Sant Cebrià de Cabanyes
EXCURSIÓ PENDENT DE MODIFICACIÓ, DONCS HI HA ALGUN TRAM QUE ARA MATEIX ÉS INACCESIBLE.
Fa gairebé un parell d'anys que tenia ganes de parlar d'aquesta Vall de Cabanyes. És evident que amb la construcció de la nova autovía que ha d'unir Mollet i Badalona, potser canviï la fesonòmia d'aquestes muntanyes, i a hores d'ara és una incògnita l'impacte ambiental que patiran aquestes muntanyes per la construcció d'aquesta infraestructura.
Per tant, abans de l'inici de les obres volia fer una excursió que ens descobrís aquesta vall des de Besòs fins el Turó de les Maleses, iniciant l'itinerari a la Font de Canyelles, però després de voltar i voltar i no trobar bones solucions, he decidit iniciar i acabar la sortida a l'Esglèsia Vella de Sant Fost, el resultat és un recorregut variat i complert.
Per altra banda, el subtítol d'aquesta entrada, fa referència al lloc on va nèixer el meu avi Ton, ara fa 115 anys i per tant en aquests camins i boscos hi ha una part de les meves arrels.
El recorregut d'avui té una llargada d'onze quilòmetres i mig, un desnivell positiu de 350 metres i degut als forts desnivells es recomana utilitzar bastons. Es pot fer a qualsevol época de l'any, evitant les hores més caluroses. Malgrat passem per tres fonts, és necessari portar aigua.
L'inici de la sortida d'avui és a l'Esglèsia Vella de Sant Fost a la Plaça de les Glòries Catalanes.
Referent a aquesta esglèsia, la primera menció escrita de la parròquia de Sant Fost, es remunta a l'any 978. El 4 de desembre de 1141 el bisbe de Barcelona va consagrar aquest petit temple romànic.
El 1504 les autoritats eclesiàstiques van annexionar a Sant Fost, la veina parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes per poca feligresia.
Tres segles més tard, el 1810, soldats francesos van saquejar l'esglèsia i van cremar part de l'arxiu. A finals del segle XIX va ser remodelada i el 21 de juliol de 1936, tres dies després d'esclatar la Guerra Cívil, fou assaltada i cremada i al cap d'unes setmanes fou completament derruida per aprofitar-ne les pedres.
El 1984 els veins del barri de Sant Pere van netejar i treure a la llum les ruines que avui es poden comtemplar. Finalment, el novembre de 2006 es van cobrir amb una teulada per protegir les restes arqueològiques.
A la mateixa plaça hi ha un gran lledoner. Diu la tradició que aquest arbre el podríem haver plantat quan van consagrar l'esglèsia vella de Sant Fost.
En aquest cas tindria més de 800 anys. El que si és cert és que aquest lledoner es troba just al límit del perímetre de la sagrera o zona protegida que envolta l'esglèsia.
I darrera el lledoner hi ha la Font de Sant Pere.
La Font de Sant Pere és una font construïda el 1985. Segurament agafa l'aigua de la xarxa. La font té un frontal de pedra, sobre el qual hi ha la imatge de Sant Pere feta amb rajola. L'aigua surt per una aixeta i cau en una pica semicircular.
Ara que ja hem descrit aquest indret, començarem a caminar.
0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem la marxa pel carrer asfaltat que va paral.lel als jardins del Celler de Can Torrents.
0,100Qm. 0,100Qm. Girem a la dreta pel carrer asfaltat.
0,125Qm. 0,225Qm. Girem a l'esquerra per la pista cimentada que puja al cementiri.
0,500Qm. 0,725Qm. Arribem a la porta del cementiri i continuem avall per un camí carreter que en un principi va paral.lel a la paret del cementiri.
0,850Qm. 1,575Qm. Obviant els camins que ens menen a banda i banda anem baixant i abans d'arribar a una estació eléctrica, fem un gir de 180 graus a l'esquerra.
1,000Qm. 2,575Qm. Arribem a Can Torres.
