Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fonts d'arreu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fonts d'arreu. Mostrar tots els missatges

dissabte, 2 d’octubre del 2021

FONTS D'ARREU XXXVI. FONTS DE L'ALTA CERDANYA

 

                              Font de la Plaça de Sant Genís d'Er.

Aquest mes de juliol, us vaig presentar la travessa entre Núria i Puigcerdà pel coll de Finestrelles, les fonts del Segre i pels termes municipals de Llo, Er, Nahuja, Osseja i Bourg Madame, tots ells pobles de l’Alta Cerdanya.

L’Alta Cerdanya és un territori d’aigua creuada pel Segre que es nodreix de torrents, rius i rierols que li són tributaris per la dreta i per l’esquerra i és clar, si hi ha aigua també hi ha fonts.

Fins que l’aigua corrent no va començar ha arribar a aquests llogarets aquestes fonts esdevenien una part fonamental en el dia a a dia dels ceretans, doncs eren el seu únic punt d’abastiment d’aigua.

A la travessa de Núria a Puigcerda passant per Er. Camins de Romiatge, vam passar per les fonts dels Abeuradors i de la plaça Sant Genís, totes dues a Er. Aquestes són dues de les 24 fonts que us presento avui,  però malgrat avui dia la seva funció sigui bàsicament ornamental, aquesta entrada vol posar en valor la importància que van tenir aquestes déus fins la primera meitat del segle XX.

Er

1.          Font de Baix d’Er

2.       Font de la Fàbrica o Cal Fabre.

3.       Font de la Plaça Sant Genís.

4.       Font de la Ribera d’Er.

5.       Font del Ferro

6.       Font dels Abeuradors.

Llo

7.        Les Fonts del Segre

8.     Font d’en Miqueló.

9.     Font de Baix de Llo.

10.   Font de la Monje.

11.   Font de les Esteules.

12.   Font de les Gorgues del Segre.

13.   Font dels Banys de Llo.

Nahuja

14.   Font de la Plaça de Nahuja.

15. Font de Nahuja.

16. Font del Refugi de Nahuja.

Osseja

17.       Font d’en Fabre.

18.   Font de l’Esglèsia.

19.   Font de la Jaça de l’Orri de l’Andreu.

20.   Font de la Jaça de les Corones.

21.   Font de Monnier o del Camp d’en Vista.

22.   Font del Molí.

23.   Font del Picassó.

24.   Font Santa.

Properament farem el camí de ronda entre Lloret i Tossa de Mar.

 


dissabte, 16 de gener del 2021

FONTS D'ARREU XXXV. LES FONTS DE SANTA MARIA DE PALAUTORDERA

 

                                             

                         Font dels Enamorats

Normalment, m’agrada arribar a un poble o a una vila caminant, i a partir d’aquí descobrir el seu patrimoni i entre el seu patrimoni natural, ja sabeu que tinc dèria per les fonts.

Fa setmanes que vull fer un itinerari que uneixi les estacions de tren de Cardedeu i Santa Maria de Palautordera, tot passant pels nuclis urbans de Sant Antoni de Vilamajor, Sant Pere i Palau, però fins ara les restriccions no ho han fet possible. Esperem que properament, quan es comencin ha aixecar els confinaments puguem caminar i gaudir d’aquest itinerari.

Avui de moment us acosto en format pdf, un llibret editat per l'Ajuntament de Santa Maria de Palautordera

De cada font s’ens fa una molt breu explicació i s’ens indica de com arribar-hi. També s’esmenta que hi ha força més deus en el municipi però que aquestes estan a propietats privades i que els propietaris no han volgut que sortissin en aquesta guia.

