coll el gener de 2024 hem trobat algun punt perdedor o poc senyalitzat per fer el retorn cap al Figaró pel poble de Tagamanent, per tant a partir d’aquest indret us fem la descripció detallada de l’itinerari.

Continuem a la dreta per la pista en sentit descendent.

0.900Qm. 14,775Qm. El nostre camí fa un revolt molt pronunciat a l’esquerra i continuem avall.

0,400Qm. 15,175Qm. El camí baixa a la dreta.

0,225Qm. 15,400Qm. Ens creua una pista. Nosaltres tombem a l’esquerra.

0,800Qm. 16,200Qm. Deixem la pista i tombem a la dreta per un camí en sentit descendent.

0,450Qm. 16,650Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta.

0,100Qm. 16,750Qm. Deixem la pista i seguim per un camí que trobem a l’esquerra.

1,300Qm. 18,050Qm. Camí que ens creua. Continuem a l’esquerra.

0,080Qm. 18,130Qm. Seguim per un camí que trobem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,120Qm. 18,250Qm. Trobem a l’esquerra l’accés a la font de Sant Joan.

0,300Qm. 18,550Qm. Font de Sant Joan. La font es troba al marge de la muntanya i al mateix nivell de l'esplanada. Està arrecerada pel mur frontal i per altres dos que arrenquen en angle recte i paral·lels entre ells, tots retenen les terres i fan uns dos metres d'altura. L'aigua raja per un broc de metall disposat a metre i mig d'alçada i cau al terra. A la dreta tenim un petit banc raconer de pedra per seure i a la part superior hi ha un mosaic de rajoles amb el nom de la font i la imatge de Sant Joan.

El gener de 2024 tot aquest entorn està molt deixat però fins fa no massa anys era una font molt coneguda a la contrada, testimoni de moltes fontades.

Ara desfem els darrers 300 metres i continuem a l’esquerra avall per la pista obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,680Qm. 19,230Qm. Trobem a l’esquerra un corriol que es precipita avall al costat d’una tanca de fusta.

0,240Qm. 19,470Qm. Pista cimentada que ens creua. Continuem a la dreta.

0,060Qm. 19,530Qm. Cruïlla de vials. Continuem lleugerament a l’esquerra per vial asfaltat descendent.

0,730Qm. 20,260Qm. A la dreta trobem el camí d’accés a la font de la Coveta.

0,075Qm. 20,335Qm. Font de la Coveta. Es tracta d'una antiga font, se'n té constància des del segle XIX. La font queda en un racó d'un replà al marge de la muntanya. Es tracta d'un muret transversal de forma sinuosa que ressegueix el marge i delimita l'espai, de menys de mig metre d'alçada, al mig del qual tenim la sortida de l'aigua a través d'un curt broc de ferro. A sota i arran del terra un bassal quadrat de maons recull l'aigua. A principis de febrer de 2024 aquesta font està ben eixuta.
Per damunt del brollador hi ha una petita cavitat (coveta) al marge rocallós, amb una paret de maçoneria al fons. Possiblement la que li ha donat nom a la font.
L'espai immediat a la font està pavimentat, sembla ser que a sota hi ha un dipòsit d'aigua, doncs podem apreciar un parell de registres al terra.

Ara desfem aquests darrers 75 metres i continuem avall per la pista.

0,420Qm. 20,830Qm. Continuem a l’esquerra pel carrer Les Agudes.

0,175Qm. 21,005Qm. Creuem la C-17 per un pas inferior i seguim a l’esquerra.

0,550Qm. 21,555Qm. Camí d’accés a Santa Eugènia de Congost.

0,080Qm. 21,635Qm. Santa Eugènia de Congost. Antiga esglèsia romànica del segle XI, molt modificada que des de la seva fundació va realitzar les funcions parroquials de les cases de Tagamanent situades a la vall del Congost. Com la pràctica totalitat d’esglèsies de Tagamanent, Figaró i Sant Martí de Centelles, els revolucionaris la van saquejar i cremar el 1936. En el cementiri parroquial, hi fou enterrat un home assasinat l’any 1939, durant la retirada de l’exércit republicà.

Desfem aquests darrers 80 metres i continuem a la dreta cap al Figaró.

1,250Qm. 22,885Qm. Font de Ca l’Andreu. Trobem aquesta deu al peu de la carretera si anem direcció Vic. La font és una petita i senzilla construcció adossada al marge de la muntanya, de forma quadrada i sense coberta, feta d'obra rematada amb ciment. A la part de baix hi ha collat un tub de ferro per on raja l'aigua que cau directament al terra.
Tot just a l'altra banda de la carretera hi ha la nova font de Ca l'Andreu, amb aigua de la xarxa municipal i de caire modern. La fotografia del cartell està collada al frontal d'aquesta nova font.

Continuem per la carretera de Ribes cap a l’estació de tren del Figaró.

0,250Qm. 23,135Qm. Creuem la C-17 per un pas superior i tombem a l’esquerra.

0,200Qm. 23,335Qm. Estació del Figaró. Inici i final de l’itinerari d’avui.

La definició de les fonts l’he extret de la página web Encos

Properament, anirem de Barcelona a Terrassa pel GR-6.