0,300Qm. 2,875Qm. Seguim pel Camí de l'Ermita de Sant Cebrià que és el segon camí a l'esquerra que surt davant la masia i tot pujant, arribem a Sant Cebrià de Cabanyes.
Sant Cebrià de Cabanyes. Aquesta esglèsia romànica del segle XII, dedicada al màrtir cordovès, és documentada el 1001. És un edifici d'una sola nau. L'absis és de planta semicircular. Fou restaurada entre el 1970 i el 1984 a iniciativa del Grup Amics de Cabanyes.
Des del 1978 s'hi cel.lebra un aplec el segon diumenge de setembre.
0,400Qm. 3,275Qm. Contínuem per la pista direcció nord-est i obviant els camins que ens menen a banda i banda quan portem quatre-cents metres, trobem un corriol a la dreta que en només cinc metres, ens porta a una pista que passa per damunt nostre. Girem a la dreta per la pista.
0,250Qm. 3,525Qm. Obvíem la pista que marxa recte i nosaltres seguim per la pista que gira a la dreta.
0,200Qm. 3,725Qm. Contínuem per un corriol que trobem a la dreta.
0,300Qm. 4,025Qm. Arribem a una petita clariana on hi ha una bifurcació. Nosaltres seguim pel corriol de l'esquerra.
0,600Qm. 4,625Qm. Arribem a la Font de la Guineu.
Font de la Guineu. La font sempre raja. Va ser descoberta a finals del segle XIX per una colla de caçadors de Badalona mentre feien una batuda de la guineu en aquella zona. De cop i volta els gossos van deixar la seva feina en descobrir l'aigua que brollava d'aquell lloc per apaivagar la set que tenien. Més endavant, els descobridors van fer fondre una peça de ferro colat, a la qual donaren la forma d'un cul de persona i hi feren un forat per on sortia l'aigua i la posaren en el lloc descobert. Actualment l'aigua no brolla pel forat d'aquest cul, sinó que ho fa uns metres més enllà, on s'ha construit un nou brollador al mig de la immensa vegetació existent. El seu nom sembla que li van posar els caçadors, atesa la quantitat d'amagatalls de guineus que hi havia a la zona.
0,800Qm. 5,425Qm. Seguim amunt pel corriol fins que arribem a una bifurcació. Nosaltres obvíarem el corriol de l'esquerra i seguirem el de la dreta que ens portarà cap el Turó de les Maleses.
Si pel contrari volguéssim escorçar l'excursió, en aquest cas si que hauríem de seguir pel de l'esquerra que mica a mica ens portaria de nou a Sant Fost.
0,200Qm. 5,625Qm. Arribem a una cruïlla. Nosaltres seguim pel corriol de la dreta.
0,200Qm. 5,825Qm. Sortim a una pista i girem a l'esquerra.
0,050Qm. 5,875Qm. Deixem la pista i seguim per un corriol a l'esquerra. Si continuéssim per la pista, després d'uns 350 metres arribaríem al Turó de la Coscollada.
0,050Qm. 5,925Qm. Seguim per un corriol que trobem a la dreta, amb una gran fita al començament del camí.
0,300Qm. 6,225Qm. Arribem a un corriol que ens creua i nosaltres girem a la dreta.
0,125Qm. 6,325Qm. Arribem al Turó de les Maleses. Aquest és un petit espai, però si creuem i seguim pel corriol que va per sobre, anirem trobant espais, fins trobar l'excavació més gran amb el Vallès als peus.
Turó de les Maleses. Està situat al cim del Pi Candeler a 461 metres d'alçada. El poblat adapta el seu urbanisme al relleu natural. Ocupa aproximadament una extensió d'uns 1000 metres quadrats i els nivells més antics corresponen al segle III a.C.
Hi ha restes de cambres amb plantes rectangulars que tendeixen a la forma trapezoidal. Els murs no es conserven a una alçada superior al metre i una amplada entre 0,45 i 0,65 centímetres. Per les construccions es va fer servir pedra local, poc treballada i col.locada en sec.