Finalment, les 15 fonts esmentades en aquest llibret són les següents,

1.     Font Martina.

2.     Font de l’Escaleta.

3.     Font de l’Arborètum i de l’Arbreda.

4.     Font de Can Ramicando.

5.     Font de la Serra.

6.     Font d’en Xà.

7.     Font del Parc dels Quatre Hereus.

8.     Font de Can Vernedes.

9.     Font Fresca.

10.                       Font de Can Pagà.

11.                       Font de Can Xambau.

12.                       Font del Pou de Glaç.

13.                       Font de Sant Francesc de Pàdua.

14.                       Font de Can Sayolet.

15.                       Font dels Enamorats o de Sant Josep.

Properament, us presentaré un nou itinerari al voltant de Vallromanes per fer amb canalla.




dimecres, 3 de juny del 2020

FONTS D'ARREU XXXIII. LES FONTS DEL PLA DE L'ESTANY. VOLUM II.



                                                                

Normalment quan us parlo d’alguna guia de fonts ho faig a partir d’haver passat per alguna deu o brollador descrites en el llibre.

Fa mesos que tinc pendent fer una travessa entre la Garrotxa i el Pla de l’Estany, una travessa des d’Olot fins a Banyoles fent nit a Santa Pau. De fet la intenció d’aquesta excursió és fer  l’entrada al Pla de l’Estany pel terme municipal de Sant Miquel de Campmajor i així poder visitar algunes fonts esmentades a la guia que us proposo avui.

A veure si anem desescalant i el juliol, l’agost o el setembre podem anar a fer turisme de proximitat caminant per aquestes contrades.

Avui us presento el llibre “Les fonts del Pla de l’Estany. Volum II d’en Ramon Casadevall i Josep Pontacq i editat per Rigau Editors l’any 2017.

En aquest treball se’ns presenten més de 300 fonts, deus brolladors, biots, mines, abeuradors, regadius, reixorts i vivers dels municipis de Camós, Crespià, Sant Miquel de Campmajor i Vilademuls. Des del meu parer i després d’haver mira’t i remira’t aquest llibre, jo penso que el nom més encertat haguès sigut  “Fonts del Pla de l’Estany i indrets amb aigua”.

Com esmenten els autors, la llavor d’aquest llibre i de “Fonts del Pla de l’Estany. Volum I”, va ser un treball realitzat a finals dels anys noranta que tenia com a objectiu evitar la desaparició en la memòria oral d’aquelles fonts, que havien perdut la seva utilitat per la minva de les activitats bosquetanes i agrícoles, restaven amagades, inutilitzades i a punt de desaparèixer definitivament.

De les primeres observacions a les segones que es van fer per confegir aquest llibre van passar entre disset i divuit anys (segons la font) i per norma general l’estat que presentàven aquestes fonts el 1998 i 1999 era molt millor que el que tenien fa 4 o 5 anys. Per tant, en aquesta guia trobem moltes fonts eixutes, deixades, abandonades, ermes…

Finalment, a la fitxa de cada font, normalment hi ha una fotografia, es descriu l’accés, es fa una descripció de l’estat actual de la deu, la data de les dues observacions, el cabal que hi havia a la primera observació i el cabal que hi havia fa 4 o 5 anys, les coordenades UTM i l’alçada sobre el nivell del mar.

Un treball per erudits en la matèria que no els hi fa res caminar una bona estona i esgarrinxar-se per trobar un bassal a terra o una mina abandonada. No és la vostra guia si busqueu un itinerari que passi per unes quantes fonts i l’accès a les deus i als brolladors sigui fàcil i clar.

Aquest llibre també m’ha proporcionat molt vocabulari relacionat amb l’aigua que us el presentaré el mes de juliol mitjançant una gramática del caminant.


dimarts, 17 de març del 2020

FONTS D'ARREU XXXII. LES FONTS DE CASTELLAR DEL VALLÈS


    Dies de lectura i mirar llibres en el sofà. Ben aviat arribaran els dies de tornar-nos a calçar les botes.

