Vista des de la Cova de les Tosques
Fa poques setmanes vam descriure l’excursió que ens va dur
des de Riells del Fai fins a Sant Feliu de Codines, tot passant per Sant Miquel
del Fai i Sant Quirze de Safaja. En aquell moment, nomès vam fer un petit
esment de Sant Miquel del Fai i el seu entorn, per tant avui tocava dedicar-li
una entrada.
Però avui, la descripció que farem d’aquest indret, serà des
de la visió d’un pare que va d’excursió amb el seus fills i on el gaudi de la
canalla és l’objectiu primordial.
Fent una petita repassada històrica a aquest entorn, Sant
Miquel del Fai va ser un lloc de culte des dels temps més antics. Les primeres
noticies sobre l’esglèsia-cova de Sant Miquel són de l’any 997, any en què el
comte Ramon Borrell va donar-la al comte Gombau de Besora perquè hi construís
un monestir habitat per una comunitat de monjos benedictins fins l’any 1567.
Posteriorment, va ser regentat per sacerdots seculars. En el segle XIX, els
escriptors romàntics descobreixen la bellesa de Sant Miquel del Fai i en fan
conèixer les seva història i les seves llegendes.
Però ja endinsar-nos en el tema que ens ocupa avui que és el
fet d’anar-hi amb canalla, hem de tenir en compte, que el passeig per aquest
entorn difícilment l’allargarem més enllà de les tres hores. Per tant,
recomanem portar entrepans, fruita i aigua i tenir preparat un bon plat de
macarrons per quan arribem a casa.
De fet, la llargada del recorregut està entre els 2,5 i 3
quilòmetres, aquests 500 metres variaran depenent d’on aparquem el cotxe, i ens
podem aventurar a fer-ho tranquil·lament amb nens a partir de 4 anys.
Sens dubte és una bona opció per fer amb la canalla el mes d’agost,
quan ja no sabem que fer i encara falta un mes llarg perquè tornin a l’escola, doncs el recorregut és ombrívol, normalment hi
ha poca gent, doncs obren tots els dies del mes d’agost i a més a més amb el carnet del Club Super 3
els nens entren gratuïtament.
Malgrat que durant tot el recorregut, al cantó del precipici
hi ha una tanca de protecció, cal estar amatent en tot moment dels més petits.
Podem respirar una mica més en un tram que aquesta tanca a més a més està
coberta d’un filat i no hi ha perill que els nens s’hi acostin.
Començarem la visita tot seguint l’aigua que degota de la
surgència de Sant Miquel i que es canalitza fins el recinte monacal. El primer
edifici que trobarem serà la casa del Priorat, als nens els hi fa molta gràcia
els ànecs i les oques que hi ha al petit llac que trobem a la seva part
posterior.
A partir d’aquí, potser ara seria el moment per veure l’audiovisual
que en poc més de deu minuts ens servirà d’introducció, doncs ens farà cinc
cèntims de la història de Sant Miquel del Fai i ens mostrarà tot allò que
veurem a continuació.
Si fem la visita a l’estiu la frescor de la sala de l’audiovisual
ens anirà molt bé, per tot seguit afrontar els 81 esglaons de baixada i
posteriorment de pujada que haurem de fer per veure la Cova de Sant Miquel.
Aquest entorn de semifoscor amb curioses formacions rocoses i la humitat que
llisca per les parets, ens farà sentir espeòlegs o fins i tot arqueòlegs.
Una vegada haguem fet els 81 esglaons de pujada, caldrà fer
un glop d’aigua a la plaça del Repòs, on segurament els nens es voldran fer una
foto amb l’avi que hi ha assegut en un banc. Amb els grans, podem aprofitar i
matissar que l’”avi” en qüestió és en Josep Pla, un escriptor que li agradaven
tant aquestes muntanyes, que s’inspirava per escriure les seves obres.
Seguim cap al salt del Tenes, però abans d’arribar-hi i
trobarem el llac soterrani de les Monges, on fàcilment veurem alguns peixos i
la font de Sant Miquel.
Font de Sant Miquel: Aquesta font no l’he trobada descrita a
cap guia, blog, pàgina web... És una déu de muntanya amb el tub d’on raja l’aigua
clavat a la pedra. Pel voltant i per sobre el tub, la roca està coberta de
falgueres, naturalitzant l’indret i donant-li molta harmonia a l’entorn. Curiosament,
hi ha un cartell que ens indica que l’aigua és potable, més tenint en compte
que amb gairebé total certesa l’aigua prové de les entranyes de la muntanya i
no és pas tractada. A mitjans d’agost de 2016, raja un bon doll i l’aigua és bona
i fresca i desprès de beure-hi tota la
família ningú ha tingut mal de panxa.
Uns metres més endavant arribem al salt del Tenes, un dels
punts culminants de l’excursió d’avui. Al marge de fent-se la foto amb la
cascada que cau davant nostre, als nens, generalment els hi agrada molt
mullar-se el cap i la cara amb les gotes d’aigua que davallen per la roca entre
les falgueres, inclús enmig del camí.
Havent vist el salt d’aigua i explicant que aquest riu, uns
quilòmetres més endavant creuarà Granollers i desembocarà en el Besòs a l’alçada
de Mollet, segurament, algú començarà a
tenir gana. Cap problema!!! Uns dos-cents metres més enllà trobarem una
magnífica zona de pícnic amb un parc just a sota. Els grans farem un most i
seurem a l’ombra, els petits faran un most i rarament seuran
Desprès d’haver refet les forces, seguirem caminant cinc
minuts cap una ampla esplanada on trobarem l’ermita de Sant Martí, una capella
romànica del segle IX d’una sola nau i un sól abside. Té com a característica l’entrada
lateral situada a migdia, una finestreta en forma de creu en el mur de ponent i
un inici de campanar d’espadanya. Si fa
molta calor, aquesta ermita és un bon lloc per esperar mentre els més atrevits
baixen a la Cova de les Tosques.
Just a l’entrada de la cova, trobem uns cascs perquè ens els
posem, doncs el sostres són força baixos (1,10-1,20cm) i no seria difícil
sortir amb un "nyano" al cap. Cal dir, que no deixen entrar-hi a menors de 7
anys, i millor doncs per pujar les escales de fusta o baixar algun esglaó cal
certa destresa. Aquesta cavitat està
formada per una gran quantitat de tosques o roques calcàries que serveixen de
suport i de límit a la plataforma on s’assenta l’ermita de Sant Martí. Des de dins la cova, la vista sobre la vall és
excel.lent.
Ara nomès ens resta el camí de retorn que caminant molt tranquil·lament
el farem en 20 minuts, una mica més si volem visitar l’esglèsia de Sant Miquel,
que està ubicada al costat de la sala de l’audiovisual i que a l’anada l’hem
obviat.
Val la pena visitar-la, doncs és l’única església romànica
del nostre país construïda integrament sota una balma que li fa de sostre i de
parets.
Sortint de l’esglèsia i passant de nou per la Casa del
Priorat donaríem per finalitzada l'excursió.
La informació per fer la descripció dels diferents indrets, l'he extret del tríptic que et donen a l'entrada del recinte.
Properament, parlarem de les fonts de Sant Hilari Sacalm.