Destaquen com a ben conservades, les llars de foc a l'interior de les habitacions. Eren de forma circular i servien per cuinar, per il.luminar i escalfar les habitacions.
0,250Qm. 6,575Qm. Per continuar l'excursió, ara desfem l'últim corriol que ens ha dut entre els diferents espais del poblat ibèric. Girem a la dreta per un corriol.
0,300Qm. 6,875Qm. Arribem a un corriol que ens creua i girem a l'esquerra.
0,050Qm. 6,925Qm. Arribem a la pista i girem a l'esquerra.
0,050Qm. 6,975Qm. Girem a la dreta per un corriol que s'endinsa en el bosc.
0,200Qm. 7,175Qm. Arribem a una cruïlla de camins. Girem a l'esquerra per un camí carreter.
0,200Qm. 7,375Qm. Arribem a la cruïlla on a l'esquerra hi ha el corriol que va a la Font de la Guineu. Nosaltres contínuem avall.
0,150Qm. 7,525Qm. Contínuem avall, obviant el camí carreter que marxa a l'esquerra.
0,200Qm. 7,725Qm. Seguim pel camí que baixa a l'esquerra.
0,900Qm. 8,625Qm. Contínuem sempre avall, fins a trobar la pista que baixa de la Font dels Castanyers.
0,300Qm. 8,925Qm. Girem a la dreta. De seguida la pista es converteix en un carrer cimentat. Nosaltres sempre avall, fins que arribem a una cruïlla. COMPTE! A l'esquerra hi ha dos camins, nosaltres hem de seguir el més estret que ens ha de dur fins la Font de la Canaleta.
0,450Qm. 9,375Qm. Sempre avall, obviant els corriols i camins que ens menen a banda dreta. Arribem a una cruïlla de camins al costat d'uns bons exemplars de pins i plàtans. Girem a la dreta per la pista.
0,020Qm. 9,395Qm. A banda dreta trobem el corriol que dóna accés a la Font de la Canaleta.
Font de la Canaleta. Sempre l'he vist rajar amb un bon doll. Està construïda amb totxos arrebossats, pedra i un llarg tub. Té aquest nom, perquè recollia l'aigua que venia d'una mina en un canal de fusta que era un tronc buidat d'un arbre. Més endavant un canal d'obra descobert va substituir-lo. L'aigua de la font es condueix a la bassa, on s'aprofita per regar els horts de l'entorn.
A la dècada dels cinquanta i seixanta del segle passat, la font i el seu voltant van ser lloc d'esbarjo de l'important colònia d'estiuejants que hi havia al poble.
0,250Qm. 9,645Qm. Sortim de la font i girem a la dreta per la pista, fins la Masia de Can Torrents Vell.
0,300Qm. 9,945Qm. Girem a la dreta tot passant per davant la masia i seguim la pista fins una cruïlla de camins. Nosaltres contínuem recte.
0,450Qm. 10,395Qm. Arribem a una cruïlla. Nosaltres contínuem avall.
0,500Qm. 10,895Qm. Arribem a la pista cimentada que va al cementiri. Nosaltres girem a la dreta cap avall.
0,450Qm. 11,345Qm. Girem a la dreta cap al Celler de Can Torrents.
0,125Qm. 11,470Qm. Girem a l'esquerra cap a la Esglèsia Vella.
0,100Qm. 11,570Qm. Arribem a la Plaça de les Glòries Catalanes, inici i final de la sortida d'avui.
Per fer aquesta entrada, he consultat el llibre Fem Memòria. Sant Fost de Campsentelles. Núm 2. Les Fonts, editat per Jaume Rifà, Amadeu Rovira i Josep Gurri. Per altra banda, també he extret informació de textos fets pel Centre d'Estudis Santfosencs i de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc de la Serralada Litoral.
La propera setmana participarem a l'homenatge del rondallista, gramàtic i escriptor Enric Valor, en motiu del centenari del seu naixement.