Avui d'allo que us vull parlar no és ni un llibre, ni una guia, ni un opuscle... Les Fonts de Castellar és un treball coral realitzat per membres del Centre Excursionista de Castellar l'any 2004 i en aquest sentit recollides en un carpesà de mides considerables,  hi ha les 122 fitxes de cadascuna de les fonts, mines, bassals, degotalls i punts d'aigua que hi ha a Castellar del Vallès.

Acompanyant aquestes fitxes, hi ha un mapa del terme municipal on s'ens indica la posició de la deu d'aigua i un altre mapa que divideix Castellar en 14 àrees geogràfiques.

Per tant, també hi ha un mapa de cada àrea geogràfica, el que representa que tenim una descripció gràfica d'una zona que com a molt abasta 7 quilòmetres quadrats en una escala 1:10.000, però no nomès això, sinò que a la part posterior de cada fitxa de font, hi ha un croquis de l'entorn de la font de no més d'un quilometre quadrat a una escala 1/5000. 
Sens dubte, és difícil trobar una guia de fonts amb una cartografia tan acurada.

Per la part anterior de la fitxa, trobem el nom de la font, l'àrea a la qual pertany, si és coneguda amb altres noms, una descripció escrita de la situació geogràfica, una descripció del lloc i de l'entorn, els accesos, les característiques de la font, l'anàlisi de l'aigua, l'aqüifer al qual pertany, l'aprofitament que es fa de l'aigua i una fotografia.

De les 122 fitxes i agafant de referència les fotografies, hi hauria al voltant d'una quarantena de fonts (frontal, broc, i una pica o un lloc on desguassar).
És evident que no portarem el carpesà d'excursió, doncs pesa 2,7 Kgs, en tot cas, allò que aconsellem és fer una fotocòpia de la fitxa i així evitar que es faci malbé .

Finalment, esmentar que aquest treball és molt difícil d'aconseguir, de fet no hi ha còpia ni a la Biblioteca Antoni Tort de Castellar i si en voleu aconseguir un exemplar us heu de dirigir al Centre Excursionista on encara en queda algun.

Properament, començarem el cicle dedicat a les Valls del Freser, on la Vall de Núria i la Vall de Ribes seren les protagonistes de 12 entrades aquest 2020. 
En aquest sentit, la primera entrada la dedicarem a una excursió que vam fer l'estiu de 2018 i que unia Núria i Ribes de Freser.


diumenge, 16 de desembre del 2018

FONTS D'ARREU XXVII. JOINA I LES FONTS D'IGUALADA



Avui us presento la Joina i les fonts d'Igualada amb textos d'en Darius Solé i il.lustracions de la Iria Gianzo i editat per l'Ajuntament d'Igualada l'agost del 2018.

Aquest llibre és un recull de "llegendes" de set fonts d'Igualada, 

1. La font de la Carota.
2. La font de la Creu.
3. La font de la Nena.
4. La font de la Plaça Vella.
5. La font de Neptú.
6. La font dels Porcs, i 
7. La font Major.

Les set històries tenen un nexe, la Joina una intrèpida detectiu que resseguint la tradició industrial, popular i festiva d'Igualada, cercarà i trobarà la resposta a fets extraordinaris.

Sens dubte, un llibre per a mares i pares que són reclamats cada nit per explicar contes arran de llit.

La setmana vinent, parlarem de l'Enciclòpedia de la Fantasia Popular Catalana. 

diumenge, 1 de juliol del 2018

LES PRIMERES 25 "FONTS D'ARREU"



Ara fa 6 anys, el juny del 2012 vaig començar aquesta secció on de tant en tant volia parlar de llibres, guies, pàgines web, documentals... que feien referència a reculls de fonts que hi havia per tot el territori de parla catalana.

En aquest sentit, a la primera entrada d'aquest recull, vaig parlar de les fonts de Mallorca, de Viladrau, de Martorelles, de Sant Fost... realment és una entrada molt diferent a la resta on nomès parlo de les fonts d'una població, d'una comarca, d'una vall, d'una serralada...

També al principi podia parlar de reculls de fonts on encara no he publicat mai excursions en el blog, un exemple, són les fonts de l'Alt Empordà. Amb el temps intento presentar-vos reculls de zones on alguna vegada hi hem passat amb els itineraris que us presento.

Per altra banda, també us he presentat treballs dedicats únicament a una font o webs dedicades a fonts d'arreu dels Païssos Catalans com pot ser encos.cat.

Per últim, esmentar que amb els anys he seqüenciat aquestes entrades en el temps i des del març del 2015 són trimestrals.
Les vint-i-cinc fonts d'arreus publicades fins ara són les següents,

Fonts d'arreu I: Les primeres 1291 fonts, publicada el juny de 2012.

Fonts d'arreu II: Les fonts d'Argentona, publicada el setembre de 2012.

Fonts d'arreu III: Les fonts de l'Alt Empordà, publicada el gener de 2013.

Fonts d'arreu IV: Les fonts de Montcada i Reixach, publicada l'abril del 2013.

Fonts d'arreu V: La web de l'Enric Costa, publicada el juny de 2013.

Fonts d'arreu VI: L'aigua a Les Guilleries, publicada l'agost de 2013.

Fonts d'arreu VII: Les fonts de la Vall de Santa Fe, publicada el desembre de 2013.

Fonts d'arreu VIII: Els naixements dels rius de Catalunya, publicada el març de 2014.

Fonts d'arrreu VIII/2. Les fonts de les excursions als naixements dels rius de Catalunya, publicada el maig de 2014.

Fonts d'arreu IX: Les fonts del rodal de Sabadell, publicada el juliol de 2014.

Fonts d'arreu X: Les fonts de Caldes de Montbui, publicada l'agost de 2014.

Fonts d'arreu XI: Les fonts de La Garriga, publicada el gener de 2015.

Fonts d'arreu XII: Fonts naturals, aigua, muntanya i més, publicada el febrer de 2015.

Fonts d'arreu XIII: Les fonts de Mataró i dels municipis de l'entorn, publicada el març de 2015.

Fonts d'arreu XIV: Les fonts d'Arenys de Munt, publicada el juny de 2015.

Fonts d'arreu XV: La font gran de Monistrol de Montserrat, publicada el setembre de 2015.

Fonts d'arreu XVI: Les fonts de Vallgorguina, publicada el desembre de 2015.

Fonts d'arreu XVII: La font Picant d'Argentona, publicada l'abril de 2016.

Fonts d'arreu XVIII: Les fonts de Bigues i Riells, publicada el juliol de 2016.

Fonts d'arreu XIX: Les fonts de Sant Hilari de Sacalm, publicada el setembre de 2016.

Fonts d'arreu XX: Les fonts de muntanya "visitables" de Badalona, publicada el novembre de 2016.

Fonts d'arreu XXI: Les fonts de Sant Quirze Safaja, publicada el març de 2017.

Fonts d'arreu XXII: Les fonts de Castellterçol, publicada el juny de 2017.

Fonts d'arreu XXIII: Les fonts de Castellcir, publicada el setembre de 2017.

Fonts d'arreu XXIV: Les fonts de Montserrat, publicada el desembre de 2017.

Fonts d'arreu XXV: Riera, torrents i fonts als barris d'Horta-Guinardó, publicada el març de 2018.

Properament, us presentaré un itinerari entre Parets del Vallès i Caldes de Montbui, un itinerari que anirà de Gallecs a la Riera de Caldes.


diumenge, 18 de març del 2018

COLLSEROLA III. FONTS D'ARREU XXV: RIERA, TORRENTS I FONTS ALS BARRIS D'HORTA-GUINARDÓ


Avui us parlaré d'aquest llibre de la Carlota Giménez i Compte, editat per l'Ajuntament de Barcelona l'any 2009. L'autora divideix el llibre en sis capítols, precedits d'una breu introducció i acabant amb un epíleg on esmenta la percepció, consums, ús i tractament de l'aigua en l'actualitat.
En els diferents capítols ens mostra la configuració del relleu del Pla de Barcelona, de la necessitat d'aigua per beure que la ciutat ha tingut sempre, dels elements tecnològics que s'han utilitzat per buscar i dur aquesta aigua fins la ciutat, dels oficis i indústries que al llarg del temps han necessitat l'aigua i dels elements culturals, lúdics i estètics de l'aigua, antics i moderns. 

En el capítol 2. Relleu del nostre territori. Economia i importància dels recursos naturals d'obtenció d'aigua: riera, torrents, fonts naturals, trobem la descripció de les fonts que us enumerem a continuació.

L'any 2009 a Barcelona hi hava 1.547 fonts públiques i 206 fonts ornamentals i làmines d'aigua. Concretament, al districte d'Horta-Guinardó n'hi havia 153. Cal dir que la majoria són fonts més o menys modernes que segueixen el patró de set models diferents, però n'hi ha 46 que algunes encara hi són i d'altres han desaparegut, però totes, han sigut part de la història d'aquests barris.

Fonts històriques del Districte d'Horta-Guinardó

Fonts dels turons de la Rovira, el Carmel i la Creueta del Coll

A la Rovira

1. Font del Panorama
2. Font d'en Fargues
3. Font Hortina.
4. Font de la Mulassa.
5. Font de la Plaça Catalana.
6. Font del "Cuento"
7. Font dels Bessons o de la Mina.
8. Font de Can Baró
9. Font dels Petons.

Al Carmel

10. Font del Carmel.
11. Font d'en Xirot.
12. Font del Carbó.
13. Font de can Muntaner.

A la Creueta del Coll

14. Font-rúbia o del Coll.
15. Font del Remei.
16. Font del Casal Montserrat o de Can Marsans.
17. Font de Can Turull.
18. Font de Sant Salvador d'Horta.
19. Font del Paradís.

Fonts del vessant barceloní de Collserola.

Fonts del torrent de Can Gomís o de Penitents

20. Font de Vall Parc (l'antiga font d'en Falcó).
21. Font del Cigró o d'en Gomis.
22. Font de l'Avi.

Fonts del torrent de la Font del Bacallà o dels Agudells

23. Font de Can Borni.
24. Font del Bacallà.
25. Font dels Pins.
26. Font de Can Soler.

Fonts del torrent de Sant Genís

27. Font del Roure
28. Font de la Tenebrosa.
29. Font de Sant Genís.

Font del torrent d'en Generet.

30. Font de la Cabra.

Fonts del torrent d'en Duran.

31. Font de la Llet.
32. Font de Sant Cebrià.
33. Font de Can Llong.
34. Font de la Meca.
35. Font de can Barret.

Fonts del torrent de Fondenills, torrent del Notari.

36. Font de la Poca Aigua o de la Paciència.
37. Font de la Marquesa o font de la Senyora.
38. Font de Can Gras i la Font del Gos.
39. Font de Can Baliarda.
40. Font de Can Quintana.

Fonts del torrent de can Santgenís, torrent de Canyelles.

41. Font de Santa Eulàlia.
42. Font de Can Masdeu.
43. Font de Can Santgenís.
44. Font vella de Canyelles.
45. Font de Canyelles.
46. Font d'en Marcel.lí.

Si voleu consultar aquest llibre, en trobareu un parell d'exemplars a la Biblioteca Juan Marsé del barri del Carmel.

La setmana vinent, us faré una proposta per fer amb canalla aquesta propera Setmana Santa

dilluns, 11 de juliol del 2016

LES PRIMERES 164 FONTS


                                 La Font del Rossinyol

El  juny del 2010 vam fer una entrada, on fèiem balanç de les primeres 53 fonts que havíem descobert, tot caminant per la Serralada Litoral i Marina.
Posteriorment, el gener de 2013 vam ampliar aquesta llista amb 61 fonts més i avui us presentem 50 fonts noves.
A diferència del primer llistat, a la segona i tercera entrega ja hem parlat de fonts d'altres contrades.
En aquest sentit, totes les fonts les hem descrit, doncs ens les hem anat trobant quan fèiem les excursions i en el llistat que us passem a continuació hi ha el nom de la font, el municipi on es troba, l'estat actual i el mes i l'any on es descriu més acuradament la deu d'aigua.
A dia d'avui, de les 164 fonts referenciades trobem que, 

102 Ragen.
  26 Gotegen.
  21 Eixutes.
    7 A punt de desaparèixer.
    6 Desaparegudes.
    1 Font Mentidera.
    1 Font Desviada.

I per ubicació,

Serralada de Marina: 25.
Serralada Litoral: 58.
Montnegre-Corredor: 12.
Montseny: 20.
Garrotxa: 8.
Ripollès: 1
Fonts urbanes (a Badalona, Cabrils, Premià de Dalt, Arbúcies, Viladrau Olot, Montseny, Monistrol de Montserrat, Mollet, Sant Martí de Centelles, El Figaró i La Garriga, Montmeló i Arenys de Munt).

SERRALADA LITORAL.
126. Font de la Via Romana de Parpers. Argentona. Desapareguda. DESEMBRE 2012.

SERRALADA DE MARINA.
156. Font del Rossinyol. Sant Fost de Campsentelles. Raja. SETEMBRE 2015.

MONTNEGRE-CORREDOR.
150. Font del Rector. Olzinelles. Raja. FEBRER 2015.
151. Font de la Pega. Olzinelles. Desapareguda. FEBRER 2015.
155. Font del Ferro de la vall de la riera de Pineda. Tordera. Raja. AGOST 2015.
160. Font del Boter. Santa Susanna. Eixuta. NOVEMBRE 2015.
161. Font del Forn. Vallgorguina. A punt de desaparèixer. FEBRER 2016.
162. Font d’en Nel. Vallgorguina. Eixuta. FEBRER 2016.
163. Font de Can Pradell. Vallgorguina. Goteja. FEBRER 2016.

COLLSEROLA.
152. Font de la Salamandra. Sant Cugat del Vallès. Raja. MARÇ 2015.

MONTSENY.
115. Font de la Plana del Coll. Fogars de Monclús.  Sempre Raja. MARÇ 2013.
116. Font de l’Arboç. Montseny. Eixuta. MARÇ 2013.
117. Font Ferrussa. Montseny. Goteja. MARÇ 2013.
119. Font del Vilar. El Brull. Raja. ABRIL 2013.
122. Font de l’Oreneta. Viladrau. Raja. OCTUBRE 2013.
123. Font de Mas Molins. Viladrau. Raja. OCTUBRE 2013.
124. Font de Can Bosc. Viladrau. Raja. OCTUBRE 2013.
125. Font d’Or. Viladrau. Raja un fil d’aigua. OCTUBRE 2013.
141. Font de les Paitides. Viladrau.  Raja. NOVEMBRE 2014.
142. Font del Noi Gran. Viladrau. Raja. NOVEMBRE 2014.
143. Font del Ferro de Viladrau. Raja. NOVEMBRE 2014.
144. Font de la Vila. Viladrau.  Raja. NOVEMBRE 2014.
145. Font de Vilarmau. Viladrau.  Raja. NOVEMBRE 2014.
157. Font de Passavets. Santa Fe del Montseny. Raja. OCTUBRE 2015.
158. Font del Briançó. Santa Fe del Montseny. Raja. OCTUBRE 2015.
159. Font del Frare. Santa Fe del Montseny. Raja. OCTUBRE 2015.

CINGLES DE BERTÍ.
147. Font de Valldeneu. Sant Martí de Centelles. Desviada. DESEMBRE 2014.

ESPAI RURAL DE GALLECS.
135. Font-Safareig de la Torre d’en Malla. Raja. ABRIL 2014.

Fonts naturals de Granollers.
133. Font del Ràdium. Raja. FEBRER 2014.

Fonts urbanes de l’entorn del Montseny.
118. Font d’en Pujol. Montseny. Cau un rajolí fi i intermitent. MARÇ 2013.
120. Font de la Germana Josefa. Viladrau. Raja. OCTUBRE 2013.
121. Font dels Vernets. Viladrau. Raja. OCTUBRE 2013.
136. Font d’en Miquel. Viladrau. Raja. NOVEMBRE 2014.
137. Font d’en Jep Sabaté. Viladrau. Raja. NOVEMBRE 2014.
138. Font de l’Erola. Viladrau. Raja. NOVEMBRE 2014.
139. Font dels Enamorats. Viladrau. Raja. NOVEMBRE 2014.
140. Font del Sot de Can Rosell. Raja. NOVEMBRE 2014.

Fonts urbanes de l’entorn del Montnegre-Corredor.
127. Font de l’Eixample. Arenys de Munt. Eixuta. NOVEMBRE 2013.

Fonts urbanes del Massís de Montserrat.
153. Font del Portal. Montserrat. Raja. JULIOL 2015.
154. Font Gran de Monistrol. Monistrol de Montserrat. Raja. JULIOL 2015.

Fonts urbanes de Mollet.
128. Font Modernista. Mollet. Raja. GENER 2014.
129. Font de Ca l’Escanilla. Mollet. Raja. GENER 2014.
130. Font del Parc de Can Mulà. Mollet. Raja. GENER 2014.
131. Font del Carrer dels Fems. Mollet. Eixuta. GENER 2014.
134. Font dels Pinetons. Mollet. Raja. ABRIL 2014.

Fonts urbanes de Montmeló.
132. Font del Carrer de la Verneda del Congost. Montmeló. Raja. FEBRER 2014.
164. Pou de l’Hostal. Montmeló. Raja. FEBRER 2014.

Fonts urbanes de Sant Martí de Centelles.
146. Font de les Alzines de l’Oller. Raja. DESEMBRE 2014.

Fonts urbanes d’ El Figaró.
148. Font dels Gitanos. Raja. DESEMBRE 2014.

Fonts urbanes de La Garriga.
149. Font de Can Santa Digna. Raja. DESEMBRE 2014.

Properament parlarem d'una guia de rutes pels Cingles de Bertí i Gallifa que no proposa cap itinerari que passi per Sant Pere de Bertí, Montmany o el Puiggraciòs.




diumenge, 31 d’agost del 2014

LA PLANA VALLESANA VIII. FONTS D'ARREU X. L'AIGUA DE CALDES DE MONTBUI


Imatge virtual de les fútures termes públiques de Caldes, a l'entorn del safareig de Santa Esperança
 
L’altre dia mirant les notícies, em va cridar l’atenció que a Caldes de Montbui volien rehabilitar el safareig de Santa Esperança i convertir-lo en unes termes públiques abans d’acabar l’any,  tot aprofitant l’aigua termal que té el municipi. Per tant, de cara al 2015, tocarà estrenar la remodelació d’aquest entorn i gaudir d’aquesta deu d’aigua amb un bany.  
Però perquè surt l’aigua tan calenta a Caldes?
Caldes de Montbui es troba situada al marge oest de la fossa del Vallès, a la vertical de la profunda falla del mateix nom. Així doncs, sabem que l’origen de les aigües termals de Caldes de Montbui troba una relació directa amb l’activitat que es produeix a la falla del Vallès.
El procés de formació de les aigües mineromedicinals s’inicia amb la infiltració de l’aigua de pluja pels massissos de la Serralada Prelitoral i la plana del Vallés, diluint les sals minerals de les roques que conformen el subsòl d’aquesta zona. Quan aquestes aigües arriben a les zones de granit (entre 1.000 i 3.000 metres de profunditat), s’eleven de temperatura diluint els metalls pesants presents en aquest granit. Una vegada completat aquest procés, i un cop escalfada, l’aigua es carrega de sals minerals i ascendeix per les escletxes de la Falla del Vallès, sorgint de forma espontània a l’entorn de la Font del Lleó a una temperatura superior als 76º C. Actualment l’aigua és regulada per un pou.
Les propietats terapèutiques de les aigües mineromedicinals de Caldes de Montbui provenen de la seva temperatura de surgència, l’alta presència de clorurs i, en menor grau, de metalls pesants diluïts de baixa radioactivitat.
Però al marge, de les seves propietats terapèutiques, històricament les aigües termals de Caldes han tingut altres usos, així les mestreses de casa i els artesans, s’han aprofitat de l’alta temperatura de l’aigua per les seves feines. Fusters i cistellers hi estovaven fustes i vímets. Les dones hi esplumaven gallines i hi estovaven peus de porc. Els fideuers i els venedors de llegum cuit, també usaven aquesta aigua. De fet, diuen que no hi ha llegums més bons que els que han estat estovats en aquesta aigua.
Per tant, desprès d’aquesta breu descripció de les aigües de Caldes i les seves utilitats, avui toca presentar-vos la llista dels elements hidrològics d’aquesta vila.
En aquest sentit, no he trobat cap document on es recullin tots aquests elements, i la llista que us facilito avui, segurament està farcida d’alguna errada i sobretot de mancances, perquè és la suma de la informació poc exhaustiva recollida de diferents fonts de documentació. Tanmateix, no m’atreveixo classificar entre elements hidrològics d’aigua calenta i d’aigua freda, doncs en algún cas no ho tinc clar. Per tant, aquesta és una llista més oberta que mai i us animo a què l’aneu completant.
De totes maneres, tinc pendent una visita a l’arxiu de Caldes perquè m’estranya que no hi hagi cap facsímil, llibre o treball on s’enumerin les fonts fredes i termals de Caldes.
De moment la llista qued així
L’AIGUA DE CALDES
1.                         Font del Lleó.
2.                        Font fanal de la Plaça de l’Àngel.
3.                         Font Xica de la Plaça Bartomeu.
4.                         Safareig Públic de Santa Esperança del carrer Marqués.
5.                         Balneari Broquetas.
6.                        Balneari Termes Victòria. Can Llobet.
7.                         Safareig Públic de la Portalera.
8.                          Termes Romanes
9.                           Museu Thermàlia.
10.                        Antic Balneari de Can Rius
11.                       Hotel Vila de Caldes. Antic Balneari Solà.
12.                        Àntic Safareig dels Calciners.
13.                        Molí de l’Esclop.
14.                        Font d’aigua termal davant l’esglèsia parroquial de Santa Maria.
15.                        Font Torre Marimon.
16.                        Safareig Públic La Canaleta.
17.                        Gorg de les Elies.
18.                        Gorg dels Pèlags.
19.                        Font de les Escales.
20.                        Font del Dimoni.
21.                        Font de la Borda.
22.                        Font de l’Avi.
23.                        Font del Cigró.
24.                        Font de la Torre Nova.
25.                        Font de Canyamars.
26.                        Font de Ca n’Artigueres.

Per fer aquesta entrada he extret informació de la web www.visiteucaldes.cat i del número 9 de la colecció Biblioteca Cordil “L’aigua i les fonts” escrit i il.lustrat per Narcís Clotet i Sol Cots l’any 2011.

Properament farem una nova gramàtica del caminant amb més antigues mides de mesura.